En ocasions, generalment en els viaductes de les autopistes o altres vies, s’ha creat de forma espontània d’una vegetació que cobreix en especial les columnes.
Avui m’he fitxat amb un tram que passa pel municipi de Terrassa, està plena d’heures.
De fet, visualment queden prou be, en un espai tot de formigó.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Cartell Renfe
Cada anys son moltes les persones accidentades i mortes per passar o creuar imprudentment les vies de tren arreu de Catalunya.
Cartell de Les Franqueses del Vallès
En el cas d’avui, voldria fer menció a la gent que fa senderisme per a prop de les vies del tren, amb el perill que axó pot comportar d’un accident greu.
Moltes són les rescloses que hi ha en el riu Ter, els senderistes per aproximar-se a elles, creuen o van pel costat de les vies del tren, amb el perill que axó pot comportar.
Sobre tot voldria destacar la línia de Puigcerdà des de Vic a Ribes de Freser.
Alguns senders passen pel costat mateix de les vies de tren, per poder escurçar el recorregut, però axo comporta un risc elevat, en ocasions cal entrar en algun túnel amb poca llum, el camí lateral de pas esta ple de pedres que es pot fer perdre l’equilibri,
molts ponts d’aquesta línia son antics, i tenen un marge de seguretat paral·lel a les vies.
Cal evitar aquest senders en lo possible, saber el pas del trens, anar el mes retirat de les vies, i si us sorprèn un tren, mirar de apartar-vos al màxim vigilar la força del vent que al seu pas arrastrarà per no caure. 
Us ho dic perquè jo mateix vaig trobar-me un tren de cara, i va ser un bon ensurt…
Text : Ramon Solé
Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia
Aquesta antiga Torre d’aigua, esta situada dins d’una propietat particular, en la carretera de La Garriga a Samalús BP- 5107, en el numero 6, poc després d’haver passat el pas a nivell de les vies del tren venint de l’estació de RENFE de la Garriga.
Pertanyia a una gran finca que va vendre el seu terreny per fer xalets i en un d’ells va quedar la Torre d’Aigua, situada al costat del mur que dona a la citada carretera.
Es pot veure des de la mateixa carretera, es de gran capacitat el seu dipòsit, passa inadvertit per l’heure que ha crescut i a tapat, ara com ara, la Torre i el Dipòsit amb les seves verdes fulles.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El passat dia 6 d’agost us vaig presentar el Parc Litoral de Sant Pol de Mar.
Avui en Arbres, veurem els seus magnífics i centenaris plàtans que hi conserva en una avinguda lateral del citat parc.
De fet, era l’antic camí carreter que portava directament a la masia de can Villar, i que va paral·lela a les vies del tren.
Com us dic son centenaris no massa alts, per ho amb uns troncs molt gruixuts i branques de dimensions notables.
Com veieu hi ha a cada banda d’aquest passeig, fent a l’estiu una bona ombra i s’està fresc, i a l’hivern gaudir d’un bon sol.
Disposa un espai amb taules i bancs per poder fer un àpat o per descansar una estona.
La gran majoria d’aquests plàtans disposant de bona salut, apassar de l’edat.
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 