Avui visitem : La Font de l’ermita de Sant Pau de Vilafranca del Penedès

Per accedir –hi, cal arribar-vos per la BV2127 si veniu de Vilafranca entre el km 1 i km 2 d’aquesta carretera, trobareu a mà esquerra una pista de terra amb un indicador cap a la muntanya de sant Jaume, a un 600 metros trobareu l’accés a l’àrea de pícnic i l’aparcament. (Ja vaig fer fa unes setmanes un article sobre aquest lloc)

Des d’aquí he de seguir la pista uns 350 metres fins arribar un encreuament de camins, agafeu el segon sender a l’esquerra que s’endinsa al bosc i puja cap a l’ermita de Sant Pau, hi ha un indicador.

Seguiu a peu fins l’ermita de Sant Pau, ubicada a un petit turó, des d’on tenim una panoràmica molt bonica en diez clars sobre el pla de Vilafranca.

L’ermita esta dins d’una cova.

Així mateix, la seva Font en una altra de les coves.

Disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica semi circular.

En cada costat un seient adosat en la mateixa estructura de la cova.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de Merli de Sant Esteve de Sesrovires

El Pou de Merli esta situat al peu de la carretera B-224 en el km 25,250 de Martorell a Sant Esteve de Sesrovires.

Historia:

• Aquest pou ha donat nom a la urbanització que s’ha desenvolupat a banda i banda de la carretera B-224.
• El pou es troba al costat de la carretera, a mà esquerra en direcció a Martorell i a la falda del Turó del Pou del Merli. Al davant del pou, i a l’altra banda de la carretera hi ha el carrer del Mas i una masia on venen pneumàtics, i on abans hi venien pernils.
• El nom de Merli no se sap a què fa referència, ja que no s’ha trobat cap mot català amb aquesta grafia. Els mots que més s’hi assemblen són merla (ocell) i merlet (part d’un castell), però no se sap si hi ha cap relació amb el topònim merli.
• Aquest nom apareix documentat per primer cop l’any 1949 al “Censo de ganado caballar, asnal i bovino sujeto a requisición militar” (1940-1965) que es troba dipositat a l’Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires.
• Aquest pou està ubicat just a tocar de la carretera, i el límit entre els termes municipals de Sant Esteve Sesrovires i Martorell passa per la carretera. Al cadastre apareix el límit territorial pel marge esquerre de la carretera, per la qual cosa el pou és a tocar del municipi de Sant Esteve, però ja dins el terme de Martorell. Per la seva implicació amb la urbanització i la relació amb el territori de Sant Esteve considerem que cal incloure aquesta fitxa dins aquest mapa de Sant Esteve Sesrovires

Pou circular amb parets de pedra i morter situat en un terreny inclinat que és la falda del turó anomenat Pou del Merli. La part del pou que sobresurt i que es veu per sobre del terreny és també de mur de maçoneria amb parets d’obra de fàbrica de totxo.

La part superior del pou és plana i està reparada i acabada amb totxo i arrebossat per la part superior. La cara que dóna a la carretera és plana, feta amb totxo i presenta una obertura rectangular on hi ha una porta metàl·lica amb dues frontisses i pany de passador. Aquesta obertura presenta un dintell a base de llosa plana de pedra i un ampit rematat per una llosa plana de pedra, que se subjecta sobre una llosa de pedra vertical.

A banda i banda de la porta hi ha dues pedres col·locades a manera de rapissa sortint cap a fora del mur del pou. L’arrebossat exterior del pou està molt deteriorat i ha desaparegut en bona part.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Antiga torre per desfer turmentes d’Ullastrell

Per anar a la Torre del turó de Masvalls, cal arribar-nos per carretera BV-1203, i seguir el camí de les Monges , que porta al cementeri, des de aquest punt podem veure la Torre, a dalt del turó.

Historia:

• Es creu que la torre situada al cim del turó servia per desfer les tempestes que s’acostaven al municipi, evitant així que les collites es malmetessin.
• Tot i que Ullastrell ja comptava amb un comunidor situat al costat de l’església (actualment desaparegut), sembla ser que aquesta torre fou construïda pel propietari dels terrenys.
• Segons Mateu Fusalba, la torre tenia “per finalitat escampar amb petards les terribles i malastrugues gropades tempestuoses de l’estiu i de principis tardorencs” (FUSALBA, 1987: 50).
• El comunidor es corresponia amb una estructura arquitectònica que tenien totes les esglésies utilitzada per combatre les tempestes.

l’església d’Ullastrell

Torre situada al cim del Turó del Masvalls, a la banda sud-oest del nucli urbà. Es tracta d’una torre de planta quadrada organitzada en dos nivells, amb la coberta plana decorada per una cornisa de maons disposats a sardinell.

Als extrems de la coberta hi ha quatre motius decoratius de ceràmica vidrada verda, tot i que actualment dos d’ells es troben en força mal estat.

La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d’accés d’arc rebaixat amb l’emmarcament bastit amb maons disposats a sardinell. La part superior del parament ha estat arranjada modernament.

Les façanes de llevant i ponent compten amb dues petites finestres rectangulars a cada nivell, mentre que a la de tramuntana no hi ha cap obertura. La construcció està bastida en maons, tot i que presenta els paraments emblanquinats.

Observacions:

El turó està completament conreat i delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Olivera del turó de can Palet d’Ullastrell

L’Olivera del turó de can Palet, és situada al sud-est del turó de can Palet, en una zona de conreus al costat del camí que hi porta.

