En primer lloc i per anar a La Font de can Duran, cal com a punt de sortida fer ho des de l’església de Sant Felix de Canovelles per el carrer del mateix nom fins agafar el carrer de Jacint Verdaguer , a l’esquerra, que fa baixada direcció a la urbanització de can Duran, al primer revol i a la dreta, veurem una plaça amb plataners i la Font de can Duran a peu de paret.
No farà massa temps va ser arranjada, cal baixar a la font per uns esglaons.
En cada un del seu costat disposa de seients de pedra.
En la data de la nostra visita, a mitjans de juliol del present any, no rajava aigua.
Ara anirem a la Mina de can Fangues, deixarem La Font de can Duran per anar pel torrent de Fangues, 
a no mes de cinc minuts i a la dreta hi ha dos pous.
Seguirem remuntant el torrent
i a uns altres cinc minuts i ara a la nostra esquerra, agafarem un corriol que ens porta directament a la Mina de can Fangues, ens adonem que fa temps que deu de romandre seca.
La porta d’accés a la Mina esta mig oberta. No observem cap indici d’aigua ni d’on deu estar el broc.
En un costat apreciem el que podia haver sigut un seient de pedra.
És de lamentar que les Fonts naturals d’avui en dia, o be, estan seques, o si raja aigua, no és recomanable beure.
En l’article de demà, veurem com eren aquestes fonts fa 40 anys en rere.
Text i Fotografies : Ramon Solé
