Tres llegendes de la Roca d’en Pla de Sant Hilari Sacalm

Primera Llegenda

Conta la llegenda que pujant cap a la Roca d’en Pla per la drecera hi havia una gruta. L’entrada d’aquesta es trobava situada a la part posterior de la roca que hom anomenava dels Encantats, situada gairebé al capdamunt de la drecera, a mà dreta. Segons comenten les males llengües, a partir de les 12 de la nit se sentien els cants de les nimfes que suposadament vivien i dormitaven dins la gruta.Molts hilariencs eren coneixedors d’aquest fet i pel poble es va començar a dir que si algú entrava a la gruta abans de les dotze de la nit  era probable que en sortís amb quelcom de valuós, però, això sí, havia d’entrar-hi sobretot abans de les dotze de la nit. Sembla ser que si aquest fet succeïa era no s’havia de mirar allò que hom s’emportava fins haver passat el rierol que travessava pocs metres abans d’entrar al poble.

A bona hora una minyona hilarienca va entrar a la gruta i en va sortir amb el davantal ple de vés a saber què. Evidentment coneixia la història, i molt bé sabia que no li era permès de fer el tafaner, però la seva curiositat la va trair abans d’arribar al rierol. Així doncs, el que va observar fou un munt de sègol. Va esclarissar-lo amb la mà per veure si hi havia alguna cosa més i va observar quatre puntets que brillaven. Sembla ser que si la minyona no hagués fet el que no tocava, en travessar el rierol el sègol hauria esdevingut or…

Segona Llegenda

Des de temps immemorial, fins fa pocs anys, a la mort de la mestressa de Can Rovira, última supervivent de la família, unes tovalles es col·locaven a l’altar que s’erigia davant la casa la diada de Corpus.

Es diu que les tovalles eren dels Encantats que habitaven en un palau sota terra, en el lloc de la Roca d’en Pla.

la Roca d’en Pla.

Un dia que els Encantats tenien les tovalles esteses a les roques, va passar per aquell indret l’hereu de Can Rovira i, en veure-les, se li va ocórrer agafar-les, marxant a més córrer cap a casa seva.

Els Encantats, que ho van veure, el seguiren per empaitar-lo, i ja quasi el tenien quan començaren a dringar les campanes de Sant Hilari, que tocaven a ànimes. Els Encantats van cessar la persecució, però cridant ben fort li digueren :

Guarda bé aquestes tovalles, ja que tot aquell qui les conservi mai no podrà ésser pobre.

En efecte, a Can Rovira foren un dels propietaris més forts de Sant Hilari.

Tercera Llegenda

La llegenda de la Roca d’en Pla diu que cada any, per la nit de Sant Joan, s’obre una escletxa. D’aquesta en surten tot de bruixes que aprofiten la nit per fer maldats tot donant una volta per l’indret arribant fins a Matagalls.Un cop s’acaba la nit, tornen al seu amagatall fins l’any següent.

Informació :

La Roca d’en Pla és una muntanya de 903 metres que es troba al municipi d’Arbúcies, a la comarca de la Selva. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 298103001). Al costat mateix hi ha l’Ermita del Nen Jesús de Praga.

la Roca d’en Pla i l’Ermita del Nen Jesús de Praga

 

 

Recull de les Llegendes i Fotografies antigues : Ramon Solé

Montserrat, la nostra muntanya

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.Al llarg dels mil•lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteresS’hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.Altres cims montserratins són :

el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera.Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.Des del cim de Sant Jeroni, a 1.236 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància.El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester, el pela-roques o la fagina, entre d’altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l’esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.Es pot accedir al monestir per carretera des de Monistrol de Montserrat, Sant Salvador de Guardiola i el Bruc. També hi pugen l’Aeri de Montserrat des de l’estació de RENFE.  i un tren cremallera des de Monistrol, que pertany als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.També, hi ha els dos funiculars que surten des del Monestir cap a la Santa Cova i cap a Sant Joan.La muntanya també és travessada per diversos senders de gran recorregut i per altres de secundaris.Montserrat, la nostra muntanya !

 

Recull de dades : Viquièdia, Abadia de Montserrat

Adaptació al Text i fotografies : Ramon Solé

El massís de Montserrat, un paisatge singular i únic

monastir_01El massís de Montserrat, en l’any 1987 va ser declarat Parc Natural per garantir-ne la seva conservació, la degradació abans d’aquesta data era un constant amb molts incendis forestals, deixalles arreu i pràcticament sense una regulació d’aquest espai natural, que es el cor de Catalunya, tant espiritual  com de paisatge singular i únic.DSCN0016_01agulla a primer terma_01És caracteritza per un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.DSCN0028_01Altres cims molt populars en el mon de l’escalada, són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, entre molts altres.agulles_01També, en el seu interior, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres molt visitades per la gent que els agrada aquest tipus d’activitat.DSCN0022_01baixan al monastir_01Montserrat és un lloc idoni per practicar-hi activitats a l’aire lliure, com l’escalada, vies ferrades, senderisme en nombrosos camins, senders i canals mes o menys complicats, que a vegades cal tenir un bons coneixements o/i experiència, així, com portar el material adient per cada activitat.DSCN0028_01Podem accedir a Montserrat per carretera, amb el Tren de Cremallera o be, amb l’Aeri.pont acces aeri_01ja arriba aeri_01Aquest últim, l’Aeri, sempre que he pujat o baixat m’ha causat una estranya sensació, des de por, fins i tot, que sigui una aventura…per la pujada o descens rapit que suposa, i veure en primera ma el paisatge si tenim la sort que sigui un dia ven clar.cistella aeri_01aeri de cap al riu_01baixada aeri_01Parlàvem de senderisme, son nombrós els itineraris a poder fer, en aquest cas a nivell de família,com per exemple, el camí que puja des del Monestir fins les rodalies de Sant Joan.st joan_01 ermita de st. joan_01O be, pujar directament a Sant Joan pel Funicular i des d’allí fer una ruta circular i en descens que ens portarà de nou al Monestir, pel pas dels francesos ( escales)pas dels francesos_01Des del Monestir, també podem pujar pel pas dels francesos i derivar-nos a l’ermita Sant Benet, o be, seguir pujant i arribar al turó mes elevat de la serra, a Sant Jeroni.st jeroni_01Montserrat, amb boira o dia clar, es un lloc sorprenent casa vegada que si va, i mes si este la afició de fer fotografies a la natura, aquí es podem gaudir-ne sempre, la vegetació, els escarpats o pics i també, si tenim paciència, podem veure la fauna salvatges d’aquestes contrades, i ser objectiu de la nostra càmera.M. desde st. joan_01Per informació complementaria :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat

Text i Fotografies : Ramon Solé