Aquests dos destacables Pins que ens referim avui, estan a tocar de les vies el tren, en l’altura de l’avinguda 22 de Juliol i l’avinguda del Vallès de Terrassa, on es forma un espai triangular destinat a l’aparcament de vehicles.
La resta de vegetació que es troba en aquest lloc son plantes i arbust, axó fa que es destaquin més aquests dos Pins.
Estant un al costat de l’altre.
Presentant un bon aspecte, amb un excel·lent brancatge.
La Font del Pas està situada fora del nucli urbà de Vic, a poca distancia del marge esquerre del riu Gurri.
Per arribar a la Font del Pas, cal seguir el recorregut ambiental del riu Gurri, que des del parc Xavier Roca i Viñas va cap al pont del Bruguer,
a mà esquerra, ens queda la Font, senyalitzada per un cartell.
Quan es van prendre les fotografies, l’estructura de la Font estava totalment tapada per la vegetació,
sols es podia veure unes escales amb una barana de fusta que hi porta.
La descripció de la Font, l’hem tret del Bloc amic de “encos”, i que la descriu així :
“ La font està algú enclotada un parell de metres respecte del sòl, acollida per tres parets de pedra amorterada. El terra està empedrat, deixant tot al voltant un rec per on circula l’aigua que raja per la font. El broc, de ferro, està situat a la part inferior de la paret central. A la paret de la dreta hi ha una llosa amb un gravat en relleu on hi figura el nom de la font i l’escut de la ciutat de Vic.”…
L’Ajuntament de Vic la va recuperar l’any 2011 quan estava totalment perduda des de feia més de 40 anys, us passo informació extreta de naciodigital.cat :
Fotografia de la Font del Pas una vegada recuperada en 2011
Al estar situada a prop del riu, es una zona molt humida, qual cosa ha fet que hi hagi molta vegetació, al no ser gaire visitada aquests últims temps, ara la tenim totalment tapada per una important vegetació.
En el recorregut ambiental del riu Gurri, podrem trobar seients i taules per fer un àpat o descansar.
Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.
Avui he seleccionat 6 imatges que veritablement són curioses :
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és l’únic parc nacional de Catalunya.
El paisatge és d’alta muntanya, amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació.
L’aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols, n’és la protagonista.
Cims que superen els tres mil metres d’alçada, rius, barrancs, cascades i molleres que ens fan sentir, veritablement, al país de l’aigua.
Una gran diversitat d’espècies animals i vegetals, que lluiten per sobreviure en un medi físic rigorós, donen vida a aquest espai natural protegit únic del sud d’Europa.
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així ha estat reconegut, garantitzant a més a més la seva protecció i la integració de les infraestructures i les activitats turístiques a la vall.
A peu: Amb cotxe particular es pot arribar fins a l’aparcament del Prat de Pierró. A partir d’aquí podeu accedir a peu fins a l’Estany de Sant Maurici 1 h 15’ (3 km aprox.)
En bicicleta: Es pot arribar fins al punt d’informació de Sant Maurici, on hi ha un aparca bicis. Recordeu que cal circular sempre seguint la ruta 12 senyalitzada del Centre BTT Valls d’Àneu.
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Casa del Parc
C/ de Sant Maurici, 5
25597 Espot
Tel. 973 62 40 36
Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Valls d’Aneu. Altres
Adaptació del text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Ens referim d’aquesta manera “oblidat” per part de tots, a un petit parc situat en una de les cruïlles del carrer Industria amb el camí d’Alella.
En el seu dia, l’Ajuntament va voler segurament, delimitar amb un jardí públic aprofitant uns arbres allí existents i que no se edifiqués més naus industrials.
Hi ha més vegetació que aflora de forma natural i sense ordre que no pas del que podem entendre per parc o jardí…
Axó sí, disposa de varis bancs per seure a l’ombra dels arbres, una font i alguna paperera.
A l’estar a les afores de la població, poca gent hi va durant el dia, tant sols al passejar el gos/sa i algun avi fent un tomb.
Crec que es podria millorar la seva imatge mantenint millor la vegetació.
La Foradada es un paratge natural situat a l’oest del poble de Cantonigròs,
on les aigües de la riera de la Rotllada cauen fent un salt i formant un gorg amb les seves aigües.
A l’esquerra del Salt, destacant les parets de roca on està el gran forat, que li dona el nom de “La Foradada”.
Aquest conjunt natural des de fa mes de 100 anys en rere, ha sigut l’objectiu de la gent que l’ha visitat,
des de a les hores fins els nostres dies la gent s’ha fet seva La Foradada, prenent fotografies d’aquest lloc natural,
ara gracies a internet, es pot compartir amb tothom que vulgui veure´l.
Qualsevol perspectiva fotogràfica ens fa ser creatius en les imatges de La Foradada.
Gaudim d’imatges amb molta, poca o minsa aigua que cau pel salt, però, sempre ens pot fer il·lusió estar en un lloc tant bonic i amb molta vegetació en tota la contrada.
Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Avui es Sant Jordi – Felicitats Catalunya ! Avui us presento dos articles
Podeu accedir des de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, al punt quilomètric 16,2 trobareu l’entrada a mà esquerra urbanització Les Marines, teniu de dirigir-vos al Mas El Daví, abans d’arribar aquesta masia, cal que seguiu una camí que va pel costat del torrent de la Font de El Daví , durant el camí veureu indicacions de com arribar a la seva Font.
Dins del mur on hi ha la paret formant una semicircumferència esta el seient de pedra, s’acumulat durant els anys molta terra, pedres i fulles,
canviat l’alçada que en el seu interior era molt mes fonda, per tant ara no es veu, ni el broc ni la pica, que deuen estar enterrades dos pams o mes sota terra.
Imatge febrer 2019 – Fotografia : encos
Continua sen un lloc molt tranquil, humit i ombrívol, axó fa que el conjunt de la vegetació existent , predominant la molsa i les heures, tingui un verd molt mes intens.
Us passo l’enllaç del blog Encos, on podreu conèixer amb data de febrer de 2019, com estava la Font de El Daví , i a la vegada fer un recorregut per les fonts naturals i públiques de molts municipis de Catalunya :
Per anar a la Font del Grèvol us cal que primer aneu a la Font de Les Tries, per tant agafeu l’avinguda Pere Badossa a Olot, passareu per davant de la porta de la piscina del Club Natació Olot, us cal que per medi d’un pont creueu el riu Fluvià, una vegada a l’altra riba entrareu al bonic paratge natural de la Font de les Tries i que esta al tocar.
Font de les Tries
Cal que agafeu el camí principal que va paral·lel a riu, tot seguin les aigües avall, direcció a la N-260z, d’Olot a Girona, i que no arribareu pas.Una vegada pasada l’antiga finca de mas Tries, passareu per una filera de bonics plataners,teniu que fitxar-vos on hi ha un boix grèvol en el mateix camí,es on esta mig amagada per la vegetació aquesta font,actualment és seca.Nota : Podeu seguir el camí que us portaria per sota de la carretera N-260z, per un pont, on arribaríeu a can Solanic i de nou al riu Fluvià i des d’allí podeu tornar a Olot.
