Les Curiositats de l’entorn – 28 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat sis imatges, com a objectius Curiosos :

  • Hi ha qui vol tenir una vaca per posar-la de decoració ?
  • Cal vigilar en aquest carrer es complicat molt de transit … per sobre el tren i un senyor que no mira…!Si aproximem la imatge veiem que es un carrer pintat a Canovelles.
  • Un carril bici amb obstacles, vigileu si us trobeu per Granollers.
  • Una roba estesa que mai es mulla per molt que plogui, a Sabadell.
  • Precaució el tren ! Tranquils sols es una decoració, a Mollet del Vallès.
  • Axo si, vigileu que els vostres fills jugant al futbol, poden patir un cop amb porteries totalment de ferro i blindades…, és al Parc Puig de les Forques de Granollers.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font del carrer Bogatell de Montcada i Reixac

Avui us presento una Font senzilla però amb un valor molt gran.Aquesta Font d’aigua de xarxa, està situada en el carrer Bogatell amb el carrer Domènec Fins,  sota les escales que van a l’andana de l’estació de tren de RENFE, de la línia de Barcelona a Manresa.Pot ser que molta gent passa a la llarg del dia per aquest indret, i no la sap veure, a mi em va passar, amb les preses… cap a qui i cap allà, està situada de forma tant discreta, passa casi inadvertida per la gent.Aquesta Font, va ser dissenyada per uns nois de Montcada, i es va reproduir amb les imatges que veieu, com si fora un Aquàrium, amb delfins juganers…Iniciatives com aquestes,  els ajuntaments, tindrien de deixar participar i escoltar mes als nens de les seves poblacions, pot ser que serien mes medi ambientals els seus municipis…!

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Montserrat, la nostra muntanya

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.Al llarg dels mil•lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteresS’hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.Altres cims montserratins són :

el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera.Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.Des del cim de Sant Jeroni, a 1.236 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància.El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester, el pela-roques o la fagina, entre d’altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l’esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.Es pot accedir al monestir per carretera des de Monistrol de Montserrat, Sant Salvador de Guardiola i el Bruc. També hi pugen l’Aeri de Montserrat des de l’estació de RENFE.  i un tren cremallera des de Monistrol, que pertany als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.També, hi ha els dos funiculars que surten des del Monestir cap a la Santa Cova i cap a Sant Joan.La muntanya també és travessada per diversos senders de gran recorregut i per altres de secundaris.Montserrat, la nostra muntanya !

 

Recull de dades : Viquièdia, Abadia de Montserrat

Adaptació al Text i fotografies : Ramon Solé

Torre d’Aigua en la Garriga

Aquesta antiga Torre d’aigua, esta situada dins d’una propietat particular, en la carretera de La Garriga a Samalús BP- 5107, en el numero 6, poc després d’haver passat el pas a nivell de les vies del tren venint de l’estació de RENFE de la Garriga.Pertanyia a una gran finca que va vendre el seu terreny per fer xalets  i en un d’ells va quedar la Torre d’Aigua, situada al costat del mur que dona a la citada carretera.Es pot veure des de la mateixa carretera, es de gran capacitat el seu dipòsit, passa inadvertit  per l’heure que ha crescut i a tapat, ara com ara, la Torre i el Dipòsit amb les seves verdes fulles.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Avui destaquem : La Font dedicada al Doctor Furest a Sant Pol de Mar

Modest Furest i Roca, va néixer a Sant Pol de Mar, el 20 de febrer de 1852, en el si d’una família de vocació marinera.Us passo la Biografia sobre el Doctor  Modest Furest i Roca :

http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=FHE
A finals del segle XIX i principis del segle XX, Sant Pol de Mar va voler dedicar una Avinguda al Dr. Furest que va ser a prop de la mar, va des de l’estació fins el lloc conegut com La Punta, us passo informació de l’Ajuntament de Sant Pol al respecta :

https://santpol.cat/turisme/patrimoni_drfurest

Avda. Dr. Furest a principis s.XX

Al costat del pas a nivell de l’estació del tren, hi ha un jardí amb arbres de morera, allí hi ha la moderna Font del Dr. Furest.Esta feta de totxos fent una semi circumferència la paret , disposa d’una aixeta de botó i l’aigua cau directament a una reixa al terra per desguassar. Es aigua de xarxa pública.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Complementat amb Postals Antigues

 

La Font dels Pescadors de Montgat

La Font dels Pescadors està dedicada a ells, als pescadors de Montgat.Aquesta Font és situada al mur d’una casa, de la part mes antiga de Montgat i a la vegada mes maca amb la majoria de les cases pintades de Blanc i Blau, concretament en el carrer de l’Església, entre la plaça de Sant Joan i el passatge Can Brunet.Perquè surti aigua pel broc, cal polsar un boto situat en la paret de la pica.De munt de la Font hi ha un relleu representatiu al pescador, la barca de pesca, l’escut  i el túnel de Montgat.En cada costat de la Font hi ha un seien de pedra amb un ribet de rajola blava. Tot el conjunt és pintat de Blanc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – Plàtans centenaris del Parc Litoral de Sant Pol de Mar – 1ª part #

El passat dia 6 d’agost us vaig presentar el Parc Litoral de Sant Pol de Mar.Avui en Arbres, veurem els seus magnífics i centenaris plàtans que hi conserva en una avinguda lateral del citat parc.De fet, era l’antic camí carreter que portava directament a la masia de can Villar, i que va paral·lela a les vies del tren.Com us dic son centenaris no massa alts, per ho amb uns troncs molt gruixuts i branques de dimensions notables.Com veieu hi ha a cada banda d’aquest passeig, fent a l’estiu una bona ombra i s’està fresc, i a l’hivern gaudir d’un bon sol.Disposa un espai amb taules i bancs per poder fer un àpat o per descansar una estona.La gran majoria d’aquests plàtans disposant de bona salut, apassar de l’edat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre – Dipòsit d’aigua de l’Estació RENFE de Granollers – Canovelles

L’estació de Granollers-Canovelles (PK 28,7 de la línia Barcelona-Vic-Ripoll) es situa al terme de Canovelles, a la zona sud-est d’aquest i molt propera a la capital del Vallès Oriental, Granollers.El tren va arribar a Canovelles el 1886 amb la posada en servei de la línia des de Les Franqueses a Barcelona.Per aquest motiu es va construir una Torre – Dipòsit d’Aigua per les locomotores de vapor que necessitessin el subministrament d’aigua al seu pas.Encara avui en dia, i com a testimoni d’una època ja passada, quedant en diferents estacions de RENFE i FFCC de la Generalitat, alguns d’aquests dipòsits d’aigua similars el de Canovelles,com en els casos de Sant Celoni, Sant Martí de Centelles, Les Franqueses, Ripoll, entre altres.

 

Recull de Dades : RENFE.

Text i Fotografies : Ramon Solé