La Font urbana del carrer del Cardaire, esta situada on fa una mica de placeta en aquest mateix carrer.
És d’aigua de xarxa pública municipal.
L’aigua surt d’un tub situat en una arcada, per les dues bandes, tot prenen un polsador, i cau a una pica molt gran, l’estructura es moderna i en un costat hi ha un banc de fusta.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Molí de vent del Pla de la Font de l’Apotecari, està ubicat en la cruïlla entre el carrer Joan Artigues i Camí de Castellar, on estava l’antic curs del torrent Monner ara es un parc i la Font de l’Apotecari, també desapareguda per les obres de remodelació de la zona, dins del municipi de Terrassa.
Era un molí de vent per extreure aigua d’un aqüífer subterrani, es trobava dins de les terres de la família Moner, que també, posseïa diferents propietats en aquesta zona de Terrassa.
El molí de vent tenien per objectiu pujar l’aigua a la superfície, utilitzant l’energia del vent per moure les aspes; l’aigua era per al reg de les hortes i del consum de la propietat.
L’ajuntament de Terrassa, va voler restaurar el Moli de Vent, que es va portar a terme durant els mesos finals de 2004; per medi d’una empresa privada es van realitzar les feines de restauració d’aquest antic molí.
Us passo un article de Món Terrassa realitzat el 01/05/2017, sobre aquest Molí de Vent :
Recull de dades : Ajuntament de Terrassa
Adaptació de Text i Fotografies : Ramon Solé
En aquest lloc on era fa mes de 200 anys en rere camps i alguna masia, hi havia una Creu de Terme, molt senzilla, formada per columna i una creu grega de ferro al damunt i estava situada a llevant de la placeta assenyalant el camí de Castellar i Sant Llorens, se la coneixia per la Creu de Sant Pere, donat que es va formar un poble amb aquest nom a les rodalies.
A principis del segle XX, es va construir la font al centre de la plaça, coronada amb un fanal i la creu de terme en el costat dret algo distanciada, i si van posar bancs de pedra.
Arran la construcció del mercat de Sant Pere a la plaça del Triomf, es procedí a la remodelació de la plaça; la font i la creu s’unificaren en un sol element nou, que és la font actual, al mig de la plaça.
Esta feta d’obra en forma quadrada, d’uns dos metres d’altura, de tendències i formes historicistes, rematada per una senzilla creu de ferro, amb dos aixetes i la corresponent pica.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Parc de Sant Jordi, són els antics jardins i terrenys de l’antiga masia Freixa.
Aquest Parc està situat en el barri de Ca n’Aurell de Terrassa, dins de la delimitació dels carrers del Pare Llaurador, Dr Ullés i les places de Zamenoff, Sant Oleguer i de Josep Freixa i Argemí.
El Parc de Sant Jordi, en l’actualitat disposa d’una superfície de 22000 metres quadrats.
Va ser inaugurat i obert al públic, l’any 1959 durant la Festa Major de Terrassa, desprès de ser adquirit per l’Ajuntament de Terrassa.
Els terrenys del parc eren propietat de la família Freixa, en la darrera dècada del segle XIX varen construir una fàbrica tèxtil, de filatura, que l’any 1907 varen convertir en residència.
L’edifici modernista, va ser residència del mateix industrial terrassenc, Josep Freixa i Argemí.
Els jardins de la Masia Freixa respecten l’estructura dels jardins de l’inici del segle XX, d’inspiració anglesa, dissenyats per Rafael Benet i Vancells.
En el Jardí destaca :
La glorieta situada davant de la Casa Freixa.
La bassa on antigament havien cignes i ànecs.
Una estàtua de Sant Jordi, ubicada a darrere de la masia, aquesta estàtua és una reproducció del Sant Jordi de Donatello, que va fer-se a Itàlia a l’inici del segle XX, per encàrrec de Josep Argemí.
La Font del parc que inicialment havia estat a sobre l’estàtua de Sant Jordi.
L’avinguda dels Xiprers.
Uns troncs secs s’han adaptat i disposant de llibres per llegir.
Per últim, un cartell i una soca, ens recorda el fort vendaval que va patir Terrassa i Comarca el 9 de desembre de 2014, on el Parc de Sant Jordi, van ser abatuts 87 arbres.
Cal dir, que disposa de servei de cafè-restaurant , 2 espais de jocs per infants, nombrós bancs i fonts d’aigua potable de xarxa, pin nic…
En aquests Jardins, és porten a terme, concerts i diverses activitats al llarg de l’any.
En l’edifici de la Masia Freixa, hi ha actualment la seu de l’Oficina de Turisme de Terrassa.
Recull de dades : Ajuntament de Terrassa
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de la Plaça del Progrés, esta en un lateral de la plaça que dona al carrer Galileu i front, al carrer del Dr. Salvà de Terrassa.
Aquesta font podríem dir que és d’estil modernista tardà. Esta formada per un banc de pedra de dues cares; en el que dóna a la plaça hi ha la font amb una aixeta polsador, amb un escut de Terrassa, i la pica. Per l’altra cantó hi ha un banc pedra.
Corona el banc i la font una estructura en forma de canelobre que podia donar cabuda a alguna llanterna.
Al poblar-se aquesta zona, per l’any 1885 va construir-se una plaça i que va rebre el nom de plaça del Progrés. En aquells anys el veïnat va demanar a l’Ajuntament la instal·lació d’una font, però no seria fins a l’any 1921 que es procediria a la seva construcció, molta gent anava a recollir aigua per casa seva.
Aquesta Font ha estat testimoni i presidit molts actes i esdeveniments, com el mercat dels dimecres, abans i després de la guerra, una plaça de toros, la trobada i concurs de gegants l’any 1950 i la fira d’artesania en l’actualitat.
Per saber mes dades us passo aquest enllaç :
http://jplananieto.blogspot.com/2016/03/font-de-la-placa-del-progres.html
Recull de dades : Ajuntament de Terrassa
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Eren un dies que el vent era molt present en diverses comarques de Catalunya, però la nit del 9 de desembre de 2014, va ser un vent huracanat , un vent de mes de 120 km/h en alguns municipis, especialment a Castellar del Vallès, Sabadell i Terrassa.
A Castellar del Vallès es calcula que el temporal de vent va suposar la caiguda de 150.000 arbres al terme municipal.
Molts d’aquests arbres, desprès de mes de 5 anys d’aquell episodi, encara estan en el mateix lloc, sense que se’ls hagin tret.
En canvi en Sabadell, s’ha retirat i talat arbres que oferien encara rics de caure en propers temporals.
Us passo informació dels danys del temporal de vent :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Temporal_de_vent_al_Vall%C3%A8s_de_2014
A can Sampere on hi ha l’ermita de Sant Pere de Ullastre, del municipi de Castellar del Vallès, el seu amo, Sr. Josep Llinares, l’artista-escultor de fusta, 
va voler fer un petit monument als milers d’arbres caiguts per aquell temporal de vent.
El podem veure en la paret de la casa, al costat mateix de l’entrada principal de la masia.
Nota : Les imatges que us ofereixo son de Sabadell i Castellar del Vallès.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Torre d’aigua de Nostra Senyora del Remei, esta situada en la Plaça del Doctor Robert de Terrassa.
A Terrassa havia un nombre molt important ara fa mes de cent anys en rere de torres d’aigua, 
eren uns repartidors de la conducció d’aigua amb les quals Mina Pública d’Aigües de Terrassa. aconseguia la pressió suficient per fer arribar l’aigua a les cases o industries.
Aquesta Torre, està adossada a la façana de l’antic hospital de Nostra Senyora del Remei,
us semblarà un minaret musulmà.
Us passo la seva historia :
Actualment aquesta pressió no seria necessària, però encara que alguna d’elles continuen fent aquesta funció, la seva utilització ha anat en desús en el pas del anys i moltes han sigut destruïdes.
Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Mon.Terrassa.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com a altres grans municipis l’Ajuntament de Terrassa ha impulsat el projecte d’horts urbans.
Es tracta de la iniciativa “Conreant Terrassa”, que es va portar aquest projecte des d’ ara fa mes d’una dècada.
S’han posat a disposició de diverses entitats sense ànim de lucre, mes de 7.500 metres quadrats de terrenys destinats a l’horticultura.
D’aquesta forma es vol recuperar aquests espais i donar suport a projectes amb finalitats socials.
Son espais dins del casc urbà de Terrassa, en diversos barris del municipi i que no s’han edificat.
Món Terrassa, feia ressò d’aquest horts urbans a la ciutat de Terrassa al 04/04/2017, us passo l’enllaç :
https://elmon.cat/monterrassa/societat/mes-horts-urbans-al-barri-del-segle-xx-de-terrassa
Un exemple el tenim amb l’hort urbà situat a prop de la Plaça del vapor Montset, entre els carrers Dt. de Déu dels Àngels, Montserrat i Sant Valentí.
Us passo el seu Blog per poder coneixeu-ho :
https://plantemnos.wordpress.com/
Iniciatives així, fan d’una ciutat mes humana i mes ecològica !
Recull de dades : Web de l’Ajuntament de Terrassa i Altres
Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé
Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.
Avui he seleccionat varies imatges, com a objectius Curiosos :
a sota passa una important carretera. Granollers
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento una manera diferent de gestionar un hort, L’Hort Ecològic.
Aquest hort, és totalment natural, ja que no s’utilitzen productes químics ni tècniques artificials, és fonamenta en uns principis bàsics i naturals:
Quan parlem d’un hort Ecològic incloem les fruites, els arbres fruiters els deuen de tractar de la mateixa forma.
La producció en un hort Ecològic deu de ser limitada, un treball manual : home – terra.
Utilitzar se és possible llavors ecològiques per mantindré correcte el cicle.
Millor produir el propi compost, serà la terra de molta qualitat amb les deixalles que siguin orgàniques.
Seguir el calendari de sembra, donat que no totes les verdures, hortalisses i plantes aromàtiques es sembren en la mateixa època de l’any.
Us passo un calendari orientatiu per sembrar tot l’any :
https://www.ecoagricultor.com/calendario-de-siembra/
Moltes vegades es per a consum personal o familiar que permet el desenvolupament sostenible i l’optimització dels recursos de la terra a una llar, tenim un senzill exemple, crear un hort ecològic urbà en la terrassa o la balconada de la seva casa, conreant en simples tests.
Es important menjar d’un Hort Ecològic o comprar en una tenda de proximitat, és potencia la salut humana, amb mes valor nutritiu, i si es consumeixen crues molt millor.
Ven segur que a prop d’on viviu hi ha una Hort Ecològic i punt de venda … amb el seu corresponent certificat.
Text i Fotografies : Ramon Solé
