Arbres – Arbres de la vida a la mort / 1ª Part #

Els arbres, com a tot ser viu, sigui animal o vegetal, sigui petit o gran, té el mateix procés, néixer, créixer, reproduir-se, pot tenir infermetats, mutilacions… i al final  la seva mort.

El ser humà el pot destinar a un arbre per a fer mobles, caliu, paper, etc, … i tallar-lo, per tant seria una mort anticipada a la seva possibilitat de vida real.

També pot arribar-li la mort per altres causes indirectes de la pròpia natura, com una tempesta prolongada de vents, fortes nevades, desarrelar-se al terreny, paràsits…entre altres causes.

Un arbre per si sol és capaç d’aguantar un important escardament /s d’una o varies branques i seguir vivint, però, estarà en el perill de que algun paràsit entri per la ferida,

 i a poc a poc el vagi deteriorant per dins, fins que, passat uns anys, li causi la mort.

En altres cassos, igual mor o es talla el tronc principal, però si queda arrelat pot créixer una branca secundária des de la base formant un nou arbre.

Certs arbres, sobre tot els de fulla caduca, com plataners, pollancres …, una vegada tallats, si no es treu la part de l’arrel, tonen a rebrotar,

començant en la primavera següent a fer alguns troncs i d’allí més tard sortiran les fulles,

amb pas del temps pot formar un brancatge gran de troncs, que com hem dit abans, pot arribar a formar un nou arbre.

Hi ha arbres que una vegada morts es mantenen en peu, i l’heura s’apodera d’ell envoltant-lo fortament i grácies a les seves fulles li donaran un altra aspecte de verdor,

en aquest cas l’arbre ja no patirà aquesta planta tant agressiva i invasora en els nostres boscos.

Us passo dos arbres ben curiosos, no són fotografies meves, les he tret de internet, però crec que ens poden donar una imatge de la força dels arbres en la supervivència en la natura:

Quan aneu a un bosc, mireu de fer com faig jo, sempre deixar-me guiar pels arbres i d’aquesta forma podreu gaudir de les veritables meravelles que ells, els arbres, ens ofereixen,

De fet, el més important pels humans és que ens proporcionen l’oxígen pur i gratuït, els arbres són Vida !!!

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres paravents

El xiprer és un arbre típic de la Mediterrània,  (Cupressus sempervirens) és un arbre originari d’Orient, molt segurament de l’illa de Xipre, d’aquí la correspondència de noms.Els  xiprers tenen una llarga durada i gairebé no exigeixen manteniment, amb la pluja periòdica en tenen prou donat que son arbres que resisteixen la sequera, de manera que la seva conservació i manteniment son mínims.Son els Xiprers els millors arbres com a paravents i pantalles visuals.Veurem en molts llocs que es fan tanques, filera d’arbres, que resguarda del vent, sobre tot per defensar-se dels vents forts com  de la tramuntana i el mestral segons la zona.Resguarden els marges de conreus, principalment de fruiterars, on els arbres actuen de paravent; també en prats, vores de camins i cementiris.Aquest arbrat que fa de paravent, evita l’erosió del camp un cop es consoliden les arrels al terra i, a més, atrau els insectes, que són necessaris per a la pol·linització.Hi ha altres arbres que també s’utilitzen pel mateix fi, però no son tant empleats, com a Eucaliptus, Robínia, entre altres.També es poden col·locar per fileres, unes a prop de les altres per assegurar encara mes que el vent entre en força en aquell terreny.

 

Recull de dades ,Text i Fotografies : Ramon Solé