Tot abans d’arribar al pèlag Gran, en Vilobí del Penedès, a la dreta del camí i a un nivell més alt, hi ha aquest destacat Pi.
Pi, amb un gruixut tronc i alt.
Amb unes bones branques en tot ell.
Es veu que està en un excel·lent estat.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Aquest Pi gran està entre l’Església de Santa María i el Castell de Sant Martín Sarroca.
Es un pi de tronc gruixut i no massa alt, però si que disposa de grans branques en tot el Pi,
sobre tot la més baixa es de dimensions molt destacades,
que fa que sigui en tot el seu conjunt un gran pi.
Per la seva protecció, per evitar que els cotxes el puguin danyar, se ha posat al seu voltant un petit mur circular.
No tenim constància de la seva edat, però sí que està en bones condicions de conservació.
Text i Fotografies: Ramon Solé
La Olivera de la Font d’en Roure esta situada en el carrer de Baix a prop de la Riera de can Llimona, on fa una plaça , en Olesa de Montserrat.
Olivera centenària situada front a la font d’en Roure. Es tracta d’un arbre amb un tronc vell molt ample i que té una gran quantitat de bulbositats.
D’aquest n’ha brotat dos troncs més joves i prims, no gaire alts, que són els que floreixen.
L’olivera és l’arbre emblemàtic d’Olesa, ja que el seu conreu i l’elaboració de l’oli tenen una llarga tradició a la vila.
Al costat de la font d’en Roure hi havia una casa amb un trull d’oli del qual procedeixen les moles que hi ha al jardí de la font.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa : Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
En la plaça de la Vila de Campins, destacant dos Plataners.
Un d’ells, esta en bones condicions, amb un tronc gruixut i branques llargues cap a munt i fulles grosses.
El segon, esta emmalaltit des de fa un temps, també amb un tronc gruixut, però amb poques fulles que surten de les branques i son petites;
Amb alguna branca tallada i altres seques, tot un presagi que no durarà masses anys, tota una llàstima.
A l’ombra hi ha bancs per seure i passar-hi l’estona.
Era freqüent que en la plaça de la vila molts municipis, en segles passats plantessin plataners, que encara avui en dia podem contemplar-los.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
L’Alzina de La Vall, es situada en un costat de la carretera BV – 3008, tot venint de Fonollosa a l’esquerra,
front de l’ermita de Santa Justa i Rufina, poc abans d’arribar el camí que porta a la Masia i granja de la Vall.
Es una alzina no pas massa allargada de tronc,
això si gruixuda amb molt de brancatge que forma una bona copa.
Es conserva en bon estat en tot el arbre.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Des de la mateixa plaça de l’entrada del Monestir de Serrateix, podem veure un espectacular Eucaliptus,
entre camps verds, molt a prop d’un camí i en l’entrada a una finca.
Aquest Eucaliptus destaca tot ell, des del seu tronc fins les seves branques, és alt i fort.
Amb destacades fulles per abundants i grosses.
Text i Fotografies: Ramon Solé
L’antiga Alzina de can Barba, estava en el camí de can Barba, ara formava part del carrer, que porta també a la deixalleria municipal de Terrassa.
Aquesta destacada Alzina, va en els últims anys deteriorant-se molt, i fa pocs anys va morir.
Actualment podem veure sec el tronc i les branques mes destacades com a record de l’Alzina de can Barba.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Plataner de can Coll està en un costat de la carretera de Santpedor a Castellnou de Bages, poc desprès de haver passat per la masia de can Coll, a la dreta.
És un gran plataner, amb un tronc molt gruixut,
amb branques altes i tirant cap a munt.
Llàstima que no hi hagi un banc o seient, perquè a la seva sombra a l’estiu es deu d’estar molt fresc.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Per anar a l’Església de Palaudaries, us cal accedir o be per Palau- solita i Plegamans o be, per lliça de vall o lliça de munt, això si, teniu d’anar a l’accés a la Urbanització de Palaudaries, i trencar per una pista de terra a la vostra dreta que es el camí a l’església de Palaudaries, durant un kilòmetre i mig, esta indicat per cartells el recorregut,
Quan s’arriba als antics camps de la finca, al costat del camí, estan els tres pins, be, millor dit els dos que actualment hi quedant, veureu un tronc sec d’un d’ells mort fa temps al costat del altres,
Que se aixecant malgustosos i sans.
Són Pins pinyoners, un al costat d’altre, amb tronc gruixut i amb ramatges ben coberts de fulles.
Estan en una vall molt ombrívola i tranquil·la, a pesar que a prop seu esta molt urbanitzat.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Es una centenària Alzina de grans dimensions, de l’espècie Quercus ilex del municipi de Vilafant, prop del mas Can Puig Massanet.
Situada a sobre el marge d’un camí ombrívol que baixa al riu Manol des del nucli antic, a tocar d’una zona d’horts.
L’alzina té una alçària total de 18 metres, amb una capçada mitjana de 23,2 metres i una volta de canó de 3,46 metres.
El tronc està lleugerament inclinat i es fixa al marge del camí amb unes arrels de grans dimensions que queden parcialment al descobert.
Es desconeix l’edat concreta de l’arbre, malgrat que se sap que és un arbre centenari, ja que se’n tenen referències des de principis del segle XX.
Està catalogada com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya des de 1991.
La Font de Can Massanet està a peu de la mateixa Alzina.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
fonts naturals, aigua, muntanya i més 