La Bassa de Joan Romanyà cal agafar el camí que va a la Salut.
Situada a 100 m de l’àrea d’esplai, en el Torrent de la Codolosa (muntanya de Montserrat) municipi de Collbató.
Historia:
Aquesta partida de terra pertanyia a la finca de Can Vidrier, que era propietat del Sr. Galvany.
Després de la guerra Civil Espanyola passà a mans de Joan Romanyà, mentre que la part on ara hi ha l’àrea d’esplai de la Salut va ser cedida a l’Ajuntament.
El nou propietari féu construir, o potser només adobar, la bassa, i per deixar-ne constància hi posà una placa.
El safareig era utilitzat per algunes dones del poble per fer la bugada.
Després el complex va ser abandonat i envaït per la vegetació.
El 1995 un grup de voluntaris va arrebossar i netejar la bassa.
El 2002 es va fer una fitxa amb les característiques i l’estat de conservació.
El 2007 un altre grup de voluntaris va netejar la bassa i un tram de les canalització.
Més recentment, s’ha adobat el dipòsit i s’han recuperat 120 m dels recs.
La bassa de Joan Romanyà és un dipòsit rectangular amb una capacitat de 31.000 litres,
construït amb murs de pedra i morter de calç, d’un gruix d’entre 30 i 50 cm.
L’interior està arrebossat amb ciment impermeable i la part superior està rematada amb una filada de totxos massissos posats de cantell.
A l’interior, a la paret nord, hi ha una placa de pedra amb la llegenda “Joan Ramanyà, 1948”.
Al costat hi ha un safareig d’uns 1.000 litres de capacitat,
que fa les funcions de decantador, amb dues places per rentar.
Té dues boques per on entra l’aigua que ve pels recs que baixen de la Codolosa i de la muntanya i diversos sobreeixidors, que aboquen l’aigua a un altre rec que dóna al torrent de la Salut.
El Molí de la Mogoda esta en la Plaça del Molí en la Mogoda de Santa Perpètua de Mogoda.
Historia:
Ressenya històrica extreta de CANYAMERES ( 2009: 112-114). 1181. Podria ser la data de la primera referència sobre el molí de Mogoda.
1187. Concòrdia entre Bernat de Mogoda i Pere de Sant Vicenç (senyor del castell de Cabanyes) sobre l’aigua que agafa Pere de Sant Vicenç per al seu molí de Prat de Caurell al Besòs, al carcabà dels molins de Bernat de Mogoda. Per aquesta concòrdia Pere de Sant Vicenç havia de fer un pontet per recollir tota l’aigua sens cap impediment i retenció.
1287. Es pot confirmar l’existència d’un casal de molins fariners a Mogoda. El rec que portava l’aigua al molí de Mogoda travessava pel bell mig de tota la plana de llevant de la riera de Caldes.
1703. Una riuada nega el rec moliner que portava l’aigua al molí de Mogoda i després al rec i al gorg de Mogoda. En successives inundacions, els cartoixans demanaren al batlle general de Catalunya que requerís als altres propietaris veïns amb la riera per on passa el camí ral i el rec moliner, i el rec dels horts, Jaume Banús, Josep Vaquer, de la parròquia de Cabanyes, Francesc Casanoves i Jaume Colomer, que contribuïssin en les despeses de fer aquestes defenses i que en fessin més des del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Granollers en avall, així com l’actuació de canalitzar l’aigua del rec per sota el camí ja que fins llavors es perdia aigua provocant fangueig a l’esmentat camí.
1706. Aiguats que desbordaren la riera de Caldes i feren malbé el rec moliner de Mogoda.
1711. Una nova riuada inunda quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda, i per això, amb consentiment dels propietaris, el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec del molí. El nou rec continuava des de la sortida de la propietat Anglí, pel torrent que hi havia sobre de les cases d’en Vilana (Can Bernades Vell).
1752. El prior de la cartoixa demanava a la Reial Intendència del Principat, que els fossin establertes les aigües subterrànies de la riera de Caldes des de l’ermita de Santa Magdalena (Palau-solità) fins al molí de Mogoda.
1754. Eulàlia Tagell i Pi retirà la demanda contra la cartoixa de Montalegre. Aquest seria per tant el final dels problemes del rec de Mogoda i els antecedents de la construcció de la mina de Mogoda.
El molí de Mogoda va continuar funcionant tot el segle XVIII.
Segle XIX. Primera meitat. L’Estat desamortitza les terres de l’església i de les ordes monàstiques com la cartoixa de Montalegre. La gran finca de Mogoda fou venuda en tres lots.
1844. Es va fer subhasta pública i es firmaven les escriptures de venda en poder del notari de l’Estat Manuel Clavillart. Un lot fou adjudicat a Pere Gil i Pau Torrents Ribalta, mercaders de Barcelona. El segon i tercer lots foren adjudicats a Josep Safont.
Segona meitat. Com la majoria de molins fariners propers a Barcelona deixà de funcionar per la introducció i competència de la molt més productiva indústria farinera moderna, moguda per les màquines de vapor.
El molí de Mogoda es troba situat a la plaça del molí de Mogoda, a pocs metres dels pous de glaç.
Des del nucli urbà l’accés a Mogoda es fa des d’una rotonda situada entre les avingudes Onze de setembre i avinguda Mossèn Jacint Verdaguer. Si es continua cap a llevant per l’avinguda Onze de setembre es troba una segona rotonda on cal trencar a la dreta. Seguint la pista arribem pel camí la Bòbila Bellsolà al nucli de Mogoda. El molí es troba al nord-oest del nucli de Mogoda. Aquest nucli es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol.
El molí de Mogoda és avui un edifici en runes, cobert de vegetació i deixalles, que no permeten observar la seva estructura. Aquest edifici va estar en funcionament fins a mitjans del segle XIX que s’abandonaria.
Tot i en mal estat encara estava força sencer l’any 1972, quan va ser fotografiat per Fermí Vinyals (CANYAMERES, 2009: 115). Les runes que queden avui són només una petita part de l’edifici que hi havia llavors. En aquell any encara s’apreciaven a més de l’edifici el carcabà del molí amb les restes del que era el rodet, l’arbre, el pany i la canal.
Observacions:
L’antiga bassa del molí es trobaria on actualment hi ha el camp de futbol, al costat mateix del molí. S’observa oculta darrera la vegetació restes dels murs de l’antiga bassa.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Bassa de can Dalmases esta situada en la Riera de can Dalmases.
Per anar –hi cal situar-se al final del carrer de la Riera en la Urbanització can Dalmases, un camí baixa a la riera i cal remuntar-la fins a la bassa.
Us passo dades generals i de la seva historia:
Antigament, on ara hi ha la bassa, hi havia la vinya de ca l’Anton de l’Ermità (un pagès del carrer Bonavista, de Collbató) i una petita bassa o bassal, dit de ca l’Anton de l’Ermità, que s’omplia amb l’aigua d’un rec que queia des dels plans de can Dalmases.
Aquesta aigua era utilitzada pels pagesos que tenien camps a prop.
Més tard, quan es va urbanitzar la finca, els treballadors van extreure grava i sorra d’aquesta vinya i van fer un gran clot que s’omplia amb l’aigua de la riera i era utilitzada per pastar el ciment, etc.
Durant uns anys va ser un abocador incontrolat, on Ajuntament i particulars llençaven runes i altres deixalles amb l’objectiu de reomplir l’esvoranc.
Les protestes d’alguns grups sensibilitzats pel medi ambient van servir per cridar l’atenció sobre aquest petit racó, que és gairebé l’únic espai humit que hi ha al terme de Collbató, i sobre la necessitat de protegir-lo.
La bassa de can Dalmases és un petit llac artificial de 0,50 ha d’extensió i forma ovalada que està envoltat de vegetació.
Observacions:
Està inclosa en l’Inventari d’Acords i Entitats de Custòdia del Territori i des de l’any 2005 i custodiada per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. El 2007 l’Ajuntament va aprovar un projecte de regeneració per convertir-la en un reducte de diversitat faunística i vegetal riberenca.
Imatge de l’any 2011 / Fotografia : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Nota:
En la visita feta, com no plou massa poca aigua tenia, i el lloc esta molt tapat per la vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
L’any 2008 a través del Grup “Sant Quirze natura” i amb gent voluntària d’aquesta població, es va portar una tasca de millora de La Font de la Riba.
Fotografia : any – 2008
Va consistir en varies feines, repoblació del contorn de la riera de La Betzuca, l’accés a la Font, posar uns esglaons, desenbardisar les rodalies de la Font, fer camí d’accés ample i directament millorar la Font.
Fotografia : any – 2008
Casi 15 any després he tornar a visitar la Font, he vist com a canviat, molts arbres caiguts que fan difícil l’accés, molta vegetació,
el petit basal no hi ha aigua i la Font no raja ni una sola gota.
Tot aquell esforç, ara després d’aquests anys, ni es veu per en lloc.
Es una verdadera tristor veure com esta…!
Sense aigua , esta sent l’òvid d’una de les poques fonts que quedant en el terme municipal de Sant Quirze del Vallès i sobre tor una font que va ser en el segle passat molt popular entre els veïns…
Per anar al Molí del Castell, us cal agafar el camí que surt de la ctra. B- 124 entre els Km. 37 i 38, una vegada passada la desviació del Castell a poca distancia s’arriba al molí.
Historia:
Aquest molí s’anomena del castell per la proximitat del castell de Calders.
Al segle XII es troba documentat un molí que depenia del castell, la ubicació del qual coincidiria amb la de l’actual.
Fins a mitjan del segle XX ha estat un molí fariner.
Conjunt format per dos cossos adossats. El més baix era un molí fariner; el més alt correspon a una casa. La construcció és de planta baixa més dos pisos. Ha sofert moltes reformes. A la planta baixa hi havia les moles, el primer pis era vivenda. El cos adossat és també de planta baixa més dos pisos. Al darrera s’hi ha aixecat diverses construccions d’una granja moderna.
El molí té dos recs que conflueixen prop de la casa. La bassa ha estat mutilada. Actualment es troba coberta de vegetació i és de difícil accés.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font del Dragó es relativament fàcil d’arribar-hi a peu o amb vehicle. Cal situar-vos a la sortida de Terrassa per l’antiga carretera d’Olesa, cal seguir una pista asfaltada sota la zona esportiva de can Tries,
i abans de passar per sota de l’autopista, a ma dreta en un marge ple de vegetació es situada la font.
La seva estructura es molt senzilla, tota feta de pedres arrodonides de riera,
Al centre hi el petit tub, l’any 2022 amb la severa saquera que encara estem patint, ens dona un petit rajolí, l’aigua cau a una pica.
A sobre del tub, hi ha un cartell amb el nom de la Font.