Llibre recomanat : Els banys de mar a Catalunya

Fitxa tècnica

Autora : Mercè Tatjer

Pes del producte : 300 g

ISBN-10 : 8472460940

ISBN-13 : 978-8472460942

Tapa tova amb 184 pàgines

Dimensions : 15 x 2 x 23 cm

Editorial : Albertí Editor; N.º 1 edició (10 maig 2012)

Idioma: Català

Preu : 15,20 €

Sinopsi

Saps quan es van obrir els banys Orientals de Barcelona? Quan va néixer la Costa Brava? Com eren els càmpings de Gavà i Viladecans? A quin any s’instal·laren els primers banys de Tarragona? Com sorgí la Costa Daurada?

L’objectiu d’aquest llibre és aproximar-nos al litoral, entre principis del segle XIX i finals del segle XX, per assistir a la seva evolució fins a esdevenir un espai d’oci i de banys de mar. Ens endinsarem en la descoberta dels establiments balnearis i cercarem el com i el perquè de la seva existència, quan la gran majoria han desaparegut a conseqüència de les recents transformacions. Visitarem i reviurem els banys de Sant Sebastià, els de Sant Miquel i els Orientals de Barcelona; els banys Colón i els de Santarromana de Caldetes; les casetes desmuntables de Montgat; els establiments termals de Llavaneres; el balneari Monte Bello d’Arenys de Mar; els de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols; la vila de Roses i la cala Montjoi, com a llocs de referència de la denominada Costa Brava; el complex turístic de la Pineda, entre Gavà i Viladecans; la platja de Castelldefels; el nucli del Garraf, el complex Terramar de Sitges; Vilanova i la Geltrú; el municipi de Calafell, el balneari d’aigües medicinals de Coma-ruga i la platja de Sant Salvador del Vendrell, que contribuïren a configurar el caràcter de la costa de Ponent; la platja del Miracle de Tarragona; Salou i el naixement de la Costa Daurada.

En definitiva, un recorregut a través d’unes instal·lacions que, des de finals del segle XIX, van ser capaces de competir amb les ja existents a la Mediterrània francesa i les costes atlàntica i cantàbrica. El text va acompanyat amb 145 imatges, postals de l’època i fotografies.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del barri de can Nei de Pont de Molins

Per anar a veure aquesta font del barri de can Neri de Pont de Molins, us cal sortir del poble per la carretera GIV-5041direcció a Boadella d’Empordà, al poc arribareu a la Barriada de can Nei, on hi ha l’església de Sant Sebastià de Molins i cementeri.

Però, la seva font és situada a peu de carretera, adossada a la paret d’una casa, esta dins d’una gran arcada d’obra, surt aigua generosament, cal baixar uns esglaons, l’aigua no es potable.

Podem veure en imatges d’arxiu, com estava abandonada fa uns quants anys en rere,

a pesar que tenia un cartell que indicava que es conserves neta, estava plena de deixalles i de vegetació…

Aquí teniu un bon exemple de com s’ha volgut conservar la font.!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Banys de Sant Sebastià o Balneario de San Sebastian de la Barceloneta de Barcelona

Avui us passo dos articles

La Platja de Sant Sebastià esta situada al barri de la Barceloneta de Barcelona. És la platja situada més a ponent i és una de les platges més grans de Barcelona amb una llargada aproximada de 660 metres de longitud, juntament amb la platja de la Barceloneta és la més antiga i de major tradició, atès que molt a prop tenen la seu clubs esportius de gran rellevància a la ciutat per les seves activitats relacionades amb la mar.

Cent anys en rere, concretament al 1928 va ser inaugurat, el denominat “Balneario de San Sebastian”, popularment conegut con Banys de Sant Sebastià.

L’emblemàtic recinte va ser obra de l’arquitecte modernista Antoni Millàs.

Foren els primers banys  en acceptar persones dels dos sexes al mateix recinte, disposava d e piscines, el Casino dels Banys de Sebastià,

I un destacat restaurant.

Va ser molt popular entre la gent de Barcelona, tal com podem veure amb les imatges d’època.

Molta gent anava a l’estiu a fer els “Banys de Mar”, i realment s’omplia tota la llera de la platja de Sant Sebastià.

Pocs anys després deixaria de funcionar tot el conjunt amb l’arribada de la Guerra Civil.

A final dels anys 80 es van enderrocar l’edifici i el seu lloc es va instal·lar el Club Natació Barcelona i el Club Natació Atlètic Barceloneta, amb noves i modernes  instal·lacions.

 

Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font de Tortonell de la Vall d’en Bas

Com cada diumenge avui us presento dos Articles

Per anar a la Font de Tortonell, cal que des de les Preses agafeu el carrer Sant Sebastià o, el que és el mateix, la carretera GIP – 5226, direcció a Sant Privat d’en Bas,poc abans del barri El Malloll, hi ha un trencall a l’esquerra que us caldrà agafar,en el mateix punt que per una passera creueu el riu Gurn, i cal que estigueu molt a tens, allí al costat del marge drets d’aquest petit riu, esta aquesta antiga font.La Font agafa el nom de la masia propera de can Tortonell.Fa casi un any i mig, que es va netejar de vegetació les rodalies de la Font de Tortonell, com podeu veure, torna a estar plena de vegetació.El dia 22 de març de 2018,coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, es va procedir a la seva recuperació.

http://www.vallbas.cat/promocio-variable/recuperada-la-font-de-tortonell-coincidint-amb-el-dia-mundial-de-laigua/

L’aigua surt d’un gran forat en la paret, a traves d’unes lloses i cau a novell de terra, on es forma com una retenció d’aigua gracies a unes pedres i desaigua directament al riu.La Font de Tortonell, és una de les fonts de la Vall d’en Bas amb mes cabal d’aigua permanent tot l’any.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador