Arbres – El Pi de les tres Branques de Sabadell

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

El Pi de les tres Branques de Sabadell, està en terrenys de la finca de can Vilar, important masia del municipi.Molt camins portant fins aquest important i destacable Pi de les Tres Branques.Un d’aquests camins i el mes freqüentat es que des de Sabadell, us dirigiu el torrent de Colobrers que  remuntant-lo, podreu gaudir d’un paisatge natural esplèndid.Al final del torrent, us aproximarà a una pista ample, cal seguir els nombrosos cartells sense deixar el camí principal i  en uns 20 minuts us portarà al Pi de les Tres Branques, situat a la dreta del camí.En les masses forestals d’aquesta zona, l’espècie predominant és el pi blanc juntament amb alzines. Aquests boscos són de gran valor ecològic, constituint un refugi d’espècies d’ocells i mamífers.Cal destacar també el mosaic agra forestal que configuren els camps de conreu amb el bosc, les explotacions agrícoles en general són de secà.El Pi de les tres Branques, son les seves tres branques principals,  com si foren tres pins que s’alcen entre mig de la resta de la vegetació com a un gegant…El Pi de les tres Branques, esta catalogat com a arbre d’interès local.A poca distancia i si seguim el camí, hi ha l’ermita de Tagores.L’altre article esta dedicat  a : L’Alzinar de Can Casamada de Castellar del Vallès

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Imatges de l’Estany de Graugés d’Avià

Recordeu, cada Diumenge publico dos articles !Amb data 07/05/2015 us vaig fer un article sobre “ L’Estany de Graugés d’Aviá”, en el qual us donava a conèixer aquest antic pantà o estany.Gaugrés és un nucli del municipi d’Avià (Berguedà), originat en una antiga colònia agrícola.El nom prové de la masia coneguda actualment com a Casavella de Graugés. Els Rosal, una família d’industrials, van construir en aquest lloc una empresa agrícola amb el sistema de colònia, que ja coneixien prou bé després d’haver creat la colònia Rosal.Construïren a finals del segle XIX, l’estany del mateix nom, amb una fondària de 18 m. i 100 m. d’amplada, amb el qual convertiren en regadiu unes propietats que tradicionalment eren de secà.Per a mes informació podeu accedir a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Graug%C3%A9s

Avui us passo imatges actuals d’aquest Estany , cedides pel nostre col·laborador Fidel Rodríguez.

 

Recull de dades i adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Actualitat : La sequera al Bosc durant l’hivern d’aquest any

Desprès d’una tardor molt generosa en pluges a pràcticament per tot Catalunya, ens hem trobat amb una sequera durant l’hivern d’aquest any, molt severa, diríem que casi no ha caigut ni una gota…El bosc i sota bosc, comencen a fer signes de mancança hídrica, sobre tot en superfície.Es evident a simple vista la sequedat en plantes i gespa natural que depenent de l’aigua majoritàriament.Alguna planta, esta cremada o seca, en definitiva morta en superfície.Altres estan perdent la seva coloració verda per un color groc pàl·lid i es troben retorçades, com si patissin el mal d’aquesta sequera tant continua.Rius, rieres i torrents, o baixen aigua com si fora l’estiu o es troben secs.Fonts naturals que tenien que reviure durant les pluges de l’hivern i estar amb un bon doll d’aigua, les veiem minses o seques.Sols ens queda d’esperar que la primavera ens porti pluja suficient per aguantar els mesos de l’estiu…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé