Com era el Berenador de la Font de la Teula de Vallvidrera de Barcelona?

Com cada divendres us passo dos articles


De veritat, no us puc ensenyar com era La Font de La Teula de Vallvidrera, no he trobat cap imatge,

però si hi ha de moltes a nivell del berenador que acollia la font.

Podem llegir en la Guia de Fuentes en las montañas de Barcelona de X Coll de la Editorial Alpina, impresa a mitjans del segle passat :

“… La Font de la Teula – Se encuentra cerca de la iglesia de Vallvidrera , bajo unos bellos y frondosos árboles, casi a pie del apeadero del ferrocarril. Tiene renombre tradicional por su agradable ambiente y por disponer  de facilidades de cantina, mesas y fogones, aunque es de lamentar que a veces no mane agua”…

Efectivament, en les imatges podem veure que era un lloc que la gent hi anava a dinar tot passant el dia festiu i molt animat.

S’arribava o be amb el tren o amb el carro, de cotxes pocs, junt amb tota la família o amics, omplien les taules i bancs.

Com aquest Berenador de la Font de la Teula, ni havien d’altres fonts que també disposaven d’un petit berenador, entre Valvidrera i Les Planes.

 

Text i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Parc del Castell de l’Oreneta

Una de les diverses entrades a aquest Parc del Castell de l’Oreneta, es en el carrer de Montevideo, 45 de Barcelona.

El Parc del Castell de l’Oreneta es troba el districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Va ser inaugurat el 1978, i el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone.

És un gran espai forestal que connecta Barcelona amb la serra de Collserola.

Disposa de 17 hectàrees, bàsicament forestals, són el resultat de la suma de dues finques rurals i de les restes d’un castell, el de l’Oreneta, que dóna el seu nom al parc.

El Parc abunden els pins, les alzines i els garrofers, a més de zones de sotabosc, també arbustos com la ginesta, el boix, o l’arboç amb alguns exemplars que son centenaris.

També abunden les plantes aromàtiques com la farigola, el llorer i l’espígol.

Amb la presència de tarongers, nesprers, ametllers, oliveres…

Alguns dels seus arbres són centenaris, com un eucaliptus que hi ha poc després d’entrar pel carrer Gaspar Cassadó, que forma part del Catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona.

Antigament hi havia en aquest enclavament un castell, el Castell de l’Oreneta que dóna nom al parc, originari de la dècada de 1880 i destruït durant la Guerra Civil espanyola, i del que queden algunes restes.

En el terreny hi havia també una masia, Can Bonavista. Ambdues finques van ser adquirides per la Creu Roja, que planejava construir un hospital, però finalment no es va dur a terme i els terrenys van ser comprats per l’Ajuntament.

Ascendint pels camins hi ha diverses terrasses i miradors, fins a arribar a la zona alta, on hi ha zones de jocs infantils, una pista per ponis

i un circuit de trens en miniatura, inaugurat el 1981, que circulen al voltant de l’Estació de l’Oreneta.

El recorregut amb tren és de 636 metres, i travessa tres túnels, dos ponts i un viaducte metàl·lic.

Encara que els trens només funcionen els diumenges, atreuen una gran quantitat de públic, per la qual cosa es pot dir que és l’element més característic del parc.

També hi ha àrees de pícnic i taules de pin – pon

i molts espais per poder fer un descans, llegir un llibre o fer-hi un àpat.

Un matí molt complert per passar ho amb família…

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Wiquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Vall de Nuria, ideal a qualsevol època de l’any

Avui us presento tres articles

El Santuari de Nuria i en totes les Rutes,  es pot  gaudir d’una riquesa natural i paisatgística única, està situada dins del Pirineu Oriental, en el terme municipal de Queralbs.

Dominant un dels punts més elevats de la Vall de Ribes, està envoltada per cims de gairebé 3.000 metres i d’on neixen multitud de deus d’aigua i torrents.

S’arriba amb El cremallera, que té un recorregut de 12,5 km i supera un desnivell de més de 1.000 metres.

En el paisatge de l’alta muntanya els arbres dominants sempre són els pins.

El pi roig no puja gaire més dels 1.500 m,

i ben aviat el pi negre és l’arbre dominant, en la zona entre els 1.700 m i els 2.400 m correspon al tipus de vegetació conegut com a estatge subalpí.

En les carenes i els collets orientats al nord s’ha estès un matollar dens i ras dominat per l’azalea procumbent.

El prat alpí està constituït per un bon nombre d’espècies d’herbes, sobretot de la família de les gramínies i les ciperàcies, de fulla estreta i lineal, acompanyades d’altres herbes que sovint prenen forma de masses compactes encoixinades.

En quan a animals salvatges, com mamífers grans son presents a Núria, però que resulten més difícils d’observar directament, són el senglar, la guilla, la marta, la fagina  i la llebre; de rèptils hi ha l’escurçó pirinenc,

i és fàcil veure ocells, com l’oreneta cuablanca, la merla d’aigua, el xoriguer, el trencalòs, els voltors, i la perdiu blanca.

Moltes i variades son les rutes a poder fer, des del Santuari, segons el nivell de preparació de cada persona,

per exemple :

  • Torreneules – Cim de la Coma del Clot – Puig de Font Negre – Pic de l’Àliga – NURIA – 100 cims n 105
  • L’Olla de Núria pujant els 17 cims de la carena
  • Núria-Noufonts-Núria
  • Núria – Llacs, Refugi, Gorges i Passarel·les de Carançà – Thuès-Entre-Valls
  • Olla de Núria Parcial: Núria – Pic d’Eina – Pic de Noufonts – Pic de Noucreus – Pic de la Fossa del Gegant – Núria
  • Núria – Puigmal

I moltes mes rutes…

Simplement,  cal deixar el cotxe a Ribes de Freser o Queralbs, agafar el tren-cremallera i passar un bon dia per Nuria i les seves muntanyes…

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé i Oriol-Ramon Solé

Arbres – El Roure a prop de l’estació de Terrassa est de Terrassa

Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

El Roure que avui ens referim, esta situat al costat del Pipican Terrassa Camp del Roure, a un nivell inferior i paral-lel a les vies del tren.Per arribar-hi cal anar fins el final del Passeig del Vint-i-dos de Juliol amb cantonada carrer de Joaquim Vayreda, al costa de l’estació de RENFE de Terrassa est,cal seguir per un sender que passa pel costat filat del Pipica, fins el primer hort d’aquesta zona, allí a la dreta està aquest destacable Roure.És un Roure bicentenari amb un gruixut tronc i grans branques,aparentment està molt sa.Esta catalogat per l’Ajuntament de Terrassa com arbre destacat local.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 34 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat cinc imatges, com a objectius Curiosos :

  • Un arbre que te un bolet de soca en la part superior del tronc, a la Vall Hebron de Barcelona.
  • Un dragonet ficat dins d’una esfera de farola a la nit, a Cardedeu.
  • L’han donat Cardedeu i enfadat l’ha clavat a la balla de l’estació del Tren,a Montcada.
  • Una porta ven guarnida i un gran ull per veure qui els truca, al carrer de la Rasa a Terrassa.
  • Quan es fa un passeig i trobeu un banc lliure, es per descansar, però si voleu fer cames, apa a donar-li al pedal, a l’Hospitalet de Llobregat.Com cada divendres us presento dos articles !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Itinerari del Congost des de La Garriga al Figaró

Aquest itinerari és molt freqüentat per la gent que vulgui fer una ruta amb pocs quilometres, amb algo mes de 1 hora i mitja de temps. Es molt planera a la llarg del recorregut, tot anant per la vora del riu Congost.

Fa tres anys va ser arranjat el camí, posant algun pont de fusta, trient malesa, i ampliant camins. Està ven indicat per medi de cartells i senyals.Podeu iniciar l’itinerari en el Pont de Querol, i seguir per la vora dreta del riu Congost , tot passant per sota de la C-17 per un túnel,Passat aquest, hi ha l’entrada d’una finca amb unes grans tisores a la porta,cal que aneu per un camí estret per la dreta.Esteu  en un bosc de ribera i molt pròxims al riu,amb llocs molt bonics.Al poc podreu veure una cascada si el riu baixa amb força.A continuació, passareu  per sota del pont del ferrocarril, es va construir a la dècada de 1870, amb l’objecte de portar carbó a Barcelona des de Sant Joan de les Abadesses. El 1931, va ser substituïda  l’estructura metàl·lica per l’actual, però els pilars i estreps que es conserven avui en dia.De seguida arribareu a l’entrada de la masia de Can Palau, on ens desviareu del camí principal  pel costat d’un petit transformador elèctric, i seguireu, sen se arribar a la carretera, passareu per sobre del riu Congost,tot agafant un camí a l’esquerra que es sols d’us per a senderistes i per a ciclistes.Ara veureu paral·lels a camí l’antic rec tal com era i amb trossos nous.A la vosrtra esquerre, us quedarà el riu CongostCal passar el riu Congost pel Gual de la Peçola, recentment col·locat , que son gran blocs de pedra.Per dintre d’un bosc ombrívol, arribareu novament a passar per sota d’un dels ponts del tren de Barcelona a Puigcerdà.El camí fa una certa pujada, fins arribar al molí de can Oliveres.A partir d’aquí ja es tot mes planer, entre mig de grans plataners, arribareu a la Font del Pontet, a l’esquerra.A poca distancia veureu sobre el mateix camí una petita cova que us cridarà l’atenció.Arribareu en uns minuts a la zona industrial de Figaró, on hi ha el Bar – Restaurant i la piscina.Seguiu ara pel mateix costat de la carretera per poder entrar al poble, donant fi al itinerari.Per a mes informació sobre la inauguració de les obres d’arranjament del camí Fluvial del riu Congost, podeu consultar-ho aquí :

