Font de Planes de Vilafamés de Castelló de la Plana

En Jordi Monfort ens porta a conèixer la Font de Planes de Vilafamés de Castelló de la Plana:

Vilafamés és un poble que sorprèn al viatger en molts aspectes. Aquesta població castellonenca, colgada sobre un turó de pedra rogenca, i coronada per un castell, ofereix al visitant: història, art, gastronomia, oliveres mil·lenàries, bon oli, bon vi, muntanyes plenes de  senders i pistes, i plenes també de fonts. Unes fonts naturals que aquest poble cuida amb especial zel.

El terme de Vilafamés està travessat per un sender de gran recorregut, el GR-33. Un sender que uneix Castelló de la Plana i l´ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, a les muntanyes més altes de Castelló. La ruta per a arribar a aquesta font, segueix un tram d´aquest sender, i es tarda una mitja hora en arribar.

La ruta que cal seguir és fàcil de fer, fins i tot amb xiquets, i les indicacions que cal seguir, són aquestes (els temps són totals):

-El punt d´inici és el km. 8´5 de la carretera que va de Sant Joan de Moró a Vilafamés. On hi ha una xicoteta capella, anomenada la capelleta de Sant Miquelet.

-Seguim el caminet que va paral·lel al barranc del Salze.

– 2 min. Deixem a mà esquerra un sender que travessa el barranc.

-11 min. Travessem el barranc i seguim el sender.

– 13 min. Tornem a travessar el barranc.

– 15 min. Novament travessem el barranc.

– 19 min. Per quarta vegada travessem el barranc, aquesta vegada girant cap a la dreta, no pel sender d´enfront.

– 22 min. Com no, tornem a travessar el barranc, ja per última vegada.

– 31 min. Apleguem a un camí. Ens desviem a mà dreta, i a uns 50 metres trobem la font.

La fonteta és molt humil en cabal. L´aigua cau a una piqueta amb forma de mitja lluna, i d´ací passa a un aljub.

No és una font abundosa, però el bon estat de la font, la poca dificultat de la ruta, i la bellesa de l´entorn, amb una vegetació abundant de pins, llentiscles, romer, timonet, bruc, argelaga, esparregueres, i moltes més espècies de la baixa muntanya mediterrània, fan d´aquesta, una ruta ideal per a fer en família o amics, i acabar el dia visitant el poble i el seu castell.

Text i Fotografies : Jordi Monfort

Avui destaquem : La Font Calenta de Santa Pau

Avui us presento dos articles

Podeu seguir la Ruta de les Fonts, com ha punt de sortida seria el mateix poble de Santa Pau, en la plaça de Baix, la Font Calenta esta a uns 30 minuts del poble.

El camí va fent un tom per camps i pastures, el recorregut esta molt indicat per pals us passaran per El Pujol, creureu el riu Ser,

fins arribar front la planta depuradora d’aigües i continuem endavant fins que les marques grogues de la Xarxa de Senders Itinerànnia,

on cal crear de nou el riu a l’altre costat està la Font Calenta.

Aquesta Font  està adossada a la paret sota d’uns camps, i l’aigua surt per un tub gruixut,

uns esglaons pugen al camp i a la vegada poden fer de seients.

Des d’aquest punt podeu seguir l’Itinerari de la Ruta de Les Fonts.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Llibre Recomanat : Xarxa Senders Locals de la Selva del Camp (Mapa)

Avui us presento dos articles

Fitxa Técnica

Editorial: PIOLET – Mapes

Any d’edició: 2014

Matèria : CARTOGRAFIA-MUNTANYA I TOPOGRAFICA

ISBN: 978-84-941306-6-3

EAN: 9788494130663

Idioma: CATALA

Preu : 6,00 €

Sinopsi

Guia – Mapa de la Red de senders locals a escala 1:12.000

Selva del Camp

Recull de dades del Mapa : Ramon Solé

Els Senders Locals

Avui us presento dos articles

Us he presentat en altres ocasions els Senders de Gran Recorregut, de més de 50 km i marcats amb els colors blanc i vermell amb sigles GR, i els Senders de Petit Recorregut, que són d’entre 10 i 50 km i marcats amb els colors blanc i groc amb sigles PR.

Avui us porto el Sender Local identificat amb les sigles SL, que és un sender senyalitzat, de no més de 10 km, ubicat preferentment sobre camins tradicionals, sol ser circular i és utilitzat principalment per excursionistes i públic en general.

Els senders locals se senyalitzen amb els colors verd i blanc.

Dues ratlles horitzontals (de 15cm x 5cm), la de dalt blanca i la de baix verda indiquen la continuïtat del camí.

Dues ratlles formant una “X” indiquen que la direcció és equivocada.

Els senders locals són senyalitzats i mantinguts per les federacions excursionistes locals de cada tram i pels ajuntaments.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies – imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Montserrat, la nostra muntanya

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.Al llarg dels mil•lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteresS’hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.Altres cims montserratins són :

el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera.Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.Des del cim de Sant Jeroni, a 1.236 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància.El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester, el pela-roques o la fagina, entre d’altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l’esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.Es pot accedir al monestir per carretera des de Monistrol de Montserrat, Sant Salvador de Guardiola i el Bruc. També hi pugen l’Aeri de Montserrat des de l’estació de RENFE.  i un tren cremallera des de Monistrol, que pertany als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.També, hi ha els dos funiculars que surten des del Monestir cap a la Santa Cova i cap a Sant Joan.La muntanya també és travessada per diversos senders de gran recorregut i per altres de secundaris.Montserrat, la nostra muntanya !

 

Recull de dades : Viquièdia, Abadia de Montserrat

Adaptació al Text i fotografies : Ramon Solé