L’antiga Pedrera de can Campanyà de Castellbisbal

La Pedrera de can Campanyà estava situada al final de l’Avda. Gayarre, abans d’arribar al pont del torrent de Can Campanyà, el solar a la dreta.

Us passo la seva historia :

  • Molt possiblement es tracta d’un lloc d’extracció de pedra utilitzat al llarg de diversos períodes històrics.
  • L’estudi dels morters i estudi petrogràfic dels materials lapidis del jaciment de Can Pedrerol de Baix indiquen que el material de construcció podria haver estat extret d’aquesta pedrera, però segons informació oral procedent d’alguns veïns de Castellbisbal, el jaciment fou aprofitat ocasionalment fins a començaments del segle XX.

Antiga pedrera i lloc d’extracció de pedra. S’observa actualment el tall vertical en el terreny en forma ondulada, molt malmès i recobert de vegetació en alguns trams.

La part superior de la pedrera es troba actualment construïda impedint encara més l’apreciació del jaciment.

La seva extensió és variable, ja que la vegetació actual no permet delimitar el començament i el final del tram de paret explotat.

L’alçada del tall vertical també varia segons els trams, i va des de 1,5 a 6 metres, depenent de la zona.

El tipus de material extret es correspon a pedra calcària.

Presència de la vegetació desllueix la interpretació de l’espai.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Fargues de Sentmenat

Us cal situar-vos en la carretera C-1415a que va de Sentmenat a Castellar del Vallès, on surt una pista entre cases i xalets, cal seguir uns 700 metres del començament del camí que puja a Guanta on trobareu la Font.

La Font del Fargues, durant molts anys ha estat tapada per la vegetació, fa poc temps ha sigut restaurada per part dels voluntaris de la secció excursionista de la Societat Coral Obrera “La Glòria Sentmenatenca”, tal com ens ho recorda un cartell a peu de camí.

Situada a la llera dreta del torrent de Can Montllor i per sota de la pista que puja a Guanta, per tant és fàcil de localitzar-la.

L’espai disposa d’una terrassa rectangular enclotada, i un mur baix de pedra que la protegeix de la riera; cal baixar dos amplis esglaons per arribar a la Font.

Aquesta, està feta amb pedra vista amb teulada a una vessant, a la part baixa de l’obra, l’aigua surt a l’exterior per dos brocs grans de ferro i cau a una pica allargada arran del terra.

Disposa de dos bancs per seure a cada costat de la Font.

Un cartell de fusta posa el seu nom escrit en lletres pintades en negre.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Bassa de cal Vilaseca de Vacarisses

La Bassa de cal Vilaseca esta a uns 40 m en direcció sud-oest al final del carrer Sant Josep de Vacarisses.

La Bassa de cal Vilaseca

Us passo dades historiques:

  • Aquesta era una zona tradicional d’horts, que aprofitaven l’aigua del torrent que baixava del poble.
  • Segons informació oral, aquesta bassa ja existia al començament del segle XX.
Torrent proper

Bassa per regar situada en una antiga zona d’horta nodrida pel torrent que baixa de la Font de la Canal. Es tracta d’una bassa allargada de planta irregular. Està construïda aprofitant la paret natural d’un terreny amb desnivell i tancada per un mur de pedra, totalment arrebossat de ciment. Al costat té una barraca de construcció moderna. Actualment la bassa i els horts es troben en desús i tota la zona és coberta per vegetació.

Torrent proper

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- DIBA.

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Degotalls de can Campanya de Castellbisbal

Els Degotalls estan sota la balma situada a tocar de la casa Can Campanyà.

Per anar-hi cal que des de la casa de Can Campanyà, cal baixar al torrent i prendre el camí de la font,

des de l’Àrea de Pícnic agafareu direcció a un petit bosc, abans d’arribar trobareu un cartell que us indica que els Degotalls estan a la vostra esquerra, on us dirigireu,

al poc arribareu a un bosc molt brut de vegetació

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es kh.jpg

i molt desvirtuat degut a la presència de la claveguera del polígon industrial, entrareu per un sender,

 i a la paret de la muntanya veureu els Degotalls que cau aigua constant.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 1-2.jpg

Es tracta d’una concreció calcària vertical que es forma a partir de les gotes d’aigua (degotalls) que es desprenen de la fissura de les roques,

on l’aigua experimenta una baixada de la temperatura, una pèrdua de CO2 i una petita evaporació.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es c-1.jpg

Deuria ser un lloc molt bonic en el seu temps en rere.

Recull de dades : Mapa de Patrimoni Cultural DIB.

Adaptació del Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia- Carpintero i Ramon Solé

Avui coneixerem : La Bona Font de Llanars

Des de Llanars, cal creuar el riu Ter, i seguir la pista rural, tot passant per les masies de más Pujol i can Gallo, cal continuar fins cal Marxant, deixeu el camí que va al Oratori de Sant Isidre, al poc arribareu al Torrent de la Bona Font,

cal seguir un senderó que remunta aquest petit Torrent, a uns minuts i a la llera esquerra veureu una construcció,

un cartell a la porta us indica que esteu a la captació d’aigua de La Bona Font,

recull l’aigua d’aquesta deu per les necessitats de la gent de les contrades.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem: La Font de la Falguera de Barcelona

La Font de la Falguera està situada tot baixant des de la Font de la Budallera, fins el punt d’encreuament del torrent de la Budellera amb el carrer del Parc de la Budellera.

L’Associació Fes Fonts Fent Fonting la va rehabilitar posant-hi un tub perquè ragés com una font i fent-hi dues basses per afavorir la biodiversitat de la zona.

Per a més informació us passo l’enllaç del Blog amic de Fonts de Collserola :

Aquesta font amb els anys havia pràcticament desparagut.

Recull de dades: Fonts de Collserola

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Arbres : L’Alzina de Torrebonica de Terrassa

Com cada dissabte us presento dos articles

Per anar a L’Alzina de Torrebonica  us cal que seguiu l’Anella Verda de Terrassa, podeu iniciar el recorregut a l’entrada del camí de terra que parteix des del carrer de Ciudad Real, conegut com el camí vell de Sant Quirze a Matadepera, a uns 10 minuts i a pocs metres de passar el Torrent de La Grípia, esta a la vostra dreta L’Alzina.Aquesta Alzina de Torrebonica , en les ventades de l’any 2017 va perdre una bona part de la seva copa, quedant en forma de “V”,disposa d’un tronc molt gruixut i brancatge alt.A pesar d’axó, és una de les alzines mes destacades del municipi de Terrassa.L’Alzina  de Torrebonica, està considerada d’interès local del municipi de Terrassa.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Viquipedia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font – Mina de can Viloca de Terrassa

Com cada diumenge us presento dos articles
Aquesta Font de can Viloca era molt freqüentada i apreciada, sobre tot per la gent dels horts que havien en aquell indret  i que avui ja no hi són.

En el llibre de “ Fonts i Mines del Rodal de Sabadell “autor Ricard Molins i Romeu, podem llegir de la Font – Mina de can Viloca:

Il·lustrat per un dibuix a llapis del mateix autor.

Com diem, aquesta zona i rodalies del Torrent de La Betzuca, estant pràcticament lliures dels antics horts il·legals que hi havia.

Per accedir a la Font – Mina de can Viloca, podeu anar-hi per la carretera d’accés a l’Hospital de Terrassa, seguir com si anéssiu a Torrebonica, i el primer trencall a la dreta que fa baixada, us cal seguir-lo que porta a un antic camp no conreat, i cal traspassar el Torrent de la Betzuca, que casi mai baixa aigua,veureu al fons i a peu d’una paret ,

un gran plataner i una bassa, allí esta situada la Font – Mina de can Viloca.Esta molt abandonat tot el seu conjunt,l’entrada de la Mina pot estar tapiada o tapada per la vegetació,raja poc, fa molts anys en rere l’aigua a traves d’un tub anava a omplir un dipòsit que es troba a dins de la Bassa.Curiosament en el mig de la paret de la Bassa, hi ha un petit cap de nen de ceràmica on podia haver sortit aigua i cauria a una pica, seria com un desguàs?…

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Plataners de can Duran de Mas Rampinyo de Montcada i Reixac

Com cada dissabte us passo dos articles

Mas Rampinyo és un barri de la vila i municipi de Montcada i Reixac, de la comarca del Vallès Occidental.

El barri s’estén al nord de Montcada, separat de la vila pel riu Ripoll. Antigament era conegut com la plana de Sant Pere de Reixac, al peu de l’ermita de Reixac i confluència dels rius Ripoll i Besòs.

Amb el pas del temps, s’han creat sub-barriades com ara Gurugú, Montcada Nova i Mas Duran, i polígons industrials com ara Fointvasa i Pla d’en Coll.

L’antiga finca de Mas Duran delimita amb Ripollet, i disposa  del  Parc de la Llacuna, cal fer menció dels Arbres, sobre tot Plataners.

Estant situats en petits grups,

alguns de destacada corpulència i dimensions.ixa aigua, sols en grans èpoques de pluja.

Hi també,  en trobem que fan com una rotllana o fileres en petit monticles.

Es un espai molt obert que aprofita la gent de la zona per passejar, prendre el sol, corra o anar amb bicicleta, fer una volta amb el gos…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Carrers relacionats amb l’aigua a Barcelona

Avui us presento dos articles

A moltes ciutats o pobles, se li donen a un o varis carrers noms relacionats amb l’aigua, com una font o pou important que va tenir o encara te, riera, torrent, pantà … entre molts d’altres, us passo una petita mostra de la ciutat de Barcelona :

 Carrer del Pou de la Figuera

Carrer de la Sèquia

Carrer de les Basses de Sant Pere

Carrer del Rec

Rambla de Canaletes

Riera d’Escuder

Avinguda de la Riera de Cassoles

Torrent de can Mantega

 

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé