La Llegenda : La Font del Nen Gran de Viladrau

Aquesta llegenda és molt coneguda, me la va explicar en Pau, un home gran de Viladrau, i fa referència a la Font del Nen Gran,

i que diu així :

“ Viladrau va tindre en temps llunys una gran sequera, la gent del poble anaven a buscar aigua a les fonts, però sobre tot a una Font que es considerava molt bona

Molts dels nois ajudaven a la família a buscar aigua per veure, però un noi , en Tonet, no li deixaven anar perquè es trobava molt dèbil, era malaltís des de que va naixé.

El noi estava trist per no poder ajudar en aquesta tasca.

D’amagat i a les nits anava a buscar l’aigua i cada cop que baixava una garrafa bevia una mica. A poc a poc el nen es va convertir en un noi gran i fort que portava aigua de la font a tota la gent del poble, i és per això que des de llavor la font va canviar i es coneix com la Font del Noi Gran.”

 

  Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font del Coll de Te d’Arbúcies

Podem arribar a aquesta Font de Coll de Te, des d’Arbúcies o des de la carretera BV-5114 que va de Sant Celoni a Viladrau, tot passant per Santa Fe del Montseny i a l’arribar a lloc conegut per el Convent, en quilòmetre  22,6, us cal agafar una pista ample i en bon estat que baixa cap a Arbúcies.Esta situada al costat esquerd, sota la pista de terra i a uns 250 metres al sud-oest del “Coll de Te”.Aquesta bonica Font surt l’aigua en un mur fet de pedres  i per un broc també de pedra, que dona a una pica molt a nivell de terra. Te a cada costat un seient i front la Font una taula petita rodona per fer un àpat.L’aigua sobrant de la Font va a parar per medi d’un canaló a una bassa situada a uns metres d’inferior nivell a la Font del Coll de Te.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de les Delícies de Viladrau

Aquesta Font també es coneguda com La Font Deliciosa.Està al tocar de Viladrau, des del centre cal agafar la sortida de la carretera GI -520, direcció Espinelves, per una vorera inaugurada l’any 2011, que porta directament a la Font de les Delícies, situada a sota d’un revolt molt tancat de la carretera.Un majestuós plataner fa d’indicatiu del lloc i bona ombra a l’estiu per la gent que hi va, molts a buscar amb garrafes la seva aigua, donat que te bona fama de ser de les millors del Montseny.El dia que vaig fer les fotografies, havia un matrimoni de Tarragona que havia anat a recollir aigua… Deliciosa !En 1914, és va substituí l’antic camí carreter a Espinelves, per la carretera asfaltada, tot respectant la Font i el Plataner. ( en la fotografia de principis del segle passat, no sembla un plataner )La Font de les Delícies disposa d’un banc i una taula de pedra separats entre si, amb una bona explanada, hi ha també, al costat de la carretera un lloc per aparcar dos a quatre cotxes.Faig especial menció a l’Amadeu Pons i de la Laia, perquè ells em van acompanyar a Viladrau i vaig poder fer aquest article

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

CONFERÈNCIA : “LES FONTS DEL MONTSENY DE VILADRAU” , A CÀRREC D’OSCAR FARRERONS.

Dissabte, 2 de setembre de 2017
Sala Can Sià
17:30 hores

 Organitza: Associació amics del Montseny

Cartell Conferència “Les Fonts del Montseny de Viladrau”

Lloc:  Can Sià

preu:  Gratuït

Hora: 17.30 hores

catagenda: Xerrada

 

 

Recull de la Informació : Ramon Solé i Amadeu Pons

La Informació : L’Espai Montseny de Viladrau

Avui us proposo un lloc per fer volar la imaginació, tant per a grans com per a mes petits… :

Els frondosos boscos del Montseny van ser l’escenari on van transcórrer les històries de personatges llegendaris, com ara el bandoler Serrallonga, habitants mítics com les dones d’aigua, o les bruixes de Viladrau, que van ser perseguides i fins i tot executades durant el segle XVII.

17.05.2013, ViladrauEspai Montseny de Viladrau.foto: Jordi Play.

L’Espai Montseny de Viladrau és un espai suggerent, que ens endinsa en atmosferes màgiques, amb efectes d’imatge i so envolvents i emocionants. Un equipament en què veurem aparèixer i desaparèixer bandolers i dones d’aigua, ens endinsarem en un bosc màgic, podrem assistir a rituals de bruixes…El centre inclou també un espai sobre el Parc Natural del Montseny i Viladrau, que ofereix informació i propostes d’excursions, activitats lúdiques, culturals i gastronòmiques.

Al conjunt de tot el municipi hi podem trobar una gran quantitat de fonts, algunes d’elles amb llegenda. Si voleu consultar més informació sobre les fonts que tenim a Viladrau i als voltants, podeu fer-ho al blog : Amics de les fonts de ViladrauFont de les Paitides – Fotografia : autor, Oscar Farrerrons.

“Donen nom a aquesta font les fades o dones d’aigua, “les paitides”, essers màgics arrelats a les llegendes populars que el poeta Jaume Bofill i Mates -Guerau de Liost- els hi dona nom en un excels sonet”.

17.05.2013, ViladrauEspai Montseny de Viladrau.foto: Jordi Play.

Podeu visitar l’Espai Montseny cada cap de setmana de 10 a 14 h i de 16 a 18 h. Per a qualsevol consulta podeu enviar un e-mail a espaimontseny@viladrau.cat o trucar al 93 884 80 35.

