Els Pins destacats estan situats en l‘av. de Mossèn Jacint Verdaguer cantonada carrer de la Tortora i en el Passeig de l’Oreneta a Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.
Es un tram lliure d’edificis i xalets, una zona verda, on els protagonistes són els Pins,
per la seva alçada i alguns de destacada corpulència en les seves branques.
Crec que aquestes zones verdes en urbanitzacions o llocs altament poblats tenen que perdurar i ser respectades.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Arreu de Catalunya a mesura que es va desenvolupant i creixen les infraestructures urbanes, la demanda de l’aigua també creix, tant en grans ciutats, en pobles, petits nuclis, zones industrials i en les nombroses urbanitzacions,
els Ajuntaments, tenen que garantir el subministrament d’aigua que arribi a tothom.
En llocs allunyats, com zones rurals o pobles petits, per axó, ja fa anys és va potenciar la creació de pous, mines, repartidors, torres d’aigua i gran dipòsits.
Heu sentit moltes vegades que l’aigua de les grans ciutats, son una vegada depurada a la bast de tothom, efectivament, es un plaer obrir l’aixeta de casa i tenir tota l’aigua que volem, ….desprès es deu de pagar quan be el rebut de l’aigua, que es relativament varat…
Per aquest motiu, el poder subministrar un element potencialment necessari, com és l’aigua, segur que heu vist a prop de rius i rieres alguna edificació que es un Pou que capta l’aigua subterrània,
o a prop d’una urbanització una Torre d’aigua per fer la repartició als xalets.
o també, un mes o menys gran dipòsit en la part elevada,
tota aquesta aigua passarà per controls de filtratge i sanitaris fins arribar al destí que és el consumidor.
Diferents empreses no massa grans es dedicant subcontractades pels ajuntament per garantit el subministrament i el manteniment de les instal·lacions.
En el tema de Mines, cada vegada hi ha menys que donin aigua a un grup d’habitatges dins d’un municipi, donat que son difícils en poder tenir tota l’aigua necessària i garantir que sanitàriament sigui potable.
Així podem dir que gracies a pous, mines, torres – repartidors i gran dipòsits, hi ha molta gent i industries que poden gaudir per molt allunyades que estiguin del poble o ciutat, de l’aigua necessària.
Text i Fotografies : Ramon Solé
L’Ametlla del Vallès, disposa d’un camí asfaltat que porta a varies urbanitzacions, i a can Daví.
El nou camí peatonal i de bicicleta, s’inicia des del carrer Sector Can Draper fins front l’antiga masia, on canvia pel nom de Camí Ral.
Podrem veure si ens fitxem, en la fondalada de la riera, on hi ha la Font de can Draper i el seu gran i allargat Pi.
El camí va paral-lel a camí real, on deixarem a la dreta l’entrada a la deixalleria Municipal, punt on hi ha que anar amb cura per que es entrada i sortida de vehicles.
Tenim bones vistes del paisatge, amb camps de can Draper i la urbanització al fons.
És un camí de seguretat no te massa mes que protegir a la gent que l’utilitza, i és de pocs mes de dos kilòmetres el seu recorregut i enllaça amb altres rutes o camins forestals i/o rurals del municipi.
Una alternativa és anar per el fons del torrent de can Daví, 
que en l’actualitat esta net de vegetació i matolls.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Un dels objectius de molts ajuntament, és que els contenidors de materials que estan ubicats en els carrers, siguin visibles però a la vegada no ofereixin una visió desagradable.
Alguns han optat per que el contenidor sigui curiós, alegres i cridaner, sigui pels colors i /o dibuixos.
També, ubicant els contenidors “estandars”, dins d’apartats en la via publica, us ofereixo uns exemples :
Els contenidors de brossa i deixalles, estan oberts en la part que dona a l’acera i encerclats per la resta, per medi d’una tanca metàl·lica de gris fosc.
Estan totalment rodejats per una tanca de fusta, amb una porta sempre oberta i amb un cartell indicatiu de quines matèries va en cada contenidor.
Es del mateix sistema, per ho amb imitació de totxos, tal com és l’edifici del costat.
També, un exemple el tenim en cas d’urbanitzacions o barriades a tocar del bosc, que l’impacta visual és redueix si el ballat es de fusta.
En el cas de Parcs i Jardins, s’ha procedit de la mateixa forma, camuflant les papereres,
i petits contenidors.
És d’agrair, els esforços dels ajuntaments per millorar el nostre medi ambient pròxim en les grans ciutat i pobles.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Cada primavera, ens fitxem que en boscos de Pins, hi ha bosses blanques de l’eruga,
hi ha llocs amb mes o menys afectació i extensió, que cal fer un control periòdic per evitar danys importants al bosc.
Les larves de l’Eruga del Pi, mengen les fulles del pins i defoliant l’arbre, però aquesta plaga només és letal en alguns casos d’arbres molt joves,
per ho en altres el devil·lita i poden ser atacats els arbres per altres insectes o fongs.
El nom científic és : “Thaumetopoea pityocampa “
Us passo als noms que rep aquest eruga a reu d’Espanya :
“Procesionaria del pino” ( En general)
“Cuc de pi o arna del pi “(Cataluña)
“Sirganos” (Teruel)
“Piñu-mozorro” (País Vaso).
Per mes amplia informació podeu consultar a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Procession%C3%A0ria_del_pi
o be, a :
http://articulos.infojardin.com/PLAGAS_Y_ENF/PLAGAS/procesionaria-del-pino.htm
No sols les erugues afecten al bosc, també pot ser que se’n tingui en els pins de les parcel·les dels xalets de les Urbanitzacions, cosa que cada propietari tindrà de mirar de combatre.
IMPORTANT :
Cal tenir en compta, que l’eruga que forma fileres a principis de la primavera i que pot ser molt perillosa per les nostres mascotes sobre tot pels gossos.
Les erugues tenen uns pels urticants que quan es claven sobre la pell o boca de les nostres mascotes produeixen una reacció al·lèrgica que pot arribar a causar-li la mort.
Axo vol dir, que si veiem sintemes d’ofec i/o altres, caldrà portar-ho al veterinari urgentment.
Recull de dades : wikipedia, sanitat de la Generalitat, Infojardin.
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 