“El Mur “ Espai de silenci de Begues

El Mur es situat en el carrer El Mur, 8 de Begues (Barcelona) en un entorn privilegiat, el mirador del Mur és un lloc idoni per gaudir del silenci i contemplar un paisatge totalment panoràmic del sud del Baix Llobregat.

Es tracta d’un espai dedicat a la reflexió, la tranquil·litat i la meditació. Per aquest motiu s’ha batejat com a ‘Espai de silenci’.

El mirador inclou un parc amb recorreguts dissenyats per estimular els sentits de la vista, l’olfacte i l’oïda, amb quatre passejos sensorials que recorren els camins del mirador.

Els colors, les olors, la contemplació i la meditació són els quatre eixos que guien aquestes rutes.

Compta amb bancs públics, serveis i un magatzem de material per guardar-hi l’equipament necessari per organitzar activitats al voltant de la meditació i la contemplació.

Un dels atractius principals del mirador són els camins que desfilen just per sota de les voltes de l’entrada. Es poden recórrer els corriols fins arribar a l’anomenat mirador de la cova, des d’on es veu una panoràmica extensa del Delta del Llobregat.

Horari de visita : 

Hivern: Dissabtes, diumenges i festius de 10.00 a 17.00h Estiu: Dissabtes, diumenges i festius de 10.00 a 21.00h.

Recull de dades: Ajuntament de Begues

Darrera actualització: 18.08.2022

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La muntanya ens ofereix : Colors, olors, silenci, sorolls i molt mes …!

En la Muntanya, tenim una varietat de Colors, sigui per la temporada en que ens trobem, sigui pel lloc.Segons l’època de l’any en el bosc podem apreciar les tonalitats de verdor.Sent mes o menys intens el seu colorit, es mes verd intens quan plou a dojo, i també, mes sec amb pols un marro mes fosc, en llocs que faci temps que no plou o en escassa vegetació.El color de sol naixent o sol que és pon, és fantàstic.El blanc de la neu intens de recent caiguda, que ens poden encegar-nos de tant mirar.Les Olors, ens omplen els nostres sentits, com notem una vegada que ha plogut,  a terra mullada, frescor, a netedat ambiental…L’esplendor de les flors de tot tipus i colors que sobre tot en la primavera ens envaeixen els camps i boscos.Durant al bon temps, fer una carn a la braça ( en lloc autoritzat), és una sensació d’olor esplèndida.Silenci, en el bosc, en el camp, en la muntanya, …es ple de silenci, un silenci que a vegades el sentim, el notem.El mirall d’aigües clares i manses…La mort, present també dins la natura, és trist trobar-nos un animal mort, un arbre,  per ho, forma part del cicle de la vida.El Soroll del arbres gracies a les refregues del vent,Els diversos cants d’ocells petits i grans.El escoltar una font, que ens fa mirar com surt de la terra amb un bon doll d’aigua cantarella.El transcurs de l’aigua d’un riu o riera, un soroll constant .Un soroll diferent, al de les zones industrials dins, o a prop de camps i/o el bosc…El soroll d’un ser viu per dins del bosc, entre mig de les herbes.Mireu d’anar a descobrir el que ens ofereix avui la Muntanya, el bosc, el camp…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador, Fidel Rodríguez , Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé

 

El silenci de l’hivern a la natura

L’Hivern a la natura, com en altres estacions de l’any, te les seves pròpies característiques, i una, es el silenci…Be, no es un silenci total, per ho, baixa molt la seva intensitat del color i les sensacions…, hi ha silenci en el seu color en els arbres i plantes del bosc, amb una intensitat mes fosca, pots ser que ens doni sensació de tristesa…Molts arbres sense fulles els mirarem amb silenci…Molt matins, el silenci es fa quasi invisible, una boira intensa ens pot sorprendre o una boira ploranera que ens cala fins als ossos…Els gèlids dies de l’hivern fa que el silenci es quedi congelat quan la temperatura cau per de baix de 0 graus, en l’extrem que aparegui la neu amb catifes blanques per aquí i per allà i ens sembla que tot quedi en silenci per vida…Per ho, dins d’aquest silenci, hi ha vida, els ocells que hi viuen permanentment, el podem veure i sentir, la pèrdua de les fulles dels arbres fa que apareguin en aquesta època els seus niu penjant d’ells i ens sembla que es puguin caure…Mirem, hi veurem, que la vida esta en tots el racons a pesar del silenci, hi han bolets de temporada, bolets que resisteixen el rigorós fred, com el de soca o els fredolics o les gírgoles …El silenci te un soroll relaxant, com l’aigua d’una font, o be, si estem a prop d’un riu, les aigües que passem front nostre …O la pluja mes o menys forta, al caure al terra ens donen un rumor, i a la vegada fa petits torrents o avingudes d’aigua que durarà pocs dies i torna desprès el silenci…Un silenci que queda esquerdat pels tirs dels caçadors, sobre tot a l’inici de temporada, a l’anar passant els dies, les setmanes, tant sols queda la trista mostra a terra de les baines buides, es el silenci que torna a poc a poc al bosc o al camps…Un altra soroll, trenca el silenci, ara és en el camp, un tractor treballant en la primera llaurada de l’any, on d’aquí poc sorgiran els primers brots dels nous cultius, que donaran pas a la primavera, trencant així el silenci de l’hivern…!!!

Text i Fotografies : Ramon Solé