La Font Gran de Monistrol de Montserrat

Avui us presento dos articlesLa Font Gran està situada en un extrem de la plaça de la Font Gran de Monistrol de Montserrat .

Us passo la seva historia:

  • Fins al segle XVI era denominada Font de la Resclosella, però també se la coneix com la Font Major o la Canaleta.
  • L’any 1923, l’arquitecte barceloní Joan Bruguera i Roget va fer un projecte molt ambiciós per reformar la plaça però finalment no es dugué a terme.
  • L’any 1926 es va començar la intervenció per a la conducció de les aigües de la font i el soterrament del tram de torrent corresponent a la plaça de la Font Gran; l’objectiu de l’obra era la captació i conducció de l’aigua per a la seva posterior distribució a tot el poble de Monistrol.
  • Va ser durant aquestes obres que es va remodelar la cisterna de la font, igual que la part superior de la façana per tal de fer-la més digna.
  • El dia 25 de març de 1928 es va fer l’acte d’inauguració del subministrament d’aigua al poble.
  • Els anys 1972-1974 es va remodelar i urbanitzar la plaça, que va agafar la fisonomia que té actualment. Aquestes obres comportaren la total cobertura del torrent de les Guilleumes i es reorganitzà la plaça.

La Font Gran es troba en una plaça de grans dimensions, dita de la Font Gran, a un nivell una mica inferior del terra de la plaça, i s’hi accedeix a través d’unes escales.

Està constituïda per un alt mur rematat en un frontó semicircular; una cornisa en ressegueix la part superior, a la clau de la qual hi ha la data de 1927, i els extrems estan rematats per una bola de pedra.

A l’interior del frontó hi ha l’escut de la vila.

A la part baixa del mur hi ha la pila i els brocs per on raja l’aigua.

E. Solsona M. Julià 1991 – Generalitat de Catalunya

Tradicionalment ha subministrat aigua de boca al poble i aigua de rec per a les hortes anomenades Hivernal i Maians,

així com per l’antic safareig.

La Font Gran és la principal surgència del sistema aqüífer del massís de Montserrat.

Font Gran – 1910

Monistrol concentra la major part de fonts del massís perquè la fondalada del torrent de les Guilleumes talla les capes fèrtils en aigua que es desplacen de ponent a nord. Aquest torrent també és conegut com torrent de la Font Gran o de la Canaleta.

La Plaça de la Font Gran va aixoplugar els establiments de l’antic i poderós gremi de paraires que utilitzaven l’aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana.

Està bastida sobre el curs del torrent i és centre de vida social i administrativa, amb botigues i bars.

La Font Gran – 1976

La Font Gran és una font de Monistrol de Montserrat inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Adaptació al Text i Fotografies i Imatges Antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

L’Aigua en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…

Per poder formar una comunitat de Monges o Frares, en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…,un element principal i bàsic sempre va ser i és,  tindre i disposar d’Aigua.Sense ella, hagués sigut impossible l’establiment i la vivència en un lloc mes o menys apartat, d’una ciutat o poble, no tant sols pel us diari de les necessitats de la gent que hi vivia, també per poder regar els horts i conreus en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,estem parlant de com va començar i fins els nostres dies, que en bona part, encara es subministren, gràcies a Pous i Cisternes.Els pous estan en el claustre, en patis secundaris o a prop dels horts.En canvi, les cisternes per medi de canals portaven l’aigua del riu o riera per recollir i emmagatzemar,  estaven en llocs gairebé imperceptibles, les seves peculiars característiques constructives eren de volta de canó i parets molt gruixudes, podien estar excavada en part a la mateixa roca.

Font del Claustre de Poble – Any 1909

En altres casos, sols disposaven de les aigües pluvials per tal de proveir d’aigua els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies.En moments determinats, es procedia a Beneir l’aigua del Pou i de las Cisternes, pregant a Deu, que garantís d’aigua la comunitat.Tenim un exemple molt clar a Manresa, la Sèquia de Manresa, subministrava aigua als regants per conrear les terres i també se’n servia  els monjos caputxins i els jesuïtes per als horts del convent de Sant Bartomeu i del santuari de la Cova de Sant Ignasi.

Poble 1980

Us passo unes interessants dades sobre : Article i reportatge fotogràfic de l’exposició al Museu d’Història de Girona, tretes de “Pedres de Girona”

http://www.pedresdegirona.com/separata_mina_aigua_calvari.htm

A la llarg de l’historia en moltes ocasions, la comunitats dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,

Poblet 2019

demanaven a les autoritats de les ciutats, el subministrament d’aigua a la poblaciói gracies axó es van anar construint les primeres fonts amb abeuradors, com va passar en la ciutat de Barcelona, algunes construïdes fora de muralla.Tant mateix passa amb els Castells, sobre tot es van construir important Cisternes protegides al seu interior.Sense l’aigua, no s’haguessin construït molts dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies, que han arribat fins els nostres dies i bona part continuant la seva tasca.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé, Fidel Rodríguez i Arxiu Rasola

Torre – Dipòsit d’aigua de l’Estació RENFE de Granollers – Canovelles

L’estació de Granollers-Canovelles (PK 28,7 de la línia Barcelona-Vic-Ripoll) es situa al terme de Canovelles, a la zona sud-est d’aquest i molt propera a la capital del Vallès Oriental, Granollers.El tren va arribar a Canovelles el 1886 amb la posada en servei de la línia des de Les Franqueses a Barcelona.Per aquest motiu es va construir una Torre – Dipòsit d’Aigua per les locomotores de vapor que necessitessin el subministrament d’aigua al seu pas.Encara avui en dia, i com a testimoni d’una època ja passada, quedant en diferents estacions de RENFE i FFCC de la Generalitat, alguns d’aquests dipòsits d’aigua similars el de Canovelles,com en els casos de Sant Celoni, Sant Martí de Centelles, Les Franqueses, Ripoll, entre altres.

 

Recull de Dades : RENFE.

Text i Fotografies : Ramon Solé