El judici de Déu o l’Ordalia de Sentemir

Avui us presento tres articles

Sabem dels nombrosos plets entaulats amb Sant Cugat pels senyors de la zona i dels que engega el mateix monestir reclamant terres i propietats que desitja. Aquest és el cas del judici per “Caldaria” que el pobre Sentemir reclama el 19 de març de 988 convençut de que diu la veritat i que Déu actuarà impedint que es cremi, ja que aquest judici consistia en ficar les mans al foc, origen de l’expressió de posar -o no- les mans al foc per algú.

Annex del Monestir de Sant Cugat del Vallès

Veiem com va anar. Tribunal presidit pel mateix abat de Sant Cugat i bisbe de Girona, un jutge, Bonhom i altres preveres, frares i laics. Es presenta Ponç, mandatari de l’abat reclamant unes propietats que el germà de Sentemir, Fredemund, havia llegat al monestir en morir durant l’assalt d’Almansor. Sentemir és acusat d’haver amagat el testament, ell diu que no l’havia vist ni l’havia esquinçat, cremat o distret, ni sabia on fos perdut.[2] Un sacerdot afirma que havia vist el testament i li havia lliurat a Sentemir. Donat que el tribunal es posa més de part del testimoni que del acusat, Sentemir reclama el judici per Caldaria. Evidentment va sortir cremat de la prova, llavors reconeix que havia amagat el testament i, davant la sentència d’esclavitud que comportava aquest delicte, implorà li sigui canviada aquesta pena, emparant-se en que devia ser la dona qui ho va fer malbé, pel lliurament de part dels seus bens.

Fredemund donava, en aquest suposat testament, la meitat de les vinyes i de tot el que tenia al lloc de Vall Major, Montcada, a Sant Cugat. Ara Sentemir dona les vinyes del seu germà, els estris que tenia a la casa del riu Ripoll i les vinyes que ell mateix té al planter de Sant Cugat, més la casa, cort, molí i planter de vinya que un tal Unifred havia legat al monestir junt al mateix riu.

El pobre Sentemir surt cremat i desposseït, el monestir guanya unes bones possessions en unes terres on va concentrant propietats.

Aquest tipus de judici era un costum germànic, dels pagans, segons l’església, però l’església, amb el seus bisbes, abats i clergues l’accepten, sabent el que passaria. Era una prova destinada als pobres, els cavallers es batien. Sentemir, té unes propietats que ha guanyat treballant amb la família, unes propietats propicies pel monestir, però no és un senyor, segurament seria un d’aquells aloers lliures que anaven desapareixent engolits pels grans. En aquest document es diu que les eines eren a la casa del riu Ripoll, potser un lloc comunitari que deuria controlar el veguer. Les eines, junt els animals i altres estris i mobles són elements que es donen als testaments junt a les terres, vinyes, corts, horts, pous…

La qüestió moral no està en si havia vist o no el testament del germà, podia ser que l’hagués vist i no l’hagués acceptat pensant que era un frau, Sentemir està segur de que té la raó, sinó no es sotmetria a aquesta infernal prova. Podria ser que hi hagués hagut el testament del germà, però també podria ser que ho hagués fet pressionat a l’hora de la mort, no gosem dir que fos una falsificació.

En tot cas Sant Cugat és qui acusa, qui jutja, qui dicta sentència i… qui relata per a la posteritat els fets, quedant com compassiu ja que li estalvia a Sentemir la pena d’esclavitud. La veritat és que tot el que anem veient ens porta a pensar que som davant els passos previs de la Inquisició.

Aiguabarreig del riu Ripoll amb riu Besos

Montcada, a l’encreuament entre el riu Ripoll i el Besós deuria ser un bon lloc per plantar vinya, horts i per la pastura. Amb aquestes propietats el monestir va apropant-se a un altre lloc fèrtil i ric, prop de la urbs, ho aconseguirà amb la permuta que Na Mello fa al 992 donant diverses peses de terra i vinya a Sant Andreu i Horta (Santa Eulàlia de Vilapicina) que afronten amb propietats de l’ abat del monestir de Sant Cugat, Gotmar, a canvi d’unes terres al Vallés[3].

Mello signa el testament del prevere Barceló, que és jurat a la basílica de Sant Pere de Reixac[4]. El prevere Barceló fa diverses deixes, entre les que cal destacar les que fa a una dona, na Truitel·la i els seus fills, i la que fa al seu nebot, Goltred, que aviat serà un dels més rics del àrea de Reixac.

Sant Pere de Reixac

Probablement Truitel·la era la dona no reconeguda com a tal del prevere. L’església de Roma condemnava els matrimonis dels clergues que abans es permetien. Les dones d’aquests aniran sent considerades com a concubines. Ja hem vist també com es fàcil donar la culpabilitat a la dóna i més fàcil encara que els clergues ho acceptin.

Mello, peregrina a Roma en 1002 (1003 segons les notes de Josp Mas), anomena marmessor a l’abat de Sant Cugat i altres preveres, ho deixa tot al monestir amb la condició de que si tornessin algun dels seus fills, Guimarà i/o Ermenelle del captiveri, ho tindran aquests en règim d’usdefruit, donant la tasca acordada al monestir[5].

 

Àngels García-Carpintero, L’H, maig-2020

Viatjant per la història en temps de confinament.

Aportació de Fotografies : Ramon Solé

Fotografia de Sant Pere de Reixac : Fidel Rodríguez

————————————————————————————

[1] Salrach, J. M. i Montagut, T., dir. (2018). Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya Medieval. Col. Diplomàtica s. IX-XI. Fundació Noguera, Textos jurídics catalans, 2.

[2] Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat vols IV, n. CLXXXIII.

[3] Ibídem, CCXXXIX

[4] Udina i Abelló, Antoni, (1984). La successió testada a la Catalunya Altomedieval. Barcelona. Fundació Noguera 5. Doc. 39

[5] Mas, J., oc, n. CCCXXIV.

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : El Camí dels Monjos,… historia o llegenda ?

Com cada divendres us presento dos articles !

El Camí dels Monjos és un camí històric o de llegenda …, la realitat, és que connecta amb els antics Monestirs de Sant Cugat del Vallès i Sant Llorenç del Munt.Actualment està senyalitzat com a sender de petit recorregut PR-C 31.El Camí dels Monjos va ser recuperat fa uns anys com a sender oficial de la federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i va ser tipificat com a Sender de Petit Recorregut, el PC-31,editant un quadern sobre aquest recorregut.A llarg del seu recorregut hi trobem d’altres camins i/o senders que podem enllaçar o incorporar-nos, els mes destacats serien el GR i PR, com  el  GR-173 , GR-6, GR-97, PR-13.La Distància del recorregut entre el monestir de Sant Cugat i el de Sant Llorens del Munt, és de 27,43 kmPer tant, a una velocitat mitja a peu, serien unes 6h 15 minuts,teniu d’afegir, descans, àpats, visionar l’espai o fer fotografia i la tornada.Amb un desnivell positiu (m): 1368 i un desnivell negatiu: 389Durant el recorregut trobareu alguns espais preparats per fer un àpat o descansar.La llegenda del Camí dels Monjos:

“Diu la llegenda,  que l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les seves terres no eren gens productives i l’aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa. El bisbe els va deixar marxar sempre que respectessin un mandat que caminant sense travessar cap riu, torrent o riera, s’establissin on millor els anés i va ser aquest el que van utilitzar. D’aquesta manera, emprengueren el camí carener que els va dur des del cim de la Mola fins a Sant Cugat, on veient les terres fèrtils i l’indret idoni, decidiren aixecar el Monestir.”Per aquest motiu el camí segueix la carena que separa la conca del Besòs (a l’est) de la del Llobregat (a l’oest), o les dels seus afluents el riu Ripoll i la riera de Rubí, sense travessar cap curs d’aigua, per tant no creua cap riu, riera , torrent, ni xaragall…No obstant, el Camí dels Monjos passa per una diversitat de paisatges, per carrers, bosc, camps conreats, pel costat de masies i a prop d’ermites, molts llocs.Cal dir que aquest camí ha estat molt utilitzat durant segles, com a ruta pels pastors amb els reus remats, que venien des dels Pirineus.El novembre de 2006 els quatre ajuntaments, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Terrassa i Matadepera, van signar un conveni amb la Diputació de Barcelona per tal de realitzar la senyalització del Camíi fer-ne una primera difusió, que ens el pas dels anys s’ha millorat amb mes senyals en tot el recorregut i amb consells o recomanacions.En cas d’anar amb nens, us recomano aquest enllaç que us va indicant pas a pas el recorregut des de Matadepera del Camí dels Monjos :

https://totnens.cat/que-fem/senderisme-en-familia-pujada-a-la-mola-pel-cami-dels-monjos/

Us animeu a fer el camí a peu… ara quer tenim un bon temps …?

Font de la informació: Viquipèdia i altres

Fotografies  actuals : Ramon Solé i del Arxiu Rasola

Dones i aigua – Històries de dones de l’entorn de Barcelona i la seva relació amb l’aigua.

Avui us passo dos articles 

Na Chixilo, finals segle X.

Les dones i la canalització de l’aigua a la Catalunya de l’alta Edat Mitjana.

Na Chixilo. Una família de constructors de molins

Imatge – Monestir de Sant Cugat del Vallès

En 987, els marmessors testamentaris d’un tal Seniofred donen al monestir de Sant Cugat del Vallés uns alous situats als voltants del territori de Montem Chantanello (Montcada), proper al torrent de Tapioles que desemboca al Besós, al peu del turó de Sant Joan, límit entre Barcelona i Montcada.

Als límits d’aquest alou trobem el torrent de Aquaria Antigua en terra de Chixilo, filla de Sanla. A més de Chixilo trobem a les afrontacions a Recosind i a Salomon, noms gòtics i bíblics populars al segle X a les nostres terres[i].

L’Aquaria Antigua sembla fer referència a l’antiga conducció romana que portava aigua a la ciutat i que més endavant seria anomenada “Rec Comtal”, ho explica molt bé el professor Magí Travesset a “l’origen del rec comtal i dels subministrament d’aigua a la Barcelona de l’època romana”[ii].

Però nosaltres volem parlar d’una dona propietària d’una terra per on passa un torrent: na Chixilo[iii], filla de Sanla. Podem saber alguna cosa més d’ella?

El nom de Chixilo és molt freqüent entre les dones de l’alta edat mitjana a la part nord de Catalunya i el trobem en diferents versions escrites: Quixilo, Quintilo, Quixol, Cixilane…, variacions força freqüents en una època en que la llengua oral anava fent un procés diferent al llatí dels documents transcrits.

Sabem que era filla de Sanla, un nom que tornem a veure, amb l’afegit de “faber”, en una donació que fa una altra dona, Na Ermengodo, a St. Cugat l’any 988[iv], Sanla faber era un constructor, un artesà, probablement dels molins i regs que canalitzaven l’aigua dels rius i torrents, irrigant una terra que s’anava fent apta pel conreu i la pastura.

Els historiadors expliquen que sovint un potent: monestir, noble… deixava una terra a canvi de que els que l’ocupessin fessin obres i els hi retornessin la meitat de la propietat amb les millores que hi havien fet. Quixilo, dona, podria participar d’aquestes feines així com podia fer ús dels seus bens, ja que la llei gòtica considerava les dones com a parts importants dels clans familiars.

Imatge -Aqüeducte roma que portava aigua a Barcino (Barcelona)

Trobem una Quixilo al 990 donant a Sant Cugat l’herència del seu germà Gigila, mort durant l’assalt d’Almansor, probablement com el Seniofred del testament de 987. Uns mesos després aquesta Quixilo, amb la seva filla Cusca, ven mig molí a Sant Cugat per dotze sous i dona l’altra meitat en memòria de la seva filla difunta Ermetruit. A les afrontacions trobem a Sanla i hereus[v], tot i que aquesta dada, per sí mateixa, no diu res, és un indici a afegir.

El que fa probable que aquesta Quixilo sigui la mateixa que la dels límits del testament de Seniofred de 987 és el fet de pertànyer a una família de constructors, doncs el seu germà Gigila, sembla guanyar-se la vida de la mateixa manera, ja que, en 983, donava a St. Cugat “molinares cum suis capud aquis, et suos regos et subtus regos, et illorum discursis el insulas et gleres, et quantum habeo ego de ipso molino…”, a la zona del Ripollet, permutant, pocs després, terres amb el mateix monestir[vi], potser per a seguir construint.

Fins el 985 en que tot es va capgirar.

Imatge – Torrent de Tapioles (Barcelona)

 

Escrit per Àngels García-Carpintero, L’H, maig-2020

Fotografies : Ramon Solé

( Des del Blog, vull agrair a l’Àngels, aquest treball propi, que ens ha facilitat  poder conèixer la importància de les Dones en el segle X. )

 

[i] Mn. Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat, vol. VI, n. MCCXL 

[ii]Travesset i Queraltó, Magí. «La Maquinista Terrestre i Marítima: de la seva fundació a la transició democràtica». Finestrelles, [en línia], 2000, Núm.13, p. 41-71 https://www.raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214581 [Consulta: 5-05-2020].

[iii] És freqüent que els noms gòtics de dona acabin en –o, mentre que els d’home ho fan en -a

[iv] Mas, oc, CSC, vol. IV, CLXXIX

[v] Ibídem, CCXIII i CCXXIV

[vi] Ibídem, CXXXIX i CXL

 

Arbres – Vells arbres viuen amb ajuda

Com cada dissabte teniu dos articles sobre Arbres

Els arbres, com les persones, poden caure al terra, si a sobre son uns vells arbres, mes possibilitats en tenen.Podent ser per varies raons que un arbre pugui caure :

  • Haver crescut en un terreny no estable.
  • Estar poc arrelat.
  • Ventades i turmentes.
  • Haver-se arrelat de petit i crescut amb una posició inclinada.
  • Altres motius.

Un arbre que ofereixi perill per la seva inclinació, moltes vegades s’opta per tallar-lo, ho tenim els cassos en la via publica o en parcs.Moltes vegades fent una sortida o excursió al bosc, trobarem arbres ja caiguts i morts, que els insectes i el temps, l’aniran poc a poc consumint.En algunes ciutats i pobles, en exemplars d’arbres destacats, els han protegit, per que no acabin caient i sucumbint.La formula mes habitual, es posar una columna de ferro que aguanti l’arbre,o, per medi d’un cablejat, l’arbre així quedi subjecta per varis punts al terra,també, es pot utilitzar, troncs per les rodalies seu com a punt de subjecció, com el cas del conegut Pi d’en Xandri a Sant Cugat del Vallès.Es podria considerar anar en contra de la decisió de la natura, però un arbre destacat i gran, sempre es millor ajudar-lo a que segueixi vivint amb ajuda…

 

Texts i Fotografies : Ramon Solé

Can Busquets i La Rierada de La Floresta de Sant Cugat del Vallès

Can Busquets, és una notable masia de la Floresta, municipi de Sant Cugat del Vallès.La masia de Can Busques, està formada per un conjunt de varies construccions, entre elles l’antiga masia i una petita ermita o capella.A prop hi ha les Fonts del Pastor,( nova i vella), on es deia que la vella era d’aigua medicinal, ara fa mes de 70 anys en rere…! Us passo una informació da fa uns 4 anys que fa referencia a la protecció del paratge de can Busquets:

http://www.totsantcugat.cat/actualitat/ciutat/pas-definitiu-per-la-proteccio-de-can-busquets-16290102.html

La Rierada és un nucli de població pertanyent al terme municipal de Molins de Rei.Està situat dins la serra de Collserola i l’any 2005 eren 129 els seus habitants, on hi passa la riera de Vallvidrera o de la Rierada.Per anar a la Rierada, si pot accedir des de diferents llocs, per exemple, la carretera BV-1418, que, des de Sant Bartomeu de la Quadra, o també per can Busquets en la Floresta, de Sant Cugat del Vallès.La Rierada és situada en una zona enclotada i vorejada per les muntanyes que formen la serra de Collserola.És arrecerada del Nord i pel Sud, envoltada de vegetació intensa i, per la seva situació, menys assolellada que a la plana.Fet que fa el cap baix un parell de graus de diferència amb la temperatura de la vila de Molins de Rei.Quant a la Flora l’àrea de La Rierada presenta frondoses pinedes de Pi blanc, amb presència de Pi pinyer, Pollancre a la fondalada mes pròxima a la riera, Alzinar i Roure, en algun cas amb notables dimensions.Hi trobem també,  plàtans, avets i xiprers, oms i mimoses, palmeres i llorers i tota mena de fruiters.Les fondalades de La Rierada presenten racons de gran bellesa per la vegetació d’espècies típiques dels llocs d’aigua que hi ha i per les diverses Fonts Naturals a prop del seu curs.Pel que fa a la fauna hi són presents els animals propis de la zona i en destaca la varietat i abundància d’espècies d’ocells.

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé

Mural de Vida ! …en el Casal d’Avis de Sant Cugat del Vallès

Cada any, des de 2015 i fins l’actualitat s’ha portat a terme el “Mural de Vida”.En que consisteix ? Un grup de joves del Taller Artefakte fan l’esbós i després pinten el mural de la paret del jardí del Casal d’Avis de la Parroquia, que dona al carrer Torrent de la Bomba.D’aquí el nom de “Mural de Vida”, perquè “els extrems de la vida es toquen”.Aquest és un projecte de llarga durada on hi col•laboren vàries generacions.El Mural de Vida neix d’una proposta on àvies i avis explicaran, a infants d’escoles d’educació primària, anècdotes i petits relats de la seva infància.El primer any vam fer aquesta activitat amb l’Escola Joan Maragall, l’any passat amb Ciutat d’Alba i ara, amb Gerbert d’Orlhac.

http://www.totsantcugat.cat/tot-entitats/mural-de-vida-1-68108102.html?platform=hootsuite

És tot un exemple de treball, entre generacions, i que entre tots expressant  una realitat de la Vida… cada any, amb histories, relats imaginació !.Felicitats per aquest projecte.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Noticia : El Rescaten tretze pollets d’ànec del carrer de Sant Cugat del Vallès

Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya van rescatar tretze pollets d’ànec abandonats a un carrer de Sant Cugat del Vallès,  el dilluns, 2 d’abril de 2018.

Els agents van portar els pollets a una clínica veterinària, on van passar la primera nit. El dia següent van ser traslladats al Centre de Fauna de Torreferrussa, a Santa Perpètua de Mogoda, on es troben  sans i estalvis.

Els ànecs localitzats | Agents Rurals (Fotografia agents)

Es tracta d’un centre públic que disposa d’una zona hospitalària (recuperació de fauna) i una zona de cria en captivitat.

 

 Recull de la informació de naciodigital.cat/sabadell : Ramon Solé

Arbres : El Pi d’en Xandri de Sant Cugat del Vallès

Està situat El Pi d’en Xandri, en el camí forestal que des de Sant Cugat entra a Collserola direcció a can Borrell ( masia – Restaurant).A uns 350 metres us cal desviar-vos a l’esquerra, en una gran esplanada on en un costat hi ha aquest gran Pi.El Pi d’en Xandri és un pi pinyoner monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès amb més de 230 anys (segons una anàlisi dendrològica va germinar l’any 1774).L’arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres.Es diu d’en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d’un pagès anomenat Xandri.El 1997 hi va haver un intent de tallar l’arbre i de calar-hi foc – presumptament per part d’una colla de joves –, però aquest acte de vandalisme gratuït va fracassar i gràcies a extenses mesures de manteniment i de suport el pi es va recuperar i avui en dia torna a gaudir de bona salut. L’atac al Pi d’en Xandri va revolucionar la defensa de la preservació fins al punt de provocar la manifestació més multitudinària que es recorda a Sant Cugat.Us passo un reportatge de Totsantcugat, sobre l’atac aquest pi :

http://www.totsantcugat.cat/actualitat/poble/societat/20-anys-de-l-atac-gairebe-mortal-al-pi-d-en-xandri-66137102.html

Mes informació, de elpuntavui :

http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/1216024-el-pi-d-en-xandri-en-bon-estat-20-anys-despres-de-ser-atacat.html

Des del Blog també volem desprès de mes de 20 anys de l’agressió soferta, rendir homenatge a aquest Pi Monumental.!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Barba de Valldoreix (Sant Cugat del Vallès)

Des de Valldoreix cal agafar el carrer o camí de la Salut al principi asfaltat i desprès esdevé un camí ample de terra. El camí fins la Font esta indicat per cartells en el seu recorregut.La Font de can Barba, està en un extrem d’un placeta, en la que destaca un plàtan centenari, amb bona ombra a l’estiu.El tub de la font es a dins d’una construcció d’obra de totxo vist, l’entrada està formada per una arc de mitja volta que dóna accés a un petit recinte on hi ha la Font. Si l’any ha sigut bo en pluges, aquesta font raja aigua abundant que cau en una pica a nivell de terra.Fa dos anys va ser desenterrat a la dreta de la Font, un important banc d’obra (en forma de “L” i les restes provablement d’una taula, operació realitzada pels Voluntaris del Parc. A poca distancia hi ha la nova masia de can Barba, us passo l’historia d’aquesta casa :

I l’enllaç de Les Fonts de Collserola ( Fes Fonts Fent Fonting) on podreu trobar mes fotografies d’aquesta font :

http://fontscollserola.com/?p=796

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Les Fonts de Collserola ( Fes Fonts Fent Fonting) i Ramon Solé

 

Avui destaquem : Les Fonts, Mines i Basses de Can Flor de Sant Cugat del Vallès

Can Flo o Flor de Sant Cugat del VallèsEstà situada en la pista – carretera que des de La Floresta (Sant Cugat del Vallès) porta a Les Planes o a la carretera de l’Arrabassada; era una masia amb molta aigua, te varies Fonts, Mines amb les seves Basses en algún cas. En l’actualitat la casa es troba en un estat total abandó.Podeu anar a veure el conjunt de les fonts i mines que us indico :

  • Font dels Avellaners, Gran conjunt format per la mina, la font i la gran bassa que acumula aigua que servia per regar, tot construït a base de totxo vist i part arrebossat. La mina, de notables dimensions, condueix l’aigua fins a l’entrada, a un costat de la qual hi ha el tub d’acer de la Font,“ que fa anys vaig col.locar amb la restauració de la Font, amb l’ajut del meu pare…”, i que dóna un bon raig d’aigua directament a una pica i aquesta a la gran bassa.Fes Fonts Fent Fonting  : informa que “ el 9 d’agost de 2016, la porta de la mina està tancada amb clau i no surt aigua a l’exterior i que la gran bassa està seca”.
  • Darrera mateix de la casa, trobareu una segona bassa que acostumava a acumular molta aigua.
  • Mina – Font de Can Flor o de Can Flo, és una construcció d’obra vista formada pel tub i la pica de sedimentació, la porta d’entrada i una mina d’arcada de mitja volta que s’endinsa sota els fonaments de la propia masia. Està situada a una paret lateral de la masia de Can Flor a tocar del camí.                                                 Menció especial :

Aquest article està dedica a la memória del meu pare, bon seguidor,  buscador i arranjador de Fonts Naturals :

                                              Domenec Solé i Bassa !

Gràcies a ell, vaig aconseguir localitzar moltes de les Fonts Naturals de Catalunya, que forment part l’Arxiu Fotografic : Rasola, amb mes de 40.000 diapositives i fotografíes

Text, informació de dades : Fes Fonts Fent Fonting i Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola. (any 2005) color.