Olivera del turó de can Palet d’Ullastrell

L’Olivera del turó de can Palet, és situada al sud-est del turó de can Palet, en una zona de conreus al costat del camí que hi porta.

L’arbre s’ubica en un camp treballat a escassos metres del camí, davant d’un conreu d’arbres fruiters.

Es tracta d’un exemplar d’olivera de grans dimensions, que presenta una copa baixa i de forma allargada amb un diàmetre aproximat d’uns 7 metres.

El tronc central és força ample, sobretot a la part inferior,

i es divideix en dos grans brancatges contraposats que faciliten l’amplitud de la copa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Mirador del turó de can Palet d’Ullastrell

El Mirador del turó de can Palet  està al costat del carrer del Turó de can Palet amb carrer Lluís Muncunill, i a llevant del nucli urbà, tocant a l’urbanització de cal Jep d’Ullastrell.

El turó, actualment urbanitzat, s’alça a 316 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil allargassat.

El mirador s’ubica a la banda est del turó, amb unes vistes panoràmiques fantàstiques de la masia de can Palet i, en darrer terme, dels pics muntanyosos i els pobles de la contrada.

El mirador presenta una planta irregular i es troba ben arranjat, amb grava de mida petita per regularitzar el sòl, arbres i gronxadors per la canalla.

Compta amb un parell de bancs per seure i presenta dos plafons metàl·lics senyalitzats, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des del mirador.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Mirador de Castelladral de Navàs

El poble de Castelladral ocupa la part central i més elevada del terme municipal de Navàs, del qual fou l’antic cap de municipi.

El poblament és dispers, si bé en els segles XVII i XVIII es formà un petit nucli de cases al peu del turó del Castellot, on hi havia hagut el castell.

Des d’aquest punt, hi ha el mirador, amb unes grans vistes d’una part important de la Comarca del Bages.

Llàstima del dia que es va anar, que feia un temps entre núvols i boires.

Us recomano fer una visita de Castelladral i rodalies…!

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Historia dels Brolladors de Caldes de Malavella

Avui us presento dos articles

Les aigües termals de Caldes de Malavella són conegudes des de l’època romana.  Al segle I d.C., amb la romanització, Caldes esdevingué nucli urbà gràcies al fet de tenir aigua calenta. És així com Caldes es convertí en una important estació termal anomenada “Aquis Voconis” i, posteriorment, amb l’estatut del dret llatí, Caldes passà a ser municipi: “Aquae Calidae”.

És a la segona meitat del segle XIX que Caldes es convertí lentament en vila balneària. Els brolladors que ho feren possible vénen emmarcats per l’existència de tres turons que configuren una línia de ponent a orient que inclou totes les fonts termals de la població:

  • En primer lloc el Puig de les Ànimes, que contenia a més de dos brolladors, la font de la “Cantera”, la font Xica i la font del Fetge.
  • Al mig del nucli urbà, en el Puig de Sant Grau, s’hi ubicaven les fonts que tradicionalment havien estat objecte d’explotació dels veïns: els Bullidors, el raig de Sant Grau, la font de l’Hospital i la font de Sant Narcís o d’en Pla.
  • Per últim, i prop del Puig de les Moleres, la font de la Mina o d’en Xiberta i el Raig o rec d’en Mel, descobertes el 1829 quan s’obrí una mina o rasa per tal d’assecar un camp pantanós.

El Brolladors, és una font pública d’on brolla aigua termal a 56º, procedent del Turó de Sant Grau.

Per la situació d’aquesta font, es creu que era la surgència que abastia d’aigua les Termes Romanes.

Ells veïns anaven als brolladors a buscar  aigua per l’ús propi, no tant sols per  beure sino per cuinar , i algunes persones venien l’aigua en tines als pobles de les rodalies transportant-ho amb els seu carros.

A finals del segle XIX, el brollador va ser adquirit per l’industrial Pau Estapé, demanant a l’ajuntament que una bona part de l’aigua fora per l’explotació.

Així durant l’any 1902, va començar a embotellar l’aigua amb el nom de “Vichy Caldense”,  però va haver problemes legals amb el nom i va canviar-ho a “Agua Xala” i finalment, l’any 1912, per “Agua Imperial”.

Cal destacar les seves propietats curatives, són apropiades per al tractament de malalties com :

reumàtiques, dispèpsies, hepatitis, fractures, ferides, i al mateix temps són recomanades per tal de regular les alteracions de l’aparell digestiu, urinari i circulatori.

Contràriament al que popularment es pensa, l’aigua amb gas de Caldes, que sorgeix a una temperatura superior a 50º, no afavoreix una pressió arterial alta, sinó que redueix el risc cardiovascular.

 

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu Rasola

Arbres – El Pi del Parc de la Penya de Cardedeu

El Parc de la Penya de Cardedeu, està situat a la llera dreta de la Riera de Cànoves al pas per la població. Va des de l’Avinguda de Sant Hilari fins el carrer del Turó de la Penya.Durant l’ant 2003, els propietaris del terreny van cedir-ho a l’Ajuntament  de Cardedeu per fer-hi un nou Parc pel municipi.Cal dir, que a l’altra llera de la Riera, es troba el Parc de la Font dels Oms.Tot entrant pel carrer del Turó de la Penya, la vista se’ns va al gran Pi pinyoner.Aquest Pi, es gran i alt, per ho, el que el fa diferent a altres, son les dues grosses branques que casi paral·leles i de la mateixa mida surten per un costat del tronc, en el seu dia no van creixa cap a munt.Es un Pi, que si perdés aquestes dues branques, no seria tant destacable…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé