Avui tornem a destacar : La Font de can Camp de Martorelles, arranjada fa casi dos anys en rere

De fet, aquesta antiga font, va de camí de dos anys que es va fer l’últim arranjament i neteja de vegetació invasora a La Font de can Camp de Martorelles.Efectivament, el municipi de Martorelles va celebrar el divendres 7 de juliol de 2017, una jornada de portes obertes al nou i recuperat espai de Can Camp.Us passo informació sobre de la recuperació d’aquesta Font :

https://www.sommartorelles.cat/noticia/16627/martorelles-inaugura-la-recuperacio-de-lespai-de-can-camp

La Font de can Camp, data del 1912, on podem veure l’antic safareig que està front i a pocs metres de la Font.Moltes vegades, ha sigut per actes incívics malmesa i pintada amb grafits.En l’actualitat podem veure una font lliure de vegetació, arranjada, que fa que sigui un lloc agradable per passar-hi una estona i fer un petit àpat.

Arxiu Rasola – Any 2015 – Vegetació invasora

Disposa d’un allargat seient lateral de pedra.

Arxiu Rasola – Any 2015

Sempre a gaudit d’un cabal d’aigua molt important, malgrat les èpoques de sequera en les últimes dècades.L’aigua com passa en la majoria de les fonts naturals no esta amb garantia sanitària… , però si per regar uns horts que s’han ubicat a prop.

Arxiu Rasola – Any 2015

Aquesta Font us la vaig presentar en ” Avui destaquen : La Font de can Camp de Martorelles.” el / feu clic a la data i anireu a l’article indicat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Camí Fluvial del riu Congost al pas per La Garriga

Avui com cada diumenge us presento dos articles

L’Ajuntament de La Garriga, a millorat les dues lleres d’aquest riu, s’ha fet neteja de vegetació invasora i de tot tipus de brutícies que arrastra el riu, sobre tot en temps de forta baixada de l’aigua.Potenciant així la vida de la fauna i la vegetació autòctona de les ribes del riu Congost.

Us recomano que feu una passejada per el camí Fluvial del riu Congost al pas per La Garriga.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Negre de Vilallonga de Ter

Com cada diumenge us presento dos articles, avui sobre Fonts

Des de el poble de Vilallonga de Ter cal agafar el carrer Major i desprès pel carrer de l’Empriu, teniu que traspassar pel pont d’Abella el riu Ter, el camí esta senyalitzat.Deixareu a la dreta, la resclosa de Bassols, una vegada en el altre costat, teniu de seguir pel camí de l’esquerra, conegut pel nom del “camí de les Eugues” .A poca distancia i a peu de muntanya trobareu la Font Blanca, ja descrita el diumenge de la setmana passada.Teniu de seguir el camí i a poca distancia hi ha la Font Negre, esta algo mes elevada del camí.La Font Negre , de fet son dues sortides que te, directament de la roca de la muntanya i que donen l’aigua a les seves respectives piques.Es troba en un paratge molt bonic per la seva vegetació i prats vers.Allí trobareu varies taules i seients de fusta per poder fer un àpat.Sota de La Font Negre passa una canal amb aigua.Val la pena fer una estada en aquest paratge tranquil i fresc a l’estiu, a l’ombra dels arbres.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Bassa de la Plaça Josep Tarradellas de Barberà del Vallès

La Plaça de Josep Tarradellas, està situada entre els carrers de Sant Pere, d’Anselm Clavé, del Dr. Emili Iglésias amb la Ronda de Santa Maria a Barberà del Vallès.No és gaire gran, però disposa d’una variada vegetació entre arbres i plantes.En un costat hi ha la Bassa allargada on artísticament en el seu centra hi ha el bust de Josep Tarradellas i una placa amb el nom de la plaça i que és dedicada a ell.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Montserrat, la nostra muntanya

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.Al llarg dels mil•lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteresS’hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.Altres cims montserratins són :

el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera.Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.Des del cim de Sant Jeroni, a 1.236 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància.El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester, el pela-roques o la fagina, entre d’altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l’esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.Es pot accedir al monestir per carretera des de Monistrol de Montserrat, Sant Salvador de Guardiola i el Bruc. També hi pugen l’Aeri de Montserrat des de l’estació de RENFE.  i un tren cremallera des de Monistrol, que pertany als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.També, hi ha els dos funiculars que surten des del Monestir cap a la Santa Cova i cap a Sant Joan.La muntanya també és travessada per diversos senders de gran recorregut i per altres de secundaris.Montserrat, la nostra muntanya !

 

Recull de dades : Viquièdia, Abadia de Montserrat

Adaptació al Text i fotografies : Ramon Solé

Resclosa de Serinyà i Illa del Fluvià, un paratge amb natura – 2ª Part #

La Resclosa de Serinyà i illa del Fluvià és una resclosa que genera una zona compartida pels municipis de Serinyà, Maià de Montcal i Sant Ferriol.Es tracta d’un espai de gran interès ecològic declarat l’any 1992 reserva natural de fauna salvatge, amb una superfície total de 26 hectàrees. La totalitat de les finques englobades en aquesta Reserva són de titularitat pública. Al fons de les aigües hi creixen petits claps de Potamogeton i a les vores hi ha petits retalls de bogar i canyissar.L’aspecte ecològic més rellevant és, però, la vegetació forestal de ribera. Aquesta està constituïda per verneda i salzeda,acompanyades d’altres arbres de ribera com el pollancre (Populus alba), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), el gatell (Salix atrocinerea), l’om (Ulmus minor), etc. Es tracta d’un bosc molt ben estructurat i de gran interès per a l’avifauna.L’escassa accessibilitat d’aquest espai facilita que l’indret aculli una important població d’ocells. Hi nidifica, per exemple, el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet blanc (Egretta garzetta), el blauet (Alcedo atthis), la polla d’aigua o gallineta (Gallinula chloropus), l’ànec coll verd (Anas platyrhynchos), entre altres.Els principals impactes sobre l’espai són l’eutrofització de les aigües i la substitució del bosc de ribera per conreus i plantacions de pollancres. L’espai va ser declarat, com s’ha mencionat anteriorment, reserva natural de fauna salvatge e’l 1992. El tram de riu inclòs a la zona humida de les rescloses d’en Bassols i del Molí també forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000.

 

Recull de la informació : Fitxes descriptives de zones humides. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Racó de L’Ametlla del Vallès

Cada diumenge surten dos articles publicats !

Per anar a La Font del Racó de L’Ametlla del Vallès, us caldrà situar-vos en el carrer de Mestre Millet, us sonarà perquè en aquest lloc hi ha l’antiga Font de la Mina que ja us vaig descriure en un article, en les rodalies podeu deixar el vehicle aparcat.Caminant remunteu el carrer per la vostra dreta i passareu  entre el camp de futbol i el Pavelló Esportiu, a pocs metres de deixar-ho, us caldrà agafar un camí a la dreta de terra, hi ha un pal que us indica que a 600 metres trobareu La Font el Racó.Part d’aquest recorregut que fareu, esta dins del Parc del Torrent de Verder , es una zona que l’Ajuntament a volgut  protegir de la parcel•lació de les Urbanitzacions d’aquest entorn.A poca distancia està el torrent de Verder, teniu de seguir el camí que va junt a ell.Trobareu que teniu de creuar dues vegades el torrent per dues passeres.Esteu ja dins de zona de bosc, deixareu a darrera el pou i banc de Can Millet, continueu amb una certa pujada  fins que arribareu a una explanada protegida per una barana,on hi ha un fondal, que veureu un salt d’aigua i un petit gorg, si ha plogut recentment es un lloc encantador.Us preguntareu, on esta la Font del Racó? A mi em va costar de trobar-la.Cal que baixeu pel costat  de l’inici de la balla, on fa una certa pendent , amb cura de no relliscar.Una vegada a baix i a la vostra dreta  hi ha un cartell que indica que l’aigua no és apta pel consum.Al seu costat està la Font del Recó, està seca. El tub de ferro està situat en una roca, mig tapat per la vegetació.En el replà de dalt, intuïm on deuria neixa l’aigua, per l’estructura quadrada que hi ha.No us podreu resistir, i ven segur fareu diverses fotografies del Salt de l’aigua i rodalies.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Estany del Barri de St. Salvador o Simon en Puigcerdà

L’Estany del Barri St. Salvador o Simon, esta situat en el carrer Pol. Ind. Sector Estació, amb el carrer Colònia Simon i en una cantonada delimita per un camp a les afores de Puigcerdà.Aquest Estany, passa desapercebut per la gent, per varis factors :Està situat en una extrem de Puigcerdà,esta inferior al nivell del terra del carrer,no disposa de cap senyalització,i, te molta vegetació per els seu perímetre, que fa difícil que es pugui observar.Cal dir que es un Estany en forma triangular, com dèiem rodejat per arbres i vegetació diversa,on viuen molts ocells.Per seguretat, esta protegit per un mur i balla, segon el tros.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Microclima en el Jardí de casa

Si miréssiu detalladament en el Jardí de casa, quedaríeu sorpresos de la quantitat d’insectes que gràcies a la vegetació que hi ha viuen en ell i gràcies a ell;i si a mes a mes, teniu un petit estany de peixos, es on trobareu mes insectes.Insectes que hi viuen i també mengen, gràcies a la humitat de regar las plantes,  tenen un clima adequat.Diem que viuen al nostre jardí, entre testos, sota terra o sota una pedra, fulles, dins d’un arbre, en la llenya… qualsevol lloc es bo tindre el cau en un Jardí.En general en un jardí hi trobem plantes amb flors, cosa que molts insectes son atrets per la olor.Quins insectes podem veure?, una varietat com si estiguéssim al bosc, des de cargols, a centpeus o milpeus, escarabats de molts tipus, cucs, aranyes ( amb les seves teles) papallones, formigues…I per l’estany, libèl·lules, abelles, granotes, salamandres…La llista podria ser molt llarga.Si teniu un Jardí petit o gran, no importa, podeu fer un ull per saber quins insectes son els mes habituals en anar-hi.Son uns hostatges diminuts que forment part del microclima d’un Jardí.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia, Jordi Serra i Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de la Salut d’Olot

Per anar a La Font  de la Salut d’Olot, millor que us dirigiu a peu al carrer Pare Nolasc del Molar amb cantonada amb el carrer Carme Sala d’Olot, en aquest punt, s’inicia una pista forestal que fa una suau pujada.A poc mes de mig quilòmetre, teniu que desviar-vos per un camí estret situat a la vostra esquerra i indicat per un cartell.Trobareu unes escales que tindreu de pujar,fins que trobareu una explanada a prop del torrent de la Salut, a un costat i en la paret esta adossada l’antiga Font de La Salut. Aquesta Font es del tipus de cisterna, amb la finestra d’accés tacada amb clau sobre els brocs.Aquests de fet son tres punts a diferent nivell de sortida, el de mes a dalt es un tub metàl·lic que fa de sobreeixidor, el segon a mig nivell hi ha un segon tub, per últim el tercer era una aixeta a la que li falta al polsador per donar pas a l’aigua.Molt arran del terra esta la pica rectangular on cau l’aigua sobrant.Està present dins d’una petita cavitat amb una imatge de la Mare de Deu de la Salut, sempre engalanada amb flors i llànties.A un costat hi ha un seient allargat de pedra i alguna pedra de les rodalies, també es pot fer servei per assentar-vos.Curiosament l’Ajuntament a col·locat una paperera perquè la gent s’acostumi a recollir les deixalles d’algun àpat en ella.Es un lloc molt humit amb força vegetació.Pujant a la Font de la Salut, en algun punt podem gaudir de vistes d’Olot.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador