Parc del Castell de l’Oreneta

Una de les diverses entrades a aquest Parc del Castell de l’Oreneta, es en el carrer de Montevideo, 45 de Barcelona.

El Parc del Castell de l’Oreneta es troba el districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Va ser inaugurat el 1978, i el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone.

És un gran espai forestal que connecta Barcelona amb la serra de Collserola.

Disposa de 17 hectàrees, bàsicament forestals, són el resultat de la suma de dues finques rurals i de les restes d’un castell, el de l’Oreneta, que dóna el seu nom al parc.

El Parc abunden els pins, les alzines i els garrofers, a més de zones de sotabosc, també arbustos com la ginesta, el boix, o l’arboç amb alguns exemplars que son centenaris.

També abunden les plantes aromàtiques com la farigola, el llorer i l’espígol.

Amb la presència de tarongers, nesprers, ametllers, oliveres…

Alguns dels seus arbres són centenaris, com un eucaliptus que hi ha poc després d’entrar pel carrer Gaspar Cassadó, que forma part del Catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona.

Antigament hi havia en aquest enclavament un castell, el Castell de l’Oreneta que dóna nom al parc, originari de la dècada de 1880 i destruït durant la Guerra Civil espanyola, i del que queden algunes restes.

En el terreny hi havia també una masia, Can Bonavista. Ambdues finques van ser adquirides per la Creu Roja, que planejava construir un hospital, però finalment no es va dur a terme i els terrenys van ser comprats per l’Ajuntament.

Ascendint pels camins hi ha diverses terrasses i miradors, fins a arribar a la zona alta, on hi ha zones de jocs infantils, una pista per ponis

i un circuit de trens en miniatura, inaugurat el 1981, que circulen al voltant de l’Estació de l’Oreneta.

El recorregut amb tren és de 636 metres, i travessa tres túnels, dos ponts i un viaducte metàl·lic.

Encara que els trens només funcionen els diumenges, atreuen una gran quantitat de públic, per la qual cosa es pot dir que és l’element més característic del parc.

També hi ha àrees de pícnic i taules de pin – pon

i molts espais per poder fer un descans, llegir un llibre o fer-hi un àpat.

Un matí molt complert per passar ho amb família…

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Wiquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Un hort diferent : Els Horts en una Residencia de Gent Gran

Avui us presento una manera diferent de gestionar un hort, Els Horts en una Residencia de Gent Gran.Quant pensem amb un hort, ens ve principalment uns conceptes a la ment : un hort a una casa en el camp i cultivat per professionals, particular o per un jubilat…que obliga a estar sempre pendent d‘ell.Mireu, un Hort en una Residencia de Gent Gran, és una manera d’estímul, de repta, i plaer de la persona o persones que porten l’hort.De fet, en aquest Centres o Residencies, destinen en algun cas uns espais no massa grans, uns metres del jardí o terrasses o petites jardineres o inclús caixes, on l’usuari s’adapta segons l’espai que te en plantar algun producte de temporada i fàcil de cultivar.Com son en el cas de tomaqueres, enciams, maduixes… entre altres, amb molt dels casos el producte resultant anirà a la cuina per gaudir tots el usuaris de la Residencia…Diem, d’estímul, de repta, i plaer, per que qui porta aquesta forma d’hort es gent gran, amb una edat important, per ho que encara tenen forces per portant ho a terme.Des del blog felicitem i a la vegada animem als avis i a les Residencies per poder ho portar a terme.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé