Torre d’aigua de cal Font de Gelida

Cal sortir de Gelida direcció a Sant Sadurní d’Anoia per la carretera  C- 243b, fins arribar a la rotonda que veureu indica el Barri del Puig de Gelida.

Seguiu per aquesta pista asfaltada coneguda com el carrer del Puig, quan arribareu a cal Font al nº 52,

front de l’entrada de la casa hi ha aquesta Torre d’aigua.

Es una torre molt senzilla feta de maons,

en la seva part superior hi ha una plataforma, on esta el depòsit rodejat per una barana.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre d’aigua de can Masferrer de Montornès del Vallès

La Torre d’aigua de can Masferrer  està en el camí de Masferrer, 4 de Montornès del Vallès.

Masia de Masferrer

Dades tècniques :

  • Aquesta torre, construïda l’any 1944, facilitava el proveïment d’aigua corrent a can Masferrer.
  • L’aigua arribava canalitzada procedent d’uns pous situats vora el riu Mogent.
  • Afectada pel traçat del TAV, l’any 2008 va ser traslladada íntegrament a una nova ubicació, al davant de l’era del mas.

Construcció de planta quadrangular feta de totxo vist amb forma de torre. Presenta dos cossos separats per motllures simples però molt treballades. Hi ha una finestra allargada en sentit vertical al centre de la part baixa de cada una de les parets. Al cos superior es repeteixen les finestres, però en aquest cas tenen forma de rombe. En la separació dels dos cossos es distingeix, de baix a dalt, una motllura simple, una banda amb motius quadrangulars fets amb totxo a les façanes nord i sud, i jocs d’obertures de tres respiralls rectangulars, a les façanes est i oest.

Sobre aquesta banda hi ha una altra motllura, i, al damunt, un arquitrau i una motllura doble, que dóna pas al cos superior, amb les finestres romboïdals. El coronament es fa mitjançant una banda correguda de respiralls allargats verticals entre dues motllures de totxo.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Ciba.

Autor de la fitxa: KuanUm – Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre de l’aigua del Pont de Cal Sogues de Sant Martí Sarroca

La Torre de l’aigua del Pont de Cal Sogues esta situada a cal Sogues, al Barri cal Miret, cal agafar la pista tot deixat la carretera BV-2122 al Km. 8,900,

i a la dreta una vegada passat el pont dins del municipi de Sant Martí Sarroca.

La Torre de l’aigua depenia de la masia de Cal Sogues .

És una torre de planta quadrada i alçat paral·lelepípede, construïda amb maons.

Té portes a la planta baixa i finestres d’arc de mig punt al primer pis,

amb marcs en relleu, com a les cantonades.

Actualment l’estat de conservació d’aquesta torre es nul·la i en aquest últims anys en ruïna,

qual cosa fa que no es recomani entrar-hi.

La Torre de l’aigua del Pont de Cal Sogues és una obra del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Text i Fotografies: Ramon Solé

Antiga torre per desfer turmentes d’Ullastrell

Per anar a la Torre del turó de Masvalls, cal arribar-nos per carretera BV-1203, i seguir el camí de les Monges , que porta al cementeri, des de aquest punt podem veure la Torre, a dalt del turó.

Historia:

  • Es creu que la torre situada al cim del turó servia per desfer les tempestes que s’acostaven al municipi, evitant així que les collites es malmetessin.
  • Tot i que Ullastrell ja comptava amb un comunidor situat al costat de l’església (actualment desaparegut), sembla ser que aquesta torre fou construïda pel propietari dels terrenys.
  • Segons Mateu Fusalba, la torre tenia “per finalitat escampar amb petards les terribles i malastrugues gropades tempestuoses de l’estiu i de principis tardorencs” (FUSALBA, 1987: 50).
  • El comunidor es corresponia amb una estructura arquitectònica que tenien totes les esglésies utilitzada per combatre les tempestes.
l’església d’Ullastrell

Torre situada al cim del Turó del Masvalls, a la banda sud-oest del nucli urbà. Es tracta d’una torre de planta quadrada organitzada en dos nivells, amb la coberta plana decorada per una cornisa de maons disposats a sardinell.

Als extrems de la coberta hi ha quatre motius decoratius de ceràmica vidrada verda, tot i que actualment dos d’ells es troben en força mal estat.

La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d’accés d’arc rebaixat amb l’emmarcament bastit amb maons disposats a sardinell. La part superior del parament ha estat arranjada modernament.

Les façanes de llevant i ponent compten amb dues petites finestres rectangulars a cada nivell, mentre que a la de tramuntana no hi ha cap obertura. La construcció està bastida en maons, tot i que presenta els paraments emblanquinats.

Observacions:

El turó està completament conreat i delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Plataners camí de la Torre del Bisbe de Sant Feliu del Llobregat

Des de Sant Feliu del Llobregat, cal seguir la riera de la salut, primer es un carrer entre industries, que després passa a ser una pista forestal, deixant la zona de lleure i l’ermita i restaurant de la Salut.

Un cop deixeu a la dreta la pista que puja a la Torre del Moro,

teniu a la vostra dreta aquesta renglera de plataner a tocar de la riera.

Una cadena tanca el pas de vehicles, cal deixar-lo allí i seguir a peu per descobrir diferents espais del Parc de Collserola en aquest municipi.

El Plataners, al tindre la humitat de la riera, es mantenen be, corpulents amb bon brancaixa i amb fulles resistents a la calor.

Es una bonica excursió tant a peu o amb vehicle.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del Carrer Nou de la Torre Oristà d’Oristà

La Font del Carrer Nou és a 800 metres per pista forestal de la carretera BV-4404, punt quilomètric 2’050 de la Torre d’Oristà del municipi d’Orista.

Tradicionalment, els habitants del carrer Nou de la Torre d’Oristà utilitzaven aquesta font per a l’ús quotidià. Des de fa uns anys, a causa de la contaminació de l’aigua, la font s’ha deixat d’utilitzar. La font del carrer Nou està situada a l’oest del carrer Nou del nucli de la Torre d’Oristà, en una raconada que fa una pista forestal al passar prop d’unes granges modernes.

S’accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la masies de Puigsaulens, amb el carrer Nou per la banda oest. Seguint aquesta pista, s’arriba a unes granges modernes, just al nord de les quals hi ha la font, situada en la part interior d’un dels revolts de la pista.

La font està formada per una estructura de planta quadrada i teulada de doble vessant, bastida amb grans carreus de pedra treballada i coronada amb grans lloses de pedra. Del mur principal de la caseta, orientat al sud-oest, en sobresurt el brollador metàl·lic, completament recobert de molsa. Just a sobre del brollador hi ha un petit tros arrebossat (en alguna moment la caseta de la font havia estat arrebossada) on hi ha la data de 1981, que amb tota seguretat es refereix a una reforma.

A partir de la mateixa font, força abundosa, s’inicia un rec que davalla entre camps, essent resseguit per vegetació pròpia d’aquest tipus de recs. Tot i que ja no s’utilitza pel grau de contaminació que té, la font està ben condicionada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre o Molí d’Aigua de can Santeugeni de Castellbisbal

La Masia de can Santeugeni és del segle XVII, i va ser remodelada el 1866.

Està situada en un petit turó al mig dels carrers de Panadella, Montseny i Pirineu envoltada per la Urbanització.

Té com element més destacat la Torre o Molí de vent, situada a l’extrem sud del mur que protegies la casa.

És una torre circular d’etil neogòtic amb un balco que li dona tota la volta.

Disposa de diverses finestres a la llarg de la seva estructura i te una escala interior per accedir a dalt.

Està ven conservada i pintat el seu exterior.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de l’Aigua de La Marquesa de Cornellà de Sant Boi de Llobregat  

La casa de la Marquesa de Cornellà està en el carrer de Can Paulet, 1 de Sant Boi de Llobregat .

Va ser construïda a finals del segle XIX, a petició de la propietària Anna Estruch i Comella, marquesa de Cornellà. Des de 1983 és una escola pública.

En un angle de l’antic jardí i tocant a un xalet està ubicada la Torre de l’Aigua, que subministrava l’aigua a la finca.

La podem veure be des del mateix carrer Pailet.

Actualment, donat el seu deteriorament esta enfundada amb una xarxa protectora.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre d’aigua de can Xercavins de Rubí

La Torre d’aigua de can Xercavins està situada dins de la propietat d’aquesta molt antiga masia de Rubí.

La Torre es quadrada amb varies finestres que li donen llum natural.

Disposa d’una escala trepadora de ferro que puja exteriorment.

A dalt, un dipòsit de gran capacitat, recull l’aigua per ser distribuïda a la masia per les necessitats pròpies.

Al seu front, hi ha l’antiga era de la masia.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre repartidor d’Aigua, del carrer de Joaquim de Paz de Terrassa

Torre repartidor d’Aigua situada en el carrer de Joaquim de Paz  en el número 27,  a prop de la cantonada del carrer de Passeig.

Construïda per Joan Baptista Feu, porta els símbols que el representen:

  • L’estella i la finestra d’estil Mossàrab

El dia 16 de setembre de l’any 1846, la Mina Pública d’Aigües de Terrassa presentà una instància a l’Ajuntament de Terrassa, presidit per l’alcalde Agustí Galí i Galí per instal·lar un repartidor d’aigua en aquest carrer.

Sota la finestra apareix “Ramal Segundo”.

Una antiga porta de ferro dona accés a dins de la Torre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé