Arbres : La Font del Castanyer del Figaró i el Pi gran

En la setmana que he dedicat a les fonts, avui dissabte que habitualment us presento un Arbre destacat, serà La Font del Castanyer del Figaró i el Pi gran,  l’objectiu :

Des de Figaró, anireu per la carretera asfaltada que porta a l’ermita romànica de Sant Pere de Vallcàrquera i al seu Veïnat, tot paral·lels a la riera de Vallcàrquera, situada al fons i a la vostra esquerra.Quan arribeu davant de La Font del Molí situada a peu de camí, en front mateix les restes del Molí, trobareu un pont, des d’allí us caldrà agafar un camí no massa ampla, el seguireu mes de 300 metres sense deixar-lo, fins arribar a un eixamplament del camí, a l’esquerra veureu un notable Pi pinyoner, que ja vàrem fer esment en el seu dia, La Font  del Castanyer  està en un racó a la vostra dreta.Esteu en una de les zones de bosc mes selvàtiques de Vallcàrquera, és un lloc molt ombrívol. Curiosament, fa uns trenta anys en rere, molta gent anava a passar per les rodalies de la font el dia, en les explanades que hi ha, ara son plenes de vegetació.És una Font molt solitària, donat que raja aigua contades vegades i la gent no hi va per estar-hi.La construcció és senzilla, formada per un mur  en forma de semi – circumferència, on al mig hi ha el tub, l’aigua cauria a una petita pica. Com és pot veure actualment està seca i la pica plena de fulles.Dos seients fets de troncs d’arbre us invitant a fer un descans o aprofitar de mes fer un àpat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Demá serà l’últim dia dedicat a la setmana de les Fonts.

La mina del Socau del Figaró

Des del Figaró teniu de seguir la carretera asfaltada que us portarà a la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera, amb vehicle o a peu podreu anar-hi.A partir d’aquest punt, és millor continuar a peu l’ara pista ampla de terra, al poc trobareu una cruïlla de camins, el de l’esquerra va cap a l’ Escola de Natura; vosaltres agafeu la pista de la dreta i passareu per can Matamoros; arribats a la cruïlla de Can Dosrius , seguiu el camí de la dreta que aviat creua la riera de Vallcarquera  i tot seguit deixeu els senyals del PR C-33 que continuen per una bona pista muntanya  a munt cap a direcció a Sant Cristòfol de Monteugues i a La Garriga.Cal que agafeu el camí que va fet una certa pujada tot paral·lel a la riera. En uns quinze minuts i a la vostra dreta haureu arribat a la Mina de Socau, situada en un revol a la dreta i a peu de muntanya.No confondre en una cova aquesta mina, va tindre un període curt d’explotació, des dels anys 1880 fins al 1895, donat aquest període tant curs, la Mina de Socau, tampoc no és massa gran.Va ser una explotació de magnetita, òxids de ferro i granats.En l’actualitat, si mireu d’entrar aneu en molta cura, per possibles despreniments  interns i que hi ha un gran bassal d’aigua en el seu interior.Com a complement, i front mateix de la Mina, hi baixa un corriol uns metres a una explanada molt bonica i ombrívola on hi ha unes grans pedres que us podent fer de taula i seient.

Text i Fotografies : Ramon Solé