Torre d’Aigua en la Garriga

Aquesta antiga Torre d’aigua, esta situada dins d’una propietat particular, en la carretera de La Garriga a Samalús BP- 5107, en el numero 6, poc després d’haver passat el pas a nivell de les vies del tren venint de l’estació de RENFE de la Garriga.Pertanyia a una gran finca que va vendre el seu terreny per fer xalets  i en un d’ells va quedar la Torre d’Aigua, situada al costat del mur que dona a la citada carretera.Es pot veure des de la mateixa carretera, es de gran capacitat el seu dipòsit, passa inadvertit  per l’heure que ha crescut i a tapat, ara com ara, la Torre i el Dipòsit amb les seves verdes fulles.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Avui destaquem : La Font dedicada al Doctor Furest a Sant Pol de Mar

Modest Furest i Roca, va néixer a Sant Pol de Mar, el 20 de febrer de 1852, en el si d’una família de vocació marinera.Us passo la Biografia sobre el Doctor  Modest Furest i Roca :

http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=FHE
A finals del segle XIX i principis del segle XX, Sant Pol de Mar va voler dedicar una Avinguda al Dr. Furest que va ser a prop de la mar, va des de l’estació fins el lloc conegut com La Punta, us passo informació de l’Ajuntament de Sant Pol al respecta :

https://santpol.cat/turisme/patrimoni_drfurest

Avda. Dr. Furest a principis s.XX

Al costat del pas a nivell de l’estació del tren, hi ha un jardí amb arbres de morera, allí hi ha la moderna Font del Dr. Furest.Esta feta de totxos fent una semi circumferència la paret , disposa d’una aixeta de botó i l’aigua cau directament a una reixa al terra per desguassar. Es aigua de xarxa pública.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Complementat amb Postals Antigues

 

La Font dels Pescadors de Montgat

La Font dels Pescadors està dedicada a ells, als pescadors de Montgat.Aquesta Font és situada al mur d’una casa, de la part mes antiga de Montgat i a la vegada mes maca amb la majoria de les cases pintades de Blanc i Blau, concretament en el carrer de l’Església, entre la plaça de Sant Joan i el passatge Can Brunet.Perquè surti aigua pel broc, cal polsar un boto situat en la paret de la pica.De munt de la Font hi ha un relleu representatiu al pescador, la barca de pesca, l’escut  i el túnel de Montgat.En cada costat de la Font hi ha un seien de pedra amb un ribet de rajola blava. Tot el conjunt és pintat de Blanc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – Plàtans centenaris del Parc Litoral de Sant Pol de Mar – 1ª part #

El passat dia 6 d’agost us vaig presentar el Parc Litoral de Sant Pol de Mar.Avui en Arbres, veurem els seus magnífics i centenaris plàtans que hi conserva en una avinguda lateral del citat parc.De fet, era l’antic camí carreter que portava directament a la masia de can Villar, i que va paral·lela a les vies del tren.Com us dic son centenaris no massa alts, per ho amb uns troncs molt gruixuts i branques de dimensions notables.Com veieu hi ha a cada banda d’aquest passeig, fent a l’estiu una bona ombra i s’està fresc, i a l’hivern gaudir d’un bon sol.Disposa un espai amb taules i bancs per poder fer un àpat o per descansar una estona.La gran majoria d’aquests plàtans disposant de bona salut, apassar de l’edat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre – Dipòsit d’aigua de l’Estació RENFE de Granollers – Canovelles

L’estació de Granollers-Canovelles (PK 28,7 de la línia Barcelona-Vic-Ripoll) es situa al terme de Canovelles, a la zona sud-est d’aquest i molt propera a la capital del Vallès Oriental, Granollers.El tren va arribar a Canovelles el 1886 amb la posada en servei de la línia des de Les Franqueses a Barcelona.Per aquest motiu es va construir una Torre – Dipòsit d’Aigua per les locomotores de vapor que necessitessin el subministrament d’aigua al seu pas.Encara avui en dia, i com a testimoni d’una època ja passada, quedant en diferents estacions de RENFE i FFCC de la Generalitat, alguns d’aquests dipòsits d’aigua similars el de Canovelles,com en els casos de Sant Celoni, Sant Martí de Centelles, Les Franqueses, Ripoll, entre altres.

 

Recull de Dades : RENFE.

Text i Fotografies : Ramon Solé