De la Font de l’Aplec de Sant Fost de Campsentelles, sols hi queda el record de la gent gran de la població i una destacada alzina que en el seu dia us vaig presentar en l’apartat d’Arbres d’aquest mateix Blog.
Concretament, aquesta font era a prop de la carretera B-500 al costat esquerd del carrer Buxó Baliarda a prop de l’església, on ara hi ha al parc Central.
A finals del segle passat quan es va fer una important remodelació del parc Central, es va decidir eliminar-la.
Era una font molt apreciada per la gent, a pesar que fora una construcció en els últims temps molt senzilla, un tub, una pica i el desguàs que donava directament l’aigua a la riera.
Les fotografies antigues de la Font de l’Aplec, foren fetes en la dècada dels anys 80 del segle passat.
La Font de Sant Pere està situada a la cantonada de la plaça de les Glòries Catalanes amb el carrer Sant Pere al barri de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles.
Com podem observar va ser construïda l’any 1985 pels veïns del barri. És d’aigua de la xarxa municipal.
Situada en un frontal de pedra, una aixeta regula l’aigua que va a parar a una pica, en un costat hi ha la imatge de Sant Pere feta amb rajola. Devan la font hi trobem un lledoner monumental.
El nom de la Font de les Monges popularment s’interpreta que seria perquè les monges del convent de Montalegre, a Tiana, vindrien a aquesta font tot fent un passeig.
El cert és que al 1250 el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, consagra l’altar de Santa Maria de Montalegre, deixant a les germanes encarregades de la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, al terme de Sant Fost de Campsentelles.
Per anar a les restes d’aquesta font cal situar-se al coll de Montalegre, en el quilòmetre 6 de la carretera B-500 de Mollet del Vallès amb Badalona, us cal allí el camí dels Castanyers, teniu que passar la Casa de Colònies o alberg de la Conreria,
cal seguir per el camí asfaltat uns 300 metres, on veureu a la vostra dreta un edifici en runes, baixeu unes escales i estareu en una explanada i a la dreta sota del camí, hi ha el que queda de la Font de les Monges.
L’estructura es feta de pedra amb una arcada de carpanell que es sustentada per dos pilastres de base cilíndrica rematats amb els seus capitells.
Cal baixar dos esglaons fins la font, però des de fa molts anys no raja aigua; front la font encara conserva una taula rodona.
L’edifici del costat era un Restaurant, molt concorregut per la gent de principis del segle XX;
va ser un lloc de trobada sardanística fen-hi anualment aplecs.
Durant la guerra va patir alguna destrossa l’edifici així com la font, que posteriorment van ser arreglats, però amb el pas dels anys va baixar la afluència de la gent i es va tancar el restaurant i tot va anar deteriorant-se pel abandó fins com es pot veure actualment.
Recull de dades : encos
Adaptació del Text, Fotografies i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres
Aquest gran i destacat Roure, que ens referim , esta a prop de la carretera de Badalona a Mollet, B-500, al costat d’una petita i antiga masia, i que dona al carrer de Buxó Baliarda, a tocar d’un torrent i abans de l’Església de Sant Fost de Campsentelles.Es caracteritza, que te unes branques gruixudes i quan esta ple de fulles forma una cúpula molt espessa,curiosament unes branques estan recostades en un costat del carrer Buxó Baliarda que passa a un nivell mes alt.
Es una informació apareguda el mes de maig que he volgut rescatar, per donar a conèixer l’arranjament a la Font de les Heures per part de l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles :
“Les obres van consistir en la neteja i desbrossat de la riera i l’arranjament de les voreres de l’entorn: l’Av. Mauri, Msn Salvador Pibernat , c. Heures i el camí Prat de la Riba. També s’han construït nous esglaons, un mur i una tanca de fusta per poder accedir a la font.
La font de les Heures es troba situada al cor del poble, neix d’una mina que agafava l’aigua del torrent de Can Boc però actualment el seu cabal ja és escàs. El seu nom es deu a la vegetació d’heures que hi havia al seu entorn.
Foto : Ajuntament de Sant Fost
És una de les fonts més antigues de Sant Fost i una de les més visitades.
Va ser lloc d’aturada i avituallament per els moviments associacionistes i excursionistes que hi havia a Catalunya, també s’hi feien excursions escolars del municipi i rodalies i va ser durant molts anys centre de reunions i de tertúlies polítiques, culturals i socials per a la gent de Sant Fost.”
També, us passo informació apareguda en el diari somsantfost sobre aquest tema :
La Font de can Rovira, la seva ubicació era en el torrent de Sant Ponç, sota de la masia de can Rovira de Sant Fost Campsentelles, ara és una Hípica i Restaurant, s’accedeix per la carretera de Sant Adrià a la Roca, BV-5001. Fa uns mesos en rere, vaig estar en aquest indret. En l’actualitat és un fondal molt brut de vegetació i és fa ara com ara difícil de localitzar tant la Font com la bassa.En les imatges, veiem la font fotografiada durant l’any 1983, es veu com una petita mina i la paret on hi havia la font. Per aquella època no hi rajava aigua. Axó va fer que la gent no anés, i amb els anys transcorreguts la vegetació no permet accedir-hi.Aquesta font passarà a ser un record per la gent gran que anava a fer fontades per els boscos de les rodalies…o be , quan s’esbardissi la zona del torrent, podrà tornar a ser visitada… !
Dedicada a l’Amic de les Font : Enric Costa (Encos)
Text i Fotografies antigues : Ramon Solé (Arxiu Rasola)
Us invitem a conèixer un lloc casi podríem classificar-ho com a romàntic, la Riera de Can Sunyer de Martorelles.Martorelles esta a pocs kilòmetres de Mollet, al costat de Sant Fost de Campsentelles, podem anar amb transport públic o amb el nostre vehicle.Un cop allí baixarem a la riera on esta ubicada l’antiga Masia de Can Sunyer, avui completament arranjada.Riera a vall, esta tot enjardinat i amb equipaments del barri, escoles, auditori, parcs infantils, pipi can…Sota de la masia, veurem un cartell que ens indica i a la vegada, ens invita a entrar per la riera a munt, explicant la seva importància com espai natural i els arbres que trobarem al nostra pas.Anem per un camí una mica estret i deixat, per ho al creuar la riera per unes lloses de pedra, ja entrem en un lloc que no ens esperàvem, un lloc romàntic, un camí mes ample i ple de plataners, axó si, un lloc molt ombrívol, sentim el rumor de com l’aigua de la riera baixa…A l’esquerra, observem com un camí d’obra baixa del carrer Nuria, cap a aquest lloc.Algun banc de pedra trobem estratègicament situat, unes curtes escales que baixem per mirar la riera, unes baranes ens donen seguretat en tot el seu recorregut.Tot seguit, veiem un pont, que no dubtem en passar sobre la riera, ja a l’altra costat, seguim remuntant per un camí mes estret i amb mes abundant vegetació per un costat i un mur a l’altra.El camí gira, a l’esquerra, on veiem per un costat, una taula de pedra rodona amb seients, i per l’altra, uns antics recs en desús i un forat al mur que dona a l’exterior directa al camp.Si seguíssim per aquests caps erms, ens arribaríem fins la Font de Can Roda, que no esta pas massa lluny, aquesta font ja la vàrem dedicar fa uns mesos un espai al Bloc.Nosaltres decidim, tornar enrere i pujar per el camí d’obra, un cop passada la riera i sortir al carrer Núria, allí veurem a un nivell mes superior a la riera, que hi han varis caminois mig amagats per la vegetació amb algun banc, i a la vegada, retrobem el rec que procedeix de Can Roda, que allí es ben visible.
Un recorregut aquest que podem allargar mes o menys, segons el temps que disposem, axó si, cal anar-hi de forma tranquil•la i mirar tots els racons de la riera i de la seva vegetació que ens encantarà.
Sols caldria afegir, que estaria molt millor si aquest lloc tant romàntic… estigues, cuidat i net !
Text i Fotografies : Ramon Solé
