Com us he comentat en anteriors articles, generalment al construir una església, santuari o ermita, es mirava que tingues a prop seu una deu d’aigua, sigui font, mina, cisterna o pou, pel seu abast permanent o periòdic.
En el cas d’avui és un pou – cisterna, situat a dalt del volcà Montsacopa, adossat en un dels laterals de l’Ermita de Sant Francesc d’Olot.
De fet, no es un pou com els que teniu en ment, no, l’aigua la recull de la teulada quan plou fort i passa a una tubària que desguassa dins de l’estructura del pou, que caldria dir, que és com una cisterna per guarda l’aigua. Junt hi ha un petit safareig.
Per tant la puresa de l’aigua depèn de l’arrossegament de partícules i que el període de conservació de l’aigua estancada no sigui massa llarg. Com que aquesta ermita esta a dalt del Volcà Montsacopa, allí no hi ha aigua al subsòl, per tant es tenia de fer d’aquesta manera per obtindran.
Us passo informació de sobre l’ermita de Sant Francesc d’Olot :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Francesc_d%27Olot
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