Text i Fotografies : L’Espai Montseny de Viladrau

La llegenda de La font de l’Or i les Dones d’aigua de Viladrau

La nit de Sant Joan varen sortir, cap al torrent de Sant Segimon, tres nois de Viladrau, un de Can Bosc, un de la Sala i l’altre de Can Gat.Deien els més vells, que en aquell indret i en una nit com la de Sant Joan, sortien les Fades d’aigua a cantar belles cançons com ningú les ha sentides mai.

El tres nois del poble, al punt de les dotze, estant allà ben amagats, veieren sortir del fons d’una balma les encantades, que anaven estenent roba pels marges del torrent que aquí neix.

Tot d’una van sortir a corre-cuita i agafaren una peça de roba.De sobte desaparegueren les encantades i la resta de roba. La roba presa es va anar allargant fins a no poder més, els nois se la repartiren i cada tros es convertí, una vegada arribats a casa en un munt de peces d’or.

Però els entrà l’ambició i decidiren cadascú pel seu cantó
tornar-hi al cap d’un any. Aquesta vegada però, del tros de roba agafat, en sortiren moltes i cantelludes pedres de tarter.És possible que el nom de la font de l’or, faci referència a aquesta llegenda…?

Recopilació de la llegenda i Fotografies : Ramon Solé

El Matagalls, una muntanya per a tots !

El Matagalls, és una muntanya que forma part del Massís del Montseny amb una alçada de 1.698 metres i que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau a la Comarca d’ Osona, i del poble del Montseny al Vallès Oriental.Al cim s’hi troba la creu de dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer, i plena sempre amb flors i senyeres.En aquesta creu, entre altres plaques, n’hi ha una en record del també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls-Montserrat.L’accés més habitual s’inicia al Coll Fòrmic, en un itinerari bàsicament descobert d’arbres.Pel cantó de llevant la pujada més típica comença a Sant Marçal , i es molt mes ple d’arbrat o també, és força concorreguda la que s’inicia al Coll de Bordoriol, amb una bonica fageda.És l’ascensió més curta i fàcil a la Creu de Matagalls. Se salva un desnivell de 553 metres i es pot fer amb poc mes d’una hora.Si el dia és clar, hi han unes vistes panoràmiques que ens permet gaudir de muntanyes i pics.És la ruta més tradicional i freqüentada. Es passa a prop de la masia de Santandreu de la Castanya (1215 m).Quan portem una mitja hora de camí, passem pel Pla de la Barraca (1370 m) i un quart d’hora després passem pel Turó Gros (1525 m). Més tard passem pel Collet de l’Estanyol (1530 m) i pel Collet dels Llops (1569 m).Moltes son les fonts d’ aquesta muntanya, cada any en el seu Aplec, és porta a terme l’inauguració d’una nova Font o l’arranjament d’una antiga.A 1555 m passem per la Font de Matagalls, que raja dins un cobert d’obra

i altres properes al camí, com la Font de Sant Andreu, la Font del Bisbe Torres, la Font Freda, Font de la Rosa… son mes de 50 fonts repartides per tota la Muntanya.També, cal destacar les restes del pou de glaç del Matagalls, que és troba en el coll del Pla de la Barraca.Des del cim del Matagalls podem contemplar moltes muntanyes dels Pirineus, d’entre les quals el Pedraforca, el Puigmal o el Canigó fins al corredor del Prelitoral , inclòs el Tibidabo, també, la Plana de Vic, així mateix, el mar.Podeu pujar tota la família, sense presa, gaudint del paisatge…

Recopilació de dades i Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Poema – El gorg Negre

dins : La Muntanya d’Ametistes,1908.Sinistre gorg de condormides aigües
que el visitant conjures, impassible
amb vels metàl•lics que en ton gruix fulguren,
filets sanguinis de ton ull ciclopi.

T’és, un penyal, parpella monstruosa
que un regalim adollaria tebi,
com una trena càustica de llàgrimes.
Tan absolut seria ton mutisme!

En tes riberes s’aplegà una ossera
de branques nues, de clofolles buides,
cranis balmats i rierencs compactes
i anònima barreja de polsines.
Arbres no tens que a ton espill s’aboquin
fora del tronc espellofat d’un roure.
L’aigua que et sobra, com un tel llenega
al gorg de més avall que se’t retira.Un laberíntic corriol, per sota
d’alzines corbes i pollades, mena,
llimant esqueis, a ton recinte mític.
Si un roc et tiren, treus bombolles d’ira.

Oh gorg! Debades ton secret pouava:
res no copsà, l’esguard, de ton misteri;
però ton ull ciclopi, que no mira,
si que m’entrà per sempre més a l’ànima.
.

Jaume bofill i Mates
( Guerau de Liost )
.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerau_de_Liost

 
Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

El Pantà de la Urbanització de “Les Guilleries” a Viladrau

De Vic o des de Viladrau podem accedir a aquest petit Pantà per la C-25 i agafar el trencall de la BV- 5251,

i en poc mes de dos quilometres arribarem a l’entrada de la mateixa Urbanització de “Les Guilleries”, on trobarem fàcilment aquest PantàEn aquesta propietat es va construir un petit Pantà per les necessitats pròpies de l’ús i principalment, per atendre el regatge dels conreus.

Caseta d’extracció de l’aigua

Ara sols es un lloc mes per passejar per les seves rodalies i gaudir del frondós bosc que hi ha en aquesta zona.Sempre cal anar amb compta en llocs com aquest, no caure dins, son en general d’aigües fosques i brutes, donat en seu estancament i que en general no es fa un manteniment.Es de fet un Pantà que molt poca gent el coneix i que si esteu en aquella rodalies podeu anar-hi.
Text i Fotografies : Ramon Solé