Llibre recomanat: «La font de la Mare de Déu», de Manlleu

Fitxa Tècnica

Autor : Arimany i Juventeny, Joan.

Museu del Ter: Ajuntament de Manlleu, 2022.

191 pagines

ISBN 978-84-09-

40610-4. 21 €.

Disponible també en línia a: https://www.museudelter.cat/publicacions-en-linia/la-font-de-la-mare-de-deu-2022/

Dades generals :

De llibres dedicats exclusivament a una font, no n’hi ha gaires. Han de ser fonts realment importants i comptar amb molta documentació relacionada per tenir el mèrit d’omplir les pàgines d’un volum sencer.

Aquest és el cas del llibre que ressenyem en aquesta ocasió, dedicat a la Fonts de la Mare de Déu, a Manlleu (Osona), a cura de Joan Arimany.

Aquesta font, en el seu emplaçament actual al centre de la ciutat, a pocs metres de la parròquia de Santa Maria, fou inaugurada el 1722. Així doncs, el 2022 es van celebrar 300 anys de la seva construcció. Per a Manlleu representa un punt molt important, jaque al llarg de la història ha estat el principal recurs per obtenir aigua potable.

El llibre comença amb una secció dedicada a la importància de l’aigua per a la vida, i una breu història de l’abastament d’aigua a Manlleu (p. 13-39). Es dona notícia d’altres fonts i pous. El capítol central (p. 41-91) està consagrat a la font mateixa, amb la descripció detallada de la construcció on es troba, la imatge de la Mare de Déu que li dona nom i els diferents episodis pels quals ha passat fins al dia d’avui. El darrer capítol (p. 93-137) tracta de la devoció a la Mare de Déu i els costums i tradicions que s’han donat al voltant de la font. En destaquen els goigs, dels quals se n’han conservat nombroses edicions. Es descriu també la festa que anualment s’hi celebra per Corpus.

En annex es transcriuen vint notícies de premsa sobre la font. Tot el llibre està farcit de notes documentals que són testimoni de les moltes hores de recerca que l’autor ha esmerçat consultant la premsa local i monografies prèvies.

A més, el llibre inclou nombroses fotografies i dibuixos a tot color que en faciliten la lectura i que complementen molt bé aquesta magnífica monografia.

El fet que el llibre es trobi disponible en línia gratuïtament a partir del lloc web del Museu del Ter, en facilita molt la difusió i la consulta. L’autor, llicenciat en Humanitats i màster en Gestió Cultural, treballa a la biblioteca pública de Manlleu, i és un especialista en religiositat popular.

Des del seu lloc web (http://joanarimanyjuventeny.cat/) es té accés gratuït a la revista especialitzada en relíquies de la qual ell és l’ànima (Reliquiae sanctorum in Catalonia).

En conclusió: un llibre que no pot faltar en cap biblioteca especialitzada en fonts.

Enhorabona a Joan Arimany per la minuciosa i rigorosa feina feta, i al Museu del Ter i l’Ajuntament de Manlleu per haver-la posat a disposició de tothom via Internet.

Tant de bo que en altres poblacions on una font té una presència més que notable segueixin aquest model.

Autor del text i recull de dades : Amadeu Pons i Serra

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons

Avui visitem : La Font de Su de Riner

Su és un poble del municipi de Riner (Solsonès). L’any 2020 tenia 34 habitants. Està situat a l’extrem meridional d’aquest terme, sobre uns plans a la capçalera de la riera de Matamargó, a una altitud de 726 metres sobre el nivell de la mar. El lloc consta d’un nucli de cases d’estil romànic i gòtic agrupades al voltant de l’església parroquial de Santa Maria.

Aquest indret ja és citat l’any 1055 (originalment com a Suu) moment en el qual formaven part del domini del vescomtat de Cardona. Antigament, formava un comú independent de Riner, tot i que a mitjans del segle XIX ja formava part del terme municipal de Riner. Al nord-est del poble hi ha l’antiga casa i capella de Sant Diumenge.

KODAK Digital Still Camera

La Font de Su, esta situada en una plaça dins del nucli antic de Su.

Es molt senzilla, adossada a un mur, l’aigua surt d’una aixeta polsador i cau a una vella pica.

En cada costat hi ha un seient de la mateixa obra fet tot de pedra.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Avui destaquem : La Font de Santa Maria del Ginestar de Sant Gregori

Santa Maria de Ginestar és una església del municipi de Sant Gregori (Gironès), situada a prop de la carretera GI – 531 cal entrar pel km 11.

Una vegada visitada l’Església, seguiu un camí fins arribar a la seva Font.

Aquesta esta sota d’un rocam, brolla l’aigua d’un forat i va a parar a un petit bassal.

En temps de pluges és una font amb un cabal considerable.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres – El Pi gran de Sant Martí Sarroca

Aquest  Pi gran està entre l’Església de Santa María i el Castell de Sant Martín Sarroca.

Es un pi de tronc gruixut i no massa alt, però si que disposa de grans branques en tot el Pi,

sobre tot la més baixa es de dimensions molt destacades,

que fa que sigui en tot el seu conjunt un gran pi.

Per la seva protecció, per evitar que els cotxes el puguin danyar, se ha posat al seu voltant un petit mur circular.

No tenim constància de la seva edat, però sí que està en bones condicions de conservació.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la plaça del Cementiri de Talamanca (Bages)

La Font de la Plaça del cementiri esta al començament del carrer Nou, just al costat de l’absis de l’església de Santa Maria de Talamanca.

Historia :

  • A la plaça on avui trobem la font hi havia l’antic cementiri de l’església de Santa Maria de Talamanca, que es troba just al costat.
  • Ara fa uns vint anys, aquest espai es va transformar.
  • El cementiri es va ubicar uns metres cap a migdia i el nou solar es va convertir en una petita placeta, complementada amb la font.

Boixa encaixada a l’antiga peanya del púlpit del capellà, d’una sola peça de pedra circular, amb un peu trapezoïdal i amb una pica de pedra picada quadrangular reaprofitada.

L’element circular té 125cm de diàmetre, mentre que la pica presenta unes mesures de 80cm d’ample x 83cm de llarg x 40 cm de fons.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Quim Serdà Manau

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de Santa Maria del Grau de Fals de Fonollosa

A prop del nucli de Fals del municipi de Fonollosa, hi ha el Mas El Grau, que s’arriba per la carretera BV-3012, tot agafant una bona pista fins aquest mas,

al costat esquer del mas hi ha l’ermita de Santa Maria del Grau, en una paret exterior on forma un angle hi ha el Pou,

és sec i ven antic, fins i tot, dins hi ha crescut  una jove figuera.

El Pou esta semi cobert i construït amb pedres grans , i relativament  ben conservat.

A sota de l’ermita, hi ha un espai que es agradable, amb un alzinar i font que fa de bon estar,

recordeu que esteu en una finca privada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Plataner de Santa Margarida del Cairat d’Esparreguera

Santa Margarida del Cairat és una església d’Esparreguera del segle IX-X i d’estil medieval pre-romànic, està ubicada a la carretera B-113 a 500 metres de Can Paloma i al peu de l’antic camí de Monistrol.

A l’altra costat de la citada carretera i en front de l’església, hi ha un plataner destacable,

amb un bon tronc i amb allargades branques,

llàstima al no estar cuidat, hi una que s’ha trencat i pot tindre fongs o altres invasors  que puguin anar deteriorant aquest plataner.

Text i Fotografies: Ramon Solé

El pou de la casa de Santa Maria de Cornet de Sallent

Una vegada situats en l’església de Santa Maria de Cornet de Sallent, us cal que pugeu unes escales que hi ha en la casa del costa, allí trobareu una font i un pou.

El Pou, esta adossat a la font i aquesta a la casa o masia.

El poc que sobresurt podem veure que te una estructura quadrada, a sobra disposa d’un brocal de quatre suports metàl·lics, sobre el qual s’instal·la una politja, per pujar i baixar el recipient o el cub, ara no existent.

També, hi ha una tapadora per evitar que caigui brutícia al seu interior i evitar possibles accidents. A sota ens crida l’atenció que esta gravat l’any 1690.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de la casa de Santa Maria de Cornet de Sallent

Una vegada situats en l’església de Santa Maria de Cornet de Sallent, us cal que pugeu unes escales que hi ha en la casa o masia del costa, allí trobareu la font i un pou.

La font decorada amb trencadís de rajoles a colors que fan la silueta d’un peix i d’una estrella,

al centre hi ha l’aixeta polsador, l’aigua cau a una pica de pedra rodona.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de Santa Maria d’Horta d’Avinyó

Santa Maria d’Horta d’Avinyó  esta a prop de la ctra. Avinyó-Artés, km 48,5 d’Avinyó, també es pot arribar per la C-25, sortida 151.

Entre l’església i la masia annexa, fa una raconada on esta situada la font.

La seva construcció es senzilla, a cada costat unes columnes de totxos.

i a sobre disposa d’una petita teulada,

a dins es feta d’uns rocs i al centre hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica.

A sobre trobem la inscripció de l’any 1958.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero