Finestra oberta a Canoves : La Riera de Vallforners o de Cànoves

El seu origen i l’etimologia de La Riera de Vallforners :

Rep el nom de la masia de Vallfornès, prop d’on se situa el seu naixement, en el municipi de Tagamanent i dins el Parc Natural del Montseny.La Riera de Vallforners, sovint coneguda com a Riera de Cànoves, és una riera que discorre pels termes municipals de Tagamanent, Cànoves i Samalús, Cardedeu i la Roca del Vallès, on desemboca en el riu Mogent.A la part alta de Cànoves, s’aixeca el Pantà de Vallforners, construït entre el 1985 i 1989, i que garanteix els regadius dels camps de la vall, gràcies que recull les aigües de Vallfornes.Us passo informació sobre el Pantà de Vallforners :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A0_de_Vallforners

La Riera de Vallforners en el seu pas pels diversos municipis, fa gaudir d’un ecosistema diferent, afavorint la diversitat botànica, faunística i paisatgística de la zona.En l’època estival són diverses les espècies d’aus que hi nidifiquen en els bosc de ribera.Podeu comenceu aquesta ruta familiar als peus del Parc Natural del Montseny just al pàrquing de sorra que trobem a l’entrada del nucli urbà de Cànoves, a davant del qual trobarem una oficina d’informació del parc.Deixeu el nucli urbà per acostar-nos a la Riera de Cànoves per can Cros i resseguint el seu curs caminareu primers entre plataners.Podreu veure les restes del Molí de l’Antic i les runes del castell de Cànoves, construcció romànica datada del segles XII-XIII i que va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional al 1949,  i el Sot de Can Vinyes.A la plana de l’Espluga passareu pel costat d’una plantació d’avets abans d’arribar a un bonic alzinar a la banda dreta de la riera, la qual creuareu diverses vegades per passarel•les.El recorregut passa majoritàriament per boscos d’alzines i pins, però, la vegetació de ribera és la protagonista d’aquest itinerari.Pollancres, verns, avellaners, greixes i gatells ressegueixen el traçat de la riera i conformen racons d’especial bellesa.Una mica més endavant marxareu al costat de la pista del pantà de Vallfornès i passareu a tocar del roc Fiter, abans d’endinsar-vos en un màgic ambient típicament de vegetació de ribera, fresc i ombrívol.Un cop de nou a la banda esquerra de la riera podreu veure les restes d’algunes antigues places carboneres i passejarem entre pins al Pla de les Illes, fins arribar al racó dels Dos Torrentons a on podrem gaudir d’un bonic salt d’aigua.En aquest punt creuarem de nou a la banda dreta de la riera i , si voleu, us podreu apropar fins el pantà de Vallfornès i seguir fins el Castanyer del Cuch.Ara a la tornada podeu seguir el ampli camí de terra que us portarà fins al punt de sortida.Es molt interessant la riera  per escoles de la Comarca dins del seu pla d’estudi de la natura, us passo informació :

http://culturaeducacio.gencat.cat/fitxa/larieradevallforners/

Del Blog de l’amic “rondaller”, us passo el seu enllaç que fa referencia a la Riera de Vallfornes :

https://rondaller.wordpress.com/2014/09/25/un-passeig-per-la-riera-de-vallforners/

Cal dir que bona part d’aquest tram, coincidiu amb el Meridià Verd, que ja us vaig fer un article sobre aquesta Ruta.Si no coneixeu la Riera de Vallfornes, no ho dubteu, aneu i feu camí, es fàcil per a tota la família i si teniu gos/sa el/la podeu portar a fer la ruta, axó si, lligat.Per finalitzar us deixo mes imatges de La Riera de Vallfornes :

Us invito a gaudir d’aquesta Finestra oberta a Canoves : La Riera de Vallforners o de Cànoves.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i pròpies.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Ruta de Sant Martí de Centelles a l’Església de Sant Pere de Valldeneu

Avui us presento dos articles com cada diumenge

La Ruta que us presento avui, és molt fàcil de realitzar i apte per a tothom i la podeu fer caminant , sense cap presa, es una ruta de poc mes de mitja hora d’anar i una altra de tornar al mateix punt de sortida, amb l’alternativa de poder seguir per altres itineraris que trobareu pel camí.Des de l’Estació de tren de Renfe en Sant Marti de Centelles, trobareu tant sols sortir de l’edifici, un cartell que us indica per on teniu que anar , en aquest cas serà cap a l’esquerra del carrer de mas Oller, fins el final de les cases.Entrareu ara per l’antic camí de can Oller que teniu banda i banda plataners, fins deixar a la dreta la gran masia de Can Oller.Rodejareu la casa i el camí d’asfalt, acaba una vegada arribareu al bosc, en aquest punt fa una certa pujada.Trobareu varis cartells que us indicant el camí a seguir per anar a Sant Pere de Valldeneu. Aneu sempre seguin les indicacions i el camí ample i principal.Ara entre un bonic bosc, passareu per un pont sobre el Torrent de la Rectoria.Torna a fer una lleugera pujada fins un petit coll, on trobareu alternatives a la ruta que un presento.Des de lluny veureu la gran vall, es la Valldeneu al fons.Al poc ja estareu front de l’Església de Sant Pere de Valldeneu,En el seu costat, un cartell us informarà d’aquesta bellesa arquitectònica.També podeu consultar a blog Rasola de “ Terra, Aigua i Racons”, on podreu veure mes fotografies i dades de l’Església de Sant Pere de Valldeneu.Una vegada visitada aquest monument, podeu seguir l’itinerari continuant el camí que us pot portar al Tagamanent, al Figaro o La Garriga. Sense oblidar pujar per les cingleres i gaudir d’un vista impressionant del Montseny i part d’Osona.Si torneu pel mateix camí, a l’estació de Renfe de Sant Martí de Centelles, podeu desviar-vos, tot seguin les marques del GR ( blanques i vermelles) que passant de tornada per el gran forn de calç de cal Oller, de fet eren tres forns que estaven produint en el seu moment.Seguin el camí us passareu novament per can Oller i seguireu fins l’estació de tren, donant fi a la Ruta.

L’altre article d’avui està dedicat a la Font de Valldeneu.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Riera de Vallcàrquera al pas pel municipi del Figaró

La riera de Vallcàrquera, afluent per l’esquerra, del riu Congost i que neix al Tagamanent i s’uneix al riu Congost a prop del Figueró.

A la llarg del seu recorregut dins del terme de Figaró, abunden les grans roques amb petits salts i gorgs dins de la riera, que fan que l’aigua caigui en petites cascades.En aquestes últimes setmanes al ploure abundantment i molts dies seguits, ha fet que la riera baixi amb abundant aigua.Qual cosa, l’amic Fidel, m’ha fet fotografies de diferents trams de la riera amb l’abundant aigua !És un lloc molts freqüentat per les famílies, amb petits, per conèixer la ruta dels Arbres,i la ruta de les Fonts, properes a la Riera de Vallcàrquera i la seva antiga Església.Val molt la pena visitar ho ara que baixa tanta aigua…

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

 

 

 

 

Soterrament de la Riera de l’Avencó a Aiguafreda

El passat dia 28 d’Abril de 2014, us vaig comentar en aquest bloc, que en un punt concret de la riera de l’Avencó es soterrava l’aigua i apareixia al Municipi de Bigues, us reprodueixo el text :

???????????

“Segons es diu, es una aigua que procedeix de la riera de l’Avencó d’Aiguafreda, una vegada passat l’antic molí d’aigua, unes coves o forats,  fan que part de l’aigua vagi soterrada i no arribi al riu Congost, aquesta canaló  natural es diu que és el que passa per dintre de la muntanya fins que desguassa de forma abundant a la riba esquerra del riu Tenes a Bigues.”

Surgencia L'Avencó a Bigues

Surgencia L’Avencó a Bigues

A partir d’aquí varem mirar de veure el punt on l’aigua de la riera a Aiguafreda desapareixia…

DSCN0815

Cal dir que aquest riera en general es abundosa tot l’any i es la frontera natural del termes de Tagamanent  a l’esquerra i d’Aiguafreda a la dreta del seu curs.

DSCN0808

Varem anar des de el Molí de l’Avencó riera avall direcció al riu Congost.

DSCN0809

En un cabal d’aigua constant es mantenia fins arribar en el punt que hi ha un petit pont per creuar la gent  d’un cantó a l’altra, i allí varem veure on l’aigua era tota soterrada…

DSCN0814DSCN0813

i ja no varem veure mes a la superfície en tot el tram restant fins el riu Congost.

DSCN0816

Per tant, entraria la possibilitat que siguin certes aquestes afirmacions de la gent dels dos pobles i d’alguns estudis fets i que no sigui tant sols una “ Llegenda”, si no una realitat ?…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Els tres Pous de Glaç de l’Avencó de Tagamanent

DSCN0777

La riera d’Avencó és  la separació natural dels Municipis de Tagamanent i d’Aiguafreda.

Des de l’Edat Mitjana, les seves aigües van servir per al funcionament de molins, fargues i  acumular gel als pous de glaç.

??????????

L’Avencó és una de les valls més fredes del massís del Montseny, per tant, anava molt be per fer gel a prop de la riera.

??????????

??????????

Es van construir tres Pous del glaç pel voltants de 1701, en aquelles èpoques, els hiverns eren molt freds i duraven llarg temps.

??????????

??????????

Efectivament, de la riera d’Avencó era d’on s’extreia el gel que s’acumulava en els tres Pous del Glas, allí existents.

??????????

??????????

És van construir unes basses, que acumulaven l’aigua, aquesta és gelava, els obres la tallaven en blocs grans i la guardaven tot l’hivern fins arribada la primavera i fins l’estiu es portava amb carros bàsicament a Barcelona i el Maresme, per les necessitats de la gent per conservar els aliments i fer medicaments.

??????????

??????????

Hi han uns quinze enregistrats al Tagamanent, no obstant,  els tres de l’Avencó son els millors conservats, donat les millores d’arranjament realitzades des de fa uns anys. I aquest és coneixem per :

  • El Pou Gran
  • El Pou Vell
  • El Pou Petit, dit també, el Fornot

???????????Aquest pous, estan propers al Molí de l’Avencó i El Càmping, quan arribem a les nombroses taules existents del Restaurant –Moli , allí surt una camí que ens porta, al Pou Gran .

??????????

??????????

El Pou Gran de l’Avencó, és un dels millors pous de la comarca. És de planta cilíndrica i cobert amb cúpula. El parament dels murs està fet amb pedra escairada i còdols.

??????????

La cúpula arrenca a l’exterior a peu pla, sobre una petita banqueta, coronada per una filera de maó disposada a sardinell.

??????????DSCN0788

Te la porta de càrrega i la de descàrrega i una finestra de ventilació.

??????????

D’aquest Pou, agafarem un senderó que va paral·lel a la pista que passa pel Restaurant i va al Càmping,

DSCN0790

ens portarà en pocs minuts al Pou Vell :

??????????

El Pou Vell de l’Avencó, és de planta cilíndrica soterrat i cobert amb cúpula que arrenca a nivell de terra.

???????????

Aquesta ara, es troba totalment  tapada per la vegetació, per la qual cosa només s’intueixen dues entrades.

DSCN0803

DSCN0795

Situem-nos ara a la pista que porta al Càmping, des dl camí podrem observar el Pou Petit, que esta darrera del Molí i en un costat del camp de futbol del Càmping :

??????????

El pou petit de l’Avencó, dit també, el Fornot. És de planta cilíndrica, actualment amb coberta plana degut a reformes posteriors.

??????????

??????????

Dels tres pous de l’Avencó és l’únic que mostra el cos a l’exterior, i està adossat al marge de terreny. El parament dels murs es de carreuons, còdols i trossos de maó, disposats de manera irregular.

??????????

Per a mes informació :

http://parcs.diba.cat/documents/155678/45199762-7f02-4b76-8123-f873346d55dd

Moli de l'Avencó

Moli de l’Avencó i Restaurant

Recopilació de Informació i Fotografies

Ramon Solé