En Santa Maria de Montcada en la cantonada de la cruïlla dels carrers de l’Alzina amb Terra Nostra, hi ha l’Alzina vella. De fet, aquest Alzina ja fa anys que va morir, sols hi ha com a testimoni, el seu tronc sec, junt amb l’Alzina jove.
Us adjunto la fotografia dels anys 40 del segle passat, on podem apreciar una Alzina plena de vida…
Actualment, crec que l’Alzina jove mereixeria que s’ampliés el lloc on esta ubicada, i que pugui creixa amb amplada i alçada.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Molt antiga i popular és La Font de la Mitja Costa de Santa Maria de Montcada.
Any 1918
Podem accedir des d’aquets municipi o per el camí del costat del Cementeri de Montcada i Reixac.
El Turó de Montcada abans de ser perforat durant anys i anys per ASLAND, tenia unes set fonts naturals, sols tres perduren ara com ara en el que queda del Turó, la Font Pudenta, la Font de la Vinya situada entre uns horts, i la que avui dediquem l’article, La Font de la Mitja Costa.
Font aquesta que des de la mitat del segle XIX fins a principis de segle passat, s’anava amb família i amics els festius a passar al dia i fer bones FONTADES, axó si amb alegria, cançons i jocs per la canalla.
Havia la creença que era molt bona i medicinal, els metges de l’època aconsellaven anar a prendre les aigües; els aiguaders agafaven aigua d’aquesta Font o de la Font del Ferro, i amb càntirs carregaven els rucs i la portaven a vendre a la ciutat de Barcelona.
No fa pas masses anys la Font de la Mitja Costa, va començar a estar molt abandonada, per ho gràcies a l’actuació del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, recordem que esta el Turo de Montcada inclòs dintre del Parc, és va portar a terme la seva recuperació ambiental de les rodalies de la Font.
Està situada i ven visible, en una cruïlla del camins, un d’ells prové de Santa Maria, l’altre de Montcada i un altre és el que baixa del que queda de dalt del Turó.
Font mitja Costa – any 1998- Arxiu Rasola
S’han posat unes taules i seients de fusta per així poder fer un pic nic ( Fontada), papereres, i un lloc amb cartells informatiu d’aquest sector del Parc i de les seves Fonts Naturals.
El segle passat, la Font era molt humil, en mig d’una explanada casi a nivell del terra, el suficient per poder agafar-hi aigua, axó si, bona de les bones ! ; la beta d’aigua surt actualment d’una estructura metàl·lica a peu d’una paret, on hi ha escrit el seu nom i s’escola per una pica enreixada.
L’aigua va a parar a un nivell mes baix, on esta el camí de pujada des de Santa Maria, en la paret de la dreta trobarem un reduït i antic abeurador. (anomenat també, Font Falsa)
Per ho, això no s’acaba aquí, va conduïda l’aigua a una petita basseta, situada a sota del mateix camí i front de l’abeurador (esquerra), que te la finalitat concreta perquè els animals puguin beure aigua i a la vegada és un petit lloc on podrem amb paciència veure animalons que viuen dins de la bassa.
Bona recuperació de la Font de la Mitja Costa per part del Consorci i que entre tots els que la visitem i gaudim d’aquest lloc, la conservem i respectem tot l’entorn. !!!
Text i Fotografies : Ramon Solé
