Nou camí peatonal i de bicicleta de can Draper a can Diví de l’Ametlla del Vallès

L’Ametlla del Vallès, disposa d’un camí asfaltat que porta a varies urbanitzacions,  i a can Daví.El nou camí peatonal i de bicicleta, s’inicia des del carrer Sector Can Draper fins front l’antiga masia, on canvia pel nom de Camí Ral.Podrem veure si ens fitxem, en la fondalada de la riera, on hi ha la Font de can Draper i el seu gran i allargat Pi.El camí va paral-lel a camí real, on deixarem a la dreta l’entrada a la deixalleria Municipal, punt on hi ha que anar amb cura per que es entrada i sortida de vehicles.Tenim bones vistes del paisatge, amb camps de can Draper i la urbanització al fons.És un camí de seguretat no te massa mes que protegir a la gent que l’utilitza, i és de pocs mes de dos kilòmetres el seu recorregut i enllaça amb altres rutes o camins forestals i/o rurals del municipi.Una alternativa és anar per el fons del torrent de can Daví, que en l’actualitat esta net de vegetació i matolls.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Camuflatge de contenidors diversos i papereres

Un dels objectius de molts ajuntament, és que els contenidors de materials que estan ubicats en els carrers, siguin visibles però a la vegada no ofereixin una visió desagradable.Alguns han optat per que el contenidor sigui curiós, alegres i cridaner, sigui pels colors i /o dibuixos.També, ubicant els contenidors “estandars”, dins  d’apartats en la via publica, us ofereixo uns exemples :

  • Terrassa

Els contenidors de brossa i deixalles, estan oberts en la part que dona a l’acera i encerclats per la resta, per medi d’una tanca metàl·lica de gris fosc.

  • Sant Martí de Centelles

Estan totalment  rodejats per una tanca de fusta, amb una porta sempre oberta i amb un cartell indicatiu de quines matèries va en cada contenidor.

  • Santa Maria de Palautordera

Es del mateix sistema, per ho amb imitació de totxos, tal com és l’edifici del costat.També, un exemple el tenim en cas d’urbanitzacions o barriades a tocar del bosc, que l’impacta visual és redueix si el ballat es de fusta.En el cas de Parcs i Jardins, s’ha procedit de la mateixa forma, camuflant les papereres,i petits contenidors.És d’agrair, els esforços dels ajuntaments per millorar el nostre medi ambient pròxim en les grans ciutat i pobles.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’eruga del Pi

Cada primavera, ens fitxem que en boscos de Pins, hi ha bosses blanques de l’eruga,DSCN4929_01_01 hi ha llocs amb mes o menys afectació i extensió, que cal fer un control periòdic per evitar danys importants al bosc.DSCN4931_01_01Les larves de l’Eruga del Pi,  mengen les fulles del pins i defoliant l’arbre, però aquesta plaga només és letal en alguns casos d’arbres molt joves,DSCN4928_01_01DSCN5607_01_01 per ho en altres el devil·lita i poden ser atacats  els arbres per altres insectes o fongs.DSCN5030_01_01El nom científic és :  “Thaumetopoea pityocampaCAM00921_01_01Us passo als noms que rep aquest eruga a reu d’Espanya :

“Procesionaria del pino” ( En general)

“Cuc de pi o arna del pi “(Cataluña)

“Sirganos” (Teruel)

“Piñu-mozorro” (País Vaso).CAM00920_01_01Per mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Procession%C3%A0ria_del_pi

o be, a :

http://articulos.infojardin.com/PLAGAS_Y_ENF/PLAGAS/procesionaria-del-pino.htm

DSCN4932_01_01No sols les erugues afecten al bosc, també pot ser que se’n tingui en els pins de les parcel·les dels xalets de les Urbanitzacions, cosa que cada propietari tindrà de mirar de combatre.DSCN4930_01_01IMPORTANT :

Cal tenir en compta, que l’eruga que forma fileres a principis de la primavera i que pot ser molt perillosa per les nostres mascotes sobre tot pels gossos.CAM00919_01_01Les erugues tenen uns pels urticants que quan es claven sobre la pell  o boca de les nostres mascotes produeixen una reacció al·lèrgica que pot arribar a causar-li la mort.CAM00890_01_01Axo vol dir, que si veiem sintemes d’ofec i/o altres, caldrà portar-ho al veterinari urgentment.

 

Recull de dades :  wikipedia, sanitat de la Generalitat, Infojardin.

Text  i Fotografies : Ramon Solé