Pou – Moli de Vent de cal Oller de Martorell

L’antiga casa de Cal Oller, està situada en el carrer de la Cambreta 3 de Martorell.

Actualment es de l’Ajuntament, hi ha la seu del Patronat de Cultura i l’Escola d’Arts plàstiques.

En el seu jardí s’ha conservat l’antic Pou – molí de Vent que donava l’aigua a finca de can Oller.

Està molt ben conservat, disposa de l’aspa de vent, assentada amb quatre arcades i unides en la seva part superior.

S’accedeix fins a dalt per una escala interior.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Molí de vent de can Vilaró de Montornès del Vallès

El Molí de vent de can Vilaró està situat en l’avinguda de l’Onze de Setembre, al davant del número 61 de mas de can Vilaró, de Montornès del Vallès.

mas de can Vilaró

Historia:

  • Molí de vent que es va construir a final del segle XIX per abastir d’aigua corrent el mas de can Vilaró.
  • Sobre la torre que avui resta dempeus, hi havia un gran aparell amb pales que giraven empeses per la força del vent i bombaven, de manera constant, l’aigua del pou que hi havia al subsòl.
  • L’aigua era conduïda fins a la masia per mitjà d’un tub de terrissa.
  • El molí va funcionar de forma ininterrompuda fins ben entrada la segona meitat del segle XX.

Construcció amb forma de torre de planta octogonal feta de totxo i arrebossada. Presenta tres cossos, marcats per motllures de mitja canya, simple i gruixuda entre el sòcol i el cos principal, i doble amb decoració de gotes a la separació del coronament.

A la façana principal s’obre una porta estreta d’arc de punt rodó marcada amb guardapols de maçoneria i motllures a l’arrencament de l’arc. Conserva la porta de xapa metàl·lica, on es llegeix la data “1883” dibuixada amb xinxetes. Les finestres de la part superior del cos principal són de factura semblant a la de la porta.

La finestra de la part frontal és geminada amb doble arc de punt rodó i les altres tres són simples. Al sostre queden restes del peu de ferro que sostenia la roda amb les aspes de molí.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : KuanUm – Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Molí de vent de Can Vinyers de Matadepera

El Molí de vent de Can Vinyers està situat en el carrer de Pompeu Fabra, s/n de Matadepera.

Us passo la seva historia:

  • Tot i que la documentació més antiga de la casa es remunta a inicis del segle XV, el molí és de l’any 1929.
  • Amb el temps i la introducció de mitjans mecànics més pràctics que permetessin extreure aigua, el molí va quedar en desús, sobretot a partir de finals dels anys cinquanta i durant els anys seixanta. El pas dels anys afegit a la manca de manteniment l’havien malmès i el seu estat general era molt precari.
  • Les obres de restauració van començar el dijous dia 6 de novembre del 2014. Els tècnics de l’empresa Molins de Vent Tarragó, de Montblanc, van procedir a l’extracció de la roda, que va ser transportada en una sola peça fins al seu taller.  La restauració del conjunt, va consistir en la neteja de la totalitat de l’estructura fèrria, la reparació de les parts afectades, consolidació de les pales i finalment un repintat amb els colors originals, amb una capa de protecció contra l’oxidació. Paral·lelament es va construir un nou basament de formigó per reforçar i donar més estabilitat a l’estructura general i  finalment es va enjardinar. Actualment no està connectat a la bomba.
  • El dimarts dia 13 de gener, les aspes van tornar dels tallers de restauració fins a Can Vinyers, on els tècnics de l’empresa van procedir a la seva instal·lació.
  • El 22 de febrer de 2015, es va fer la inauguració en un acte solemne, presidit per l’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona i la gent del poble.
  • Coincidint amb la restauració, des de la Gaseta de Matadepera, a través de l’Ajuntament es va promoure la recerca de fotografies de Can Vinyers i del seu molí, així com d’altres molins.

El molí de vent de Can Vinyers està situat al davant de la façana orientada al sud-oest de la masia. La construcció d’aquest enginy està relacionada amb el bombeig i l’extracció de les aigües subterrànies a la superfície a través de l’acció del vent, per permetre el reg dels camps de la masia durant la primera meitat del segle XX.

La torre consisteix en una estructura fèrria de tipus piramidal d’uns dotze metres d’alçada amb una plataforma superior octagonal i una escala incorporada d’accés que permet accedir al balancí, les tisores i a les aspes.

Està compost per quatre aparells principals: l’aparell receptor de l’impuls del vent o roda, l’aparell regulador de l’orientació, l’aparell estructural del suport i l’aparell transmissor del moviment. L’aparell impulsor, està format per sis antenes o radis, dos cèrcols (el gros a l’exterior i el petit a l’interior) i 49 pales, pintades per trams (blanc, blau, verd, vermell i carbassa). L’aparell regulador de l’orientació consta d’una peça llarguera que es manté horitzontal i paral·lela a la roda, anomenada balancí. Està fixada al caixó. La cua, amb uns post metàl·lic i el corró que fan girar la roda.

Actualment s’hi pot llegir “Can Vinyers” i “1929”. Finalment s’hi localitza el caixó que és l’element vertical de suport del molí i els braços del cigonyal que transforma el moviment rotatiu de la roda en un moviment de vaivé. La boca del pou s’ha arrebossat i en el parterre d’enjardinament que l’envolta s’hi ha preservat l’antiga bomba i varies aspes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Text : Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Molí de Vent – Pou de la Torre de l’Albet de Gelida

Situats a l’estació de tren, cal seguir  direcció al Pol. Ind. la Gelidense, i agafar el punt sobre el riu Anoia, quan entreu a l’avinguda de Sant Salvador de la Calçada, al Barri de Sant Salvador de la Calçada,  La Torre de l’Albet esta a l’esquerra, una gran porta no dona accés a entrar-hi, us barrarà el pas com a propietat privada.

A poca distancia del camí particular que porta al mas, a la dreta, veureu la gran torre del molí de Vent-Pou de la Finca.

De fet sols queda la torre, es de gran presencia, amb molt finestrals, segurament una escala interior puja fins a dalt de tot, on podem apreciar una barana de ferro que el rodeja. Ja des de fa moltes dècades, no hi queden les aspes del Molí.

Fotografia any 1998

Es una corpulència i elegància constructiva, llàstima del seu estat.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé – Vilquepèdia

Frare del Temps

Avui us presento dos articles

El frare del Temps és un higròmetre construït amb un cabell d’una dona rossa i jove de raça eslava  dissenyat per l’inventor de Calella Agapit Borràs Pedemonte el 1894.

La figura representa un frare caputxí assegut amb una bola del món als seus peus i un llibre obert a la seva mà dreta.

A través del punter de la seva mà esquerra, el frare indica si el temps serà : sec, revolt, vent, bo, insegur, ventós, humit o pluja.

A mesura que es mou el punter degut a la dilatació del cabell, també es mou la seva caputxa.

L’empresa ha realitzat més de 40 versions diferents de l’instrument, en algunes de les quals el frare ha estat substituït per monges, guerrers, Cristòfol Colom o fins i tot pel monjo de la beguda infantil kina San Clemente.

Avui en dia, el producte es troba disponible en castellà, català, gallec, basc, portuguès, francès, italià, alemany i anglès.

En el refranyer hi trobem :

Quin temps farà demà?

El frare t’ho ben dirà.

La vareta amb atenció

cada dia observaràs.

Si cap amunt s’enlaira,

temps sec et trobaràs.

Si cap avall assenyala,

pluja segura tindràs.

I mira-li bé la caputxa si en

sortir no et vols mullar.

Cal dir, que s’han editat amb fons diferents com la Muntanya de Montserrat , la plaça del Obradoiro de Santiago de Compostela, entre altres.

Per comercialitzar-lo es fundà l’empresa Tot Ideas S.L., propietat de la família mataronina Borràs. L’any 2001, Juguetes Borràs es fusionà amb Educa.

Us passo un video que explica sobre la samarreta que preveu el temps :

https://www.ara.cat/videos/reportatges/samarreta-que-preveu-temps_3_1825647419.html

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al text i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

El despertar de nou de la Primavera…

Avui us presento dos articles, el proper a les 12 hores

Desprès que l’hivern ens va vindre en novembre del 2019, i que a la llarg d’aquests últims mesos hi hagut dies de tot, amb el temps gèlid, amb núvols, plujos, boirós, amb tempestes de pluja i vent,ara ja ho deixem en rere, i el març tenim el despertar de nou de la PrimaveraEn Parc i jardins, en la muntanya, en el camps, conreus i fins hi tot a casa, on tenim el nostre jardinet o testos amb plantes,veiem que la primavera fa que esclati en colors amb noves fulles o les primeres flors que durant el propers mesos ens alegraran la vista i els ànims.Si, que millor que unes flors amb el seu aroma, amb la presencia dels primers insectes buscant aliment per poder seguir el cicle de la vida natural…Els dies ja son molt mes llars amb mes hores de sol, dona ganes de fer un bon passeig per el camp o muntanya, a sentir l’olor de les plantes i notar que el sol ens escalfa el cos.Veiem els arbres que ja apareix l’esclat de les noves fulles arreu del seu brancatge.Rius, rieres, torrents i fonts donen generosament l’aigua tant necessària per la nostra vida, però també per les plantes, animals grans i petits,

a mes sentir el rumor de l’aigua al corre, es tant relaxant, que podríem estar hores escoltant-ho.Gaudir en un jardí públic d’una estona, tranquil·lament llegint un llibre, no importa estar assentat amb un bon banc o estirat a la gespa,el mes important es estar entre sol i ombra que en aquest període de l’any en que estem es molt gratificant.Si en teniu, és l’època de comença a refer l’hort, aquest hort que durant tota la resta de l’any, podreu dedicar unes hores a treballar-lo i recollir el plantat.El despertar de nou de la Primavera…,

és un moment per sentir la naturalesa i gaudir -ne.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Els efectes del temporal a les rodalies d’Olot: Mes imatges pels voltants del paratge de la Moixina – 3ªPart #

Article especial – També, podeu seguir els habituals que us he passat a primera hora del matí

Com a continuació dels articles que us he presentat aquests últims dies sobre els efectes del temporal a les rodalies d’Olot, avui us vull donar més imatges de com es troben pels voltants del paratge de la Moixina :

Voltants del Hotel can Blanc

 Comparació nivell de l’aigua en un rec

 Arbres abatuts pel fort ventPerò la vida continua …

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Els Arbres del Cor del Parc Natural de Collserola, situats al municipi de Barcelona

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

El cor del Parc Natural de Collserola podríem situar-ho entre el Tibidabo i la Finca de Vilajoana en el Terme Municipal de Barcelona,i que es podria allargar fins a Sant Medir , en el municipi de Sant Cugat.En tota aquesta important massa forestal , podem veure molts arbres centenaris.A pesar que estigui tant a prop de la ciutat de Barcelona, hi ha llocs que són molt frondosos, amb vegetació molt variadaI amb arbres centenaris, especialment formats per pinedes i alzinars.Hi han molts camins i senders que hi passant, amb lloc d’estada amb bancs de fusta.En l’antiga Finca de Vilajoana, podrem gaudir dels arbres mes antics, com plataners, pins, alzines i algun roure.Concretament , en la zona on estant les seves fonts, n’hi trobem molts de centenaris, com és, a prop de la Font vella i la Font nova.Els millors exemplars, estan en el fondal que va de la Font Nova fins les rodalies de l’estació dels FGC del baixador de Vallvidrera,allí destacant els grans i alts platanersi els nombrosos pins pinyoners amb troncs molt allargat.Podem trobar a un costat del camí algun d’aquests vells arbres abatuts pel fort vent o les grans nevades des de fa anys.Quan feu un tom per aquesta rica zona forestal del Parc Natural de Collserola,mireu els seus arbres i penseu en el respecta que se’ls a tingut i cal mantenir-ho així, donat que forment el cor de Collserola.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pi de Can Plandolit de l’Ametlla del Vallès

Com cada dissabte un presento dos articles sobre : Arbres

Aquest magnífic Pi, està situat en la propietat de la masia de can Plandolit en el municipi de l’Ametlla del Vallès, és molt fàcil d’endevinar quin es…,és el mes esvelt de tota la zona,i esta entre al costat de la riera i el camp de llaurar.Es un Pi alt i vell, en alguna part de la seva copa, te  mancança de les seves branques, caigudes probablement, per causa d’una tempesta de vent o pluja…Des del pontet que creua la riera i el camí que porta a la masia, surt un camí paral·lel a la citada riera,cal seguir-lo fins que veiem a la dreta aquest majestuós Pi.Es com un vigilant de l’extensió de la finca, que vigila el permanentment aquesta propietat.Per arribar a aquest paratge, es pot fer per diferents camins de terra que hi ha des del municipi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Molí de vent del Pla de la Font de l’Apotecari de Terrassa

El Molí de vent del Pla de la Font de l’Apotecari, està ubicat en la cruïlla entre el carrer Joan Artigues i Camí de Castellar, on estava l’antic curs del torrent Monner ara es un parc i la Font de l’Apotecari, també desapareguda per les obres de remodelació de la zona, dins del municipi de Terrassa.Era un molí de vent  per extreure aigua d’un aqüífer subterrani, es trobava dins de les terres de la família Moner,  que també, posseïa diferents propietats en aquesta zona de Terrassa.El molí de vent  tenien per objectiu pujar l’aigua a la superfície, utilitzant l’energia del vent per moure les aspes; l’aigua era per al reg de les hortes i del consum de la propietat.L’ajuntament de Terrassa, va voler restaurar  el Moli de Vent, que es va portar a terme durant els mesos finals de 2004; per medi d’una empresa privada  es van realitzar les feines de restauració d’aquest antic molí.Us passo un article de Món Terrassa realitzat el 01/05/2017, sobre aquest Molí de Vent :

https://elmon.cat/monterrassa/aixo-tambe-es-terrassa/terrassa-conserva-un-vell-moli-de-vent-que-permetia-extreure-aigua

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació de Text i Fotografies : Ramon Solé