Aus de Sant Llorenç de Munt i l’Obac

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac està format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. Té una superfície protegida de 13.694 haectàrees repartides entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental, el Moianès.

Els seus cims principals són el Montcau (1.056,7 m) i la Mola (1.101,9 m),[2] on hi ha el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt.

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac forma part de la Xarxa d’Espais Naturals gestionada per la Diputació de Barcelona. L’interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac va justificar la seva creació com espai protegit, per fomentar l’ús racional del territori i fer possible l’aprofitament ordenat dels seus recursos.

Les aus representen el grup més nombrós dels vertebrats del massís. Les més comunes són la merla (Turdus merula), el tudó (Columba palumbus), el gaig (Garrulus glandarius), el pit-roig (Erithacus rubecula) i les mallerengues (Parus spp.), que hi crien.

A les parts baixes del massís hi abunden el pinsà (Fringilla coelebs), la cadernera (Carduelis carduelis), els sits (Emberiza spp.), la puput (Upupa epops) i el tord (Turdus philomelos), que nidifica en un dels seus límits més meridionals a la Península.

De tant en tant, apareixen al cel alguns rapinyaires com l’àliga perdiuera (Hieraaetus fasciatus), astors (Accipiter gentilis), esparvers i falcònids; molt excepcionalment es poden contemplar voltors (Gyps fulvus) i, potser, l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), extints ambdós com a nidificants.

També cal remarcar la presència d’algunes parelles de ducs (Bubo bubo), que han desaparegut en gran part d’Europa, mentre que aquí són presents encara en els penyals més feréstecs de les canals.

Bassa d’aigua

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llegenda : Com es va formar la Muntanya dels Pirineus

Les muntanyes són un mon de Llegendes, les de Montserrat , del Montseny, de Sant Llorenç de Munt, del Pedraforca, i podríem seguir nombrant muntanyes, on es parla de bruixes, dones d’aigua, follets i éssers vius de la foscor, els encantats i encantades, i éssers vinculats a la mitologia, que tradicionalment  anaven passant de veu a veu, les àvies als nets al costat de la llar de foc.

Avui us recullo una tradicional Llegenda de com es va formar Els Pirineus :

“ La llegenda  ens diu que la princesa Pirene tenia una gran bellesa i vivia a la Península Ibèrica. Tenia molts pretendents, però el seu cor estava reservat a Hèrcules, amb qui es veia d’amagat als boscos. El pare de Pirene, Túbal, els va descobrir i va desterrar a Hèrcules, però Pirene seguia visitant els boscos amb l’esperança de trobar-se’l.

En una d’aquestes passejades Pirene va trobar-se amb Gerió, un horrible monstre amb tres caps que volia casar-se amb la princesa, Pirene va escapar corrents pel bosc, però Gerió, per impedir la seva fugida va incendiar els boscos, les flames gracies al vent, van córrer mes que Pirene ocasionant-li cremades mortals.

Els crits de dolor de Pirene mal ferida, van avisar a Hèrcules, que tot i que va matar al monstre, sols va poder arribar per a declarar-li amor etern, no va poder impedir la mort de Pirene als seus braços. Hèrcules va sepultar la seva estimada dins d’una muntanyes enorme de pedres feta per ell.”

D’aquesta manera van néixer els Pirineus, segons la llegenda…

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de la llegenda, adaptació al Text : Ramon Solé / Fotografies : Oriol- Solé Salvador

La Cova del Manel a Sant Llorenç de Munt

img-20161010-wa0017_01Per anar a la Cava del Manel, podreu arribar ven a prop amb vehicle, caldrà agafar la carretera BV-1221, de Terrassa a Talamanca, i dins del municipi de Matadepera i passat el kilòmetre 7, hi ha l’entrada a la dreta de la pista de can Robert i can Pobla. Podeu deixar aquí el vostre vehicle o en l’aparcament de la masia de can Robert.img-20161008-wa0016_01Cal seguir a peu fins a can Pobla, front de la casa surt un sender que va direcció a la Mola,img-20161010-wa0001_01 tindreu que pujar per “la canal de can Pobla”; aneu amb compta de no perdre l’equilibri, en uns deu minuts arribareu a la Cova del Manel.img-20161010-wa0014_01També des de La Molà on està situat el Monestir de Sant Llorenç del Munt,img-20161008-wa0001_01 podeu fer la baixada, en aquest cas caldrà millor portar alguna corda per anar mes segurs.img-20161008-wa0010_01La cova del Manel, és també coneguda com la cova Nova o cova Roja.img-20161008-wa0015_01 Donat que te un accés fàcil i un recorregut no massa complicat per això, és molt freqüentada per excursionistes i aficionats a l’espeologia on es podent posar en pràctica els seus coneixements.img-20161008-wa0012_01Axó si, cal portar força llum i amb roba apropiada, donat que te un recorregut d’uns 800 metres.img-20161010-wa0015_01 Al principi amb molta terra i després hi ha llocs de fang08_01 i també, podeu trobar aigua, amb un desnivell  de 64 metros.img-20161008-wa0013_01Us faig arribar, Informació general sobre la Cova del Manel, podeu consultar a :

http://pepelufaespele.blogspot.com.es/2008/02/la-cova-del-manel.html

07_01Es una cova que val la pena veure-la be, donat que te llocs que la roca ens dona formes molt interessants.06_01A prop, hi trobareu l’avenc de La Pobla, no us recomano que entreu.img-20161010-wa0005_01En cas de que vulgueu fer un dinar casolà, podeu pujar a la Mola on hi ha el restaurant.img-20161010-wa0004_01

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé Salvador

La Bassa de La Mata al Parc de Sant Llorenç del Munt

Des de Terrassa anirem a Matadepera i ens en filarem per la carretera BV- 1221, fins el Coll de Estenalles, on a la nostra dreta hi ha la casa d’Informació del Parc de Sant Llorenç del Munt i La Mola.

La Mata

A l’esquerra tenim una pista que puja fins la gran Masia de la Mata, enseguida veurem la gran Bassa de la Mata, que és subministra gracies al recull de l’aigua de la pluja.

Vista general 2

És un lloc important per veure amfibis i altres animalons que depenen de l’aigua.

Vista general

Aquest lloc es punt de partida de varies rutes o excursions, una de les quals que es pot fer fàcilment, és anar fins la molt coneguda Font Freda.

Bassa La Mata

Per a mes informació :

http://trailsantllorenc.blogspot.com.es/2011/01/bassa-de-la-mata-900-m.html#.U26JGqJaRco

Text i recull de fotografies

Ramon Solé