Avui destaquem : La Font dels Peons de la Vall de Bianya

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

La Font dels Peons, esta situada en un marge del bosc, des del coll del  Capsacosta direcció tot baixant cap a Sant Pau de Seguries.Es una senzilla Font, on l’aigua surt d’un tub en la paret de la muntanya i al costat del camí, i cau l’aigua format un petit bassal, on no hi ha pica. En el cartell, podem llegir el nom de la font i l’any 1947 –  EC.Durant tot l’any, disposa de mes o menys aigua continua.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La llegenda del Mariner de Sant Pau

Fa molts i molts anys, un mariner vivia a l’Empordà i feia viatges mar enllà fins a Mallorca. La seva família l’esperava impacient quan tornava de la mar per gaudir  les hores de lleure tots plegats. Però un dia, tot es va capgirar. Quan era mar endins, el cel s’enfosquí com les entranyes d’una balena i un vent huracanat començà a sacsejar amb fúria la nau. Tot invocant a la verge del Carme va aconseguir salvar-se mentre veia com la nau se li feia miques. Quan arribà a port, veié desesperat com la mar havia arrasat la seva casa i s’havia endut tots aquells que estimava. Sol i trist, va agafar l’únic objecte que li quedava: un rem, i decidí allunyar-se del mar fins a un lloc on ningú no conegués què era el rem que duia amb ell.marinerany_01Era la tardor i les fulles dels arbres començaven a caure quan va arribar a Banyoles. Les noies filaven vora el llac, semblaven bona gent, però quan va veure l’aigua del llac, va recordar-li massa la seva antiga llar i va decidir marxar. Tot caminant i buscant un lloc on quedar-se, ja era prop de nadal i va decidir parar-se a Besalú. Els nois i noies del poble jugaven a la plaça, estaven contents, i fins i tot el convidaren a afegir-s’hi. Però quan preguntà a una noia si sabia què era l’objecte que portava i li va dir que era un rem, va decidir seguir el seu camí.DSCN5331_01Mirant les serralades, va travessar boscos i prats i arribà a Olot. Ja era dilluns de Pasqua i quan va veure un grup de gent reunida en un dels barris d’Olot es va parar. Celebraven la Pasqua i ballaven el ball del Triai.

Tot i que els va trobar bona gent i acollidors, quan va demanar a diverses persones què era l’objecte que portava i una li va respondre: un rem. Va pensar que calia continuar el seu camí.

I va arribar a Sant Pau de Segúries… Des del primer moment s’hi sentí com a casa. Allà també estaven de festa, en una ermita a prop del poble. Ells si que van prendre el seu rem per una pala de forner, que és un pala per treure i posar el pa del forn.

I allí es va quedar, va refer la seva vida, va tornar a formar una família, va fer de pagès i va construir una masia que avui encara podem veure, la masia s’anomena : El mariner de Sant Pau.

Poble de Sant Pau de Seguries - anys 1950

Poble de Sant Pau de Seguries – anys 1950

Us passo la llegenda escrita per Mn. Jacint Verdaguer :

https://detroiaaitaca.wordpress.com/2013/10/20/ulisses-a-sant-pau-de-seguries-lo-mariner-de-sant-pau-de-mossen-cinto/

Llegenda popular del Poble de Sant Pau de Seguries

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Bon Nadal a tots i totes ! Avui us presento, tres llegendes sobre el Nadal

DSCN1839_011.- La Llegenda – L’Arbre de Nadal
Es diu que una freda nit d’hivern, un nen buscava refugi.
Un llenyataire i la seva esposa van rebre’l a casa seva i li van donar de menjar. Durant la nit, el nen es va convertir en un àngel vestit d’or: era el nen Déu. Per recompensar la bondat dels ancians, va prendre una branca d’un pi i els va dir que la sembressin, prometent-los que cada any donaria fruits. I així va ser com aquell arbre va donar pomes d’or i nous de plata.

nj_01A mesura que passaven els anys, i amb l’arribada de l’hivern la família del llenyataire vestia els seus arbres (quan perdien fulles) perquè els bons esperits que en ells habitaven no marxesin. Els adornaven amb pomes o pedres pintades i així cada any tornava l’esperit de l’àngel.DSCN1838_01Es diu que aquest va ser l’origen de l’arbre tal i com el coneixem avui. Les boles de cristall es van incorporar al voltant de l’any 1750 en Bohèmia i el costum de l’arbre es va estendre per Europa i Amèrica durant el segle XIX.

kouhg_012.- La Llegenda – El Mariner de Sant Pau
Aquesta llegenda del Mariner de Sant Pau és una llegenda catalana de la qual va ser transmissor Mossèn Jacint Verdaguer.
Fa molts i molts anys, un mariner vivia a l’Empordà i feia viatges mar enllà fins a Mallorca. La seva família l’esperava impacient quan tornava de la mar per disfrutar les hores de lleure tots plegats. Però un dia, tot es va capgirar. Quan era mar endins, el cel s’enfosquí com les entranyes d’una balena i un vent huracanat començà a sacsejar amb fúria la nau. Tot invocant a la verge del Carme va aconseguir salvar-se mentre veia com la nau se li feia miques. Quan arribà a port, veié desesperat com la mar havia arrasat la seva casa i s’havia endut tots aquells que estimava. Sol i trist, va agafar l’únic objecte que li quedava: un rem,i decidí allunyar-se del mar fins a un lloc on ningú no conegués què era el rem que duia amb ell.

bnfEra la tardor i les fulles dels arbres començaven a caure quan va arribar a Banyoles. Les noies filaven vora el llac,semblaven bona gent, però quan va veure l’aigua del llac,va recordar-li massa la seva antiga llar i va decidir marxar. Tot caminant i buscant un lloc on quedar-se, ja era prop de Nadal i va decidir parar-se a Besalú. Els nois i noies del poble jugaven a la plaça, estaven contents, i fins i tot el convidaren a afegir-s’hi. Però quan preguntà a una noia si sabia què era l’objecte que portava i li va dir que era un rem, va decidir seguir el seu camí.DSCN1837_01Mirant les serralades, va travessar boscos i prats i arribà a Olot. Ja era dilluns de Pasqua i quan va veure un grup de gent reunida en un dels barris d’Olot es va parar. Celebraven la Pasqua i ballaven el ball del triai. Tot i que els va trobar bona gent i acollidors, quan va demanar a diverses persones què era l’objecte que portava i una li va respondre: un rem. Va pensar que calia continuar el seu camí.
I va arribar a Sant Pau de Seguries. Des del primer moment s’hi sentí com a casa. Allà també estaven de festa, en una ermita a prop del poble. Ells si que van prendre el seu rem per una pala de forner, que és un pala per treure i posar el pa del forn. I allí es va quedar, va refer la seva vida, va tornar a formar una família, va fer de pagès i va construir una masia que avui encara podem veure. La masia s’anomena: El mariner de Sant Pau.
Per això també el gegant de Sant Pau és un mariner per recordar aquell home que un dia va arribar al poble per quedar-s’hi.

gh_013.- La llegenda – Una ànima en pena
La llegenda del rei Artús va ser popular al territori deltaic, sobretot a Provençana, l’actual l’Hospitalet de Llobregat. Una part del Prat fins a la seva independència al segle XVI era possessió de Provençana, que correspon a l’Illa de Banyols. DSCN1836_01Aquesta llegenda tradicional correspon a una mescla entre el Rei Artur, personatge del segle VI i membre de la taula rodona, i de la tradició del Mal Caçador.

n_01Una nit de Nadal, Artús va abandonar la Missa del Gall per córrer darrera d’una llebre blanca, que anteriorment ja se li havia escapat i estava obsessionat. Va ser condemnat a córrer eternament darrera d’aquesta llebre. Posteriorment, en una nit de Nadal, dos masovers van sortir a caçar ànecs salvatges i van desestimar les campanades de Santa Eulàlia de Provençana. La mala sort és que va aparèixer Artús amb els seus gossos i al davant la seva llebre, els dos masovers es van llançar també a la persecució. Es diu que un va desaparèixer sota el fang i l’altre va aparèixer en estat de bogeria.

gh (2)_01La llegenda present a Catalunya, és coneguda com Artús el Damnat, que correspon a una ànima en pena. La tradició diu que cada any durant la nit de Nadal es sent un soroll procedent del seu corn.

DSCN1933_01Recopilació de Llegendes sobre Nadal i Fotografies : Ramon Solé