Llegendes de Sant Vicenç Ferrer i el Pou de Montmeló

 

L'Antic Hostal i Pou en Montmeló d'on va ser extreta la llegenda ...

L’Antic Hostal i Pou en Montmeló d’on va ser extreta la llegenda …

L’Hostal de la Grua, amb data 1409, es trobava a la vora del camí ral de Girona, a mig quilòmetre del nucli de Montmeló, on avui hi ha el barri del Sant Crist de la Grua. Es trobava davant de la capella del Sant Crist , i sembla que acollia peregrins que feien la ruta del camí de Santiago.

La Llegenda 1ª :

“Quan Sant Vicenç Ferrer predicava per Catalunya arribà un dia a l’hostal de la Grua, entre Mollet i Parets. Acompanyaven el Sant una gran gentada. L’hostaler es veié atrapat, car no tenia menjar ni per un començal. El Sant beneí els terrossos d’un camp proper a l’hostal i a l’instant es convertiren en pa i altres delicats queviures i beneí també l’aigua d’un pou veí, que era molt profunda i difícil d’abastar, i a l’instant pujà a flor del brocal convertida en un vi deliciós. L’hostaler veia en el prodigi del Sant una manera de fer un bon guany, i en lloc de donar de menjar de franc, ja que res no li costava, o a un preu molt baix, el volia fer pagar a un preu molt fort. El Sant aconsellà tothom que no pagués; quan tothom estigué ben satisfet tornà a beneir el camp i el pou. El camp tornà a convertir-se en terrossos i mai més no ha llevat i l’aigua del pou es va eixugar per sempre. L’hostal sempre més fou pobre i la misèria el perseguí”.
La Llegenda 2ª :

A finals del segle XIX es va recollir una llegenda sobre Sant Vicenç, que feia referència a l’hostal de la Grua . En primer lloc, s’ha de notar que en aquest passatge no apareix cap referència a una imatge del Sant Crist ni a un pou que esdevenen elements molt importants en una llegenda que va recollir Vicenç Plantada al 1893, segons la qual el Sant Crist de la Grua de Montmeló (Vallès) hauria estat deixat en aquest indret per sant Vicenç Ferrer:

“(…) seguint á Sant Vicents Ferrer molta gent pera escoltar sa santa paraula, al arribar al hostal de la Grua á la vesprada venien tots amb fam. Demanà, lo Sant, que hi havia pera menjar y beure; y li respongué l’hostaler: un tros de pa florit y cosa de dos porrons de vi agrós. Feu posar tota la gent á rengles; beneí lo pa i el pou amb lo citat Sant Crist; ‘s posà á repartir pa quès tornà fresc, atipant á tothom; tragueren galledes y més galledes plenes del pou havent se tornat l’aigua vi saborós. En vista d’aqueixos dos miracles, lo citat Sant digué: conec que aqueix siti, atrau á tant sagrada Imatge y per això vos la hi deixo. L’hostaler, avaro com ell sol. Tancà lo pou y feu pregonar lo vi; però al anar per vendre’n trobà que tornava ésser aigua.”

El 1959 la capelleta fou traslladada a l’indret actual i el pou fou derruït.
Recopilació del Text i Fotografia

Ramon Solé