La Font d’en Cardona està en el carrer de Walt Disney 10 amb cantonada el carrer de Roma de Les Fonts a Terrassa.
La seva estructura es d’un roc planer, se ha col·locat en cada cara una aixeta de polsador, l’aigua de xarxa pública cau a una pica semi-circular, en la part baixa hi han incrustades pedres blanques i el seu nom és en un lateral fet de rajoles.
Es una Font pública dins del nucli antic de Santpedor d’on rajava l’aigua del Clot de les Aigües o font de les Escales. Actualment la font està connectada a la xarxa pública de Santpedor.
Entrada a la Font de Les Escales
A la placa podem llegir: “Donatiu de la comissió de veïns de Santpedor residents a Barcelona. Any 1910”.
Antiga situació en un costat de la Plaça
A partir de l’any 1980, amb el creixement del runam del Cogulló, la veta d’aigua va quedar salinitzada i inservible pel ús humà.
La Font de la Sardana, es d’aigua de xarxa pública, situada al costat de l’església de l’antic poble de El Vilar, nucli que forma part del municipi de Castellbell i El Vilar.
La seva construcció es una roca que a sobre hi ha unes escultures de ferro que representen una dona i un home ballant una sardana, per això es dedicada a aquest Ball Català.
Els recs de Banyoles son petits canals artificials que condueixen l’aigua de l’estany i que han tingut diversos usos al llarg de la història.
La xarxa de recs està formada per sis canals que surten de la vora de l’estany i segueixen en direcció sud fins al riu Terri.
Els canals estan construïts amb pedra i argamassa i excavats al subsòl de travertí, els seus noms actualment son els següents:
Rec de Ca n’Hort, d’en Teixidor, de la Figuera d’en Xo, Major, dels Xucladors i Guèmol.
D’aquests, només els cinc primers entren dins la ciutat de Banyoles, on es bifurquen en diversos brancals i conformen una xarxa de trenta-tres quilòmetres de longitud total.
Us passo la seva historia :
Els recs van ser construïts pels monjos del monestir de Sant Esteve a partir del segle IX amb un doble objectiu, assecar els aiguamolls de la zona per utilitzar els terrenys com a camps de conreu i alhora utilitzar els recs per regar.
El procés de construcció va començar amb l’aixecament d’un dic a la vora de l’estany per aturar l’aigua, després van excavar el subsòl aprofitant els desnivells del terreny.
Les mateixes lloses de travertí que extreien dels subsòl van servir per fer les parets dels recs.
Els primers recs que es van construir van ser el de Teixidor i Ca n’Hort.
A mitjans del segle XIII es van afegir els rec de la Figuera d’en Xo i el Major.
Els més moderns son els de Xucladors i el de Guèmol.
El nom dels recs ha anat canviant al llarg de la història, per exemple els de Teixidor i el de Ca n’Hort es deien “De palaus” i “Dos recs”.
Els recs, i de fet totes les aigües de l’estany van ser propietat del monestir de Sant Esteve des de la seva construcció fins al 1685 en que es signà la Concòrdia de les Aigües de l’Estany. En aquest document el monestir va cedir la propietat de les aigües i dels recs a l’Ajuntament de Banyoles.
En les segles posteriors a la seva construcció van tenir ús domèstic, agrícola, artesà i industrial i es van construir molins, tints, adoberies, i diverses fàbriques que aprofitaven la força de l’aigua.
Passejant pel rec Major encara es poden veure rentadors, passeres i rastres de bagants
i cadiretes, les comportes que servien per regar.
Una construcció que crida l’atenció per la seva estructura és el límit, un antic regulador del cabal de l’aigua del Rec Major.
Es tracta d’una construcció amb cos piramidal i amb la base foradada de forma rectangular.
Les parets inferiors i superiors del forat defineixen els nivells mínim i màxim del cabal de l’aigua.
Recull de dades: Museus de Banyoles. Cros. S, Masgrau. M, Guia de Banyoles ciutat d’aigua. Ajuntament de Banyoles Banyoles. 2006. D. A. El patrimoni del Pla de l’Estany. Inventari històric i arquitectònic de la comarca. Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Banyoles. 2005.
La Font de Can Vinyals esta situada entre la riera i un espai d’esbarjo a la urbanització Can Vinyals, és d’aigua de la xarxa pública.
La font es d’aixeta de pressió, l’estructura es d’obra amb un mur de pedra en forma semi-circular amb dues gran boles de pedra en cada costat, amb una pica.
En un costat té gravat un escut amb les quatre barres catalanes.
La font d’avui esta en el nucli urbà d’Albanyà, concretament en un lateral del carrer “camí de Maçanet”.
Està dins d’una arcada feta d’obra, amb aixeta polsador, surt aigua de xarxa pública i cau a una pica rectangular. Fa pocs anys estava tapada l’arcada amb terra, tal com veiem en la fotografia.