Montserrat, la nostra muntanya

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.Al llarg dels mil•lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteresS’hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.Altres cims montserratins són :

el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera.Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.Des del cim de Sant Jeroni, a 1.236 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància.El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester, el pela-roques o la fagina, entre d’altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l’esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.Es pot accedir al monestir per carretera des de Monistrol de Montserrat, Sant Salvador de Guardiola i el Bruc. També hi pugen l’Aeri de Montserrat des de l’estació de RENFE.  i un tren cremallera des de Monistrol, que pertany als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.També, hi ha els dos funiculars que surten des del Monestir cap a la Santa Cova i cap a Sant Joan.La muntanya també és travessada per diversos senders de gran recorregut i per altres de secundaris.Montserrat, la nostra muntanya !

 

Recull de dades : Viquièdia, Abadia de Montserrat

Adaptació al Text i fotografies : Ramon Solé

Resclosa de Serinyà i Illa del Fluvià, un paratge amb natura – 2ª Part #

La Resclosa de Serinyà i illa del Fluvià és una resclosa que genera una zona compartida pels municipis de Serinyà, Maià de Montcal i Sant Ferriol.Es tracta d’un espai de gran interès ecològic declarat l’any 1992 reserva natural de fauna salvatge, amb una superfície total de 26 hectàrees. La totalitat de les finques englobades en aquesta Reserva són de titularitat pública. Al fons de les aigües hi creixen petits claps de Potamogeton i a les vores hi ha petits retalls de bogar i canyissar.L’aspecte ecològic més rellevant és, però, la vegetació forestal de ribera. Aquesta està constituïda per verneda i salzeda,acompanyades d’altres arbres de ribera com el pollancre (Populus alba), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), el gatell (Salix atrocinerea), l’om (Ulmus minor), etc. Es tracta d’un bosc molt ben estructurat i de gran interès per a l’avifauna.L’escassa accessibilitat d’aquest espai facilita que l’indret aculli una important població d’ocells. Hi nidifica, per exemple, el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet blanc (Egretta garzetta), el blauet (Alcedo atthis), la polla d’aigua o gallineta (Gallinula chloropus), l’ànec coll verd (Anas platyrhynchos), entre altres.Els principals impactes sobre l’espai són l’eutrofització de les aigües i la substitució del bosc de ribera per conreus i plantacions de pollancres. L’espai va ser declarat, com s’ha mencionat anteriorment, reserva natural de fauna salvatge e’l 1992. El tram de riu inclòs a la zona humida de les rescloses d’en Bassols i del Molí també forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000.

 

Recull de la informació : Fitxes descriptives de zones humides. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Racó de L’Ametlla del Vallès

Cada diumenge surten dos articles publicats !

Per anar a La Font del Racó de L’Ametlla del Vallès, us caldrà situar-vos en el carrer de Mestre Millet, us sonarà perquè en aquest lloc hi ha l’antiga Font de la Mina que ja us vaig descriure en un article, en les rodalies podeu deixar el vehicle aparcat.Caminant remunteu el carrer per la vostra dreta i passareu  entre el camp de futbol i el Pavelló Esportiu, a pocs metres de deixar-ho, us caldrà agafar un camí a la dreta de terra, hi ha un pal que us indica que a 600 metres trobareu La Font el Racó.Part d’aquest recorregut que fareu, esta dins del Parc del Torrent de Verder , es una zona que l’Ajuntament a volgut  protegir de la parcel•lació de les Urbanitzacions d’aquest entorn.A poca distancia està el torrent de Verder, teniu de seguir el camí que va junt a ell.Trobareu que teniu de creuar dues vegades el torrent per dues passeres.Esteu ja dins de zona de bosc, deixareu a darrera el pou i banc de Can Millet, continueu amb una certa pujada  fins que arribareu a una explanada protegida per una barana,on hi ha un fondal, que veureu un salt d’aigua i un petit gorg, si ha plogut recentment es un lloc encantador.Us preguntareu, on esta la Font del Racó? A mi em va costar de trobar-la.Cal que baixeu pel costat  de l’inici de la balla, on fa una certa pendent , amb cura de no relliscar.Una vegada a baix i a la vostra dreta  hi ha un cartell que indica que l’aigua no és apta pel consum.Al seu costat està la Font del Recó, està seca. El tub de ferro està situat en una roca, mig tapat per la vegetació.En el replà de dalt, intuïm on deuria neixa l’aigua, per l’estructura quadrada que hi ha.No us podreu resistir, i ven segur fareu diverses fotografies del Salt de l’aigua i rodalies.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Estany del Barri de St. Salvador o Simon en Puigcerdà

L’Estany del Barri St. Salvador o Simon, esta situat en el carrer Pol. Ind. Sector Estació, amb el carrer Colònia Simon i en una cantonada delimita per un camp a les afores de Puigcerdà.Aquest Estany, passa desapercebut per la gent, per varis factors :Està situat en una extrem de Puigcerdà,esta inferior al nivell del terra del carrer,no disposa de cap senyalització,i, te molta vegetació per els seu perímetre, que fa difícil que es pugui observar.Cal dir que es un Estany en forma triangular, com dèiem rodejat per arbres i vegetació diversa,on viuen molts ocells.Per seguretat, esta protegit per un mur i balla, segon el tros.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Microclima en el Jardí de casa

Si miréssiu detalladament en el Jardí de casa, quedaríeu sorpresos de la quantitat d’insectes que gràcies a la vegetació que hi ha viuen en ell i gràcies a ell;i si a mes a mes, teniu un petit estany de peixos, es on trobareu mes insectes.Insectes que hi viuen i també mengen, gràcies a la humitat de regar las plantes,  tenen un clima adequat.Diem que viuen al nostre jardí, entre testos, sota terra o sota una pedra, fulles, dins d’un arbre, en la llenya… qualsevol lloc es bo tindre el cau en un Jardí.En general en un jardí hi trobem plantes amb flors, cosa que molts insectes son atrets per la olor.Quins insectes podem veure?, una varietat com si estiguéssim al bosc, des de cargols, a centpeus o milpeus, escarabats de molts tipus, cucs, aranyes ( amb les seves teles) papallones, formigues…I per l’estany, libèl·lules, abelles, granotes, salamandres…La llista podria ser molt llarga.Si teniu un Jardí petit o gran, no importa, podeu fer un ull per saber quins insectes son els mes habituals en anar-hi.Son uns hostatges diminuts que forment part del microclima d’un Jardí.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia, Jordi Serra i Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de la Salut d’Olot

Per anar a La Font  de la Salut d’Olot, millor que us dirigiu a peu al carrer Pare Nolasc del Molar amb cantonada amb el carrer Carme Sala d’Olot, en aquest punt, s’inicia una pista forestal que fa una suau pujada.A poc mes de mig quilòmetre, teniu que desviar-vos per un camí estret situat a la vostra esquerra i indicat per un cartell.Trobareu unes escales que tindreu de pujar,fins que trobareu una explanada a prop del torrent de la Salut, a un costat i en la paret esta adossada l’antiga Font de La Salut. Aquesta Font es del tipus de cisterna, amb la finestra d’accés tacada amb clau sobre els brocs.Aquests de fet son tres punts a diferent nivell de sortida, el de mes a dalt es un tub metàl·lic que fa de sobreeixidor, el segon a mig nivell hi ha un segon tub, per últim el tercer era una aixeta a la que li falta al polsador per donar pas a l’aigua.Molt arran del terra esta la pica rectangular on cau l’aigua sobrant.Està present dins d’una petita cavitat amb una imatge de la Mare de Deu de la Salut, sempre engalanada amb flors i llànties.A un costat hi ha un seient allargat de pedra i alguna pedra de les rodalies, també es pot fer servei per assentar-vos.Curiosament l’Ajuntament a col·locat una paperera perquè la gent s’acostumi a recollir les deixalles d’algun àpat en ella.Es un lloc molt humit amb força vegetació.Pujant a la Font de la Salut, en algun punt podem gaudir de vistes d’Olot.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

 

 

Avui destaquem : Font d’en Pistola d’Arbúcies

El mes d’abril us vaig presentar la Font de Coll de Te, des d’aquesta cal seguir per la pista forestal que portaria a Arbúcies.A poca distancia d’haver reiniciat el camí, i abans d’una corba, i a ma esquerra, hi ha un trencall, que cal seguir i que us portarà a la Font de Marianegra , aquesta Font ja li dedicarem un article mes endavant.Seguirem el camí al poc temps agafarem un altre no tant bo a l’esquerra, que fa una certa baixada direcció a un petit torrent, cal mirar be a partir d’aquí per saber veure la Font d’en Pistola, donat que esta a una certa altura a nivell nostra, a vegades queda amagada per la vegetació.De fet aquesta Font, és feta d’un petit mur de pedres enclastat a la muntanya, i al mig hi ha el tub per on surt l’aigua, que cau a una pica i d’aquí al torrent.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Les Curiositats de l’entorn – 15 #

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

 Avui he seleccionat 5 objectius relacionats amb arbres i vegetació Curiosos :

 

  • Que hi ha sobre aquest arbre sense fulles de les afores de Granollers?Mirem-ho millor, son un munt de Tórtores.
  • I que passa en aquesta casa de Sant Esteva de Palautordera?,Dona la impressió que a dins de la casa estigues ple de falgueres…
  • Aquest jove garrofer de Castelldefels, porta basto per aguantar-seNo es així
  • Quina pelada a aquest pobre arbret de Castelldefels!
  • Tot es aprofitar un arbre mort de Santa Eulalia de Ronçana

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Fonts i Mines que tenia i alguna encara avui en dia es conserva, a Sant Quirze del Vallés – 2ª Part #

Font del Sapo

Es una verdadera llàstima, que moltes de les Fonts i Mines de Sant Quirze no hi siguin o estiguin tapades per la vegetació o seques.

Mina – Font del Llaure

Bassa –  Font del Llaure

Pou – Font del Llaure

Us segueixo aportant imatges de Fonts i Mines que moltes estan en aquest cas.

Font de Manalic – can Llobate

Font can Barra – any : 1982

Font can Barra – any 2007

Pot ser que conegueu alguna d’elles i us hagi motivat fer un repàs i/o  recordar-les.

Font mas Duran ( Curiosa)

Font i Bassa de can Felia

Segon llac , rodó de can Felia

En aquest cas hauré aconseguit l’objectiu que m’havia proposat.

Font del Prat

Mina Font del Prat

Bassa Font i Mina del Prat

Font – Bassa de can Vinyals

Col·laboració en la Recopilació Técnica : ” Sant Quirze Natura”.

La Fonteta

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Domènec Solé i Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Recopilació Técnica : ” Sant Quirze Natura”.

La petita vegetació de sota bosc a l’hivern

A l’hivern en general pel fred, neu i pluja, la vegetació al bosc queda en raó de com a anat els períodes anteriors de l’estiu i tardor amb mes o menys pluja, sequedat, humitat…Aquest anys passat 2017, com sabeu, ha sigut altament sec, per tant la petita vegetació amb el fred fort, molta part se ha sacat o esta molt mustia.Us he escollit amb fotografies d’aquesta petita vegetació, una mostra per veure en alguns llocs o paratges en cara podem dir que es “viva” :Sols falta que millori el temps amb pluja abundant, humitats i temperatures adequades i arribar a la “normalitat del temps” i a una bona primavera.Mireu la petita vegetació durant tot l’any…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé