Les coves del Toll estan situades en les terrasses fluvials excavades pel torrent Mal, en la roca calcària de la zona,
formant un conjunt natural integrat per quatre cavernes i un avenc.
També es pot observar el recorregut del Torrent Mal, els meandres, un gorg.
Tot l’entorn del Parc Prehistòric té una extensió de 48.674, m2, entre els que s’inclou també la zona d’aparcament.
Quant a la vegetació que hi ha a l’entorn, correspon a la característica de la zona mediterrània, predominant el roure martinenc en zones més humides i a les més seques l’alzina.
Altres arbres que es troben en aquest indret són el pi roig, el ginebre, el garric, l’avellaner, el pollancre…d’arbustos hi ha presència d’esbarzers, el boix,
i argelagues, auró negre, galzeran, garric, carrasca, l’heura, el sanguinyol.. i plantes com l’espígol, la farigola, el romaní…
Quant a la fauna es coneix que hi viu el conill, el porc senglar, la guineu, els esquirols, les mosteles vora el riu, la perdiu, l’àliga, rèptils com els escurçons, la serp verda, els gripaus, les salamandres, una fase larval d’una eruga molt característica de l’indret…
Dintre de les coves es pot observar, depenent de l’estació, algun grup de rat-penats negres, mosquits de potes llargues i llimacs.
D’aquesta riquesa natural es pot gaudir passejant pels itineraris que hi ha complementats amb petits panells explicatius integrats a la natura.
Us animo a visitar tot aquest paratge, de coves, natural i més…
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Si es continua el recorregut que hi ha a l’entorn de les Coves del Toll s’arriba a la Surgència.
Historia:
El complex càrstic de les coves el Toll el formen quatre cavernes i un avenc.
La galeria principal s’anomena cova del Toll o Galeria Sud i és la que dona nom a l’indret natural, actualment Parc Prehistòric, que conté les restes Arqueològiques i Paleontològiques més conegudes.
La cova del Toll és una cova natural d’habitació sense estructures, agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150m).
És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n’hi ha en formació.
La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s’han trobat a la zona de la galeria sud.
El recorregut de la visita guiada és de 153 m, però en la seva totalitat té quasi 2 km.
La visita et guia per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria de la Trompa de l’Elefant.
De la galeria sud fins a la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l’exterior, hi ha encara uns 800 m.
És una balma natural de pedra calcària per on surt a l’exterior el torrent Mal al seu pas per l’interior del complex càrstic del Toll.
Per això és anomenada geològicament surgència .
Popularment se la va conèixer, al passat, com la Mina, d’on sortia cada cop que plovia, un riu on diuen anaven les dones a rentar la roba.
Observacions:
De la surgència només surt aigua (riu subterrani) quan plou molt o en època de desglaç. És per això que es diu que la cova del Toll és una cova viva, ja que està en continua formació…
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Cova Morta esta situada a poca distancia de la cova del Toll dins del municipi de Moià.
Historia:
La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII, per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves “expedicions” hi havia trobat algun fòssil.
Es diu que hi ha gravats en alguna part d’època romana i/o medieval però no s’observa res que faci sospitar alguna incisió semblant.
Cova d’origen càrstic que molt probablement estava connectada amb la surgència de la cova del Toll (balma) abans que l’erosió de l’aigua del riu subterrani obrís l’enorme balma a l’exterior.
Té un recorregut estret de 60 m i es caracteritza per ser un tram negat que acumula sediment argilós.
Quan és època de pluges i la cova del Toll porta el riu subterrani amb aigua, la cova Morta s’inunda.
S’hi han trobat restes arqueològiques tot i que romanen fora de context.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
La cova de les Toixoneres és una cova càrstica, una de les dues coves que formen el complex de les Coves del Toll, al terme municipal de Moià (Moianès). Conte tant restes de carnívors que van viure a la cova com restes de presència de neandertals. Forma part dels conductes de drenatge del torrent Mal. Aquesta cova està formada per tres galeries que juntes fan una forma d’U, fent que hi hagi dues entrades a la cova.
La Cova de les Toixoneres o de les Teixoneres és un jaciment arqueològic i paleontològic del Plistocè superior. El 16 d’agost de 2016 s’hi van descobrir les primeres restes d’un homínid en aquest jaciment: una dent canina inferior i un parietal d’un neandertal, que s’estima podrien ser d’un individu d’entre 7 i 9 anys, batejat pels arqueòlegs com «el nen de Moià». La troballa es va fer pública el dia 20.
La cova era refugi de diferents carnívors, en especial de hienes, i s’hi han trobat restes d’ossos tant de carnívors morts com de preses d’aquests animals, així com copròlits. La presència de carnívors es veu trencada per la presència de neandertals que ocupaven temporalment la cova, sobretot a l’entrada, on hi ha vestigis de llur presència.
Per incrementar l’interès per la visita de les coves, s’ha reconstruït un poblat Neolític, en un espai proper, que reprodueix diferents tipus de cabanes i la manera de viure en un poblat d’aquesta època. És una manera de donar a conèixer la vida al neolític conjuntament amb la visita del museu on, a més de les troballes que s’han fet a les coves, hi ha una reproducció de la manera de viure en el neolític i de l’arquitectura megalítica trobada a la rodalia.
Segons és diu, es troba pel camí de Sarrià de Ter a Torroella de Montgrí. En altres temps havia estat un senzill toll de poquíssima fondària.Un dia un fadrí prengué una peça de roba d’unes goges quan estaven rentant i que vivien en una cova propera.Les goges, per castigar-lo, el tiraren dintre el sot i demanaren que el seu fons es fes insondable perquè mai més no pogués sortir-ne.El sot es tornà gorg i l’aigua té un color blau, de tant toll que hi havia.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 