Com era el Berenador de la Font de la Manigua de Vallvidrera de Barcelona ?

Com cada Diumenge us passo dos articles

De la Guia de “Fuentes en las montañas de Barcelona” de X.Coll , editat a mitjans del segle passat, hi llegim :

“…Font de La Manigua – A unos ocho minutos del apeadero, siguiendo aguas abajo el curso de la riera, se halla esta Fuente, una de las más antiguas del valle. Son en gran número las familias amantes del bullicio campestre que acuden a este merendero, donde al son de los altavoces se come y se baila”…

Com d’altres Berenadors de les rodalies, es podia arribar amb tren o carreta; disposava a prop de la Font, i d’una caseta on es dispensaven les begudes i menjar.

Disposava de taules i bancs de fusta, alguns sota d’un cobert, per evitar els rajos del sol sobre tot a l’estiu.

També, hi havia fogons per fer carns o peix a la brasa.

Era un lloc de bon ambient, i a les tardes del festius, havia música en directa i la gent s’animava a ballar al so de la música de l’època.

Ja no hi queda res que ens pugui indicar de la seva existència, ni berenador, ni la Font de la Manigua !.

 

Text i  Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Com era el Berenador de la Font dels Pins de Vallvidrera de Barcelona

Avui us presento dos articles

La situació del  Berenador de la Font dels Pins de Vallvidrera  era darrera de la cua del Pantà de Vallvidrera de Barcelona, on acaba el camí del Pantà.

Des d’aquest punt hi ha un camí a l’esquerra tot pujant paral-lel al torrent de l’Espinagosa, i passant per la Font de l’Espinagosa, i s’arribaría a can Cuias i d’allí a Vallvidera superior.

Pues, el Berenador de la Font dels Pins, estava a l’inici i a la dreta del torrent de l’Espinagosa  situat dins d’un bosc de pins pinyers.

De la Guia de “Fuentes en las montañas de Barcelona” de X.Coll editat a mitjans del segle passat, hi llegim :

“…  Font del Pins – Al ensancharse el valle después de la zona más angosta de can Llavallol, se encuentra en la margen derecha el viejo merendero de esta Fuente , muy concurrido a primeros del presente siglo” … ( el segle es referia al XX)

El berenador estava compost inicialment per un edifici, era una caseta on es servien begudes i menjars, i en cada costat havien taules i seients de fusta,

en un d’ells estava tapat amb un cobert rudimentari fet de troncs i canyes, per donar mes ombra.

El diumenges i algun festiu es feia musica i es permetia ballar entre les taules, mentrestant els nens i nenes jugaven per les rodalies,

era un lloc molt tranquil i lloc de partida per poder fer alguna excursió propera.

Amb el pas dels anys es va fer mes edificacions, fins que va tancar,

també l’aigua de la font es va sacar.

Imatge de 1999 – Arxiu Rasola

Va tindre èpoques de soledat i abandonament i d’okupació, fins que no fa masses anys, va ser desmantellat per l’ajuntament de Barcelona  i es van portar a terme unes obres en aquesta zona.

Com podem veure i gaudir, va ser un dels Berenadors de Vallvidrera i les Planes més fotografiat, per axo ens permet poder conèixer-lo millor.

Berenador i Font a finals dels anys 1990 – Arxiu Rasola

Text, fotografies i imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Com era el Berenador de la Font de l’Arboç de les Planes de Vallvidrera a Barcelona

Com cada divendres us passo dos articles

Cal situar-se en la Ctra. de Vallvidrera a les Planes BV-1462, passem per sota de la E-9 o C-16,  a l’esquerra on hi ha normalment un lloc per contenidors, un caminoi va a una caseta de serveis que dona al front del mur de la Autopista de Montserrat,  darrera,

i a pocs metres mes enllà, estava la Font de l’Arboç i Berenador . La Fotografia es de finals dels anys 80 del segle XX.

El berenador, estava a la llarg i al costat de la riera de Vallvidrera, també, se’l coneixia com la Font de Sant Joan d’ Arboç.

Del llibret: “Fuentes en las Montañas de Barcelona”. Editorial Alpina, de X. Coll, podem llegir :

“… Font de l’Arboc – Se encuentra esta Fuente – merendero en el fondo del torrente. Desde la estación de Les Planes se encuentra a ocho minutos, siguiendo el curso aguas arriba. Goza del favor del público y, como las de todos estos alrededores, está rodeada de espeso bosque…”

Sols ara es un record de la gent molt gran i que de nens havien anat al berenadors amb la seva família.

