Està situada en el torrent Monner del Parc de Vallparadís, en el mur de la tanca i a sota les esglésies de Sant Pere, però antigament estava en la cruïlla del camí que baixa del carrer de la Rectoria i tenia el nom de la Font del Single.
L’Arquitecte Puig i Cadafalch va ser qui va dissenyar la nova font, en l’any 1921.
En l’actualitat no hi raja aigua donat que no te les suficients garanties sanitàries.
Text i Fotografia : Ramon Solé
Son mes de trenta fonts les que podem avui en dia poder visitar i conèixer en el Municipi de Terrassa. Totes son periòdicament controlades sanitàriament.
Per visitar cinc d’aquestes fonts, us situareu a la sortida de Terrassa en la carretera que va a Rellinars, la B-122 us desplaçareu fins el quilòmetre 3, on trobareu a la dreta l’entrada a la Finca de Can Amat – Egara.
A l’altra banda de l’entrada entre el límit entre els conreus i el bosc, trobareu, la primera font., la Font del Botó , es difícil de trobar, donat que en moltes ocasions està tapada per les bardisses, ens fitxarem en anar per un camí marcat amb senyals amb ratlla groga, al poc a l’esquerra en una petita explanada esta aquesta font.
Des de fa molts anys està seca.
El seu esquelet encara el podeu veure, per perpetuar en el record… de molts Terrassencs
Cal que us aneu al quilòmetre 4.600, agafareu un camí a la dreta, amb una cadena que no permet accedir amb vehicles, acta seguit trobareu tres camins vosaltres pujareu pel del mig, ens fitxarem que al costat del mateix torrent (esquerra) esta la Font de l’Alba.
Era d’aquelles fonts que la gent feia cua per agafar-hi aigua amb garrafes…es deia que era d’aigua molt excel·lent. En èpoques de gran sequera pot no donar-hi aigua.
Si agafeu el camí de la dreta, a uns vint minuts esta La Font del Senyor Ramon, i des d’allí hi ha camins que us portarien a altres. Tornem a la carretera, seguim uns metres i agafarem el camí de Can Guitart, en les seves rodalies trobarem tres fonts.
Es un camí ample i ben arranjat, seguirem aquest que en uns cinc minuts arribarem a la riera. Pujarem un 30 metres per dintre de la riera i al poc, a l’esquerra un sender puja un 70 metres fins a un petit torrent on esta en el vell mig la Font del Racó.
Es un lloc molt bonic, humit i solitari. L’aigua de la Font es barreja amb la del torrent.
Tornem a situar-nos en el camí de Can Guitart, seguirem fins trobar un camí a la dreta que està tancat amb una cadena, passarem i agafarem un altra, també, a la dreta, fa una certa pujada, a uns deu minuts i en una corba del camí, surt a l’esquerra un sender que ens porta a la Font del Cireret. Impressionat es la verdor que rodeja sempre les parets de la font.
Es una gran cisterna, te una aixeta per regular el seu important cabal. Va ser construïda l’any 1703.
Segons un mosaic que trobem sobre la font, a la seva esquerra. Al costat, tenim un altre que ens recorda de “ Respetad la Fuente y el Bosque ” i a la seva part superior dreta, un altra amb la data de restauració en l’any 1878, amb una imatge, que podria ser de Sant Miquel… Posteriorment ha tingut varies restauracions durant el segle XX.
Torneu a estar, en el camí de Can Guitart, on esta la cadena. Seguireu uns metres direcció a la Masia.
A poc i a l’esquerra i sota del camí unes escales ens baixaran fins la Font de l’Olm.
L’antic del Pantà de la Xoriguera, aquest Pantà al Febrer de l’any 1944, va ser destruït per un fort temporal, sols queda un únic tros del pantà que encara podeu trobar en peu.
Situat a peu de la carretera, direcció a Terrassa, sobre el quilòmetre 4, tenim un camí a la dreta que porta a les restes del Pantà de Xoriguera. Actualment, en lloc d’aigua, tenim una gran vall plena de vegetació.
Donarem com a punt final de l’itinerari en aquest punt. Caldrà destacar que el recorregut el podrem fer en un matí.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font del Rossinyol, es una de les poques fonts d’aigua natural que queden al torrent de Vallparadís dins del Parc del mateix nom a Terrassa, l’estructura la trobareu adossada a la paret i a la vessant esquerra, desprès de la Font del Tintorer que ja vàrem comentar.
Forma part del Parc i enjardinada per les rodalies, però antigament l’aigua afavoria als diferents i nombrosos horts que hi havia en aquest torrent Monner.
Tampoc, l’aigua d’aquesta font no és apta per ser consumida, no obstant, hi ha una aixeta de polsador amb aigua de xarxa, en la part mes superior, i l’aigua natural encara hi surt per la part mes inferior on una petita reixa impedeix agafar-hi l’aigua.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Pràcticament la vegetació referent als arbres que configuren el Parc de Desinfecció són de Pins.
Formen un conjunt arbori molt destacat i una illa verda necessària pel barri Roc Blanc de Terrassa, situat en la carretera d’Olesa, carrer de Calderón de la Barca i carrer d’Atenes.
Qui passeja per aquest parc, sobre tot en primavera i l’estiu, pot gaudir de molta ombra sota uns magnífics pins.
La gran majoria presenta un bon aspecte, cuidats amb fulles allargades.
Axo si, alguns presentant pel vent una certa inclinació.
Disposa d’altres tipus d’arbres, destacant algun xiprers.
Es un espai obert cada dia i es pot veure l’antic edifici de desinfecció al centre del parc.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Torre repartidor d’Aigua situada en el carrer de Joaquim de Paz en el número 27, a prop de la cantonada del carrer de Passeig.
Construïda per Joan Baptista Feu, porta els símbols que el representen:
El dia 16 de setembre de l’any 1846, la Mina Pública d’Aigües de Terrassa presentà una instància a l’Ajuntament de Terrassa, presidit per l’alcalde Agustí Galí i Galí per instal·lar un repartidor d’aigua en aquest carrer.
Sota la finestra apareix “Ramal Segundo”.
Una antiga porta de ferro dona accés a dins de la Torre.
Text i Fotografies : Ramon Solé
L’Agència Catalana de l’Aigua té assumides les funcions de planificació hidrològica i un dels objectius és vetllar per la conservació i manteniment de la xarxa fluvial catalana i pels ecosistemes vinculats al medi hídric.
Malgrat això, segons una llei del Pla Hidrològic Nacional, les actuacions en lleres públiques situades en zones urbanes corresponen als mateixos municipis.
Per tant és important i necessari el manteniment de la vegetació i neteja dels marges dels principals cursos fluvials que transcorren per sòl urbà.
A les rieres on s’acumulen canyes, tot tipus de vegetació i a vegades fins i tot, escombraries les fan perilloses per les pluges de tardor i hivern, que podent formar taps en el desguassos i provocar inundacions i desbordaments que afectin a sol urbà amb danys materials…
Us passo un article de Alfredo Vega, aparegut el 22/10/2019 en elmón.Terrassa :
https://elmon.cat/monterrassa/opinio/37707/que-fem-amb-les-rieres-de-terrassa
Per tant, es indispensable dur a terme tasques de neteja en els municipis en rieres, torrents propers, cuidant que les rescloses i saltants de rius i rieres estiguin netes de vegetació i objectes que entorpeixin la lliure circulació de l’aigua,
és important fer-ho els mesos previs a les grans pluges de la temporada.
Recull de dades : Varis
Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé
Les imatges són a la Riera de Palau al seu pas pel Barri de can Boada de Terrassa
Els Jardins de casa Alegre de Sagrera de Terrassa, estan situats a la part posterior de la finca,
una gran reixa de ferro forjat que casi sempre està tancada, 
separa la casa dels jardins, l’accés els jardins és pel carrer Cardaire.
Els Jardins havien estat dins els terrenys anomenats “les hortes de Sant Fruitós”, pertanyents a la família Sagrera.
L’any 1911 va canviar la seva fesomia, resultat d’una reforma duta a terme per l’arquitecte municipal Melcior Viñals, durant els anys 1911 i 1912, en temps dels successors del propietari originari, Francesc Alegre i Roig i Mercè de Sagrera,
va ser quan les hortes van donar pas a aquests jardins tal i com els trobem en l’actualitat.
El jardí correspon a un d’estil romàntic francès, presenta un estany central,
una gruta adossada al mur nord sempre verd,
una font artística d’època,
l’estàtua d’un nen amb una oca
i bancs per seure.
També ens crida l’atenció,
un antic corral d’animals de granja.
En quan a la vegetació es molt variada, de fet hi ha de tot tipus d’arbres i plantes.
Amb diferents caminois que circules per la major part del jardí apte per cadires de rodes.
L’Ajuntament de Terrassa va comprar la casa i jardins l’any 1973.
El Jardins estan oberts de dimecres a divendres de 10 a 12hores, dissabtes de 10 a 20hores i diumenges d’11 a 14 hores. La resta de dies i festius esta tancat.
Fa bo d’entrar a fer un passeig, esta al centre de Terrassa i el silenci ambiental , és casi total,
prendre el sol o llegir un llibre, hi ha molts ocells que fan vida en el Jardí.
Recull de dades : Ajuntament de Terrassa
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
Lloguer de material de muntanya en Terrassa.
Obrim aquest dilluns !!!
A partir d’aquest dilluns ens podeu trobar a c/ Bartomeu Amat 131 de Terrassa per conèixer el nostre nou local d’@urianguies i @lloga.m .
També, et pots informar de totes les activitats que oferim o simplement xerrar de muntanya!!!
Per celebrar-ho, aquestes pròximes setmanes de Desembre tenim preparades moltes sorpreses amb els nostres col•laboradors de confiança @avencdelgarraf @playdsurvival @canbatlle_experience
Molta atenció els pròxims dies !
Pots seguir-nos per Instagram :
#inauguracion #llogam #urianguies
#local #terrassa #vallesoccidental #alquilerdematerial #montaña #mountain #adventure #aventura #news
Text : Oriol – Ramon Solé – URIAN Guies de Muntanya
Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé
Com a continuació d’ahir, us passo la variant
Us recomano sortir des de l’estació de trens de Renfe Est, pel carrer d’Àlaba, al poc trencar pel carrer Ciudad Real i dirigir-vos a peu al final del carrer,
on comença una camí de terra, és el camí vell de Terrassa a Sabadell, deixareu a la vostra dreta, l’Alzina de Torrebonica, el camí segueix entre bosc i un camp, fins una cruïlla de camins.
Girarem pel camí de l’esquerra, a poca distància estareu a l’antic baixador de Torrebonica, seguirem el camí entre bosc, amb pins de gran alçada, us portarà a creuar el Torrent de la Betzuca, a l’altre costat estareu a l’Àrea d’estada del Pi gros, on hi ha molts pins pinyers molt destacables, allí podreu fer un àpat o descansar.
Tot seguin el camí que es prou ample,
fareu una certa pujada fins arribar a l’esquerra l’embassament pel rec dels camps de golf propers.
Hi ha en aquest punt un encreuament de camins
heu d’agafar el que us indica un cartell: can Figueres – can Canya i que l’heu de seguir.
A pocs minuts passareu per l’entrada de can Canyes, que s’està arrenjant,
Passeu entre camps i bosc, fins a una altra cruïlla, seguirem ara el camí de la dreta que fa baixada,
A uns deu minuts, estareu a l’Àrea d’estada de can Canyes – can Figueres, amb uns grans rocs invitant a descansar o prendre un àpat si cal.
Tot creuant de nou el Torrent de la Betzuca, que per aquesta zona no hi baixa casi mai aigua, el camí us portarà fins la carretera que es dirigeix a Torrebonica, nosaltres ens dirigirem en sentit contrari,
en aquest punt, us trobareu amb l’itinerari nº:3 que us vaig comentar fa unes setmanes.
Deixareu a la dreta, el camí que porta a la masia de can Figueres que la veureu des de la carretera,
seguireu fins l’entrada a la dreta que porta, en cinc minuts fins l’Hospital de Terrassa, on hi ha varies línies d’autobus, segons on vulgueu anar.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Us recomano sortir des de l’estació de trens de Renfe Est, pel carrer d’Àlaba, al poc trencar pel carrer Ciudad Real i dirigir-vos a peu al final del carrer, on comença una camí de terra, es el camí vell de Terrassa a Sabadell,
Passareu a prop de les vies de tren, una cadena, ens recorda de no accedir-hi, ni a peu ni amb bicicleta.
Continueu el camí que fa una lleugera baixada,
abans de creuar el pont sobre el torrent de la Grípia, deixareu a la vostra dreta, l’Alzina de Torrebonica,
el camí segueix entre bosc i un camp,
fins una cruïlla de camins,
agafarem per uns minuts el camí que porta fins l’antic baixador de Torre Bonica i l’Alzina destacable allí existent.
NOTA : Estem en un dels camins de l’Anella Verda de Terrassa, aquest punt serà el lloc de partida del proper itinerari
Retrocedim fins de nou a l’anterior cruïlla de camins,
que continuarem tot passant pel costat d’una cadena que barra el pas a vehicles a motor, no autoritzats.
Podrem veure arbres molts alts, sobre tot pins.
Així com varies caixes niu de ratpenats dins del bosc.
Al poc, estarem darrera de l’edifici de l’Hospital de Terrassa, i a l’esquerra veurem els camps i l’edifici de Torrebonica.
Cal dir que estem en el camí vell de Sant Quirze del Vallès a Matadepera, on ens retrobem amb l’Anella Verda.
A partir d’aquí podreu decidir varies opcions,
Si seguiu, trobareu que la pista es troba asfaltada, i dóna a la carretera de Sabadell a Terrassa i a la dreta a l’Hospital de Terrassa.
Si no voleu allargar més l’itinerari, a l’Hospital hi ha la parada de diversos autobusos que us podent retornar a Terrassa a buscar el vostre vehicle o medi de transport, si no viviu a Terrassa, també hi ha bus a diversos municipis propers del Vallès.
És us recorregut fàcil i relativament curt per poder fer amb nens, família, amics, fent un passeig amb el gos, amb bicicleta, …
Text i Fotografies : Ramon Solé