L’arbre s’ubica en un camp treballat a escassos metres del camí, davant d’un conreu d’arbres fruiters.

Es tracta d’un exemplar d’olivera de grans dimensions, que presenta una copa baixa i de forma allargada amb un diàmetre aproximat d’uns 7 metres.

El tronc central és força ample, sobretot a la part inferior,

i es divideix en dos grans brancatges contraposats que faciliten l’amplitud de la copa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Mirador del turó de can Palet d’Ullastrell

El Mirador del turó de can Palet  està al costat del carrer del Turó de can Palet amb carrer Lluís Muncunill, i a llevant del nucli urbà, tocant a l’urbanització de cal Jep d’Ullastrell.

El turó, actualment urbanitzat, s’alça a 316 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil allargassat.

El mirador s’ubica a la banda est del turó, amb unes vistes panoràmiques fantàstiques de la masia de can Palet i, en darrer terme, dels pics muntanyosos i els pobles de la contrada.

El mirador presenta una planta irregular i es troba ben arranjat, amb grava de mida petita per regularitzar el sòl, arbres i gronxadors per la canalla.

Compta amb un parell de bancs per seure i presenta dos plafons metàl·lics senyalitzats, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des del mirador.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Mirador de Castelladral de Navàs

El poble de Castelladral ocupa la part central i més elevada del terme municipal de Navàs, del qual fou l’antic cap de municipi.

El poblament és dispers, si bé en els segles XVII i XVIII es formà un petit nucli de cases al peu del turó del Castellot, on hi havia hagut el castell.

Des d’aquest punt, hi ha el mirador, amb unes grans vistes d’una part important de la Comarca del Bages.

Llàstima del dia que es va anar, que feia un temps entre núvols i boires.

Us recomano fer una visita de Castelladral i rodalies…!

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Historia dels Brolladors de Caldes de Malavella

Avui us presento dos articles

Les aigües termals de Caldes de Malavella són conegudes des de l’època romana.  Al segle I d.C., amb la romanització, Caldes esdevingué nucli urbà gràcies al fet de tenir aigua calenta. És així com Caldes es convertí en una important estació termal anomenada “Aquis Voconis” i, posteriorment, amb l’estatut del dret llatí, Caldes passà a ser municipi: “Aquae Calidae”.

És a la segona meitat del segle XIX que Caldes es convertí lentament en vila balneària. Els brolladors que ho feren possible vénen emmarcats per l’existència de tres turons que configuren una línia de ponent a orient que inclou totes les fonts termals de la població:

• En primer lloc el Puig de les Ànimes, que contenia a més de dos brolladors, la font de la “Cantera”, la font Xica i la font del Fetge.
• Al mig del nucli urbà, en el Puig de Sant Grau, s’hi ubicaven les fonts que tradicionalment havien estat objecte d’explotació dels veïns: els Bullidors, el raig de Sant Grau, la font de l’Hospital i la font de Sant Narcís o d’en Pla.
• Per últim, i prop del Puig de les Moleres, la font de la Mina o d’en Xiberta i el Raig o rec d’en Mel, descobertes el 1829 quan s’obrí una mina o rasa per tal d’assecar un camp pantanós.

El Brolladors, és una font pública d’on brolla aigua termal a 56º, procedent del Turó de Sant Grau.

Per la situació d’aquesta font, es creu que era la surgència que abastia d’aigua les Termes Romanes.

Ells veïns anaven als brolladors a buscar  aigua per l’ús propi, no tant sols per  beure sino per cuinar , i algunes persones venien l’aigua en tines als pobles de les rodalies transportant-ho amb els seu carros.

A finals del segle XIX, el brollador va ser adquirit per l’industrial Pau Estapé, demanant a l’ajuntament que una bona part de l’aigua fora per l’explotació.

Així durant l’any 1902, va començar a embotellar l’aigua amb el nom de “Vichy Caldense”,  però va haver problemes legals amb el nom i va canviar-ho a “Agua Xala” i finalment, l’any 1912, per “Agua Imperial”.

Cal destacar les seves propietats curatives, són apropiades per al tractament de malalties com :

reumàtiques, dispèpsies, hepatitis, fractures, ferides, i al mateix temps són recomanades per tal de regular les alteracions de l’aparell digestiu, urinari i circulatori.

Contràriament al que popularment es pensa, l’aigua amb gas de Caldes, que sorgeix a una temperatura superior a 50º, no afavoreix una pressió arterial alta, sinó que redueix el risc cardiovascular.

 

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu Rasola

Arbres – El Pi del Parc de la Penya de Cardedeu

El Parc de la Penya de Cardedeu, està situat a la llera dreta de la Riera de Cànoves al pas per la població. Va des de l’Avinguda de Sant Hilari fins el carrer del Turó de la Penya.Durant l’ant 2003, els propietaris del terreny van cedir-ho a l’Ajuntament  de Cardedeu per fer-hi un nou Parc pel municipi.Cal dir, que a l’altra llera de la Riera, es troba el Parc de la Font dels Oms.Tot entrant pel carrer del Turó de la Penya, la vista se’ns va al gran Pi pinyoner.Aquest Pi, es gran i alt, per ho, el que el fa diferent a altres, son les dues grosses branques que casi paral·leles i de la mateixa mida surten per un costat del tronc, en el seu dia no van creixa cap a munt.Es un Pi, que si perdés aquestes dues branques, no seria tant destacable…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé