Serra de Moixeró – Serralada Prepirineus catalans

La Serra de Moixeró és una serra del nord de Catalunya, als Pirineus Orientals, que s’estén en direcció oest-est, des del Coll de Pendís fins al Coll de Jou.

El Moixeró fa de límit de les comarques de la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús) i el Berguedà (a l’enclavament de Gréixer, a Guardiola de Berguedà).

La totalitat del Moixeró forma part del Parc Natural Cadí-Moixeró, juntament amb la Serra de Cadí, el massís del Pedraforca i gran part de la Tosa d’Alp i el Puigllançada.

Juntament amb la Serra del Cadí forma un contrafort d’oest a est i sovin es confon o s’atribuiex el nom de Cadí fins la Serra de Moixeró, la Tosa d’Alp i el Pedraforca. Fins i tot el túnel que travessa el Moixeró és anomenat túnel del Cadí.

Pel seu caràcter més antic (paleozoic i ja format en l’orogènesi varisca) respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís (1.760 m altura), continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses.

Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre (2.012 m alt), el Moixeró (2.078 m) i el pla del Moixeró (2.063 m), les Penyes Altes de Moixeró (2.276 m), el serrat de la Miquela (2.161 m), les Soquetes (2.181 m) i el coll de Jou (2.000 m), on arriben els estreps de la Tosa.

El vessant cerdà davalla gradualment cap a la plana herciniana de la Cerdanya per torrenteres que obren el camí.

El vessant del Berguedà, drenat pel riu de Gréixer, afluent del Bastareny, i que talla conseqüentment l’estructura, presenta línies de replans paral·lels a la carena. La pedra de Gréixer, riolites efusives bigarrades, és un cas isolat; dominen les calcàries devonianes als cims i els esquistos carbonífers al voltant i vers l’est.

La vegetació és de pi roig o avet, amb rodals de faig, fins a uns 1.800 metres, on comença el pi negre, i a partir dels 2.000 metres prats o roques blanquinoses, segons la forma de l’alteració atmosfèrica per formar sòls.

Senders presents a la serralada:

GR 107 Camí dels Bons Homes, creua la serra de Moixeró pel Coll de Pendís.

GR 150 Sender de circumval·lació al Parc Natural del Cadí-Moixeró, no creua la serra del Moixeró i l’envolta per fora.

PR-C 125  Recorregut circular que des de l’Hostalet arriba al refugi de Sant Jordi, al peu de la serra de Moixeró.

No hi ha nuclis de població dins de la serralada, únicament algunes cases aïllades i refugis de muntanya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Parc de can Feliu de Sant Quirze del Vallès

Avui dos articles relacionats amb Sant Quirze del Vallès

El Parc de Can Feliu, annex a la masia rep el mateix nom i és un espai agradable pel passeig i el lleure familiar.

Situat al costat de la Riera de Can Feliu o Torrent de la Betzuca, té una superfície de més de 54.000 m2.

Es caracteritza per la gran extensió de prats, amb un vial peatonal pavimentat que el creua,

i el llac artificial amb sortidor,

està subministrada en part, gràcies a una de les dues mines que existien en la finca.

També té una petita zona de jocs infantils, que s’ha actualitzat fa poc temps.

Està emmarcat per una zona de serveis que acompanya a gaudir del temps lliure, als peus de la Biblioteca Municipal

i amb extensa zona verda que convida a passar una matí gaudint de la tranquil·litat i la natura.

Es punt de partida de possible rutes o itineraris per la propera serra de Galliners.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : L’aigua a la serra de Sobremunt

Fitxa Técnica :

Títol : L’aigua a la serra de Sobremunt

Autors: Antoni Cirera i Assumpta Vila

Col·leccions: La teva biblioteca

Editat : Centre d’Estudis Voltreganès

Any edició : 2019

Pagines : 124

ISBN : 978-84-9766-660-2.

Preu : 15 €.

Dades generals :

Acaba de publicar-se una guia dels punts d’aigua de la serra de Sobremunt.

Aquesta serra es troba al nord-oest de la comarca d’Osona, entre Sant Hipòlit de Voltregà i el petit poble de Sobremunt, a la subcomarca del Lluçanès. El territori estudiat inclou també part dels termes municipals de les Masies de Voltregà i de Santa Cecília de Voltregà.

El llibre va ser presentat el passat  25 de maig de 2019 a Sant Hipòlit de Voltregà.

En total s’hi descriuen 44 punts d’aigua:

34 fonts, cinc pous, tres bassots, una deu i una mina.

El llibre es presenta en forma d’itinerari excursionista, i s’estructura en quatre rutes circulars: Llevant, Baga, Solei i Ponent.

Cada itinerari està molt ben detallat, amb croquis dibuixats a mà per no perdre’s i anar trobant les diferents fonts, pous, i altres.

Moltes d’aquestes fonts, més de trenta, han estat recuperades i restaurades per Josep Rabionet, Esteve Cirera, Antoni Cirera i altres afeccionats a les fonts i a la natura.

Sense aquesta intervenció, moltes d’aquestes fonts s’haurien perdut, ja que una font demana un manteniment regular, i moltes cases de pagès de l’entorn han deixat de ser habitades permanentment.

En conclusió, un nou llibre que no pot faltar a cap biblioteca especialitzada en fonts, que registra i divulga unes fonts ben boniques, amb indicacions molt clares per accedir-hi. Felicitem els seus autors i a tota la colla de bones persones (començant per Josep Rabionet) que, amb la seva feina desinteressada, permeten la conservació d’aquest patrimoni humil però interessant de cultura popular.

 

 

Aportació d’aquesta informació és gràcies a :

Amadeu Pons i Serra

col·laborador dels Blogs Rasola.

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons