Per aquest recorrgut aconsellable per tothom, anirem fins el quilometro 2 de la carretera que va de La Roca a Orrius, allí, entrarem per un camí i a la primera cruïlla de camins deixarem el cotxa ben aparcat. No oblidem que estem dins d’un finca privada, la de Ca l’Argent situada a l’altra costat de la carretera.
Ca l’Argent
Ara ja a peu, agafarem el camí de la nostra dreta, ens fitxarem en front nostre, on a sobre el camí hi ha la primera imatge, ens recorda a un indi es Maia, si donem la volta a ell, darrera mateix, esta esculpida una altra silueta, ara la d’un Indi Moai.
Cara d’Indi Maia
Cara de l’Indi Moai
Segon sembla els anys cinquanta uns escultors van fer aquestes escultures, i en trobarem ara a mà esquerra del mateix camí principal, l’obre que creiem mestre, l’Elefant.
L’Elefant
L’Elefant
Els escultors van triar molt be la roca per poder fer aquesta verdadera obra.
L’Elefant
Per ho hi ha mes, i ara no es fet per la ma del home, si no, per la mateixa naturalesa, tornem al camí, i a poques passes, quan fa un gir , a la dreta trobarem, les Roques Partides, son com si de forma fàcil amb una espasa es ves fet un tall en diagonal, amb una perfecció incomprensible.
Les Roques Partides
Seguirem un metres mes i ens surt al pas la Granota, una gran pedra en aquesta forma que ens sembla que esta a punt de fer un salt i fugir de la nostra presencia…
La Granota
El camí gira a l’esquerra fent una certa baixada, en aquest mateix punt i a la nostra dreta al mig del bosc, un cap i cos, com de Dinosaure, ens mira amagat entre la vegetació.
El Dinosaure
Ara em baixat uns metres mes a vall, i també a la dreta, ens sortirà al pas una Tortuga Gegant, tota ben complerta, la cara i la seva carcassa.
La Tortuga Gegant
La Tortuga Gegant
Seguirem el camí principal que el farem durant uns minuts que ens portarà paral·leles a la carretera direcció a La Roca. En aquest punt entrarem al bosc, de nou, on ens sorprendrà dos Grans Blocs de pedra separats uns metres entre ells, i amb dos o tres nivells o pisos d’alçada, es curiós i sorprenent i ens fa preguntar-nos, com s’han posat un damunt de l’altre i com es que tenen un superfície lliça que sembla tallada per igual ?…
Bloc de pedra (dreta)
Bloc de Pedra (Esquerra)
Tornarem al camí i quan arribem a una gran explanada a peu de carretera, mirarem a l’interior del bosc, i allí, hi ha el Botin de Dona, és com que algú s’ho ves deixat fa molts anys.
El Botín de Dona
Pot ser que recorrent mes per dintre del bosc i mirant reco a reco, podríem imaginar-nos mes imatges i fer mes descobertes, aquesta que us he presentat avui finalitza aquí, caldrà fer el mateix camí per tornar al punt d’inici on hem deixat el cotxe.
Per ho no finalitzem realment ara el recorregut, com que encara tenim temps, agafarem des de l’inici, ara el camí de mes l’esquerra, sen se deixar-lo ens portarà, a la Bassa de Ca l’Argent, de fet era utilitzada com a piscina pels seus propietaris.
Bassa de Ca L’Argent
Canal o rec
L’aigua prové del mateix torrent, que a traves d’una canal ho porta fins la citada bassa, que a principis del segle passat, era lloc de reunió dels amos del mas i amb les seves amistats, per gaudir d’un bon bany i passar una jornada d’estiu dinant i fent una agradable tertúlia. Disposa d’uns allargats bancs de pedra, que eren utilitzats per deixar la roba o pendre el sol.
Canal i bassa
entrada de l’aigua a la bassa
Vista de la Bassa – piscina
Si seguíssim el camí principal, passaríem per la Font de Sant Bertomeu i fins el Coll, on esta l’Ermita. Per ho axó forma part d’una altra sortida.
Text i Fotografies
Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 
Estava consultant novament aquest article, però les imatges no es visualitzen 😦
Tens rao…. ja m’ho miro es dels primers que vaig fer i et dic quelcom
Salutacions
Ramon
Estaves en el Bloc primari i antic de primer que vaig fer, hi han fotos bloquejades pel sistema del Wordpres, i no se perquè ho va fer
no obstant, ja esta l’article del Bosc Mágic amb les fotos de nou.
Amb la resta d’articles tindria d anar un per un, fent la mateixa operació.es lenta però posible,
Gracies per dir ho. Una abraçada virtual sense Coronavirus
Ramon
Sé del que em parles. Encara no he acabat amb la feinada que porta passar el meu antic blog al nou. Aparentment són iguals, però sempre fallen coses.