El despertar de nou de la Primavera…

Avui us presento dos articles, el proper a les 12 hores

Desprès que l’hivern ens va vindre en novembre del 2019, i que a la llarg d’aquests últims mesos hi hagut dies de tot, amb el temps gèlid, amb núvols, plujos, boirós, amb tempestes de pluja i vent,ara ja ho deixem en rere, i el març tenim el despertar de nou de la PrimaveraEn Parc i jardins, en la muntanya, en el camps, conreus i fins hi tot a casa, on tenim el nostre jardinet o testos amb plantes,veiem que la primavera fa que esclati en colors amb noves fulles o les primeres flors que durant el propers mesos ens alegraran la vista i els ànims.Si, que millor que unes flors amb el seu aroma, amb la presencia dels primers insectes buscant aliment per poder seguir el cicle de la vida natural…Els dies ja son molt mes llars amb mes hores de sol, dona ganes de fer un bon passeig per el camp o muntanya, a sentir l’olor de les plantes i notar que el sol ens escalfa el cos.Veiem els arbres que ja apareix l’esclat de les noves fulles arreu del seu brancatge.Rius, rieres, torrents i fonts donen generosament l’aigua tant necessària per la nostra vida, però també per les plantes, animals grans i petits,

a mes sentir el rumor de l’aigua al corre, es tant relaxant, que podríem estar hores escoltant-ho.Gaudir en un jardí públic d’una estona, tranquil·lament llegint un llibre, no importa estar assentat amb un bon banc o estirat a la gespa,el mes important es estar entre sol i ombra que en aquest període de l’any en que estem es molt gratificant.Si en teniu, és l’època de comença a refer l’hort, aquest hort que durant tota la resta de l’any, podreu dedicar unes hores a treballar-lo i recollir el plantat.El despertar de nou de la Primavera…,

és un moment per sentir la naturalesa i gaudir -ne.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de les Aigües de Montcada i Reixac

Com cada diumenge us presento dos articles

El Parc de les Aigües, està en l’Avinguda de la Unitat a Montcada i Reixac,a recer per un costat, del turó de Montcada  i  al costat del marge dret del riu Besòs.El Parc neix en un indret on les aigües han estat històricament generoses.Aquest paratge, vinculat a la presència de dos elements emblemàtics per a l’aprofitament de l’aigua, el rec Comtal i el recinte dels pousi fragmentat pel pas del tren i el pont sobre la via, s’ha vist revalorat i dignificat amb la presència del Parc.Es un Parc que te una diversitat d’arbres, com destacats Plataners, Alzines joves, entre altres arbres,i està format per petits monticles amb vegetació variada,amb amplis camins i explanades,disposa de bancs, al sol i a l’ombra,jocs per infants i fonts d’aigua.Un Parc molt freqüentat donat que està molt proper al centre de Montcada.Aquest Parc està totalment adaptat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Pas Peatonal de Seguretat entre Santa Maria de Martorelles a Martorelles i/o al inrevés

Cada diumenge hi ha dos articles !

Com en altres municipis de Catalunya, s’han construït alternatives pel pas de gent que vagi a peu o amb bicicleta amb seguretat viat.És el cas del Pas Peatonal de Seguretat entre Santa Maria de Martorelles a Martorelles.Es un lloc que freqüentment, anava la gent a peu per accedir als dos municipis per la vorera de la carretera amb el perill corresponent d’un accident.Es un tros relativament curt, donat que fins a la sortida del dos municipis hi ha acera, però, en el tros que uneix els dos municipis no era així.Hi ha un servei regular d’autobús, però la gent també s’estimava caminar al no tenir presa.Fa un temps es va decidir fer o adaptar un camí, ample per anar-hi a peu o amb bicicleta.Aquest Itinerari, que esta paral·lel a la carretera que uneix als dos municipis, i se ha convertit en un lloc de passeig, podem trobar algun banc de fusta amb paperera en una raconada al sol o a l’ombra.També s’ha aprofitat el pont antic existent per travessar la riera.En definitiva, s’han complert l’objectiu principal de donar seguretat al vianants i ciclistes i fer un lloc fàcil de passejada amb un itinerari amb la unió entre Santa Maria de Martorelles a Martorelles i/o al inrevés.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

20 dites populars sobre el mes de juliol

A darrers de juliol, una hora menys de sol.

Aigua de juliol, encén el sol.

Al juliol, pesca qui vol.

Al mes de juliol, els temporals a la posta de sol.

Del juliol cap al darrer, ten ton blat dins del graner, que si no l’hi tens no t’anirà pas bé.

Diu el blat el sembrador: “Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós”.

El juny diu al juliol: “Ja que jo he plogut, tu fes bon sol”.

En juliol, la garrofa es fica dol, i el raïm també ne vol.

En juliol, val més ésser a l’ombra que al sol.

La vinya, pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol.

Les nits de juliol són les úniques que no cau aigua gelada.

Nit de juliol, pluja no vol.Pel juliol molt soroll i no plou.

Pel juliol, beure, suar i la fresca has de buscar.

Pel juny i pel juliol, els gats de panxa al sol.

Per tindre bona col, planta-la pel juliol.

Qui no es banya pel juliol no es banya quan vol.

Si plou pel juliol, hivern de neus.

La pedra de juliol, no té consol.

Pel juliol, asseca les figues al sol.

 

Recull de dites populars i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Balada de un día de Julio

Esquilones de plata

Llevan los bueyes.

¿Dónde vas, niña mía,

De sol y nieve?

Voy a las margaritas

Del prado verde.

El prado está muy lejos

Y miedo tiene.

Al airón y a la sombra

Mi amor no teme.

Teme al sol, niña mía,

De sol y nieve.

Se fue de mis cabellos

Ya para siempre.

Quién eres, blanca niña.

¿De dónde vienes?

Vengo de los amoresY de las fuentes.

Esquilones de plata

Llevan los bueyes.

¿Qué llevas en la boca

Que se te enciende?

La estrella de mi amante

Que vive y muere.

¿Qué llevas en el pecho

Tan fino y leve?

La espada de mi amante

Que vive y muere.

¿Qué llevas en los ojos,

Negro y solemne?

Mi pensamiento triste

Que siempre hiere.

¿Por qué llevas un manto

Negro de muerte?

¡Ay, yo soy la viudita

Triste y sin bienes!

Del conde del Laurel

De los Laureles.

¿A quién buscas aquí

Si a nadie quieres?

Busco el cuerpo del conde

De los Laureles.

¿Tú buscas el amor,

Viudita aleve?

Tú buscas un amor

Que ojalá encuentres.

Estrellitas del cielo

Son mis quereres,

¿Dónde hallaré a mi amante

Que vive y muere?

Está muerto en el agua,

Niña de nieve,

Cubierto de nostalgias

Y de claveles.

¡Ay! caballero errante

De los cipreses,Una noche de luna

Mi alma te ofrece.

Ah Isis soñadora.

Niña sin mieles

La que en bocas de niños

Su cuento vierte.

Mi corazón te ofrezco,

Corazón tenue,

Herido por los ojos

De las mujeres.

Caballero galante,

Con Dios te quedes.

Voy a buscar al conde

De los Laureles…

Adiós mi doncellita,

Rosa durmiente,

Tú vas para el amor

Y yo a la muerte.

Esquilones de plata

Llevan los bueyes.

Mi corazón desangra

Como una fuente.

Autor : Federico García Lorca

Si voleu saber la biografia del poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Federico_Garc%C3%ADa_Lorca

 

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : El Gener

Pel gener comença l’any
i els onze mesos que falten
fan que el fred no es senti tant.

Els tres reis, majestuosos,
passen per ciutats i viles
i són sempre generosos.

Amb la neu, si n’ha caigut,
fem un ninot que ens contempla
i té el nas molt punxegut.Però una ullada de sol
el pot fondre de seguida
i tots hem de portar dol.

Cal anar amb compte amb el glaç,
que si bades i rellisques
et pots molt ben trencar un braç.

Pel gener fa un fred molt viu,
se’ns han acabat les festes
i tots enyorem l’estiu.

 

Autor : Miquel Martí i Pol

Si voleu saber dades de l’autor, podeu consultar aquí :

http://miquelmartiipol.cat/autor/cronologia/

 

 

Recull del Poema : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé