Record d’una Font : La Font de les Monges de La Conreria a Sant Fost de Campsentelles

El nom de la Font de les Monges popularment s’interpreta que seria perquè les monges del convent de Montalegre, a Tiana, vindrien a aquesta font tot fent un passeig.

El cert és que al 1250 el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, consagra l’altar de Santa Maria de Montalegre, deixant a les germanes encarregades de la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, al terme de Sant Fost de Campsentelles.

Per anar a les restes d’aquesta font cal situar-se al coll de Montalegre, en el quilòmetre 6 de la carretera B-500 de Mollet del Vallès amb Badalona, us cal allí  el camí dels Castanyers, teniu que passar la Casa de Colònies o alberg de la Conreria,

cal seguir per el camí asfaltat uns 300 metres, on veureu a la vostra dreta un edifici en runes, baixeu unes escales i estareu en una explanada i a la dreta sota del camí, hi ha el que queda de la Font de les Monges.

L’estructura es feta de pedra amb una arcada de carpanell que es sustentada per dos pilastres de base cilíndrica rematats amb els seus capitells.

Cal baixar dos esglaons fins la font, però des de fa molts anys no raja aigua; front la font encara conserva una taula rodona.

L’edifici del costat era un Restaurant, molt concorregut per la gent de principis del segle XX;

va ser un lloc de trobada sardanística fen-hi anualment aplecs.

Durant la guerra va patir alguna destrossa l’edifici així com la font, que posteriorment van ser arreglats, però amb el pas dels anys va baixar la afluència de la gent i es va tancar el restaurant i tot va anar deteriorant-se pel abandó fins com es pot veure actualment.

Recull de dades : encos

Adaptació del Text, Fotografies i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

2 pensaments sobre “Record d’una Font : La Font de les Monges de La Conreria a Sant Fost de Campsentelles

  1. Retroenllaç: Es negaren a ser recloses. Les agustines de Montalegre. – Històries des de Bellvitge.

  2. Retroenllaç: La font de les monges de St. Fost de Campsentelles. El seu abandonament i els intents de recuperació. | Històries des de Bellvitge.

Deixa un comentari