Llibre recomanat : L’aigua a la serra de Sobremunt

Fitxa Técnica :

Títol : L’aigua a la serra de Sobremunt

Autors: Antoni Cirera i Assumpta Vila

Col·leccions: La teva biblioteca

Editat : Centre d’Estudis Voltreganès

Any edició : 2019

Pagines : 124

ISBN : 978-84-9766-660-2.

Preu : 15 €.

Dades generals :

Acaba de publicar-se una guia dels punts d’aigua de la serra de Sobremunt.

Aquesta serra es troba al nord-oest de la comarca d’Osona, entre Sant Hipòlit de Voltregà i el petit poble de Sobremunt, a la subcomarca del Lluçanès. El territori estudiat inclou també part dels termes municipals de les Masies de Voltregà i de Santa Cecília de Voltregà.

El llibre va ser presentat el passat  25 de maig de 2019 a Sant Hipòlit de Voltregà.

En total s’hi descriuen 44 punts d’aigua:

34 fonts, cinc pous, tres bassots, una deu i una mina.

El llibre es presenta en forma d’itinerari excursionista, i s’estructura en quatre rutes circulars: Llevant, Baga, Solei i Ponent.

Cada itinerari està molt ben detallat, amb croquis dibuixats a mà per no perdre’s i anar trobant les diferents fonts, pous, i altres.

Moltes d’aquestes fonts, més de trenta, han estat recuperades i restaurades per Josep Rabionet, Esteve Cirera, Antoni Cirera i altres afeccionats a les fonts i a la natura.

Sense aquesta intervenció, moltes d’aquestes fonts s’haurien perdut, ja que una font demana un manteniment regular, i moltes cases de pagès de l’entorn han deixat de ser habitades permanentment.

En conclusió, un nou llibre que no pot faltar a cap biblioteca especialitzada en fonts, que registra i divulga unes fonts ben boniques, amb indicacions molt clares per accedir-hi. Felicitem els seus autors i a tota la colla de bones persones (començant per Josep Rabionet) que, amb la seva feina desinteressada, permeten la conservació d’aquest patrimoni humil però interessant de cultura popular.

 

 

Aportació d’aquesta informació és gràcies a :

Amadeu Pons i Serra

col·laborador dels Blogs Rasola.

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons

 

La Riera de Sorreigs, un bon lloc per fer una caminada

La Riera de Sorreigs és un curs d’aigua de la comarca d’Osona, afluent, per la dreta, del Ter, que neix al vessant W del massís dels Munts, entre el cim i el collet de Sant Agustí, dins el municipi de Sant Agustí de Lluçanès. També,  hi ha qui diu que neix a Sant Boi de Lluçanès.Després de travessar el terme de Sant Boi de Lluçanès, s’endinsa, dins el Municipi de Sant Martí de Sobremunt, en l’engorjat dels Guiterons.Passa pel petit Pantà de Sorreigs , ( que fa temps us vaig fer un article), mes tard trobareu el saltant i Gorg Negre, mes a vall està la Font de la Gorga Blava, on creuem a l’altra banda de la riera,  ja dins el terme de Santa Cecília de Voltregà, a la plana de Vic.S’uneix al seu col•lector aigua avall de la Gleva, al límit dels termes de les Masies de Voltregà i de Gurb de la Plana…fins que troba la carretera de Barcelona a Puigcerdà on passa per sota, continua direcció Est i va a desembocar per la dreta en el riu Ter, a prop de Manlleu.Al llarg del curs de la Riera de Sorreigs,  hi transcorre paral·lel el sender de petit recorregut PR C-46, on es pot fer diversos itineraris o rutes de muntanya.La Riera de Sorreigs, en general és un curs d’aigües tranquil·les, en canvi, pot sobtadament creixa i ven fort en el cas de pluges fortes o molt fortes, per tant cal anar en conta.En alguns punts podreu passar la riera per les passeres que trobareu.Podeu arribar-vos des de qualsevol municipi en que passa, tant de pujada o baixada, es igual, de bonic el recorregut i molt tranquil.

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodrigues i Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Avui destaquem : la Font de la Gorga Blava de Santa Cecília de Voltregà

Des del poble de Santa Cecília de Voltregà,  sortirem pel camí que porta a dalt del turó , on esta l’ermita de Santa Perpetua, que disposa per les rodalies d’una bonica taula amb bancs un barbacoa, un rellotge de sol i el seu mirador a la Plana de Vic.

Ermita

Una vegada finalitzada la visita, seguirem el camí que ara baixa direcció a la riera de Solreig. Allí remuntarem la citada riera,  en algun dels trams, el camí pràcticament  passa per dintre mateix de la riera, cal fer una mica d’aventura, i ajudats d’unes cordes que es troben permanentment allí instal·lades, podrem seguir fent via al nostre destí.

ljhg

unnamedHavans d’arribar al Gorg Negre, ens haurem trobat la font de la Gorga Blava, que te forma de caseta i ubicada a peu del camí. En general disposa tot l’any d’un bon cabal d’aigua.

2225210

Passat el Gorg Negre el camí dona a un molt mes ample. Podem tornar a Santa Cecília, per un altra camí que passa a l’altre costat de la Riera i és de mes bon caminar. O be, remuntar la riera fins el poble de Sobremunt  o una tercera opció es anar al poble de Sant Bartomeu del Grau.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

 

 

 

La Llegenda de Les bruixes del gorg Negre del Sorreigs de Santa Cecília de Voltregà

La llegenda popular diu que a prop del Gorg Negre de la riera de Sorreigs hi ha el lloc conegut com la plaça de les Bruixes. Era el punt de reunió de la bruixes de la comarca, i quan volien fer mal al pagesos dels pobles propers, feien els seus sortilegis i provocaven que del Gorg Negre sortissin les grans tempestes i xàfecs que en moltes ocasions acabaven amb les collites fetes totalment malbé. ffg A prop del citat Gorg i a la seva vora, hi havia un pedregar que feien com uns sotets, que ara ja no en queda res perquè el glaç, el sol i la pluja s’han emportat la roca i és com s’hi l’hagués llimada, ara ja no es nota res. 20140615_151406 La contra ofensiva per evitar aquests mals, era que  els capellans del poble i baixaven cap la riera de Sorreigs en processó i allà, en els sotets hi posaven l’aigua beneita. I acte seguit beneïen aquell lloc, així com el Gorg i la plaça de les bruixes, perquè no hi haguessin aquells temporals i les bruixes s’allunyessin del lloc. 20140615_152128 A continuació tornaven pel mateix camí resant i fins l’església del poble per donar gràcies a Deu.

Recopilació del text : Ramon Solé

Fotografies :  Ramon Badia