 

Text, Fotografies i imatges antigues : Ramon Solé – Axiu històric Rasola

Com era el Berenador de la Font de la Teula de Vallvidrera de Barcelona?

Com cada divendres us passo dos articles


De veritat, no us puc ensenyar com era La Font de La Teula de Vallvidrera, no he trobat cap imatge,

però si hi ha de moltes a nivell del berenador que acollia la font.

Podem llegir en la Guia de Fuentes en las montañas de Barcelona de X Coll de la Editorial Alpina, impresa a mitjans del segle passat :

“… La Font de la Teula – Se encuentra cerca de la iglesia de Vallvidrera , bajo unos bellos y frondosos árboles, casi a pie del apeadero del ferrocarril. Tiene renombre tradicional por su agradable ambiente y por disponer  de facilidades de cantina, mesas y fogones, aunque es de lamentar que a veces no mane agua”…

Efectivament, en les imatges podem veure que era un lloc que la gent hi anava a dinar tot passant el dia festiu i molt animat.

S’arribava o be amb el tren o amb el carro, de cotxes pocs, junt amb tota la família o amics, omplien les taules i bancs.

Com aquest Berenador de la Font de la Teula, ni havien d’altres fonts que també disposaven d’un petit berenador, entre Valvidrera i Les Planes.

 

Text i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

L’embotellament de l’aigua de La Font de Mas Guimbau de Les Planes de Vallvidrera de Barcelona

Avui ens referirem a la Font de Mas Guimbau, però com a petita embotelladora de l’aigua.

Aquesta Font es situada en les planes de Vallvidrera, concretament en el camí Mas Guimbau (carrer), on fa una destacada corba i esta a la dreta i dins dels bosc.

La caseta del embotellament estava situada a pocs metres abans d’arribar a la font, encara es pot observar les restes de l’edificació i on sortia la canonada per omplir les botelles o garrafes de vidre.

Com podem veure en el cartell es considerava excel·lent aigua de taula i en especial per estomacs delicats.

Per a mes dades, podeu consultar a l’enllaç que us adjunto, del blog de Les Fonts de Collserola :

https://fontscollserola.com/?p=667

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Informació : Dos veïns de Vallvidrera redescobreixen un pantà agrícola en Can Cuias a Vallvidrera en Collserola

Avui us presento dos articles

La noticia és va publicar i presentar per BTV en l’any 2014, al redescobrir-se un petit pantà, que és havia fet servir per us agrícola en la Finca de Can Cuias de Vallvidrera.

Panta Vallvidrera

De fet , a Collserola en trobem dos d’antics Pantans, el de Vallvidrera, que va servir per donar aigua a Sarrià i el de Can Borrell per us agrícola.

Pantà de can Borrell

Aquest seria un tercer pantà, totalment tapat per vegetació i terra.Us passo primer el redactat de prensa i despres el video-reportatge de BTV. :

“Actualitzat el 22.10.2014 a les 13:43 Cristina Geraldes / Montse Llorens

Fa temps, a més del pantà que avui dia encara existeix i que es va construir per abastir d’aigua Sarrià, n’hi havia un altre d’uns 50 metres de llargària que servia per regar els camps de la zona. Dos veïns de Vallvidrera han aconseguit localitzar-lo i deixar-lo parcialment al descobert.

Amb el temps, el pantà agrícola es va abandonar i el bosc es va apoderar de l’indret. Dos veïns de Vallvidrera, el Vicenç Fonolleda i el Ramon Marsà, que recordaven haver-lo vist quan eren petits, es van proposar trobar-lo i així ho han fet. De moment, gràcies a ells, una part de la presa ja és visible.”

Ara, podeu veure i escoltar  el video-reportatge de BTV a :

http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/10/22/dos-veins-de-vallvidrera-redescobreixen-un-panta-agricola-a-collserola/

En la Serra de Collserola  curiosament, i dintre del bosc, hi han guardades moltes histories… !

 Noticia extreta de Barcelona TV

Recopilació de la informació : Ramon Solé

Arbres – Els Plataners de les rodalies del Pantà de Vallvidrera de Barcelona

Avui com cada dissabte us presentem dos articles

Pantà a principis del segle XX

Per arribar al Pantà de Vallvidrera, podeu arribar amb vehicle per la carretera BV-1462, o pel FGC en l’estació Baixador de Vallvidrera i agafar el carrer camí del Pantà.Al final d’aquest camí arribareu al mur del Pantà, tot abans d’agafar unes escales que us pujant a nivell del pantà, hi ha una filera important de Plataners situats a banda i banda del camí,és destacant per ser pràcticament tots amb un troc gruixut i unes blanques molt altes que volen sortir de l’antiga riera a veure la llum.Una vegada a dalt, si feu un tom pel camí de la llera dreta del pantà, i abans on hi ha un mirador sobre l’aigua, hi ha un solitari plataner,aquest també, es molt gruixut de tronc, no tant alt com els anteriors,però si amb un brancatge considerable i mes es veu quan esta amb fulles.Donat les temperatures, l’ humitat i l’aigua que tot l’any disposen, és el perquè s’han desenvolupat plenament aquests plataners

Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Arbres – Pollancre de la Font de Llevallol de Barcelona

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Amb data 27 Març de 2017, us vaig fer un article destacant la Font de Llevallol del Barri de Vallvidrera situada en zona Forestal de Barcelona.Podeu accedir per diferents punts i la majoria estant indicats per cartells fins poder arribar a la font,un d’ells es sortir del Pantà de Vallvidrera, us cal pujar per un camí paral·lel al torrent  i cap a munt on esta situada la antiga masia de can Llevallol.També, des de can Cuias, hi ha un bon camí per arribar –hi.Aquest Pollancre està a tocar al torrent, a pocs metres de la font.Es un arbre recta, amb un tronc molt gruixut i les branques molt altes buscant la llum del sol,per tant es destaca molt en comparació a altres arbres del seu costat, pins i alzines que son mes baixos.

Podedm veure la Pollancre al fons del torrent

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Una passejada pel pantà de Vallvidrera a Barcelona, en un dia de neu

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Si es va amb precaució una passejada amb neu pot ser tant divertit per els mes petits com per els grans…Avui us porto imatges d ‘una passejada pel pantà de Vallvidrera en un dia  gris i de neu.Vàrem anar amb tren, ens oferia mes seguretat que no amb el vehicle propi.L’estació va ser la del baixador de Vallvidrera, vàrem creuar la carretera i directa cap a el Pantà de Vallvidrera.No era una gran nevada, per ho si que era prou per poder fer fotografies del fet.El contrast de l’aigua, la neu i la vegetació eren prou atraients per fer les fotografies, llàstima del cel ven gris que feia.Una volta pel perímetre del Pantà va ser fantàstica, axó si, calia anar amb precaució de no relliscar, per aquest motiu portàvem uns pals adients.Com que teníem temps, ven allargar l’itinerari fins la Font de Sant Ramon, propera a la zona de lleure de Santa Maria de Vallvidrera i el Bar – Restaurant, coneguda la zona com Santa Bàrbara.

El camí de la Font de Sant Ramon, amb arbres caiguts per la neu

En poques ocasions raja la font, però vàrem tindre sort que després de les pluges i ara amb la neu, sortia un bon raig d’aigua.Vàrem tornar a l’estació del tren i es va donar per finalitzada una Passejada pel Pantà de Vallvidrera en un dia de neu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Canet de Vallvidrera a Barcelona, molt ben restaurada

“La Font del Canet, un dia a mitjans de l’any 1997, a l’estar en aquesta Font que no disposava de broc, un senyor indignat es va expressar que era una vergonya que ningú poses un tub.

Any 1997 – Arxiu Rasola

Així va ser que setmanes després, vaig anar amb un amic i vàrem posar el tub d’acer que a dia d’avui encara esta a la Font.”

Any 1997 – Arxiu Rasola

Per tant és una font amb molt apreciada per a mi. Durant l’any 2008, fou restaurada  l’estructura en general.És de raig continuo i raja tot l’any. Està format per un mur de totxos que alberga una cisterna en el seu interior, i al mantenir-se omplerta brolla pel tub.Una vegada restaurada es va col·locar la inscripció del nom de la Font.Es diu que a principis del segle passat, les seves aigües eren molt apreciades pels mals del fetge i de l’estómac.Per arribar-hi, podeu anar des de la Font de la Budallera tot seguin els cartells indicatius;o be, des del Coll de la Vinassa anireu per un camí que baixa fins el torrent, trobareu cartells que us indicant el recorregut, un cop passeu per una Alzina destacable,ja estareu a prop, passareu pel torrent i a pocs metres estareu a la Font del Canet.

Cal destacar una Alzina curiosa i molt antiga que esta deforme de mig troc cap a baix, a uns metres sobre el replà de la font; i també, i a poca distancia, trobareu el centenari “Pi roig”, amb un troc molt recta i alt, que us vaig comentar ahir.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola.