Avui destaquem : La Font de can Pla de Cellera de Ter

Per visitar La Font de can Pla us cal sortir de Cellera de Ter pel carrer de la Font de can Pla.

A poca distancia i en la confluència de camins, prenem a l’esquerra un camí en mig d’un petit bosc fins la font, us caldrà passar un petit torrent per sobre d’un pont de fusta.

La font, està en molt bon estat, situada al centre d’una paret feta de rocs de riera i a nivell molt baix del terra.

L’aigua surt d’una tub gruixut i cau a una pica. En cada costat disposa d’un banc de pedra adossat a l’estructura,

en un pla al costat hi ha una vella roda de molí situada a sobre d’un gruixut tronc d’un arbre que fa de taula.

Un lloc molt tranquil per estar una estona.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Aquí destaquem : La Font de Sant Joan de l’Avellanet de Bagà

Per anar a la Font de Sant Joan de l’Avellanet  de Bagà, des del poble cal sortir per la carretera que surt en direcció cap a Gisclareny.

Passareu per l’entrada del càmping, seguiu uns 2 quilòmetres fins la bifurcació a Gisclareny, vostre agafeu  la pista de l’esquerra coneguda com Via del Nicolau, a 250 metres més endavant arribareu al costat de la font que ens queda a mà dreta.

En un mur de pedra adossat al marge hi ha d’un vell tub de ferro on l’aigua cau i omple un llarg abeurador d’obra rematada amb ciment.

A l’esquerra hi ha una zona d’esbarjo i una cinquantena de metres més amunt queda l’Ecomuseu i l’ermita de Sant Joan de l’Avellanet.

Ecomuseu

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Borrell d’Osor

Des d’Osor, us cal anar tot caminant pel passeig del Borrell, al poc arribareu a la Font del Borrell que us quedarà  a mà esquerra.

La Font situada dins d’una arcada al centre d’un mur d’obra; l’aigua raja per un gruixut tub de ferro i cau directament a un enreixat de ferro rectangular per on desguassa a la riera que esta al tocar.

La Font de Borrell és una de les més coneguda d’Osor, datada almenys del segle XVIII. Ha tingut diversos arranjaments els segles XIX i XX.

Fa uns anys estava protegida per una teulada, tal com podem veure en el dibuix.

El lloc es agradable per fer una estada o passeig.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Record d’una Font : La Font de l’Aplec de Sant Fost de Campsentelles

De la Font de l’Aplec de Sant Fost de Campsentelles, sols hi queda el record de la gent gran de la població i una destacada alzina que en el seu dia us vaig presentar en l’apartat d’Arbres d’aquest mateix Blog.

Concretament, aquesta font era a prop de la carretera B-500 al costat esquerd del carrer Buxó Baliarda a prop de l’església, on ara hi ha al parc Central.

A finals del segle passat  quan es va fer una important remodelació del parc Central, es va decidir eliminar-la.

Era una font molt apreciada per la gent, a pesar que fora una construcció en els últims temps molt senzilla, un tub, una pica i el desguàs que donava directament l’aigua a la riera.

Les fotografies antigues de la Font de l’Aplec, foren fetes en la dècada dels anys 80 del segle passat.

Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font can Plana d’Olot

Avui com cada diumenge  us presento dos articles

Per arribar a la Font de can Plana,  cal que us desplaceu fins el carrer del Rosselló de la Canya d’Olot, allí passareu per l’entrada de l’empresa Recuperacions Solé en la Carretera Vella de la Canya, 10, quan arribeu a un transformador elèctric cal girar i anar per una pista per darrera de l’industria,el deixareu als pocs metres per un camí a la dreta, per baixar al riu Fluvià, on creuareu per un pont, veureu a l’esquerra Cal Xai- Can Gori, seguireu el camí que va vorejant la llera del riu.Es un lloc amb un entorn encisador amb una vegetació verda tot l’any,  lloc fresc i humit.Veureu un grup de plataners, esteu arribant al paratge de la Font de can Planes.Us cridarà l’atenció que entre els plataners i el riu Fluvià, hi ha un mur semi circular, on hi ha aigua que a l’estiu es  aprofitada per fer un bany.De fet esteu en la Font de Can Planes, surt aigua per diferents escletxes i per un tub, per formar aquesta banyera.Aquest lloc, disposa de varies taules i seients de fusta per fer un àpat i/o descansar.El riu fa un saltant d’aigua formant un petit grog natural proper al pont que us he indicat anteriorment.Us recomano que deixeu el vostre vehicle en la zona industrial, i feu el recorregut a peu.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font dels Pastors al Coll de Santigosa

Avui us presento tres articles

La Font dels Pastors esta situada a un costat  mateix de la carretera de Sant Joan de les Abadesses a Olot, GI-521 entre el kilòmetre 2 i 3, i una vegada que s’ha passat el Coll de Santigosa direcció a Olot.

Arran de la paret de la muntanya, surt un gruixut tub de ferro amb abundant aigua pràcticament tot l’any,

que cau a una antiga pica rectangular que esta sobre d’unes lloses.

Aquesta Font dels Pastors es punt de parada de molta gent, sobre tot de ciclistes.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font d’en Janot o Font Gran de Santa Eulalia de Riuprimer

La Font d’en Janot o Font Gran, que algun mapa o persona la nombre com la Font de Sant Janot, esta situada a prop de Santa Eulalia de Riuprimer, cal seguir el carrer major, deixar-lo per un camí que va paral·lel al riu Mèder, arribareu al paratge conegut per les Cabanyes i a poca distancia esta la Font d’en Janot o Font Gran.O be, sortint del poble en direcció cap a Santa Maria d’Oló (BV-4316), està situada en el quilòmetre 7,5, a la banda esquerra de la carretera, vaureu un cartell .

Es una Font d’aigua abundant, que raja per un gruixut tub a nivell de terra que surt d’una paret feta d’obra i va a parar a una pica casi quadrada.En La Font d’en Janot o Font Gran, s’hi celebra la famosa arrossada i audició de sardanes el dia de la tornaboda de la Festa Major d’estiu.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

Avui destaquem : La Font de Can Gili de Barbera del Vallès

Com cada diumenge us presento dos articles

Per visitar La Font de can Gili, és molt fàcil d’accedir-hi. Cal que us situeu en el carrer Monturiol, que a l’arribar a l’altura del Tanatori de Barbera del Vallès, canvia de nom i passa a ser carrer Verneda.El carrer fa un parell de revols amb una certa baixada, veureu el Pi que us vaig presentar en un dels dos articles d’ahir.Seguiu baixant fins arribar als horts dels municipi de Barbera del Vallès, i agafeu el camí de la dreta que voreja la tanca dels citats horts.El camí es fa mes estret  i us portarà directament on esta ubicada La Font de can Gili.Fa pocs anys va ser arranjada i el seu entorn d’esbardissat. Va ser feta tota de rocs de la zona i l’aigua surt d’un broc i de dins d’una cavitat en forma de capella i cau a la pica. Front seu hi ha un banc i mur, fet  també de pedres.A darrera de la font , trobareu el pou que segurament alimenta d’aigua a la Font de can Gili.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font del Capellà de Cànoves i Samalús

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Per anar a La Font del Capellà, cal que us adreceu al poble de Cànoves i aneu per la carretera rural, direcció al pantà de Vallforners. Us recomano deixar el vostre vehicle a l’aparcament (de pagament) que hi ha a can Domènec.Des de aquest punt tus caldrà anar a peu o amb bicicleta.Segui un pocs metres per la carretera asfaltada i veureu un camí a la vostra esquerra que tenia que seguir, tot passant per una vella masia a l’esquerra i una hípica a la dreta.Cal seguir pel camí ample i principal, pocs de secundaris trobareu, que va fent pujada i amb moltes corbes.Veureu que el camí canvia i dona la impressió de que entreu en un lloc humit i fosc.Allí a ma esquerra i adossada a la paret hi ha la Font del Capellà.Disposa d’un estret i petit tub de ferro, que des de fa anys no raja aigua, ni amb les pluges de la tardor d’aquest any, i una pica quadrada no gaire gran i alçada considerablement del terra del camí.El lloc es molt bonic, durant tot el camí d’accés haureu pogut contemplar el paisatge de la riera, amb masies disperses per la muntanya com si es tractes d’un pessebre.Des de aquí podeu anar a la gran casa de Vallforners i tornar rodejant el pantà fins son hi ha l’aparcament.O bé, retornant pel camí que heu fet per anar a la Font del Capellà.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font del Racó de L’Ametlla del Vallès

Cada diumenge surten dos articles publicats !

Per anar a La Font del Racó de L’Ametlla del Vallès, us caldrà situar-vos en el carrer de Mestre Millet, us sonarà perquè en aquest lloc hi ha l’antiga Font de la Mina que ja us vaig descriure en un article, en les rodalies podeu deixar el vehicle aparcat.

Caminant remunteu el carrer per la vostra dreta i passareu  entre el camp de futbol i el Pavelló Esportiu, a pocs metres de deixar-ho, us caldrà agafar un camí a la dreta de terra, hi ha un pal que us indica que a 600 metres trobareu La Font el Racó.Part d’aquest recorregut que fareu, esta dins del Parc del Torrent de Verder , es una zona que l’Ajuntament a volgut  protegir de la parcel•lació de les Urbanitzacions d’aquest entorn.A poca distancia està el torrent de Verder, teniu de seguir el camí que va junt a ell.Trobareu que teniu de creuar dues vegades el torrent per dues passeres.Esteu ja dins de zona de bosc, deixareu a darrera el pou i banc de Can Millet, continueu amb una certa pujada  fins que arribareu a una explanada protegida per una barana,on hi ha un fondal, que veureu un salt d’aigua i un petit gorg, si ha plogut recentment es un lloc encantador.Us preguntareu, on esta la Font del Racó? A mi em va costar de trobar-la.Cal que baixeu pel costat  de l’inici de la balla, on fa una certa pendent , amb cura de no relliscar.Una vegada a baix i a la vostra dreta  hi ha un cartell que indica que l’aigua no és apta pel consum.Al seu costat està la Font del Recó, està seca. El tub de ferro està situat en una roca, mig tapat per la vegetació.En el replà de dalt, intuïm on deuria neixa l’aigua, per l’estructura quadrada que hi ha.No us podreu resistir, i ven segur fareu diverses fotografies del Salt de l’aigua i rodalies.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé