Molí de la Masia de Torre Turull de Castellar del Vallès

La Torre Turull esta situada en la banda est de la Carretera B-124 de Sabadell a Castellar, km 4,2 en el municipi de Castellar del Vallès,

es una casa senyorial, de fet d’estiueig, construïda per la família Turull, amb una diversitat d’elements de diferents estils, com : arcs de mig punt gòtics, finestres adintellades, amb dues torres.

Cal destacar en la seva part de darrera de la finca, la torre que antigament corresponia al Molí de vent i de motor,

important va ser en el seu moment per extreure aigua per les necessitats de la finca.

Esta feta de totxanes i cal destacar el seu coronament, amb unes petites figures de creus i diferents tipus de relleus,

i la barana de ferro que dona tota la volta a l’estructura superior i ens recorda certament a un forjat elemental, amb una escala de ferro exterior per pujar a dalt.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb la col·laboració : Josep Llinares

Arbres – Pi blanc de la Torre Turull de Castellar del Vallès

Com cada dissabte us presento dos articles d’arbres

Situeu-vos en la carretera B -124 de Sabadell a Sant Llorens de Savall, abans d’arribar al polígon industrial de Castellar del Vallès,

a la dreta hi ha l’entrada a la finca de la Torre Turull, per una avinguda de plataners situats a dreta i a esquerra.

Teniu de seguir pel camí que rodeja la casa com si anéssiu a la Font i masia de Can Moragues, a l’arribar a la part de darrera del mur que embota Torre Turull, i a l’esquerra del camí, s’alça aquest Pi Blanc.

Situat entre els camps de les noves oliveres, el bosc i el camí amb una gran i notable presencia.

Te un tronc molt gruixut, alt i recta, cal destacar unes incisions el tronc, que podria haver sigut pel impacta d’un llamp,

per axó presentaria una degradació en la part mes baixa i seria molt vulnerable a paràsits…

Al costat mateix havia un segon pi destacable, que fa unes setmanes va ser tallat, donat la seva gran inclinació que presentava sobre el camí.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb la col-laboració de Josep Llínares