Avui destaquem : La Font del Cirerer o La Font Nova del Cirerer de Sant Hilari Sacalm

Cada diumenge us presento dos articles sobre les Fonts

Com a continuació del primer article d’avui, que us he presentat la Font Antiga del Cirerer, ara em toca fer ressenya de la Font del Cirerer o La Font Nova del Cirerer.

Les dues Fonts estan molt a prop entre elles, al costat del Passeig de la Font del Cirerer, a tocar de la plaça de l’Ajuntament , per tant està dins del casc urbà.

Esta adossada a la paret formant part del mur de contenció, esta feta de pedra neta relligada i en cada costat formada de seients. Com moltes de les font naturals de la població l’aigua surt per un gruixut broc d’acer inoxidable, i cau a una pica rectangular.

Durant el dia hi ha molta gent de la Vila i de fora que van a recollir aigua amb un nombre important de garrafes, per la seva qualitat.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font Antiga del Cirerer de Sant Hilari Sacalm

Com cada diumenge us presento dos articles sobre les Fonts

La Font Antiga del Cirerer esta a prop de l’ajuntament i a sota del Passeig de la Font del Cirerer, a poca distancia de la Font del Cirerer o Nova, que desprès us comentaré.

Esta a dins d’una volta de maons, ven pintada part de la seva estructura, hi ha a la dreta que es feta de rocs.

L’aigua surt d’un broc d’acer inoxidable i cau a una pica enreixada a cada costat hi ha uns pedrissos d’un pam, posar ampolles i/o garrafes, mentre s’omplen.

A la dreta  te un banc per seure amb respatller.

Front la Font disposa d’un jardí amb jocs infantils i hotel d’insectes.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font del Petrinxo de Sant Hilari Sacalm

Com cada diumenge us presento dos articles

La Font del Petrinxo esta en un racó enjardinat, on s’ajunten els carrers de les Guilleries i Vallclara al barri del Petrinxo de Sant Hilari Sacalm.

Esta en un mur fet de pedres tot donant una forma de semi circumferència.

D’una aixeta de polsador surt l’aigua i cau a una pica que forma un llarg banc que ressegueix el mur, el qual li fa de respatller.

A la paret en un costat de la font hi ha el cartell del seu nom i a un costat, un cartell on hi ha una explicació com va sorgir el barri.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Tres llegendes de la Roca d’en Pla de Sant Hilari Sacalm

Primera Llegenda

Conta la llegenda que pujant cap a la Roca d’en Pla per la drecera hi havia una gruta. L’entrada d’aquesta es trobava situada a la part posterior de la roca que hom anomenava dels Encantats, situada gairebé al capdamunt de la drecera, a mà dreta. Segons comenten les males llengües, a partir de les 12 de la nit se sentien els cants de les nimfes que suposadament vivien i dormitaven dins la gruta.Molts hilariencs eren coneixedors d’aquest fet i pel poble es va començar a dir que si algú entrava a la gruta abans de les dotze de la nit  era probable que en sortís amb quelcom de valuós, però, això sí, havia d’entrar-hi sobretot abans de les dotze de la nit. Sembla ser que si aquest fet succeïa era no s’havia de mirar allò que hom s’emportava fins haver passat el rierol que travessava pocs metres abans d’entrar al poble.

A bona hora una minyona hilarienca va entrar a la gruta i en va sortir amb el davantal ple de vés a saber què. Evidentment coneixia la història, i molt bé sabia que no li era permès de fer el tafaner, però la seva curiositat la va trair abans d’arribar al rierol. Així doncs, el que va observar fou un munt de sègol. Va esclarissar-lo amb la mà per veure si hi havia alguna cosa més i va observar quatre puntets que brillaven. Sembla ser que si la minyona no hagués fet el que no tocava, en travessar el rierol el sègol hauria esdevingut or…

Segona Llegenda

Des de temps immemorial, fins fa pocs anys, a la mort de la mestressa de Can Rovira, última supervivent de la família, unes tovalles es col·locaven a l’altar que s’erigia davant la casa la diada de Corpus.

Es diu que les tovalles eren dels Encantats que habitaven en un palau sota terra, en el lloc de la Roca d’en Pla.

la Roca d’en Pla.

Un dia que els Encantats tenien les tovalles esteses a les roques, va passar per aquell indret l’hereu de Can Rovira i, en veure-les, se li va ocórrer agafar-les, marxant a més córrer cap a casa seva.

Els Encantats, que ho van veure, el seguiren per empaitar-lo, i ja quasi el tenien quan començaren a dringar les campanes de Sant Hilari, que tocaven a ànimes. Els Encantats van cessar la persecució, però cridant ben fort li digueren :

Guarda bé aquestes tovalles, ja que tot aquell qui les conservi mai no podrà ésser pobre.

En efecte, a Can Rovira foren un dels propietaris més forts de Sant Hilari.

Tercera Llegenda

La llegenda de la Roca d’en Pla diu que cada any, per la nit de Sant Joan, s’obre una escletxa. D’aquesta en surten tot de bruixes que aprofiten la nit per fer maldats tot donant una volta per l’indret arribant fins a Matagalls.Un cop s’acaba la nit, tornen al seu amagatall fins l’any següent.

Informació :

La Roca d’en Pla és una muntanya de 903 metres que es troba al municipi d’Arbúcies, a la comarca de la Selva. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 298103001). Al costat mateix hi ha l’Ermita del Nen Jesús de Praga.

la Roca d’en Pla i l’Ermita del Nen Jesús de Praga

 

 

Recull de les Llegendes i Fotografies antigues : Ramon Solé

Riera de Santa Coloma, al pas pel Municipi de Maçanet de la Selva

La riera de Santa Coloma és un dels afluents mes destacables del riu la Tordera que recorre la plana de la Selva.De fet aquesta riera neix a les Guilleries i discorre de nord-oest cap a sud-est fins a passar Riudarenes i llavors gira bruscament cap al sud-oest fins a la seva desembocadura a la Tordera, a l’alçada de Fogars, en total uns 33 km.Drena, amb dificultat, una conca de 324 km2 a la plana de la Selva.Els seus afluents més importants són:

La riera de Castanyet.  La riera d’Esplet. La riera de Vilarràs. La riera de l’Esparra. La riera de Santa Maria o de Caldes. La séquia de Sils, construïda per al desguàs dels estanys de Sils, i La riera de Massanes.A la llarg del seu recorregut i tal com dèiem, amb un total uns 33 km, travessa els termes de Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Riudarenes, fa la partió de Massanes amb Maçanet de la Selva i Fogars de la Selva.El seu entorn està catalogat dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat de Catalunya, amb el codi SCR.Les fotografies son preses quan la riera passa per a prop de l’estació de la RENFE de Maçanet – Massanes.Es una riera que conviuen, ocells, amfibis, serps aquàtiques, i molts mes animals.L’aigua que porta aquesta riera, esta condicionada amb les precipitacions de la zona per on passa.A vegades amb molt poca aigua i estancada, com en el cas quan vaig fer les fotografies, feia temps que no plovia…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé