Zona humida del Parc de can Daví de l’Ametlla del Vallès

El Parc de can Daví està en la part baixa del Torrent de can Draper de L’Ametlla del Vallès, que pren el nom de l’antiga masia de can Daví.Fa pocs mesos l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès va portar la tasca de netejar de sotabosc tot els dos torrents,

Abans de la neteja- 2018

aquest motiu va fer que ara pugueu veure molt millor aquests aiguamolls.

Imatge un vegada feta la neteja

Uns cartells us informen del motiu de la importància d’aquesta zona humida i així, com les especies existents.Són moltes les especies d’animals que depenent d’aquests recurs hídric.Tant ocells, com petits mamífers, insectes i rèptils, us passo detall :A passar que aquesta zona humida esta al costat d’una urbanització, s’ha pogut delimitar-la amb tempsi preservat una zona amb arbres de ribera molt destacables.Fent un passeig us podeu aproximar fàcilment a la zona humida del Parc de can Daví.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Plataners de la riera de Vallromanes

Avui també us presento dos articles sobre : Arbres

Avui destacarem en línies generals la multitud de Plataners de la riera de Vallromanes.Aquests Plataners estan situats a banda i banda de la riera de Vallromanes, te uns 6 km. de longitud, i forma part d’un dels afluents del riu Mogent.Part de la riera es també coneguda com Rambla de Vallromanes, és on els arbres son mes grans i antics.A mesura que, ens allunyem del centre del poble, els plataners son mes joves.En algun tram, paral·lel seu, esta el carril bici i una zona peàtonal, la llàstima és que està permès que els vehicles aparquin en la riera.A l’estiu donant molta fresca, que anima a poder fer un bon passeig sota d’ells.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Xiprer resisteix al foc forestal ?

Avui el nostre col·laborador, Jordi Monfort, en terres de Castelló, en fa una reflexió que porta de cap a Tècnics  i Biòleg després d’un important incendi forestal al Pais Valencia, i ens diu :

Una interesant característica dels xiprers, és la seua utilitat com a tallafocs, el motiu seria, per la seva fusta resistent a altes temperatures.Els experts començaren a estudiar aquesta qualitat seua, arran d’un gran incendi, que l’any 2012 es produí a Alcublas i Andilla, a la comarca valenciana dels Serrans, en el límit amb Terol.

Bosc brut de malesa

Es calcinaren 20.000 hectàrees, però miraculosament, enmig d’aquell infern negre i gris, queda una taca de verdor :

Aproximadament va resistir una hectàrea de xiprers, formant un oasis verd.

Fotografia de EL PAIS

El Pais remarcava en la edició del 12 d’Agost de 2012 :

“ Solo ardieron 12 de los 946 cipreses, que evitaron la expansión del fuego”

Bosc net de malesa

Podeu llegir tot l’article que va publicar El Pais, a :

https://elpais.com/sociedad/2012/08/12/actualidad/1344804535_438591.html

Al final de l’articlem el redactor de El Pais, insisteix :

“ ¿Por qué no ardieron los cipreses? “…

 

Text i Dades facilitades per : Jordi Monfort

Fotografia de la zona Cremada : El Pais

Altres Fotos : Ramon Solé

Parc del Turonet de Cerdanyola del Vallès

El Parc del Turonet , està situat en la part alta de la Ronda de Cerdanyola, 2T, a Cerdanyola del Vallès.El Parc del Turonet , te 9,5 hectàrees de superfície, és el parc urbà més gran de Cerdanyola del Vallès; ocupa part del turó de Ca n’Altimira o de les Fontetes (103 metres d’alçada), conegut popularment com “el Turonet”, al sud-est del terme municipal.Del seu origen boscà en dóna testimoni la pineda que es conserva al cim, tot i que els vessants han estat un espai dedicat al conreu des de ben antic i fins a la dècada de 1970.El 1995 es va inaugurar el parc actual, gràcies a l’actuació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Al peu del turó, pel nord, s’hi veu el barri de les Fontetes i la seva pineda, la plaça de l’Estatut, el passeig d’Horta i la ronda de Cerdanyola.Us passo detall de la seva historia :

  • De sempre era una zona boscana. Amb els anys, part del turó utilitzada pel conreu de la vinya, ús que se li va donar fins ben avançat el segle XX.
  • A principis del segle XX Cerdanyola era una vila d’estiueig i el Turonet es va veure afectat per algun projecte de ciutat-jardí, iniciat als anys 20 des del cim i ocupant les vessants nord i est.
  • El 1943 s’hi va iniciar la construcció de la “Urbanización Ensanche de Sardañola. “
  • Deu anys més tard, el 1953, es va aprovar el Pla Comarcal que va permetre la construcció de tota mena de cases i barraques precàries al llindar del turonet, degut a la forta arribada d’immigrants de la resta de l’estat espanyol.
  • El 1968 es va aprovar la creació del projecte del polígon Canaletes, destinat a crear habitatge per a 30.000 persones, al vessant sud del turó. Per començar, es va construir un únic edifici mostra de 14 plantes, al principi del passeig d’Horta. On actualment hi ha el parc també es preveia l’edificació del polígon Altimira. Tots dos projectes es van anul·lar per la forta oposició popular, tot i que el gratacel de 14 plantes segueix en peu actualment.
  • 20 anys després, a finals de la dècada de 1980, es va reimpulsar la urbanització de la zona de Canaletes.
  • I el 1993 es va arribar a un acord signant un conveni entre l’AMB, l’IMPSOL i l’Ajuntament per construir-hi habitatges no tan alts ni massificats com els del primer projecte.

Turonet és un parc obert on el paisatge es fa sempre present. Un cinturó perimetral, on tenen lloc diferents activitats urbanes, envolta la zona central, una gran taca verda que s’enfila cap al turó.Un camí principal travessa el parc de nord a sud, des de la plaça de l’Estatut fins al polígon Canaletes.En el seu recorregut, senders alternatius porten als diferents àmbits del parc.La vegetació, de caràcter mediterrani, és força diferent en les dues zones del parc.A la part central, hi predominen els perennifolis com a pins i alzines, que formen grupets irregulars; a la perimetral, els caducifolis hi componen diferents alineacions, com a pollancres, plàtans, falses acàcies, tells, entre altres.El Parc del Turonet, és un lloc tranquil, d’una població que no para de creixa…

 

Recull de dades : Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Zona d’esbarjo per a Gossos a Cardedeu

El/la gos /sa, és un ser viu, un animal que depèn del seu/s amo/s, tenen unes necessitats senzilles i bàsiques,  per ho ven clares, com sortir de casa varis cops al dia.Per axó s’ha creat dins de la ciutat i viles d’arreu de Catalunya, uns espais o zones d’esbarjo per saltar i corra, jugar amb altres gossos i com no, fer les seves necessitats…Cardedeu va endegar un projecte ven senzill, en dotar d’espais dins de la població reservats als gossos i que la gent a penes no els utilitzava.Un dels cassos es la petita zona verda, de l’avinguda Diumé, entre el carrer de Sabadell i Avinguda Vilamajor a Cardedeu.Hi ha un plafó amb consell per els amos dels gossos.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – El conjunt d’arbres de la Font de la Mina de la Ametlla del Vallès

L’antiga Font de la Mina de l’Ametlla del Vallès, està situada en el carrer de la Mina i ja vàrem fer un article sobre aquesta  font.Avui el dedicarem al conjunt d’arbres destacats que hi ha en les seves rodalies.Sobre mateix de la font, podem destacar dos plataners i una alzina, aquesta en la seva part superior, podem veure que’l tronc i algunes branques estant danyades, probablement per alguna infermetat o paràsit.Al seu costat un alzinar d’arbres mes joves, situats a sobre d’un petit monticle.Cal dir que fa cents anys en rere, aquest paratge era molts mes frondós en diversitat d’arbres, sobre tot predominava les alzines.Com que esta a prop de la població i de la zona esportiva de l’Ametlla del Vallès, es un espai molt freqüentat s’arriba fen un bon passeig i poder passar una estona tranquil·la.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé