Arbres – El Plataner de la Font de can Matons de Santa Maria de Martorelles

Com cada dissabte un presento dos articles sobre arbres

Hi ha un vell i gruixut Plataner front la casa i la Font de can Matons de Santa Maria de Martorelles.

Amb una gran multitud de branques que en la primavera i a l’estiu ens ofereix una densitat de fulles i una agradable ombra.

El lloc on esta situat aquest plataner, és entre una zona urbana

i una de rural amb horts i vinya.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Itinerari de les Barraques de Pedra Seca de Castellar del Vallès

Barraca a SabadellEl maig de l’any 2019 us vaig fer un article sobre les construccions de pedra seca.

Avui us presento un petit itinerari sobre les Barraques de pedra seca que vaig poder fer gràcies a la amabilitat d’en Josep Llínares que em va fer de guia.

Desprès de visitar la seva exposició d’obres fetes amb fusta natural, o sigui d’arbres i que us vaig fer un article el passat divendres, vàrem ‎seguir la pista forestal que ens portaria a Sabadell per Togores,

al poc ja vaig veure algun cartell i marques grogues, que ens indicava al itinerari de les 4 cabanes de pedra seca, situades a prop del camí.

Cal dir que hi ha catalogades mes de 180 Barraques de pedra seca, pràcticament a totes s’ha mirat de refer-les segons el seu estat de conservació, per tant, totes tenen un nom i un numero, per identificar-les.

La primera que vàrem veure, va ser la Br -112, amb el nom de Josep Vidal, molt ben refeta i amb vegetació a dalt seu.

Era per guarda els estris de la vinya que hi havia en aquest lloc, ara ocupat per bosc de pins i altres arbres amb sotabosc, que ens fa difícil pensar que allí era una vinya.

Tornarem en rere i a uns 15 metres segueix el itinerari, tot seguit ens vàrem arribar a la Barraca, Br -135 a nom de Jordi Solà.

Aquesta va portar feina, estava enderrocada , per tant podem veure que hi ha majoritàriament pedres mes clares perquè no son originals, les mes fosques ho son.

Molt a prop i seguin el camí hi ha la Br-132, el nom de Raimon,

segons explicacions d’en Josep, de molt antic va ser un forn d’obra, per poder tindre material rapit i varat per alguna casa o masia de les rodalies… el grup que va estar treballant per la recuperació d’aquestes Barraques,

va localitzar a prop que havien teules i una d’elles podria ser d’època romana… parlem de fa molts segles, anys mes tard, algú que treballava al camp, i aprofitant les restes del forn, va construir la Barraca.

Sols ens quedava veure la mes petita i realment es així, en una zona devastada molta part del bosc, pel vent el 9 de desembre de 2014, hi trobem la barraca Br-23,

amb el nom de Salvador Juliana, aquesta com us dic es molt petita de dimensions i prou feines es pot entrar, sols deuria ser per guardar les eines, encara es pot veure rebots d’oliveres entre rebots de nous pins, que tenien en aquestes terres un protagonisme essencial.

A pocs metres, sortim a la pista principal, on finalitza el recorregut.

Em comenta com a punt final en Josep, que dins del municipi que com veiem hi ha molta Barraca de Pedra Seca, no vol dir que mig amagada per la vegetació hi hagi alguna o algunes mes per localitzar, enumerar i posar li nom, i si es cal, fer una reparació o refer-la.

Aquest itinerari, el centre Excursionista de Castellar del Vallès i Grup de Recerca de Pedra Seca, el denomina :

“ Petit tast de Pedra Seca”.

Els interessats, podeu sol·licitar un tríptic informatiu d’aquest itinerari,al Centre excursionista.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Recull d’explicacions i col·laboració : Josep Llínares

Avui destaquem : La Font de can Ginebreda de Gelida

Sortirem des de Gelida per la carretera de Sant Sadurní, la C-243b, una vegada que em passat per les Fonts de Sant Miquel, i de Cantillepa, al poc agafarem el camí de terra pel costat de can Torrents, la seva Font i el berenador.A uns 20  minuts, deixarem a l’esquerra la Font Freda  i girarem per el camí de la dreta que fa pujada fins arribar a unes cases i masia de can Rosell, que deixarem a la nostra dreta.Seguirem el camí principal, i trobarem una bifurcació cal agafar el camí de la dreta entre el bosc i una petita vinya, fins arribar a can Ginebreda. Ens cal seguir el camí que dona tota la volta a la masia, a peu d’ella hi ha un safareig – bassa,i al pocs metres un gran dipòsit, anys en rere tenien granja amb animals.El camí fa davallada fins a un nou encreuament, on en un costat entre plàtans i altres arbres hi ha La Font de can Ginebreda.Es una petita Font, que per molt que sigui la sequera, sempre dona aigua.Uns esglaons ens aproximen al doll d’aigua, que cau a una pica vella, no massa gran i algo arrodonida,per un costat surt l’aigua que va a parar a una Bassa situada uns metres mes lluny.Es itinerari no massa llarg, que podem completar visitant les altres fonts que us he indicat al principi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Com eren algunes de les Fonts desaparegudes de Montcada i Reixac als anys 80 del segle passat ?

Moltes eren les fonts naturals de les muntanyes de les rodalies de Montcada i Reixac,  ara fa mes de cent anys en rere, com la del : Gatell, can Devesa, de l’Alzinar, Mitja Costa, del Ferro, de can Tort, dels Avallaners, dels Caçadors, Freda, Pudenta, Vinya, Torrent de can Güell, can Piqué…. I moltes mes.

Montcada- Ft. Bessa

Avui us presento com eren algunes de les Fonts desaparegudes de Montcada i Reixac,  als anys 80 del segle passat  :

  • Font del Torrent de can Güell

De fet ara un forat on sortia aigua i estava recollida en moltes ocasions per un tub fet de canya. A pesar que era molt senzilla aquesta font,  la gent de les rodalies i pastors anaven a cercar aigua en aquesta font, situada a un costat del torrent. El temps ha fet que ja no és trobi el lloc exacta on estava.

  • La Font de can Piqué

 Estava al costat de la masia de can Piqué, ara un important restaurant del municipi, on hi ha un camp de tir, situat en la pista de terra que porta a l’ermita de sant Pere de Reixac.La Font de can Piqué, donava a l’interior d’una explanada front  l’entrada a l’antic berenador , al fer l’arranjament del nou restaurant, van fer-la desaparèixer.Us passo informació de l’historia de la masia de can Piqué, a :

http://canpique.com/historia/

 

  • Font de can Peses

Can Peses esta mes allunyada de l’ermita de sant Pere de Reixac i de la ciutat de Montcada, molt a prop d’una gran Cantera i als límits de Sant Fost.És puja des de la carretera de Santa Coloma a la Roca, i sota el petit torrent hi estava, ara hi ha molta vegetació que la tapa per complert, i ja molts anys que està seca.L’abandonament dels terrenys i el camps, ha fet que en poques dècades moltes fonts naturals, siguin tant sols un record de la gent gran de Montcada i rodalies.

Montcada – Font del Ferro

 

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé  (Arxiu Rasola)