Avui destaquem : La Font i Safareig de ca l’Antic de Cànoves i Samalús

Avui com cada diumenge, us presento dos articles

La Font i Safareig de ca l’Antic, pertany als terrenys de la finca privada de ca l’Antic, situada a un nivell per sota de l’església parroquial i de can Cuch, a tocar de l’edifici de la Pizzeria 1900, al nucli de Cànoves, municipi de Cànoves i Samalús.Disposa d’un broc de pedra que dona a una pica adossada a la bassa-safareig.A principis del segle passa, disposava d’una coberta o teulada per evitar que les senyores al rentar la roba es mullessin en un dia de pluja.

Pessebre vivent, en La Font i Safareig ca l’Antic

En ocasions per falta de pluges, l’aigua no arriba a sortir pel broc i curiosament, al poc temps de ploure amb ganes, surt amb abundància.En aquests últims anys, en ocasió de la representació del Pessebre vivent ,s’ha fet servir per escenificar com les dones renten la roba.

Pessebre vivent, en La Font i Safareig ca l’Antic

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font de Sant Miquel de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, està situat en el camí que va de Badalona a Santa Coloma de Gramenet , i passa pel costat mateix del Monestir.La Font de Sant Miquel, està situada dins del recinte tancat de Sant Jeroni de la Murtra.L’aigua surt d’un gruixut tub de ferro que cau a una petita pica i dona les aigües a La Bassa i Safareig , que disposa de dos compartiments. A sobre de la font hi ha unes rajoles amb la figura de Sant Miquel.Us passo un article de La Vanguardia del 03/12/2017, on dona a conèixer la recuperació de l’antiga Mina de la Fontsanta, que aporta l’aigua a la Font de Sant Miquel :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20171203/433315649578/monasterio-sant-jeroni-de-la-murtra-recupera-mina-agua.html

Text : Ramon Solé

Fotografies : Julià Sanz

La Resclosa Vella, el Rec i l’antic Safareig de Colomers

Continuem un dia mes, al municipi de Colomers

La Resclosa coneguda com La Resclosa Vella,  es troba a uns 100 m de la carretera GI-634, front el poble de Colomers i en un costat  en l’àmbit del parc del Ter,i a la vora del mateix riu Ter.Està ubicat en un lateral, dels terrenys compresos entre el riu Ter i la carretera  GI-634 a Colomers.La cadira que reparteix l’aigua es troba en un entorn força humit, cosa que fa que conservi la vegetació de ribera.Com a dades històriques, us destaco :

  • La resclosa de Colomers i el rec del Molí es van construir a mitjans del segle XVII.
  • El senyor de la Baronia de Verges, autor de resclosa i rec i propietari dels drets del rec, pretenia alimentar els molins que tenia en propietat (a Jafre el molí de Palol, avui desaparegut, Verges i Bellcaire).
  • A finals del s. XVIII, la propietat dels drets ja recauen sobre el marquès de Sentmenat i s’implanten nous molins fariners que eren de propietat nobiliària (marquès de Dou a l’Escala, marquès de Ciutadilla a Bellcaire o el mateix marquès de Sentmenat a Jafre).
  • L’origen dels recs es desconeix, tot i que es relaciona amb l’assentament grecoromà d’Empúries.

La Resclosa que té un mur de contenció d’uns 300 m de llargada i construïda per la necessitat d’aigua per regar i per alimentar els molins de la riba esquerra del Ter -de Colomers fins a l’Escala.Feta de pedra i morter de calç. El cadiral està situat uns 150 m a l’est de la resclosa.Des de la resclosa arriba un rec amb un cabal constant i que porta l’aigua del Ter fins a aquest punt del cadiral, que distribueix l’aigua cap a un rec que arriba fins a l’actual presa de Colomers (1 km riu avall), cap al rec del Molí, que passa per Jafre, Verges i Bellcaire, on es divideix cap a l’Escala i cap a Ullà i la part restant retorna al curs normal del Ter.En el Rec podem observar en un dels seus murs i lateral, l’antic Safareig,  on les dones del poble fa molts anys en rere hi anaven a rentar la roba.Es disposa d’un ampli pàrquing al peu de la carretera, on podeu utilitzar les taules i bancs de fusta per fer un àpat.

 

Recull de dades : Ajuntament de Colomers i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador – Col·laboradora del Blog

 

Avui destaquem : La Font de can Magí de Barberà del Vallès

Com cada diumenge, avui us presento dos articles

Ahir dissabte us comentava el conjunt d’arbres destacats de la Font de can Magí.Avui us presento, La Font de can Magí, que està situada en l’angle esquerd  i en la part superior del polígon industrial coneguda pel Moli d’en Planes i a sota de l’avinguda del Castell de Barberà de Barberà del Vallès.Es una zona de bosc entre industries i el riu Ripoll en terrenys del Castell de Barberà,avanç d’arribar a la primera nau, un camí puja des de la vora esquerra del riu Ripoll, i que us portarà directament a la font.També, des de l’avinguda del Castell de Barberà, podeu accedir-hi, on si aneu motoritzat, us caldrà deixar el vostre vehicle en la zona d’aparcament.En la restauració feta per l’Ajuntament de Barberà del Vallès, van habilitar l’antiga bassa – safareig, per posar en el desguàs un tub de ferro, on surt l’aigua, mes o menys abundant segons les pluges.Per tant, no cal dir que l’aigua que surt no és potable.Trobareu alguna passera de fusta amb baranes, per salvar algun desnivell.Es un lloc molt freqüentat per excursionistes, senderistes i ciclistes.Que permet fer un descans i/o fer un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La unió del Rec, el Safareig i la Bassa a Santa Eulalia de Ronçana

El Rec, el Safareig i la Bassa que ens referim, esta dins d’un petit paratge molt bonic.Està situat en la carretera BV- 1435, tant sols deixeu el municipi de Lliça de dalt i entreu al municipi de Santa Eulalia de Ronçana,deixareu un camí rural asfaltat a la dreta i cal que  seguiu pel nou camí peatonal que discorre pel costat de dita carretera, on a pocs metres veureu aquest paratge encantador.El Rec porta aigua per regar els camps propers, i que dona a una antiga Bassa, rodejada de vegetació.En un extrem, hi ha la vella construcció d’un Safareig, adossat al mateix mur de la Bassa,antigament les dones de les masies properes deurien d’anar a rentar-hi la roba.Pel perímetre d’aquesta bassa trobem una diversitat d’arbres, com a pins, alzines, roures, entre altres,I en uns terrenys propers, una plantació important de plàtans, axó comporta que sigui una zona humida amb gran varietat d’ocells.Es un espai natural, entre els dos nuclis urbans.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui tornem a destacar : La Font de la Teula de Vilassar de Dalt, la seva historia

Com cada diumenge us presento dos articles, avui serà sobre Fonts

Com a Font de la Teula, es molt freqüent trabar-la en fonts d’arreu de Catalunya i en Aragó, en aquest cas, com a “Fuente de la Teja”.Avui la nostra mirada la possem a Vilassar de Dalt, en el cas urbà on actualment la trobarem a aquesta Font, a un costat del carrer de la Font de la Teula.Us passo l’enllaç, per conèixer mes de la seva historia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_Teula_(Vilassar_de_Dalt)

En un principi havia estat al mig del carrer, i disposava d’un safareig públic, arribava l’aigua a través d’una teula, d’on prové el nom popular.Tenia la font, dues aixetes de palanca, en l’actualitat en te tres.

A sobre la font és manté la imatge esculpida d’un xai i el corn de l’abundància. Al seu damunt hi ha un coronament estil barroc.La Font de la Teula, va ser construïda el Segle XVIII, i sufragada amb diners de les carnisseries del Comú i d’aquí la imatge del xai i el corn.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar de Dalt

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Safareig del carrer Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat

En el centre de l’Hospitalet, com en moltes ciutats, hi ha la part mes antiga, està situada en l’entramat que forma el carrer Xipreret,on trobareu les cases i masies mes antigues de la ciutat.Us podeu dirigir a la plaça Josep Bordonau i Balaguer, on trobareu els monuments mes distingits com La Talaia i L’Harmonia.En el costat esquer de la citada plaça,  hi ha una entrada a unes cases baixes, on a la seva banda esquerra i front a la porta d’entrada d’una de les cases, trobareu un safareig molt antic que era amb aigua de Pou..Es quadrat i està format per quatre compartiments, dos en cada costat.Com en els pobles, disposava la gent de les cases del carrer Xipreret, d’un safareig per que les dones rentessin la roba de la família.Com podreu apreciar no esta en bones condicions, no arriba l’aigua, ni està en funcionament.És un record pels mes vells i que forma part del mobiliari urbà d’aquest emblemàtic carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Un safareig a la capella de la Mare de Déu de la Salut d’Olot ?

D’entre els nombrosos elements d’interès del paratge de la Moixina d’Olot, destaca La Capella de la Mare de Déu de la Salut.El 15 d’octubre de 1884 es va inaugurar aquesta capella, que fou cremada durant la guerra civil, i que va ser restaurada durant l’any 1942 .La nostra col·laboradora Dora Salvador, resident en aquelles terres i que aporta periòdicament al Blog, fotografies de fonts naturalsi d’altres temes, va fer una descoberta fa unes setmanes,i es, d’un possible antic safareig, que sols en queda una petita mostra.Esta situat a poca distancia de la Capella de la Mare de Déu de la Salut, en el marge esquerd del la riera que aflora en aquest lloc.No tenim mes elements, ni informació al respecta; hi ha algun lloc de Catalunya, que el safareig s’ubicava en petits recs i rieres, tot aprofitant el curs de l’aigua natural que disposaven.Us passo una fotografia per fer-vos una idea aproximada de com podria ser.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : Font de Sant Cosme de Sant Joan Les Fonts

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

De viquipèdia llegim : “Capella dedicada a Sant Cosme, Sant Damià i Sant Grau en el municipi de Sant Joan les Fonts. És un edifici d’una sola nau, absis semicircular (a l’est), volta de canó i campanar en forma de torre. Unida a la capella, i al costat oriental es troba la casa de l’ermità, la porta d’accés al temple s’obre a la façana nord, amb la data “1929” pintada sobre la llinda ” … Per adreçar-vos a la Font de Sant Cosme, teniu de deixar la N- 260z, i agafar una pista asfaltada que voreja la balla de l’empresa Alzamora, desprès dels camps i ha una cruïlla de camins, cal que agafeu el camí de l’esquerra i a peu de pista, trobareu la Font i el Safareig.La Font de Sant Cosme, es una deu d’aigua molt important, tot l’any surt abundosa pels seus tres tubs.Aquesta aigua a través d’un canal va a parar a un safareig, que antigament es feia servir per rentar la roba de les dones de les cases de les rodalies.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Molí de la Conqueta de Sant Feliu de Pallerols

El Molí de la Conqueta, també va ser  conegut com Can Maurici , situat a la bora del riu Brugent dins del nucli de Sant Feliu de Pallerols.Es té coneixement escrit del Molí de la Conqueta, des del segle XII que en aquella època estava situat fora del nucli de la cellera i més de la sagrera.S’inicia com a petit molí fariner, accionat com tots els primitius mitjançant l’energia de l’agua, del riu Brugent al seu pas pel centre de Sant Feliu de Pallerols.Anys després es converteix en draper, per mes tard, tornar a ésser fariner, tot i que molts molins compaginaven les dos activitats en el mateix edifici.Va estar funcionant fins els anys 60 del segle XX quan definitivament es va silenciar el seu llarg recorregut i vida industrial.Us passo un article del Diari de Girona de l’any 2011, que fa referencia a la recuperació d’aquest Molí :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/05/23/sant-feliu-repara-moli-del-temps-dels-remences-faci-museu-didactic/488988.html

I el tríptic de l’Ajuntament, que divulga aquest Molí i on és dona a conèixer tots els Molins existents dins del seu Municipi :

http://www.ddgi.cat/municipis/SantFeliudePallerols/itineraris/moli%20conqueta.pdf

El Molí de la Conqueta, després de ser arranjat, és va inaugurar el 18 de desembre de 2011 en motiu de la Fira de Santa Llúcia i des de les hores és pot visitar.Per fora de l’edifici, trobem una roda de molí, actualment  sols per us decoratiu.I un tros del rec, on destacaríem la pesa de fusta per tallar el pas de l’aigua.Cal significar, que en el seu costat hi ha un safareig no gaire gran.Està ven conservada tota la seva estructura.I una  font d’aixeta de polsador surtin de la paret,  l’aigua cau en una pica feta de pedra.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador