Avui destaquem : La Font Nova de Setcases

Aquesta setmana, està dedicada a les Fonts

La Font Nova  està a la sortida de Setcases pel nord, pel camí d’Ull de Ter, poc abans d’arribar a la carretera de Vallter, a mà esquerra.La font es molt senzilla, esta adossada dins el mur de pedra que aguanta les terres del marge, forma una obertura casi quadrada.Al seu interior hi ha un broc gruixut de ferro, l’aigua i cau a la pica no massa gran.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Pont Nou de Setcases

La Font del Pont Nou, és molt coneguda per la gent que va a les pistes d’esquí o a fer muntanya per Setcases.Per anar a la Font del Pont Nou, millor que deixeu el vostre vehicle al poble de Setcases, i agafeu a peu la carretera direcció a Vallter 2000 o a Ull de Ter.Tot  sortint del poble, primer passareu per la “Platja” de Setcases a peu del riu Ter, lloc on es pot prendre el sol i fer un bany de peus.A poca distancia, trobareu on hi ha el pont nou i esta situada la Font del mateix nom, a peu de carretera, en un bonic recó, amb una taula i bancs de fusta.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

La Llegenda : Ull de Ter

Un any fou tan eixut, que pel Pirineu gairebé no es trobava gota d’aigua per a beure. Una nit un vellet trucà a la cabanya d’un pastor per oferir-li una olleta que en tenia i que havia anat a cercar moltes hores lluny.En acomiadar-se, el vellet, lliurà encara al pastor una bota d’aquella aigua i li digué que era inextingible i que, per més que en begués, sempre rajaria. S’escaigué, però que passant pel cim d’una muntanya, al pastor li caigué la bota, que rodolà rostos avall i féu seguir un gran nombre de  pedregam; en arribar a la vall restà enterrada pels rocs i no fou possible trobar-la. Però en el pedregar sortí un gran doll, que és el que hom conta donà origen al riu Ter.El vellet era Jesús, que agraït als pastors perquè van ésser els primers a visitar-lo quan va néixer i  a consolar la seva mare en aquell trànsit, els ajuda sempre que es troben en treballs.

Afegeix la veu de la tradició que el Ter, després de lliscar manyagament per la plana, féu cap a la platja, vers l’Empordà, on trobà una fondalada immensament gran, que va arribar a omplir a força d’abocar-hi el seu corrent, fins a formar una gran mar, que per està voltat de terra rebé el nom de Mediterrània.

Costumari Català – Joan Amades

Recull de la Llegenda : Ramon Solé