Pous de Glaç de Mogoda de Santa Perpetua de Mogoda (Vallès Occidental)

Pou Gran

Els dos Pous de Glaç de Mogoda està a prop de la Plaça del Molí (en la Mogoda) de Santa Perpetua de Mogoda.

Pou Gran i Pou Petit

Historia:

  • Pous de glaç de Mogoda (CANYAMERES, 2009: 116-118). Els pous de glaç formen part d’aquell grup d’estructures de l’àmbit rural que com diria l’expressió popular: fan de mal conèixer. Generalment han deixat poc rastre escrit. Esbrinar la seva cronologia per la via dels documents resulta força complicat, i en la majoria de casos no hi ha resultats. S’ha de tenir en compte que hi ha moltes zones límit pel que fa a hores de fred, ja que normalment aquestes estructures productives es situen en zones de major alçada, a la muntanya i a les planes interiors, àrees més fredes que la plana del Vallès.
  • Tant els pous de Sant Oleguer i Ribatallada a Sabadell com els de Mogoda o can Donadeu aprofiten el diferencial tèrmic que hi ha al Ripoll i el Baix Vallès durant l’hivern i que predisposa a patir més intensament les situacions d’inversió tèrmica i per tant glaçades més fortes. Un dels factors determinants per a la ubicació de pous de glaç era la distància als possibles centres de consum.
  • En el cas dels pous del Vallès això no era cap limitació, sinó més aviat un avantatge. La limitació venia donada per les hores de fred. Un mínim de fred suficient per “empouar” garantia uns menors costos, donada la proximitat a centre de consum com la ciutat de Barcelona”.
  • Hom està d’acord que si bé la tècnica de la conservació de la neu i el glaç és coneguda des de l’antiguitat, però no és fins l’època moderna i especialment als segles XVII i XVIII quan a casa nostra podem parlar d’una indústria de l’obtenció, la conservació, el transport i el consum de glaç.
  • En aquest sentit, les dades que tenim dels pous de glaç de Mogoda són del segle XVIII.
  • El pou de glaç gran de Mogoda ja estava construït l’any 1718 i aquest mateix any es començava a fer el pou petit: “També y tenim un pou de glas gran que est any se ha tret que era ple, aventlo començat de traurer a 10 de juny y averlo acabat de traurer a tres de juriol, 1233 cargas.
  • Constant les cargas del 9 de juny, a 9 sous la carga, y les de juriol a 10 sous. Se ha tret 559 lliures. Sense 10 carregas que se’n tragué per nosaltres, y quatre sen da de limosna als Pares Capuchins de Barcelona. Les 1015 càrregas a 9 sous valen 456 lliures (…) Est any (1718) se fa lo altre pou petit,”
  • El més d’octubre de 1774, dos regidors de Barcelona, el marquès de Lló (Domènec de Mota i d’Arenys) i Francesc de Portell, acompanyats dels experts Joan Soler i Lluís Sadurní Galí, visitaren diversos pous de glaç dels Vallès i el Maresme per encàrrec del consistori barceloni, amb l’objectiu d’estudiar les possibilitats de subministrament de glaç a la ciutat. En l’informe fan referència als dous pous de Mogoda a més de diverses consideracions que ratifiquen el que s’ha dit a l’inici sobre hores de fred al Vallès, i costos de transport.
Pou Gran

Els Pous de glaç de Mogoda, es troben situats a la plaça del molí de Mogoda, a pocs metres de l’antic molí de Mogoda, actualment en runes. Des del nucli urbà l’accés a Mogoda es fa des d’una rotonda situada entre les avingudes Onze de setembre i avinguda Mossèn Jacint Verdaguer. Si es continua cap a llevant per l’avinguda Onze de setembre es troba una segona rotonda on cal trencar a la dreta. Seguint la pista arribem pel camí la Bòbila Bellsolà al nucli de Mogoda. Els pous es troben al nord-oest del nucli de Mogoda. Aquest nucli es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol.

Pou Gran

Els pous de Mogoda estan formats per dues construccions de planta circular, secció cilíndrica i volta en cúpula. El pou més gran sabem que ja estava construït l’any 1718. El pou petit situat just al costat de ponent, és el que es veu primer, es va realitzar a l’any esmentat. Es tracta de construccions soterrades, obrades amb còdols barrejats amb maons i lligam de morter de calç.

Pou Petit

El pou petit conserva la volta en cúpula, amb una part descoberta protegida per una reixa metàl·lica. A la part inferior, del parament exterior no soterrat s’hi observa una obertura d’accés al pou. Quan el pou estava en funcionament, una vegada carregat, es tapaven les obertures amb lloses, portes, pedres, etc.

Vistes Pous

El glaç natural s’obtenia de fonts i mines pròximes que durant l’hivern quedaven glaçades, o bé de basses de poca fondària i de grans dimensions construïdes expressament. En el que és ara un camp de futbol, hi havia l’antiga bassa del Moli de Mogoda, que també hauria servit per a tal fi.

Pou Petit

Observacions:

Puntualment alguns diumenges el Grup Pro-Arqueologia organitza visites guiades als pous de glaç de Mogoda. Sense senyalització informativa. Les coordenades corresponen al pou gran, que és el de fet que apareix topografiat en tots els mapes. Les coordenades del pou petit són: x: 433049.96; Y: 4598110.86; Z: 67m snm.

Vistes Pous

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultutal – Diba.

Autor de la fitxa: Goretti Vila i Fàbregas

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Per la vora del riu Ripoll, les activitats de lleure a Sabadell

DSCN4086_01Les activitats de lleure o a l’aire lliure son molt freqüentades per la gent de SabadellDSCN4087_01 i rodalies, podem veure a diari i incrementat el seu nombre, els dissabtes i festius la presencia de molta gent, caminant, passejant sols , acompanyats o amb el gos, anant d’excursió, corrents, fent BTT, a cavall,….. cadascú adaptant-se a les seves possibilitats.DSCN4151_01Tenen diferents llocs de lleure tot vorejant el riu per els camins que hi passant per la seva llera, DSCN4128_01a vegades per la dreta i en altres llocs per l’esquerra o amb les dos possibilitats i en cada sentit.DSCN4135_01Trobem varies fonts naturals properes a aquests camins, com la font dels Gitanos, la font dels Degotalls, la font de la Mina, entre altres.Ft dels Gitanos 2_01DSCN4131_01DSCN4133_01En algunes d’aquestes fonts, hi han taules amb seients de fusta o be, seients sols, per fer un descans o portar a terme un mos.DSCN4130_01En altres llocs del recorregut hi han petites àrees de descans o zones mes amplies que durant tot el dia trobarem ple de gent, fins i tot dinant, com el cas de l’àrea que hi ha prop de l’ermita de Sant Vicenç de Junqueres.Area RecreativaJonqueres_01Destacarem, que podem fer una ruta de mobilitat i gimnàstica, tot seguin els consells que hi han en els plafons a tal respecta,DSCN4127_01 i aparells que trobarem, també, al costat de les pistes que anem passant.DSCN4138_01DSCN4129_01
Així mateix, el creuar d’una banda a l’altra del riu, no representa cap problema, DSCN4090_01son nombroses les passeres i/o ponts peatonals que hi ha en tota la seva vora.DSCN4148_01DSCN4079_01A l’allarg de tot aquest recorregut, ens cridarà l’atenció varis cartells explicatius d’on estem i el que podem veure en aquell lloc, sempre es d’agrair sobre el terreny el que podem conèixer, com exemple, un antic molí o fabrica, uns aiguamolls, unes instal•lacions esportives com les de Sant Oleguer, unes fonts, horts, i molt mes…que anireu descobrint si mai heu estat per la vora del riu Ripoll.DSCN4134_01
Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pou de Glaç de Sant Oleguer de Sabadell

DSCN4076_01Es troba a la confluència del torrent de Sant Oleguer amb el riu Ripoll, al pla dels Cartrons, front mateix de les instal•lacions esportives municipals conegudes com Les Basses.DSCN4077_01El pou de glaç de Sant Oleguer, conegut també per pou d’en Bruguera el va construir, poc abans de 1678, el pagès de la vila de Sabadell, Domènec Bruguera.DSCN4073_01Va entrar en ple funcionament a partir del segle XVIII, quan la indústria del gel natural prengué volada, perquè el seu ús era ja completament generalitzat en la vida quotidiana, per a la conservació d’aliments i la seva utilització era constant en fondes, tavernes i hospitals i que estava molt proper a Sabadell i altres ciutats.DSCN4070_01DSCN4069_01Podem fitxar-nos que es va construir al peu d’un petit turó que fa de mur protector natural.DSCN4078_01El pou te una construcció cilíndrica, de 8.80 m de diàmetre interior màxim i amb una alçada total, des de la base fins al punt més alt de la coberta, d’11 m.DSCN4072_01L’únic element que sobresurt és la coberta octogonal, que permetia un millor resguard del vent o de la pluja i fins i tot de la mateixa insolació. Les teules que la protegien eren esmaltades de color verd. També és visible, a la banda est, l’obertura per on s’introduïa i s’extreia el glaç.DSCN4075_01 Com és habitual en aquest tipus d’estructures, 3/4 parts del volum de la construcció es troben enterrades al subsòl, fet que permetia aprofitar la inèrcia tèrmica del terreny i afavoria una bona preservació del glaç que s’hi guardava.DSCN4074_01El conjunt estava format pel pou i 12 basses o eres de congelació, que s’omplien amb aigua de la font Vella del mas Verger. DSCN4068_01És un dels mes grans del Vallès Occidental i esta molt ben conservat en tota la seva estructura bàsica.DSCN4071_01
Recull de la informació i Fotografies : Ramon Solé