Frare del Temps

Avui us presento dos articles

El frare del Temps és un higròmetre construït amb un cabell d’una dona rossa i jove de raça eslava  dissenyat per l’inventor de Calella Agapit Borràs Pedemonte el 1894.

La figura representa un frare caputxí assegut amb una bola del món als seus peus i un llibre obert a la seva mà dreta.

A través del punter de la seva mà esquerra, el frare indica si el temps serà : sec, revolt, vent, bo, insegur, ventós, humit o pluja.

A mesura que es mou el punter degut a la dilatació del cabell, també es mou la seva caputxa.

L’empresa ha realitzat més de 40 versions diferents de l’instrument, en algunes de les quals el frare ha estat substituït per monges, guerrers, Cristòfol Colom o fins i tot pel monjo de la beguda infantil kina San Clemente.

Avui en dia, el producte es troba disponible en castellà, català, gallec, basc, portuguès, francès, italià, alemany i anglès.

En el refranyer hi trobem :

Quin temps farà demà?

El frare t’ho ben dirà.

La vareta amb atenció

cada dia observaràs.

Si cap amunt s’enlaira,

temps sec et trobaràs.

Si cap avall assenyala,

pluja segura tindràs.

I mira-li bé la caputxa si en

sortir no et vols mullar.

Cal dir, que s’han editat amb fons diferents com la Muntanya de Montserrat , la plaça del Obradoiro de Santiago de Compostela, entre altres.

Per comercialitzar-lo es fundà l’empresa Tot Ideas S.L., propietat de la família mataronina Borràs. L’any 2001, Juguetes Borràs es fusionà amb Educa.

Us passo un video que explica sobre la samarreta que preveu el temps :

https://www.ara.cat/videos/reportatges/samarreta-que-preveu-temps_3_1825647419.html

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al text i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

El despertar de nou de la Primavera…

Avui us presento dos articles, el proper a les 12 hores

Desprès que l’hivern ens va vindre en novembre del 2019, i que a la llarg d’aquests últims mesos hi hagut dies de tot, amb el temps gèlid, amb núvols, plujos, boirós, amb tempestes de pluja i vent,ara ja ho deixem en rere, i el març tenim el despertar de nou de la PrimaveraEn Parc i jardins, en la muntanya, en el camps, conreus i fins hi tot a casa, on tenim el nostre jardinet o testos amb plantes,veiem que la primavera fa que esclati en colors amb noves fulles o les primeres flors que durant el propers mesos ens alegraran la vista i els ànims.Si, que millor que unes flors amb el seu aroma, amb la presencia dels primers insectes buscant aliment per poder seguir el cicle de la vida natural…Els dies ja son molt mes llars amb mes hores de sol, dona ganes de fer un bon passeig per el camp o muntanya, a sentir l’olor de les plantes i notar que el sol ens escalfa el cos.Veiem els arbres que ja apareix l’esclat de les noves fulles arreu del seu brancatge.Rius, rieres, torrents i fonts donen generosament l’aigua tant necessària per la nostra vida, però també per les plantes, animals grans i petits,

a mes sentir el rumor de l’aigua al corre, es tant relaxant, que podríem estar hores escoltant-ho.Gaudir en un jardí públic d’una estona, tranquil·lament llegint un llibre, no importa estar assentat amb un bon banc o estirat a la gespa,el mes important es estar entre sol i ombra que en aquest període de l’any en que estem es molt gratificant.Si en teniu, és l’època de comença a refer l’hort, aquest hort que durant tota la resta de l’any, podreu dedicar unes hores a treballar-lo i recollir el plantat.El despertar de nou de la Primavera…,

és un moment per sentir la naturalesa i gaudir -ne.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Els efectes del temporal a les rodalies d’Olot: Mes imatges pels voltants del paratge de la Moixina – 3ªPart #

Article especial – També, podeu seguir els habituals que us he passat a primera hora del matí

Com a continuació dels articles que us he presentat aquests últims dies sobre els efectes del temporal a les rodalies d’Olot, avui us vull donar més imatges de com es troben pels voltants del paratge de la Moixina :

Voltants del Hotel can Blanc

 Comparació nivell de l’aigua en un rec

 Arbres abatuts pel fort ventPerò la vida continua …

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Els Arbres del Cor del Parc Natural de Collserola, situats al municipi de Barcelona

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

El cor del Parc Natural de Collserola podríem situar-ho entre el Tibidabo i la Finca de Vilajoana en el Terme Municipal de Barcelona,i que es podria allargar fins a Sant Medir , en el municipi de Sant Cugat.En tota aquesta important massa forestal , podem veure molts arbres centenaris.A pesar que estigui tant a prop de la ciutat de Barcelona, hi ha llocs que són molt frondosos, amb vegetació molt variadaI amb arbres centenaris, especialment formats per pinedes i alzinars.Hi han molts camins i senders que hi passant, amb lloc d’estada amb bancs de fusta.En l’antiga Finca de Vilajoana, podrem gaudir dels arbres mes antics, com plataners, pins, alzines i algun roure.Concretament , en la zona on estant les seves fonts, n’hi trobem molts de centenaris, com és, a prop de la Font vella i la Font nova.Els millors exemplars, estan en el fondal que va de la Font Nova fins les rodalies de l’estació dels FGC del baixador de Vallvidrera,allí destacant els grans i alts platanersi els nombrosos pins pinyoners amb troncs molt allargat.Podem trobar a un costat del camí algun d’aquests vells arbres abatuts pel fort vent o les grans nevades des de fa anys.Quan feu un tom per aquesta rica zona forestal del Parc Natural de Collserola,mireu els seus arbres i penseu en el respecta que se’ls a tingut i cal mantenir-ho així, donat que forment el cor de Collserola.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pi de Can Plandolit de l’Ametlla del Vallès

Com cada dissabte un presento dos articles sobre : Arbres

Aquest magnífic Pi, està situat en la propietat de la masia de can Plandolit en el municipi de l’Ametlla del Vallès, és molt fàcil d’endevinar quin es…,és el mes esvelt de tota la zona,i esta entre al costat de la riera i el camp de llaurar.Es un Pi alt i vell, en alguna part de la seva copa, te  mancança de les seves branques, caigudes probablement, per causa d’una tempesta de vent o pluja…Des del pontet que creua la riera i el camí que porta a la masia, surt un camí paral·lel a la citada riera,cal seguir-lo fins que veiem a la dreta aquest majestuós Pi.Es com un vigilant de l’extensió de la finca, que vigila el permanentment aquesta propietat.Per arribar a aquest paratge, es pot fer per diferents camins de terra que hi ha des del municipi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Molí de vent del Pla de la Font de l’Apotecari de Terrassa

El Molí de vent del Pla de la Font de l’Apotecari, està ubicat en la cruïlla entre el carrer Joan Artigues i Camí de Castellar, on estava l’antic curs del torrent Monner ara es un parc i la Font de l’Apotecari, també desapareguda per les obres de remodelació de la zona, dins del municipi de Terrassa.Era un molí de vent  per extreure aigua d’un aqüífer subterrani, es trobava dins de les terres de la família Moner,  que també, posseïa diferents propietats en aquesta zona de Terrassa.El molí de vent  tenien per objectiu pujar l’aigua a la superfície, utilitzant l’energia del vent per moure les aspes; l’aigua era per al reg de les hortes i del consum de la propietat.L’ajuntament de Terrassa, va voler restaurar  el Moli de Vent, que es va portar a terme durant els mesos finals de 2004; per medi d’una empresa privada  es van realitzar les feines de restauració d’aquest antic molí.Us passo un article de Món Terrassa realitzat el 01/05/2017, sobre aquest Molí de Vent :

https://elmon.cat/monterrassa/aixo-tambe-es-terrassa/terrassa-conserva-un-vell-moli-de-vent-que-permetia-extreure-aigua

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació de Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Arbres – El Xiprer de can Suari de Sant Antoni de Vilamajor

Avui també us presento dos articles sobre Arbres

Aquest destacable Xiprer està situat en mig dels camps de can Suari, al costat d’una bassa,en els límits dels Municipis de Sant Antoni de Vilamajor i Llinars del Vallès.De fet, fa poc temps, eren dos els Xiprers que estaven en aquest lloc, un d’ells segurament en una turmenta de fort vent, es va caure.Les imatges es van prendre pocs dies després.El Xiprer que queda, es alt, amb brancatge i fulla ven espès.Hi ha un altre Xiprer, aquest està mes separat i front de la bassa, però es molt mes jove.El podeu veure des de la carretera que porta a la Urbanització d’Alfou.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La muntanya ens ofereix : Colors, olors, silenci, sorolls i molt mes …!

En la Muntanya, tenim una varietat de Colors, sigui per la temporada en que ens trobem, sigui pel lloc.Segons l’època de l’any en el bosc podem apreciar les tonalitats de verdor.Sent mes o menys intens el seu colorit, es mes verd intens quan plou a dojo, i també, mes sec amb pols un marro mes fosc, en llocs que faci temps que no plou o en escassa vegetació.El color de sol naixent o sol que és pon, és fantàstic.El blanc de la neu intens de recent caiguda, que ens poden encegar-nos de tant mirar.Les Olors, ens omplen els nostres sentits, com notem una vegada que ha plogut,  a terra mullada, frescor, a netedat ambiental…L’esplendor de les flors de tot tipus i colors que sobre tot en la primavera ens envaeixen els camps i boscos.Durant al bon temps, fer una carn a la braça ( en lloc autoritzat), és una sensació d’olor esplèndida.Silenci, en el bosc, en el camp, en la muntanya, …es ple de silenci, un silenci que a vegades el sentim, el notem.El mirall d’aigües clares i manses…La mort, present també dins la natura, és trist trobar-nos un animal mort, un arbre,  per ho, forma part del cicle de la vida.El Soroll del arbres gracies a les refregues del vent,Els diversos cants d’ocells petits i grans.El escoltar una font, que ens fa mirar com surt de la terra amb un bon doll d’aigua cantarella.El transcurs de l’aigua d’un riu o riera, un soroll constant .Un soroll diferent, al de les zones industrials dins, o a prop de camps i/o el bosc…El soroll d’un ser viu per dins del bosc, entre mig de les herbes.Mireu d’anar a descobrir el que ens ofereix avui la Muntanya, el bosc, el camp…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador, Fidel Rodríguez , Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé

 

Poema de la tardor

Els arbres es muden de roig i de groc,

Les fulles tremolen sota un sol de foc.

El vent les fa caure, les duu fins al port

Quan surtis de casa, trepitja-les fort !

Les mosques s’amaguen, l’hivern és a prop.

Les flors espantades, es tanquen de cop.

Autors : Bofill, F.; A.; Serrat, F.

 

 

Recopilació del Poema I Fotografies : Ramon Solé