Avui destaquem : La Font de l’horta del Carner de La Granera

Fotografia: Viquipèdia / 1982.

Conjunt situat al sud-est de la masia del Carner, sota el camí que li dóna accés, al marge de llevant del mateix.

Us passomes dades sobre aquesta antiga masia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Carner_(Granera)

Consisteix en una boca de mina d’obertura rectangular bastida en pedra i amb un marxapeu ben escairat. L’interior de l’estructura és rectangular i està ple d’aigua. La font està connectada amb una bassa de planta irregular situada al seu davant.

Està excavada al subsòl i delimitada amb un mur baix de pedra, tot i que l’abundant vegetació que la cobreix no permet veure si aquesta estructura delimita tot el seu perímetre.

A la banda de tramuntana de la bassa hi ha una canalització excavada al subsòl que discorre en paral·lel al torrent. Al costat de la font hi ha les restes d’una pica rectangular de pedra picada.

Tant la font com la bassa servien antigament per regar els horts del voltant i també per abeurar el bestiar.

Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mercè Manzano

Que és un Pou – Moli de vent a Catalunya?

El Molí de vent  te per objectiu principal, pujar l’aigua a la superfície, utilitzant l’energia del vent per moure les aspes.L’aigua era principalment per al reg de les hortes i camps propers,com en el cas de Vic, que hi ha un antic Molí de Vent, que donava l’aigua a una bassa pel rec.I també en algun cas pel consum de la propietat,podia derivar l’aigua a la masia.Estaven ubicats en llocs rics d’aigua en el seu subsòl.El Molí de vent pot tindre una estructura en  forma de torre en general feta de totxo i en algun cas, arrebossada.Al sostre tenia el peu de ferro que sostenia la roda amb les aspes de molí.Altres son senzilles, una estructura de ferro en 4 punts d’unió a terra i a dalt les aspes.Alguns Molins del vent, també es van instal·lar en alguna primitiva indústria a principis del segle passat.Actualment, es dona el cas que s’arreglen, ajudades amb motor o per envellir la finca.

 

Text i Fotografies  : Ramon Solé

El Pou – cisterna de l’ermita de Sant Francesc d’Olot

Com us he comentat en anteriors articles, generalment al construir una església, santuari o ermita, es mirava que tingues a prop seu una deu d’aigua, sigui font, mina, cisterna o pou, pel seu abast permanent o periòdic.En el cas d’avui és un pou – cisterna, situat a dalt  del volcà Montsacopa, adossat en un dels laterals de l’Ermita de Sant Francesc d’Olot.De fet, no es un pou com els que teniu en ment, no, l’aigua la recull de la teulada quan plou fort i passa a una tubària que desguassa dins de l’estructura del pou, que caldria dir, que és com una cisterna per guarda l’aigua. Junt hi ha un petit safareig.Per tant la puresa de l’aigua depèn de l’arrossegament de partícules i que el període de conservació de l’aigua estancada no sigui massa llarg. Com que aquesta ermita esta a dalt del Volcà Montsacopa, allí no hi ha aigua al subsòl, per tant es tenia de fer d’aquesta manera per  obtindran.Us passo informació de sobre l’ermita de Sant Francesc d’Olot :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Francesc_d%27Olot

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador