Avui destaquem : La Font de Planells de Sant Ferriol

Des de Besalú agafareu la pista del Santuari de Sant Ferriol, on hi ha la seva Font, que fa uns dies us vaig descriure.

El camí esta ven indicat per cartells que us farà fàcil arribar-vos a la Font de Planells.

Tot passant prèviament per el Sagrat Cor en Puig Cornador, més tard el Coll del Bruc, fins arribar l’encreuament de camins conegut com del Turó de les Ofrenes,

des d’aquest punt, arribareu per una acceptable pista a la Font de Planells.

La Font en sí, esta tancada per una porta metàl·lica.

Disposa en front seu d’una taula i bancs de pedra per fer un àpat.

Es un lloc molt ombriu i fresc tot l’any.

En un costat  hi ha un monument per retre homenatge als maquis assassinats. Podeu saber més a :

https://expresospoliticsdelfranquisme.com/2020/06/25/acte-homenatge-a-joan-panyella-ramon-solsona-i-angel-moreno/

Si anéssiu a l’Ermita de Sant Fruitós podreu

veure un paisatge magnífic.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Santuari de Sant Ferriol a Sant Ferriol

El santuari de Sant Ferriol està situat a tres quilòmetres de Besalú, sobre la vessant dreta del Fluvià, dins el terme del veïnat de Fornells de Besalú. Es té notícia de la seva existència a partir del segle XII, malgrat que la construcció és d’un gòtic decadent del segle XVII.

El Santuari de Sant Ferriol és una obra del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa) protegida com a bé cultural d’interès local.

La Font del santuari de Sant Ferriol és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Trobem tres inscripcions:

“DOMER : FRANCESCH”; “OB/PERACAULAS” i “RES/VICENS : BOQV?”.

Font situada dins d’una arcada i que este de baixar uns esglaons, tot el conjunt es fet de pedra,

creiem que es una cisterna interior on recull l’aigua de les filtracions del terra.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font del Santuari del far de Susqueda

El Santuari de la Mare de Déu del Far corona la punta d’una colossal i impressionant cinglera, silueta inconfusible, a 1.123 metres d’altitud dins del municipi de Susqueda.

Front de la gran explanada del santuari, hi ha una zona de lleure, que s’accedeix per unes escales,

la seva font esta en la vorera de pedra que separa les dues explanades,

la font esta dins d’una estructura de pedra, en forma d’oratori, a sobre  hi ha una capelleta amb la estatueta de la verge,

a sota, trobareu la cara d’un lleó on hi ha un polsador, per que surti l’aigua, caient a una petita pica, tot de pedra. En cada costat hi han uns llargs seients.

Esta situada en un lloc amb arbres que donant una bona ombra a l’estiu, amb varies taules i bancs de pedra, lloc ideal per fer un àpat o descansar.

A peu del camí que va al santuari, podeu veure una petita llacuna.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – L’Auró tombat del Santuari del Remei de Camprodon

Com cada dissabte us presento dos articles 

Des de Camprodon o Sant Pau de Segúries prendreu la C-38 i cal fer via fins al càmping i veïnat de Creixenturri de Camprodon, en el marge esquerre del riu Ter. Un camí de terra porta al santuari del Remei, visible de lluny per la seva gran alçada.Aquest arbre es troba front i a un costat de la façana de Santuari; l’Auró tombat del Remei, la seva característica son les 7 branques que neixen a 1,3 m seguint l’eix del tronc des del marge i pugen verticals.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de Teresa de Camprodon

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Teresa, es una de les fonts mes llunyanes del municipi de Camprodon, diríem que esta mes a prop de Sant Pau de Segúries.Per anar hi, cal que ho feu per la carretera C-38 de Sant Pau de Segúries a Camprodon, poc abans de creuar la carretera el riu Ter, pel pont de la Rovira,cal deixar-la per una pista que va direcció al Santuari del Remei, seguiu sempre aquesta direcció, al poc deixareu a l’esquerra l’entrada de Can Peric, i en algo mes de mig quilòmetre  trobareu a peu de muntanya i a la dreta, La Font de Teresa .La Font es tota d’obra feta amb pedra de la zona,en cada costat te uns allargats abeuradors.Actualment , no hi raja aigua  semblaria que la canalització estaria trencada,en la part dreta i mes a sobre de la font, hi ha una forat on surt aigua

i es perd pel camí.

Deuria ser una font amb un bon caudal d’aigua, molt important per els remats de les rodalies que anirien a beure-hi.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Arbres – Arbres de les rodalies del Santuari de la Salut de Sabadell

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

El Santuari de la Salut de Sabadell, es troba a 226 m d’altitud a la serra de Sant Iscle, situada al nord-est del nucli de població de Sabadell.L’Església està voltada de bosc, principalment  de Pins, alguns d’ells d’una alçada considerable.També cal destacar en les zones ombrívoles i en les parts mes baixes, hi ha Plataners de considerable alçada i gruix de tronc.En les rodalies del Santuari, hi ha arbres de diferents tipus i són molt mes joves.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Santuari del Remei de Camprodon

Com cada diumenge us presento dos articles

La Font del Santuari del Remei de Camprodon, està situada a prop i a un costat del Santuari.Per anar-hi, podeu fer-ho des de Camprodon o Sant Pau de Segúries, cal  prendre la C-38 i fer via fins al veïnat de Creixenturri, en el marge esquerre del riu Ter,un camí de terra us portarà  fins a la porta del Santuari del Remei.La Font disposa d’un gran banc a cada costat i fa una certa forma semicircular, tota l’estructura es de pedra.No te tub, ni tampoc disposa des de fa anys d’aigua.Darrera de l’estructura de la Font, disposa d’uns arbustos per mitigar el vent a la gent que estigues seguda.Front la Font, hi ha dos pilars grossos, que no sabem si podrien ser d’unes taules rodones de pedra.Des de aquest punt, podem veure una bona vista de les muntanyesi el bosc de les rodalies.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Camí de l’hivern, en La Vall de Núria

Una vegada situats a Núria i visitat com és preceptiu el Santuari i el bar, on podreu prendrà un desdejuni matinal, cal pensar de fer alguna de les rutes que ens ofereix per les seves rodalies.Si és com ara que estem camí de l’hivern, tenim primer de tot saber el grau de dificultat que ens podem trobar,quin temps farà el dia a realitzar la ruta, també per exemple, com estan els camins, grau de neu si es el cas, etc…teniu d‘anar preparats amb l’equipament de vestuari i utensilis adients.Penseu que no es fa igual en el mateix temps i grau de dificultat un itinerari a la primavera, com a l’estiu o com ara, que estem camí de l’hivern, el temps poc canviar de sobta i tendre un ensurt.També, es important tenir un coneixement elemental d’orientació en muntanya i saber si hi ha algun refugi per la zona.Ara camí de l’hivern, no trobareu neu o serà poca, sempre val mes que us sobri un bon equipament, que us faci falta.Cal portar el mòbil ven carregat de bateria, però de prendrà de la ubicació que esteu, que us arribi o no la senyal.A la Vall de Nuria, hi ha moltes senyals que us indicant el camí per on anar i el mes curt de l’objectiu que tingueu a fer.En cas de pèrdua o accident, no dubteu ni perdeu temps, truqueu al 112 o autoritats locals dels pobles propers o inclòs demanar ajuda en aquest cas, a les autoritats franceses.Penseu que el camí pot semblar que es fàcil, que no entranya dificultats, però recordeu que esteu a l’alta muntanya al Pirineu,axo pot fer que les distancies us semblin curtes i realment no ho son.No sols cal vigilar si hi ha neu o fa una turmenta sobtada, un altra circumstància meteorològica pot ser la boira,gran perill en desorientar-nos i perdés i poder caure per un desnivell o barranc.Si no coneixeu les muntanyes de les rodalies de la Vall de Núria, millor sempre anar amb una persona que ho conegui o un guia.No obstant mai cal tindre por a les muntanyes si no cal tindre el respecta necessari i ser prudents, evitarem ensurts.

vaca morta

Si aneu per la Vall de Núria a fer una ruta,que us vagi molt be i gaudiu de la muntanya i de la natura en general.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font la Trinitat de Batet de la Serra d’Olot

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Per anar a La Font la Trinitat us caldrà que us arribeu al quilomètric 2 de la carretera GI-524 que porta d’Olot a Santa Pau, allí és on surt la carretera GIV-5241 que us cal seguir, a uns de 2,5 quilòmetres trobareu el desviament a l’esquerra que porta a l’església de Santa Maria de Batet,

Us passo informació sobre Batet de la Serra :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Batet_de_la_Serra

Vosaltres us cal seguir quilòmetre i mig més, deixareu a la dreta el trencall que puja al Santuari de la Trinitat i a pocs metres més endavant sereu a La Font la Trinitat de Batet de la Serra.La construcció de la Font es feta amb pedra volcànica.De fet, bona part de l’estructura de la Font, es una gran cisterna amb una portella metàl·lica d’accés; l’aigua és regulada per tres aixetes de polsador, la sobrant cau a una pica allargada.Cal destacar el gravat d’un escut amb una doble creu i la paraula Batet, amb la data 1973.Al damunt de la façana hi trobeu una llosa amb el seu nom : “Font la Trinitat”.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador / Col-laboradora del Blog

La Font de Sant Gil en Núria, com era fa cent anys en rere…

A poca distancia del Santuari de Núria hi ha una Ermita i una Font dedicades a Sant Gil.Segons la tradició, l’ermita es va construir l’any 1615 al lloc on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu, recordant l’estada de sant Gil a la Vall de Núria al voltant de l’any 700.El 1951 es va refer i el 1999 es féu l’última restauració.Cada 1 de setembre, l’ermita de sant Gil és al centre de la celebració de la festa d’aquest sant, presidida pel Bisbe d’Urgell.

Image de Sant Gil dins de l’Ermita sobre de l’altar.

A prop seu, i  front al llac, es troba la font de Sant Gil, famosa per la frescor de les seves aigües durant tot l‘any.És una construcció en forma de petita caseta, tota ella de pedra, amb teulada de lloses a dues aigües i culminada amb una creu de ferro, on antigament havia una capelleta amb el Sant.A cada costat de la font, disposa de dos bancs de pedra adossats a les parets laterals.La gent anava a Núria de pelegrinatge primer a peu i molt mes tard amb el tren cremallera.Sempre s’anava tot fent un passeig primer a l’ermita i desprès a estar una estona o fer una fontada a la font de Sant Gil.Una excursió pel bosc de sant gil era per anar a veure la Cova, on la llegenda diu que el Sant havia viscut.Per a mes informació, podeu consultar a :

http://blogs.descobrir.cat/arbresiboscosdelspaisoscatalans/2013/09/12/passejar-pel-bosc-de-sant-gil-a-la-vall-de-nuria/

 

Recull de dades : Viquipèdia

Text i recull de Postals antigues : Ramon Solé