La llegenda de l’Arbre dels Nassos

En el lloc on ara coneixem com La Conreria a prop de Tiana i dins del municipi de Sant Fost de Campsentelles​, al segle X es va construir l’ermita dedicada a Santa Maria de Montalegre, en el temps fou un Convent regentada per una comunitat de monges Agustines i fou venut el 1362.

“ Diu la llegenda que les monges del Convent anaven tot fent un curt passeig fins la Font de les Monges, un dia, un cavaller de les contrades que anava a caçar va passar a prop de les monges i es va fitxar en una novícia molt bella que destacava entre les altres.

El cavaller es va enamorar de seguida d’ella, l’anava a veure sovint i un dia li va expressar el seu amor cap a ella.

Curiosament, el que més atreia al cavaller era el seu nas, sabent-ho, la novícia va decidir acabar amb aquella situació per tal d’evitar temptacions i pecats.

Un dia va agafar les tisores del jardiner i es va tallar el nas per tal de perdre la seva bellesa i que el cavaller es decepcionés i perdés el seu amor i així va ser.

La sang, en caure al terra, va fer que neixés en aquest lloc un arbre amb flors vermelles que recorden els fet ocorreguts.”

De cord amb la llegenda, els actuals gegants de Tiana representen el Cavaller i la Novícia.

la Font de les Monges,

Recull de la llegenda i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola

Un passeig per les Fonts urbanes de Tiana

Cal fer un a passejada per anar veient les diferents Fonts de Tiana que avui us presento, pels carrer d’aquesta Població, i que complementa altres Fonts que us vaig presentar fa temps en aquest Blog :

La Font del RonyóSituada en el passeig de la Vilesa. L’avi  Salarich, va decorar part de la façana amb diferents plafons fets amb pedretes i rajoles de colors. Font natural, a l’esquerra de la imatge podem veure l’entrada a la mina.

La Font d’en Nolis

Està en el carrer Ferré Vidal, darrera de l’Església.A poca distancia hi ha l’entrada a la mina, aquesta Font és d’aigua natural.La Font del Carrer de les Flors

Està adossada al mur de pedra d’una casa particular. L’aigua és de xarxa.

La Font del carrer Lola Anglada

Emplaçada a la confluència dels carrers de Sant Cebrià i Lola Anglada. Fa com una petita cova.

La Font de la Plaça de la Vila

En un costat de la plaça esta situada aquesta Font, que no raja des de fa temps.

La Font de les Pedres i Rajoles

En una placeta interior del carrer Lola Anglada,  hi ha aquest Racó de l’Avi Salarich.En el seu dia va decorar les parets de les cases amb Rajoles i Pedretes a colors amb motius diversos.Hi ha una antiga Font de xarxa que actualment està molt malmesa.

La Font de l’Av. Isaac Albéniz

Situada en l’Avinguda Isaac Albéniz, 22. Fa com una petita placeta interior a l’avinguda.També, bellament guarnida les parets de la Font amb Pedres i rajoles de colors fent motius diversos.

La Font del carrer de Sant Cebrià

Entre el carrer de Sant Cebrià i el carrer Verge del Carme, hi ha una casa amb jardí públic, que en la seva paret trobarem una font, curiosament hi ha uns seients de fusta de diversos colors.

Que tingueu una bona passejada per els carrers de Teia !

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Jardí “Lola Anglada” a Tiana

La Casa i el Jardí “Lola Anglada” estant situats, entre la plaça de la Vila i el carrer Verge del Pilar de Tiana.A mitjan segle XIX la casa va ser comprada per Gabriel Anglada, pare de l’escriptora i dibuixant Lola Anglada. Ella hi va residir els últims anys de la seva vida.De la casa cal destacar  el jardí, des de fa uns anys és d’accés públic, al qual s’entra per una porta obra d’Àlvar Sunyol.En aquest espai, evocat en l’obra de Lola Anglada de 1958 “La meva casa i el meu jardí”.Hi ha escultures com la “Família tornant del camp” o la “Mare amb nen”, obres de caràcter realista- naturalista.Així mateix, al jardí hi ha una font amb una majòlica ceràmica, il·lustrada per Lola Anglada.Per ha mes informació, podeu consultar a :

http://tiana.cat/municipi/Itineraris___saludables/El___jard%C3%AD___rom%C3%A0ntic___de___la___Lola___Anglada

És un bon lloc per prendre el sol tot fent una lectura d’un bon llibre…

Dades : Ajuntament de Tiana

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 9 #

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 4 objectius curiosos:

• El jocs dels miralls en el parc de les Pruneres de Mollet del Vallès ? Si aneu veureu 2 gran miralls que si camineu cap ells veureu el Parc darrera vostra, us donarà una sensació d’un Parc molt mes gran.

• Aquesta casa senyorial de Tiana, esta plena les parets tant de la casa com el mur, d’una majestuosa heure. És una planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure fins a 500 anys.

• Fent un passeig pel un bosc de ribera de la riera de Cànoves, la meva vista va a anar a parar en un objecta gran que estava a prop del camí, era un contenidor de brossa !. Com havia pogut arribar fins aquest lloc…?

• En el carrer de Ferran Puig amb cantonada de Passatge Rector Martí i Piñol del Prat de Llobregat, hi ha una font curiosa, l’estructura és una cresta de pollastre, on hi ha una aixeta on surt aigua de xarxa pública.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Fem safareig…al rentador de can Comas de Tiana

Com us deia ahir, avui farem safareig… al rentador de can Comes de Tiana.  Al costat  de la seva font, tenim el safareig que no es gaire gran, i que s’omple de l’aigua sobrant de la font.Va ser construït a principis del segle passat, a l’estar situat a prop de centre de Tiana, era molt freqüentat per les dones del poble. Allí era com tots els safareigs, es trobaven i menters rentaven feien petar la xerrada.El safareig es d’un sol compartiment i rectangular, una canonada porta l’aigua de la font. Es podia rentar per dues bandes, donat que les altres dues donen arran de la paret; és cobert, per resguardar a les rentadores del mal temps, vent i pluja.Com que es troba situat a la riera un mur exterior  i algo doblat, fa que l’aigua en cas de baixar per la riera amb una certa força i quantitat, no entri al recinte del safareig.Llàstima que dins del safareig la gent tiri rocs i pedres…perquè, de fet esta ven conservat en general.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de Can Comas de Tiana

Algunes cases de Tiana,  tenien aigua de pou o de mina, però eren moltes les que no disposaven de subministrament d’aigua i havien d’anar  a buscar-la a una font. La més propera al nucli urbà era la  Font de can Comas o can Comes, i aquesta era el motiu pel qual el carrer era conegut per “carrer de la Font “.Durant l’any 1910 es va inaugurar la Font de l’Ajuntament i la Font de davant de la Sala Giral (la que avui dia hi ha davant el restaurant l’Avi Mingo). Aquestes dues noves fonts, i el fet que s’anés proveint d’aigua als habitants de Tiana, deixava  sense sentit el nom del carrer de la Font. I aquell mateix any 1910 es canvià el nom del carrer de la Font per l’actual carrer de la Verge del Carme.L’avi Salarich, el de la placeta de les pedres i rajoles d’en Pere Salarich, també va aprofitar per posar-hi les seves rajoles a La Font de can Comas,  que encara es conserven avui dia.Actualment raja un bon doll d’aigua i a prop hi ha una petita taula rodona de pedra.

• Al costat de la Font de Can Comas s’hi van construir els safareigs públics, això en parlarem demà.

 

Dades generals i text : Ajuntament de Tiana

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de la Monja i el nas, en La Conreria a Tiana

A prop de la Font de les Monges hi havia un convent de monges, a prop d’on els cartoixos de Montalegre hi tenien els magatzem . Un cavaller –trobador es va enamorar d’una monja en veure-la tan formosa quan passejava anant a beure a la Font de les Monges.El cavaller l’esperava i li deia paraules amoroses , li declarava el seu amor amb unes boniques cançons . La monja es posava molt neguitosa en pic el veia ja que ella s’havia compromès a Déu i no volia l’amor dels homes.

Un dia ja farta de tan sentir l’amor del cavaller es va dirigí a ell i li va dir: Sé que m’estimes molt i que per tu sóc la joia més preuada i jo et vull complaure perquè puguis tenir pau. Diguem què és el que més t’agrada de mi ? Quina és la causa que et fa venir a pertorbar les meves oracions?

El cavaller commogut li respongué : Oh!!! Bella entre les belles. Amor de tots els amors . El que més m’agrada de tu, amor meu, és el teu nas.

Ella en sentir-ho li digué: Vine demà ací a la mateixa hora que avui i els teus desitjos seran correspostos.El trobador s’anà tot cofoi i feliç esperant el dia següent que per fi la monja més bonica de totes les contrades seria seva. Quin gran tresor! Quina il•lusió! Quina felicitat!.

La monja aquella mateixa nit demanà al jardiner les tisores d’esporgar i se les guardà a l’habitació. Resà les seves oracions i esperà el dia següent .

Quan ja era hora d’arribar el cavaller la monja agafà un mocador de seda , dels més bonics que tenia, i en presència del cavaller es tallà els nas amb les tisores, l’embolicà amb el mocador i li donà la cavaller dient-li. : Ací tens el que tu més vols. Ara deixem que segueixi estant consagrada a Déu.

El cavaller tot compungit agafà els nas i anà al començament del camí de la Conreria i allà mateix enterrà el nas , plorant desconsoladament, va ser el fi d’un amor…

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de L’Alba de Tiana

A Tiana, l’any 2006 es va arranjar un camí i a la vegada, la Font de l’Alba.

Aquesta font, esta a un quilòmetre de la sortida de Tiana per la carretera que puja a La Conreria, on hi ha una entrada de vehicles a la dreta que va principalment,  a un esportiu, restaurant  i al observatori astrològic, entre altres xalets que hi han allí.

Cal deixar aparcat el cotxe en aquesta zona, i entrar per un camí de terra tancat per una cadena, que puja directament a la Font de l’Alba.

En un cartell veiem que els treballadors de l’Empresa Novartis, van portar a terme l’arranjament d’un camí que puja a la carena i la font.

Disposa de taules i bancs de fusta i una font d’aigua de xarxa.

Fora de l’època d’incendis forestals, és pot utilitzar els fogons o barbacoes.

Es un lloc tranquil  i de fàcil accés des de les diferents poblacions del Maresme i del Barcelonès, per passar el dia.

Text i Fotografies

Ramon Solé