http://besos-tordera.cat/2016/01/inauguracio-de-les-obres-darranjament-del-cami-fluvial-del-congost-entre-la-garriga-i-figaro-montmany-el-proxim-diumenge-24-de-gener/

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Perill de fer senderisme a prop de les vies del tren…

Cartell Renfe

Cada anys son moltes les persones accidentades i mortes per passar o creuar imprudentment les vies de tren arreu de Catalunya.

Cartell de Les Franqueses del Vallès

En el cas d’avui, voldria fer menció a la gent que fa senderisme per a prop de les vies del tren, amb el perill que axó pot comportar d’un accident greu.

Moltes són les rescloses que hi ha en el riu Ter, els senderistes per aproximar-se a elles, creuen o van pel costat de les vies del tren, amb el perill que axó pot comportar.

Sobre tot voldria destacar la línia de Puigcerdà  des de Vic a Ribes de Freser.Alguns senders passen pel costat mateix de les vies de tren, per poder escurçar el recorregut, però axo comporta un risc elevat, en ocasions cal entrar en algun túnel amb poca llum, el camí lateral de pas esta ple de pedres que es pot fer perdre l’equilibri,molts ponts d’aquesta línia son antics, i tenen un marge de seguretat paral·lel a les vies.Cal evitar aquest senders en lo possible, saber el pas del trens, anar el mes retirat de les vies, i si us sorprèn un tren, mirar de apartar-vos al màxim  vigilar la força del vent que al seu pas arrastrarà per no caure. Us ho dic perquè jo mateix vaig trobar-me un tren de cara, i va ser un bon ensurt…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

 

Arbres – Les dues Acàcies de l’estació Renfe. de Montcada – Manresa de Montcada i Reixac

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

A l’entrada de l’estació de Tren, de Montcada – Manresa a Montcada, hi ha una plaça de la mateixa estació al costat de la carretera Vella, allí a ma dreta hi ha les dues velles Acàcies.Son molt antigues, casi com l’estació, amb el tronc ben gruixut i vell, la corsa arrugada i amb forats, però axó si, són uns arbres ven vius.Molta gent passa pel seu costat amunt i avall, per anar a diferents punts d’enllaç a altres línies de tren cada dia…, ni si adonant de la seva presencia des de fa moltíssims anys en aquest punt arrelats…No son arbres autòctones del nostre País, però…,  això no deixa que faci que els deixem de cantó, son grans i fan molta ombra.A pesar que siguin uns arbres vells, son forts i casi sans…són els arbres de l’estació de tren de Montcada – Manresa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 28 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat sis imatges, com a objectius Curiosos :

  • Hi ha qui vol tenir una vaca per posar-la de decoració ?
  • Cal vigilar en aquest carrer es complicat molt de transit … per sobre el tren i un senyor que no mira…!Si aproximem la imatge veiem que es un carrer pintat a Canovelles.
  • Un carril bici amb obstacles, vigileu si us trobeu per Granollers.
  • Una roba estesa que mai es mulla per molt que plogui, a Sabadell.
  • Precaució el tren ! Tranquils sols es una decoració, a Mollet del Vallès.
  • Axo si, vigileu que els vostres fills jugant al futbol, poden patir un cop amb porteries totalment de ferro i blindades…, és al Parc Puig de les Forques de Granollers.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font del carrer Bogatell de Montcada i Reixac

Avui us presento una Font senzilla però amb un valor molt gran.Aquesta Font d’aigua de xarxa, està situada en el carrer Bogatell amb el carrer Domènec Fins,  sota les escales que van a l’andana de l’estació de tren de RENFE, de la línia de Barcelona a Manresa.Pot ser que molta gent passa a la llarg del dia per aquest indret, i no la sap veure, a mi em va passar, amb les preses… cap a qui i cap allà, està situada de forma tant discreta, passa casi inadvertida per la gent.Aquesta Font, va ser dissenyada per uns nois de Montcada, i es va reproduir amb les imatges que veieu, com si fora un Aquàrium, amb delfins juganers…Iniciatives com aquestes,  els ajuntaments, tindrien de deixar participar i escoltar mes als nens de les seves poblacions, pot ser que serien mes medi ambientals els seus municipis…!

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé