Avui destaquem : La Font de la Senyora o del Xup d’Esplugues de Llobregat

La Font de la Senyora d’Esplugues de Llobregat, també es coneguda com la Font del Xup. Està situada en una esplanada, a la llera del torrent, és un lloc tranquil i ombrívol, hi ha arbres per les rodalies.Per anar a aquesta Font , si veniu per la ronda de Dalt, a l’altura d’Esplugues de Llobregat cal que preneu l’avinguda de Jacint Esteva Fontanet, i els carrers de Ferrer Bassa , Pau Vergós i el carrer Pere Joan, veureu a la dreta un pal indicador que ens indica on teniu que baixar, per medi d’unes escales fins la font.És una font molt senzilla, d’un mur baix surt un broc per on cau l’aigua, que dona a una pica a nivell de terra, a poca distancia està la mina.Si seguiu carrer a munt , arribareu a l’àrea d’esbarjo on hi ha taules i bancs de fusta de la popular Font de la Mandra.

Espai de La Font de la Mandra

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font d’en Pistola d’Arbúcies

El mes d’abril us vaig presentar la Font de Coll de Te, des d’aquesta cal seguir per la pista forestal que portaria a Arbúcies.A poca distancia d’haver reiniciat el camí, i abans d’una corba, i a ma esquerra, hi ha un trencall, que cal seguir i que us portarà a la Font de Marianegra , aquesta Font ja li dedicarem un article mes endavant.Seguirem el camí al poc temps agafarem un altre no tant bo a l’esquerra, que fa una certa baixada direcció a un petit torrent, cal mirar be a partir d’aquí per saber veure la Font d’en Pistola, donat que esta a una certa altura a nivell nostra, a vegades queda amagada per la vegetació.De fet aquesta Font, és feta d’un petit mur de pedres enclastat a la muntanya, i al mig hi ha el tub per on surt l’aigua, que cau a una pica i d’aquí al torrent.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Avui destaquem : La Font del Capellà de Molins de Rei

Per anar a La Font del Capell,  un dels itineraris per fer-ho, es pujant pel carrer del Camí Vell de Santa Creu d’Olorda de Molins de Rei i es pren la pista asfaltada que puja a Castellciuró.Es segueix pujant per la pista que portaria a Santa Creu d’Olorda a pocs metres  s’agafa a la dreta una desviació que us portarà a la Font del Capellà.Cal primer baixar  per al mig de petits camps de conreu i bosc, fins entrar al torrent de la Riera Bonet.El camí de fet es el mateix torrent, a uns deu minuts, a la dreta trobareu un pou elevat per sobre del torrent.Al poc ja estareu a la Font del Capellà.La font raja abundantment normalment en èpoques de pluja, l’aigua surt per un tub que va a parar a una bassa que la omple. En  les èpoques seques, la font s’eixuga.A un costat de la riera, hi ha una caseta feta d’obra on al fons trobem la mina d’aigua, una galeria i presenta diversos compartiments, llàstima que en el seu interior està brut.Us recomano no utilitzar l’aigua de la Font, no es recomanada el seu consum.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font d’en Manelet de Molins de Rei

Per anar a aquesta Font d’en Manelet , us cal des de Molins de Rei, pujar al seu Castell, des d’allí teniu d’agafar un camí entre horts que fa baixada i poc abans d’arribar al torrent, us teniu que desviar per un caminoi estret a l’esquerra.Anireu agafant altura de forma tranquil·la, el camí es fa ample i segueix pujant, pel costat de la riera que esta a la vostra esquerra i a les ribes veiem alguns horts amb basses de regar.Al finalitzar ara els horts de dreta i esquerra molts situats dins del bosc,  el camí fa un gir a l’esquerra i amb una posterior i suau baixada; allí teniu que veure la Font d’en Manelet , que queda a la riba dreta de la riera molt amagada entre la frondosa vegetació, us caldrà endevinar un corriol que baixa fins el torrent, i ja a l’altra costat, mirar d’anar a l’esquerra on esta situada aquesta antiga font.Tant el corriol que hi porta com la mateixa font, són difícils de trobar, es un repta que us deixo a fer…!Si segui el camí principal us portarà finalment a la cruïlla del coll d’en Cuiàs, punt de varis itineraris o podeu tornar pel camí direcció a Molins de Rei.

Any 1988- Arxiu Rasola

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia de 1988 : Arxiu Rasola.

 

Que és una Bassa pluvial ?

Una Bassa pluvial, recull i manté en el seu interior l’aigua de la pluja, per ser utilitzada com abeurador per grup d’animals, com remats de xais, cabres, vaques entre altres.La seva construcció és senzilla, i la pot fer ho el mateix propietari de la finca amb un tractor o excavadora.En el lloc o terreny que se ha seleccionat, caldrà rebaixar-ho i fer una sola entrada amb una certa pendent, per que així pugui quan plou fort quedar l’aigua depositada i estancada en el seu interior,i a la vegada, també, serà el pas del bestiar per anar a beure.Pot estar mes o menys les tres parets que forment la Bassa pluvial, consolidades amb unes pedres o rocs com si fora un mur, o crear un mur.En moltes ocasions no serà així, la mateixa terra serà prou solida per mantindràs en peu.En general, es troben situades en llocs de secà o paratges que no hi ha proper un riu, torrent, font o canal d’aigua,  que pugui el bestiar anar a beure,i quan mes gran és el nombre de caps bestiar, mes es necessari l’aigua.És construeixen properes a un camí, on el remat pot ser conduit fins la Bassa, rodejats de camps i/o bosc.Les dimensions d’una Bassa pluvial, seran proporcionals al nombre de bestiar a abeurar.Cal anar vigilant de tant en tant que no es sequi la Bassa Pluvial, en aquest cas, caldria si no plou, sobre tot a l’estiu, portar aigua amb alguna cubà i descarregar-la a la Bassa.La Bassa pluvial, és una modalitat molt antiga de la pagesia a Catalunya, en l’actualitat ja hi ha altres medis i abeuradors mes moderns i amb control des de la casa o masia amb comandament de la regulació, per l’abast i us dels remats.Podeu trobar en alguns llocs, que ja no son utilitzades, i a les hores la vegetació els va cobrin i sols son utilitzades pels animals lliures del bosc o camp.Us passo informació sobre “Captura d’aigua” :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Captura_d%27aigua

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és un bosc de ribera ?

dscn8013_01Els boscos de ribera o conegut com a galeria,  són boscos caducifolis,cam01361_01 format per arbres que a la tardor perdent les fulles fins la primavera.dscn8020_01Son arbres que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d’una certa profunditat, acostumen a estar amarats d’aigua provinent d’un riu o d’un torrent.cvista-general-riu_01A l’àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l’aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees.cua-2_01Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials (al·luvions),cvista-3_01 no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres, per exemple del Bages, puguin superar fàcilment els 20 metres d’alçària.dscn8020_01La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.dscn6056_01A continuació, s’indiquen algunes de les espècies més habituals en els boscos de ribera dels Països Catalans :

  • Àlber , Freixe , Gatell , Om, Pollancre. Salze blanc, Sarga, Tamariu, Vern, Plataner.dscn6053_01Aquests boscs solen anar acompanyats de diversa vegetació de ribera, que en zones baixes o de mitja muntanya a les nostres contrades pot incloure plantes com ara :
  • Baladres, Murtra, Aloc, i diverses herbes pròpies de terreny molt humit.cam00459_01A més de plantes aquàtiques o que viuen a la llera mateix del riu o riera, com a :
  • joncs, canyes, falgueres…dscn8049_01En molts llocs de Catalunya, podem fer un bon passeig per els boscos de ribera, donant que hi trobem camins o caminois per la vora del riu o riera, així gaudirem dels arbres i el rumor relaxant del curs de l’aigua…dscn7686_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és una Rasa ?

La Rasa o rasa , és una corrent fluvial de no massa dimensió i de curt tresat que dona a una riera o riu. No és en general de gran profunditat i de poca amplada. Així mateix, el seu cabal es casi nul o sols baixa quan plou.DSCN3540_01També, podem dir que en altres llocs és coneix com a, Sot,  Torrent, que de fet, és un afluent  d’un mes gran o que dona a una riera o riu.DSCN4857_01En molts llocs de secà, en trobarem moltes de rasa, com a El Pla de Santa Maria, i en varis municipis sobre tot de Tarragona.

Bona part de l’any, no portant aigua en el seu curs.CSCN3212_01La Rasa se les coneix pel seu propi nom, per exemple : rasa de la Font de…, rasa del Mas de…, sempre es pel lloc on neix o passa el seu tresat, també, podria ser un animal o arbre, com : la rasa del conill, la rasa del roure… o d’altres noms.DSCN2458_01Aquests noms s’han donat popularment en el seu llunya moment i figuraven primer en les cartografies locals i mes tard és van incloure en les oficials.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La cara negativa del Torrent del Parc de l’Alou a Rubí

DSCN2651_01En dues ocasions hem parlar en aquest Blog, del Parc de l’Alou a Rubí, en una d’elles vàrem tractar de l’estany i la part mes superior del seu torrent;DSCN2680_01 en la segona, de la part baixa o inferior, on varem podem fer un tom pel costat del seu torrent.DSCN2656_01DSCN2657_01En aquesta ocasió, no sempre podem parlar de la part positiva  dels llocs que visitem, en el cas d’avui, hi han dos factor negatius… del Parc de l’Alou en la seva vessant baixa.DSCN2682_01El primer d’ells afecta directament a la part mes baixa, en moltes ocasions una aigua relativament transparent, la podem trobar amb un color grisDSCN2699_01 i a les vores del torrent, ple de deixalles causades per alguna avinguda d’aigua.DSCN2697_01Per ho  ens preguntem, i l’aigua, perquè aquest color, son abocament d’alguna industria, deu ser per alguna pèrdua del clavegueram ?…DSCN2700_01 Com pot viure un ànec en aquestes aigües… ?DSCN2698_01L’altra circumstancia negativa, son les línies elèctriques d’alta tensióDSCN2689_01 que hi ha en aquest sector…!CAM01060_01Pensem que en el temps…immediat és corregeixi , i torni a ser un torrent amb aigues transperents!DSCN2659_01

DSCN2658_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es una Passera ?

y_01Qui no s’ha trobar d’excursió al voler creuar un torrent o riera, que baixa ple d’aigua i no em trobat un altre solució que creuar-ho mullar-nos els peus…DSCN2374_01 o de vegades, em tingut la sort de disposar d’algun roc o pedra gran dins del riu o riera,b_01 hi em fet salts fins anar a l’altre costat, tot procurant no perdre l’equilibri o relliscar i caure dins de l’aigua.P1080727_01Quan diem, “passem per sobre d’una palanca, passera o passarel•la”, ens referim a un pont rudimentari, fet amb un tauló o conjunt de taulons, que uneix les dues vores d’un riu, riera o torrent amb mes o menys important cabal d’aigua.i_01En ambdós casos permet passar per damunt de l’aigua sense mullar-se en condicions sovint precàries i amb precaució de no caure.v_01Als lloc rurals aquests ponts rudimentaris, eren molt senzills, solien consistir amb un o diversos troncs d’arbres col•locats un al costat de l’altre.u_01Sovint amb taulers a la part superior, per mantenir els troncs junts i perquè sigui més llis per caminar.n_01j_01Es construïen amb materials del bosc, com ara troncs d’arbres i trossos de pedra, o qualsevol material adequat que es pugui trobar en aquell entorn.g_01f_01Havien passeres fetes de pilons, un al costat de l’altre i la gent podia creuar, sempre que algun d’ells no se l’hagués emportat una avinguda aigua.p_01Permetien passar de forma convenient als vianants i animals, però no per als carruatges.d_01També, per anar a treballar o tornar al poble, d’una fabrica,h_01 o Molí propers a un riu, els amos, feien construir alguna passera per l’accés dels seus treballadors.l_01O anar o venir a recollir aigua d’una font.s_01o_01De cap de les maneres, es podia o es pot creuar per el mur d’un petit pantà o resclosa, excepció que ja estigui prepara per tal menester, donat que a pesar que baixi poca aigua, podria de sobte haver un augment imprevist del cabal i ens podria fer caure a dins petin un accident.m_01En el cas de vehicles es necessitava un pont d’obra amb pilons i ben arrelat al terra i amb la valoració que aguantes el màxim de pes.a_01Encara avui en dia, podem trobar passeres, fetes d’obra i amb mes consolidació que no les de troncs.t_01c_01Us recomano que havans de creuar per una passera rudimentària que encara podem trobat arreu de Catalunya, mireu que no estigui deterioradaz_01 o si esta gelat pe les baixes temperatures, evitar en relliscar i caure, i tindre un bon ensurt.DSCN1858_01Actualment, la passeres en alguns llocs,  son molt segures.

DSCN1847_01Text i Recopilació de les Fotografies Antigues i Actuals : Ramon Solé

Fem Safareig … al rentador de Can Camp de Martorelles

DSCN3620_01A Martorelles hi passa per dins d’aquesta població la carretera per anar a Sant Maria de Martorelles, abans d’un revol, hi ha una plaça amb un Monument amb data de 1986 i la relació que van formar el Patronat del Parc de La Font de Can Camp, a l’esquerra i indicada per un cartell, baixen unes escales fins al torrent, on en una raconada a l’ esquerra hi ha la Font de Can Camp i a la dreta el Safareig.DSCN3621_01De fet tenim que pensar que la gran majoria de cases, xalets i serveis que trobem en aquesta zona avui, fa mes de cinquanta…i … cent anys en rere no existien, aquesta zona era de cases aïllades, masies, camps de conreu i bosc, cal dir que Martorelles com a poble pràcticament no hi era.
Anava molt be tenir el safareig a pesar que no era del tot públic i que fora d’una estructura senzilla, com es el de Can Camp i situat tant a prop de les masies, les mestresses aprofitaven per anar a rentar la roba i parlar de les seves coses del dia a dia, a la vegada que rentaven la roba.DSCN3627_01Sempre la deu de la Font de Can Camp ha sigut molt generosa de cabal d’aigua, i per això, garantia tenir una aigua ben neta sempre al safareig .
Com veiem, aquest safareig esta entre la muntanya i el torrent, amb una explanada propera i la font. DSCN3620_02Es rectangular i disposa sobre i en una part dels dos murs, d’una inclinació per fregar millor la roba i l’aigua i sabó caigui dintre del safareig. No te coberta o teulada per protegir-se en cas de pluja. cv_01Com a molts dels Safareigs que trobem a reu de Catalunya, des de fa anys ja no si va a rentar la roba, la comoditat de les rentadores i sacadores ha fet que les dona no vagin al safareig.
Des de fa unes setmanes s’està fent una neteja de vegetació de les rodalies per poder accedir-hi millor.DSCN3625_01L’article de demà el dedicarem a la Font de Can Camp.

Text i fotografies : Ramon Solé