Avui destaquem : La Font la Trinitat de Batet de la Serra d’Olot

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Per anar a La Font la Trinitat us caldrà que us arribeu al quilomètric 2 de la carretera GI-524 que porta d’Olot a Santa Pau, allí és on surt la carretera GIV-5241 que us cal seguir, a uns de 2,5 quilòmetres trobareu el desviament a l’esquerra que porta a l’església de Santa Maria de Batet,

Us passo informació sobre Batet de la Serra :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Batet_de_la_Serra

Vosaltres us cal seguir quilòmetre i mig més, deixareu a la dreta el trencall que puja al Santuari de la Trinitat i a pocs metres més endavant sereu a La Font la Trinitat de Batet de la Serra.La construcció de la Font es feta amb pedra volcànica.De fet, bona part de l’estructura de la Font, es una gran cisterna amb una portella metàl·lica d’accés; l’aigua és regulada per tres aixetes de polsador, la sobrant cau a una pica allargada.Cal destacar el gravat d’un escut amb una doble creu i la paraula Batet, amb la data 1973.Al damunt de la façana hi trobeu una llosa amb el seu nom : “Font la Trinitat”.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador / Col-laboradora del Blog

La Font de Sant Gil en Núria, com era fa cent anys en rere…

A poca distancia del Santuari de Núria hi ha una Ermita i una Font dedicades a Sant Gil.Segons la tradició, l’ermita es va construir l’any 1615 al lloc on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu, recordant l’estada de sant Gil a la Vall de Núria al voltant de l’any 700.El 1951 es va refer i el 1999 es féu l’última restauració.Cada 1 de setembre, l’ermita de sant Gil és al centre de la celebració de la festa d’aquest sant, presidida pel Bisbe d’Urgell.

Image de Sant Gil dins de l’Ermita sobre de l’altar.

A prop seu, i  front al llac, es troba la font de Sant Gil, famosa per la frescor de les seves aigües durant tot l‘any.És una construcció en forma de petita caseta, tota ella de pedra, amb teulada de lloses a dues aigües i culminada amb una creu de ferro, on antigament havia una capelleta amb el Sant.A cada costat de la font, disposa de dos bancs de pedra adossats a les parets laterals.La gent anava a Núria de pelegrinatge primer a peu i molt mes tard amb el tren cremallera.Sempre s’anava tot fent un passeig primer a l’ermita i desprès a estar una estona o fer una fontada a la font de Sant Gil.Una excursió pel bosc de sant gil era per anar a veure la Cova, on la llegenda diu que el Sant havia viscut.Per a mes informació, podeu consultar a :

http://blogs.descobrir.cat/arbresiboscosdelspaisoscatalans/2013/09/12/passejar-pel-bosc-de-sant-gil-a-la-vall-de-nuria/

 

Recull de dades : Viquipèdia

Text i recull de Postals antigues : Ramon Solé

Arbres – El Xipre del Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Samalús

El Santuari de la Mare de Déu de La Salut, esta en el petit nucli de Samalús en el Municipi de Cànoves i Samalús.El Xipre que ens referim avui esta front mateix del Santuari.Es gran, esvelt, amb una copa vegetal espessa i cònica, un exemplar molt bonic i realment destacable a altres.Tenim dos Xiprers mes que fan de sentinelles a la porta d’entrada a l’Església de Sant Andreu de Samalús, per ho, aquest no son encara tant desarrollats.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : Font de les Olletes de Sant Privat d’en Bas

Per anar a la Font de les Olletes, us caldrà sortir des de Sant Privat d’en Bas, podeu fer un tram amb el vostre vehicle, fins l’Àrea Recreativa “ELS PINS”, on hi ha un Pàrquing.Ara a peu us dirigireu al Restaurant Can Turó, fins una cruïlla amb pal indicador, que marca la direcció a les “Olletes”/ Santa Magdalena. Travessem el Torrent de Can Turó i el camí fa pujada.Es important seguir el camí principal i que trobareu indicadors fins el Santuari de la Mare de Déu de Les Olletes, de camí es algo mes d’una hora.De fet la verge esta dins d’una cova feta en una gran roca, una reixa protegeix la Mare de Deu.Segons la llegenda,  la imatge de la Mare de Deu, fou trobada dins una de les moltes cavitats en forma d’olla que es troben en les roques dels voltants.En un arbre, veureu un cartell que us indica el senderó que teniu que agafar per baixar fins La Font de Les Olletes. L’aigua com podreu veure, es la que baixa del petit torrent.Podeu completar el itinerari visitant l’Ermita Santa Magdalena del Mont i Refugi Emili Triadú, que es trobant a prop.  

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia i Ramon Solé

Per Vacances, visitem Covadonga en el Principat d’Astúries

Manastyir antic_01Covadonga es una parròquia del Concejo de Cangas de Onís en el Principat de Astúries.fjt_01La parròquia inclou el Real Sitio de Covadonga, amb el Santuari, i forma part del Parc Nacional de los Picos de Europa, i en seus 2,54 km² habitant un total de 58 persones.
Covadonga dista uns 11 kilòmetres de Cangas de Onís.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Covadonga - Neixament del Riu 1_01Covadonga ve de Cova d’onnica, amb el significat de : “la fuente de la cueva”.fdrg_01fghjjkk_01En quan el seu origen en la llengua llatina, significaria “Cueva de la Señora” ( Cova Dominica), fent al•lusió al lloc consagrat a la Verge de CovadongaCovadonga - Font 1890_01Es un santuari dedicat a la Verge de Covadonga (La Santina), commemorativa de la Batalla de Covadonga, es el conjunt monumental mes visitat d’Astúries.Covadonga - Cova i Neixament Riu_01L’element central del Santuari, es la Santa Cova, on és troba la Capilla-Sagrario amb la imatge de la Verge de Covadonga i la tomba de Don Pelayo.Covadonga - Neixament B_01Cal destacar tres element , sota d’aquesta cova :Covadonga - Neixament Riu i Font 1_01El Salt d’aigua, mes o menys abundant segons l’època de l’any i la quantitat de pluja o neu acumulada que en el desglaç augmenta considerablement.La Font amb varis brocs, on surt l’aigua que es creu que era medicinal.Covadonga- Font 2_01I el Gorg que es forma a peu de la Santa Cova.Covadonga - Neixament Riu 5_01Covadonga - Neixament Riu 2_01Per a mes informació, us passo un enllaç :

https://es.wikipedia.org/wiki/Covadonga

Covadonga - Neixament Riu 6_01

Recopilació de la informació i les fotografies antigues i fotografies actuals : Ramon Solé