Arbres – Els Xiprers de l’Església vella de Matadepera

Els xiprers que ens referim avui, estan darrera de l’Església vella o de Sant Joan, dins del cementeri de Matadepera.

De xiprers  en troben en tot el recinte de la part que correspon a cementeri, però són mes joves i no són tant alts i grans.

Cal destacar els dos mes grans i antics, que es situant tant sols al entrar per la porta principal del cementeri.

Lleugerament  inclinats a la paret de l’església, són grans, alts i amb una brancada espessa de fulles,

Segurament per les mateixes dimensions que tenen deurien ser plantats a la vegada.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Pins del Parc de Desinfecció de Terrassa

Pràcticament la vegetació referent als arbres que configuren el Parc de Desinfecció són de Pins.

Formen un conjunt arbori molt destacat i una illa verda necessària pel barri Roc Blanc de Terrassa,  situat en la carretera d’Olesa, carrer de Calderón de la Barca i carrer d’Atenes.

Qui passeja per aquest parc, sobre tot en primavera i l’estiu, pot gaudir de molta ombra sota uns magnífics pins.

La gran majoria presenta un bon aspecte, cuidats amb fulles allargades.

Axo si, alguns presentant pel vent una certa inclinació.

Disposa d’altres tipus d’arbres, destacant algun xiprers.

Es un espai obert cada dia i es pot veure l’antic edifici de desinfecció al centre del parc.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – La diversitat d’arbres del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona

El Parc del Castell de l’Oreneta es troba a Sarrià, es va obrir al públic l’any 1978; es un gran espai forestal que connecta Barcelona amb la serra de Collserola. Les seves 17 hectàrees són el resultat de la suma de dues finques rurals i de les restes d’un castell, el de l’Oreneta, que dóna el seu nom al parc.

Compta amb arbres destacats de la mediterrània, com :

Pins blancs

Pins pinyers

Alzines i roures

Alguns Xiprers

Oliveres

Trobarem exemplars centenaris, i arbres catalogats d’interès local a Barcelona, com és el cas, d’un Eucaliptus,

que ja vàrem fer menció a part en un article.

Es un bon espai par passar entre arbres i fer altres activitats en un dia festiu.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Sant Salvador de Santa Coloma de Farnes

Com a cada diumenge us presento dos articles

La Font de Sant Salvador és situada en l’extrem esquer del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farnes; des de la població cal seguir  el passeig Sant Salvador, un pont ens passa per sobre de la riera, ja en l’altre costat entrem al parc.

En menys de cent metres som davant de la font de Sant Salvador, la qual és ben visible i dos xiprers ens hi situant.

Aquesta Font de Sant Salvador ja era renombrada al segle XVIII, el parc va començar a ser d’ús públic a partir de 1895.

Fins l’any 1975 no era la font com la coneixem avui dia, tenia a sobre unes rajoles del sant i una estructura prou diferent.

Actualment es tracta d’una gran roca amb tres brocs d’acer inoxidable adossats a ell, l’aigua cau a un enreixat.

Aquesta font, es constant la gent que hi va a recollir aigua amb moltes garrafes,

per axó, un cartell ens indica la quantitat d’aigua que es pot recollir per persona i dia.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Jardins del Teatre Grec de Barcelona

Els Jardins del Teatre Grec estan situats en el passeig de Santa Madrona, 38 de Barcelona.Us passo la seva història :

• és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
• Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona , el primer va ser el de la Colla de l’Arròs, als Jardins Laribal, i se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
• A partir de 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec

Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya.Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l’antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l’Arròs, formant un espai unitari.La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

Els jardins son molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució.A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, i els xiprers, alguns de gran alçària, retallats en forma d’agulla i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins.Així, si l’alta paret de l’antiga pedrera n’és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n’ordena l’accés i n’afavoreix l’acústica.Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix .L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.Per saber sobre el Teatre Grec podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Grec

Trobareu que son uns Jardins molt tranquils i amb ombra tot l’any,i aigua a reu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona , Parc i Jardins de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc Municipal d’Oriol Martorell de Ripollet

Com cada diumenge, avui us presento dos articles

El Parc Municipal d’Oriol Martorell, està situat bàsicament entre el carrer Barberà del Vallès, el carrer del Puigmal, l’Avinguda de Maria Torras i l’Escola Josep Maria Ginesta de Ripollet.Es un parc enjardinat en no masses arbres, però si en varietat  d’ells, pins, alzines, xiprers, alguna olivera, entre altres arbres.Molt solejat, disposa de nombrós bancs i papereres.Hi ha una zona de Jocs infantils i també, per jugar a Barquet.Cal destacar, moltes taules i bancs grans de fusta ide taules mes petites per fer un àpat o jugar a jocs de taula, també es punt de reunió de gent gran.El seu disseny, es va projectar amb entrades i camins amples, amb  vegetació ben cuidada i un parc sempre net

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Sant Jordi de Terrassa

El Parc de Sant Jordi,  són els antics jardins i terrenys de l’antiga masia Freixa.Aquest  Parc està situat en el barri de Ca n’Aurell de Terrassa, dins de la delimitació dels carrers del Pare Llaurador, Dr Ullés i les places de Zamenoff, Sant Oleguer i de Josep Freixa i Argemí.El Parc de Sant Jordi, en l’actualitat disposa d’una superfície de 22000 metres quadrats.Va ser inaugurat i obert al públic, l’any 1959 durant la Festa Major de Terrassa, desprès de ser adquirit per l’Ajuntament de Terrassa.Els terrenys del parc eren propietat de la família Freixa, en la darrera dècada del segle XIX varen construir una fàbrica tèxtil, de filatura, que l’any 1907 varen convertir en residència.L’edifici modernista, va ser  residència del mateix industrial terrassenc, Josep Freixa i Argemí.Els jardins de la Masia Freixa respecten l’estructura dels jardins de l’inici del segle XX, d’inspiració anglesa, dissenyats per Rafael Benet i Vancells.En el Jardí destaca :

La glorieta situada davant de la Casa Freixa.La bassa on antigament havien cignes i ànecs.Una estàtua de Sant Jordi, ubicada a darrere de la masia, aquesta estàtua és una reproducció del Sant Jordi de Donatello, que va fer-se a Itàlia a l’inici del segle XX, per encàrrec de Josep Argemí.La Font del parc que inicialment havia estat a sobre l’estàtua de Sant Jordi.L’avinguda dels Xiprers.Uns troncs secs s’han adaptat i disposant de llibres per llegir.Per últim, un cartell i una soca, ens recorda el fort vendaval que va patir Terrassa i Comarca el 9 de desembre de 2014, on el Parc de Sant Jordi, van ser abatuts  87 arbres.Cal dir, que disposa de servei de cafè-restaurant , 2 espais de jocs per infants, nombrós bancs i fonts d’aigua potable de xarxa, pin nic…En aquests Jardins, és porten a terme, concerts i diverses activitats al llarg de l’any.En l’edifici de la Masia Freixa, hi ha actualment la seu de l’Oficina de Turisme de Terrassa.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Trobada de Folgueroles

Com cada diumenge, us presento dos articles

La Font Trobada, esta molt a prop del poble de Folgueroles, tant a prop, que la gent hi anava a peu a buscar l’aigua, i a avui en dia, que l’aigua no es aconsellable que sigui per beure, també hi van, sigui per a fer un tom o per passar el dia.Situada al costat dret de la carretera que va a Vilanova de Sau, N-141d, on fa anys és va crear en aquest espai, el Parc – Forestal de la Font Trobada, està amb senyals.Cal baixar per unes escales de blocs de pedra a la font, donat que esta a un nivell baix. Te un gran tub on surt aigua amb abundància, però, en temporades de sequera pot quedar eixuta.A cada costat disposa de seients i paret de grans blocs de pedra. Sobre el tub esta el seu nom i la data de 1979 és de la seva restauració.A les rodalies de la Font, hi ha taules i bancs de fusta per poder fer un àpat, el lloc es ideal.Us passo un video sobre aquesta Font :

https://www.youtube.com/watch?v=deONba9vtng

Així descriu l’Ajuntament de Folgueroles la Font Trobada :

“ La Font Trobada és un bell paratge, integrat dins l’espai Natural Guilleries-Savassona, on el curs del torrent de Folgueroles dibuixa la signatura de Verdaguer a partir d’una proposta artística creada per Perejaume amb motiu del centenari de la mort del poeta (2002).”

I en la seva Web de Folgueroles.com,  podem llegir de la Font Trobada :

“ Sobre la Font Trobada conservem una bella poesia, que potser no és de Verdaguer, però que ens ha arribat manuscrita entre els seus papers.

En aquests versos per a l’aprenent de poeta, la Font Trobada esdevé la font de l’amor trobat.

Raja una fonteta a prop de ma pàtria que tothom li dóna per nom la Trobada, al peu del torrent, que brolla tan clara que al sortir del raig sembla fosa plata.

Buscant la frescosa font regalada a ta dolça vena que la set apaga acut la pastora i la vilatana com lo segador l’anyell i la cabra.

També jo et visito amb tanta constància que molts dies vinc tarda i matinada.

Un dia el poeta hi troba “una certa nina” que li ofereix un vas d’aigua de La Font Trobada.

Amb l’aigua beu també l’amor i d’ençà d’aquell dia torna a la font i es pregunta si aquella nina no és una nimfa del lloc davallada del cel.

I exclama: Digues-li, per Déu! digues-li. fontana, a la nina hermosa que en lo teu raig canta, que rica n’és ella que em roba la calma.

El poeta promet a la font que la rodejarà de marbres i xiprers, heures i vidalbes.

I acaba: Tot això tindràs , fontana, per paga d’haver-m’hi trobat l’amor que em faltava.”

Es una poesia molt bonica, tal com es La Font Trobada de Folgueroles.L’altre article d’avui, està dedicat a La font de Collelldamunt de Santa Pau a la Garrotxa.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Folgueroles, Folgueroles.com i propis.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Arbres – Els xiprers de la Creu de Terme de la Torreta de La Roca del Vallès

Avui us presento Els xiprers de la Creu de Terme de la Torreta, del municipi de La Roca del Vallès.Estan situats pràcticament al voltant de la Creu de Terme de la Torreta, aquesta, està situada en el carrer costa Brava, que es lo mateix, la carretera de Granollers a La Roca i altres direccions C- 1415c.Concretament venint de Granollers La Creu de Terme, esta a la dreta, al costat de l’entrada al Parc de la Creu de la Torreta.Forma com un petit jardí amb bancs a l’ombra dels xiprers.Un cartell ens informa :

“Els xiprers de la Creu de Terme de la Torreta han sigut declarats arbres d’interès local …” Va ser el 28 d’abril de1988 en un Ple de l’Ajuntament de La Roca del Vallès.Com a sentinelles guardant la Creu de Terme, com un tresor d’aquesta població.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els dos Xiprers de l’Església de Les Franqueses del Vallès

L’església de Santa Eulàlia de Corró d’Avall, municipi de Les Franqueses del Vallès, farà 78 anys el proper 13 de desembre l’inici de la seva construcció, per tant es una obre “recent”, va ser destruïda durant la guerra civil.Avui destaques els dos Xiprers que com a sentinelles estan en l’entrada del recinte. Son majestuosos, alts i grans, llàstima que un comença a estar malat, observem en les branques mes altes estan seques.Hi ha d’altres en les rodalies d’aquesta Església, per ho no son tant destacats.Aquest dos Xiprers, si poguessin parlar, quan i que …ens dirien ?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé