Carrer d’Aiguafreda d’Horta – Barcelona
Al barri d’Horta de Barcelona, hi ha un carrer molt estret i no massa llarg, és com si retrocedíssim en el temps, mes de 100 anys en rere i com si estiguéssim a un poble.
És un grup de vuit cases baixes adossades una al costat d’altra, i com a curiositat, front de cada una d’elles disposa d’un pou i un safareig, moltes també, d’un hort i/o jardí i un petit pati.
Par arribar-hi podem accedir per el Passeig Maragall, i agafar el carrer Granollers, quan aquest es fa mes estret, allí veurem unes cases antigues a la nostra esquerra, a l’altra costat de les casetes i paral·lel, hi ha el carrer Aiguafreda.
Cal destacar, que quan Horta, encara no formava part de Barcelona, en aquella zona, bona part eren horts i camps, el terreny era molt ric d’aigua en el subsòl, qual cosa va fer que es construïssin a prop de les Masies i les cases com les del carrer d’Aiguafreda, pous i safareigs pel seu ús propi dels seus habitants.
En un moment difícil econòmicament, cap allà el segle XVII, les dones dels jornalers per ajudar a l’economia familiar rentaven la roba de la gent benestant de la ciutat de Barcelona i donat que encara aquesta ciutat no comptava amb aigua abundant i corrent, gracies axó, les bugaderes d’Horta van oferir aquest servei de rentar la roba, ja que disposaven d’abundant aigua dels pous i podien fer-ho a cases seva, és va conèixer per tot Horta com les cases de les bugaderes.
Anaven amb la tartana prop del torrent de la Carabassa fins enllaçar el camí a Barcelona, en general s’anava el dilluns a recollir-la i és tornava la roba neta i ven plegada el dissabte. És veia durant la setmana molta roba estesa en el filats dels horts i patis secança al sol.
És diu que l’any 1856 hi havia censades a Barcelona unes 370 dones amb l’ofici de bugadera, que cobraven entre 4 i 6 rals diaris, amb jornades laborals que duraven unes 10 hores la resta hores feien les labors pròpies de la casa, bona part, estaven repartides entre els carrers d’Aiguafreda i la Clota d’Horta.
La gent que no és podia permetre disposar de les bugaderes, calia rentar-la en el Rec Comtal però les aigües d’aquest canal no tenien condicions higièniques, ja que també eren utilitzades per avocar deixalles i tints, així com despulles dels escorxadors.
Així, molta gent de la burgesia de Barcelona, enviava les seves robes a les bugaderes d’Horta, donat la bona fama que aquestes havien agafat durant anys a la Ciutat Comtal.
Entre els anys 1945 i 1955, va ser quan a Barcelona en molts dels habitatges es va disposar d’aigua corrent, amb safareig i/o les primeres rentadores elèctriques, que van fer que ràpidament les bugaderes d’Horta deixessin de rentar la roba per la gent de la gran ciutat.
Si no coneixeu aquest petit carrer d’Aiguafreda, us recomano fer una visita, quedareu sorpresos per que és un carrer a part de nostàlgic, és veu net, ben endreçat i com us deia al principi, ens creurem que a quedat aturat en el temps…
Text i Fotografies
Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 
hi vaig anar a parar casualment fa poc i vaig quedat bocabadat. Tant de bo s’aturés el temps i aquestes imatges curulles de melangia les puguessin assaborir els que ens seguiran.
Miquel
Bona nit, Miquel:
En primer lloc gràcies per visitar el Blog de Fonts Naturals, aigua, Muntanya i més …
En relació al comentari que has aportat, tens tota la raó, llocs com aquests són únics i en queden pocs, sobre tot a Barcelona – ciutat, i mereixent ser conservats.
A Badalona també hi ha un carrer que ha conservat el seu pou i que quan vaig anar a fer el reportatge fotogràfic estaven utilitzan-ho !
Salutacions.
Ramon Solé