El Safareig del carrer Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat

En el centre de l’Hospitalet, com en moltes ciutats, hi ha la part mes antiga, està situada en l’entramat que forma el carrer Xipreret,on trobareu les cases i masies mes antigues de la ciutat.Us podeu dirigir a la plaça Josep Bordonau i Balaguer, on trobareu els monuments mes distingits com La Talaia i L’Harmonia.En el costat esquer de la citada plaça,  hi ha una entrada a unes cases baixes, on a la seva banda esquerra i front a la porta d’entrada d’una de les cases, trobareu un safareig molt antic que era amb aigua de Pou..Es quadrat i està format per quatre compartiments, dos en cada costat.Com en els pobles, disposava la gent de les cases del carrer Xipreret, d’un safareig per que les dones rentessin la roba de la família.Com podreu apreciar no esta en bones condicions, no arriba l’aigua, ni està en funcionament.És un record pels mes vells i que forma part del mobiliari urbà d’aquest emblemàtic carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Un safareig a la capella de la Mare de Déu de la Salut d’Olot ?

D’entre els nombrosos elements d’interès del paratge de la Moixina d’Olot, destaca La Capella de la Mare de Déu de la Salut.El 15 d’octubre de 1884 es va inaugurar aquesta capella, que fou cremada durant la guerra civil, i que va ser restaurada durant l’any 1942 .La nostra col·laboradora Dora Salvador, resident en aquelles terres i que aporta periòdicament al Blog, fotografies de fonts naturalsi d’altres temes, va fer una descoberta fa unes setmanes,i es, d’un possible antic safareig, que sols en queda una petita mostra.Esta situat a poca distancia de la Capella de la Mare de Déu de la Salut, en el marge esquerd del la riera que aflora en aquest lloc.No tenim mes elements, ni informació al respecta; hi ha algun lloc de Catalunya, que el safareig s’ubicava en petits recs i rieres, tot aprofitant el curs de l’aigua natural que disposaven.Us passo una fotografia per fer-vos una idea aproximada de com podria ser.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : Font de Sant Cosme de Sant Joan Les Fonts

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

De viquipèdia llegim : “Capella dedicada a Sant Cosme, Sant Damià i Sant Grau en el municipi de Sant Joan les Fonts. És un edifici d’una sola nau, absis semicircular (a l’est), volta de canó i campanar en forma de torre. Unida a la capella, i al costat oriental es troba la casa de l’ermità, la porta d’accés al temple s’obre a la façana nord, amb la data “1929” pintada sobre la llinda ” … Per adreçar-vos a la Font de Sant Cosme, teniu de deixar la N- 260z, i agafar una pista asfaltada que voreja la balla de l’empresa Alzamora, desprès dels camps i ha una cruïlla de camins, cal que agafeu el camí de l’esquerra i a peu de pista, trobareu la Font i el Safareig.La Font de Sant Cosme, es una deu d’aigua molt important, tot l’any surt abundosa pels seus tres tubs.Aquesta aigua a través d’un canal va a parar a un safareig, que antigament es feia servir per rentar la roba de les dones de les cases de les rodalies.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Molí de la Conqueta de Sant Feliu de Pallerols

El Molí de la Conqueta, també va ser  conegut com Can Maurici , situat a la bora del riu Brugent dins del nucli de Sant Feliu de Pallerols.Es té coneixement escrit del Molí de la Conqueta, des del segle XII que en aquella època estava situat fora del nucli de la cellera i més de la sagrera.S’inicia com a petit molí fariner, accionat com tots els primitius mitjançant l’energia de l’agua, del riu Brugent al seu pas pel centre de Sant Feliu de Pallerols.Anys després es converteix en draper, per mes tard, tornar a ésser fariner, tot i que molts molins compaginaven les dos activitats en el mateix edifici.Va estar funcionant fins els anys 60 del segle XX quan definitivament es va silenciar el seu llarg recorregut i vida industrial.Us passo un article del Diari de Girona de l’any 2011, que fa referencia a la recuperació d’aquest Molí :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/05/23/sant-feliu-repara-moli-del-temps-dels-remences-faci-museu-didactic/488988.html

I el tríptic de l’Ajuntament, que divulga aquest Molí i on és dona a conèixer tots els Molins existents dins del seu Municipi :

http://www.ddgi.cat/municipis/SantFeliudePallerols/itineraris/moli%20conqueta.pdf

El Molí de la Conqueta, després de ser arranjat, és va inaugurar el 18 de desembre de 2011 en motiu de la Fira de Santa Llúcia i des de les hores és pot visitar.Per fora de l’edifici, trobem una roda de molí, actualment  sols per us decoratiu.I un tros del rec, on destacaríem la pesa de fusta per tallar el pas de l’aigua.Cal significar, que en el seu costat hi ha un safareig no gaire gran.Està ven conservada tota la seva estructura.I una  font d’aixeta de polsador surtin de la paret,  l’aigua cau en una pica feta de pedra.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Dipòsit d’aigua en el carrer Montserrat de Vilassar de Mar

El Dipòsit d’aigua  del carrer Montserrat, es un bon exemple mes que trobem en aquest cas situat en el carrer Montserrat amb cantonada amb el carrer de Santa Isabel de Vilassar de Mar, i que en les poblacions del Maresme son habituals en les cases antigues.Son repartidors o dipòsits situats en la paret que dona a l’exterior i en una nivell alt , concretament en la part on està l’eixida o pati de darrera de la casa amb porta secundaria que dona al exterior o carrer.Es molt comú que en la part baixa del dipòsit , hi hagi un safareig no massa gran, que servia antigament per rentar la roba, no obstant, ha vegades i ara mes, es totalment decoratiu.Amb plantes i un caient de l’aigua gotejant, que formen una imatge molt bonica.Llàstima que en aquest cas sols el podem veure des de fora…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Bassa – Safareig de l’antiga masia de can Gabernet de Vilassar de Mar

L’antiga masia de can Gabernet de Vilassar de Mar actualment és la seu de l’Agrupament Escolta Intayllú.Esta situada en La plaça Vicenç Casanovas, es va remodelar el 2010 per a construir un aparcament soterrat, que és quan també es va restaurar el safareig  de la masia de can Gabernet.Com podem veure es un Safareig de dos compartiments, un mes gran que l’altre; es feia així, en general, perquè un seria per rentar la roba amb el sabó i el segon, per esbandir-la.La curiositat d’aquest Safareig, és que te una cobertura  en forma d’arcada, en cada un dels dos compartiments.També, cal dir que es podia rentar en tres de les parets del Safareig, segons veiem am,b les llosses amb una certa inclinació.No hem aconseguit mes dades, ni de la Masia ni del Safareig, com la data de construcció, seria molt antiga, donat que està molt a prop de la zona costera i no deuria tenir cases al seu costat.

 

Agraeixo a l’amic Alfons de Vilassar de Mar ( del blog Rondaller) per la col•laboració en l’article.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Pou – cisterna de l’ermita de Sant Francesc d’Olot

Com us he comentat en anteriors articles, generalment al construir una església, santuari o ermita, es mirava que tingues a prop seu una deu d’aigua, sigui font, mina, cisterna o pou, pel seu abast permanent o periòdic.En el cas d’avui és un pou – cisterna, situat a dalt  del volcà Montsacopa, adossat en un dels laterals de l’Ermita de Sant Francesc d’Olot.De fet, no es un pou com els que teniu en ment, no, l’aigua la recull de la teulada quan plou fort i passa a una tubària que desguassa dins de l’estructura del pou, que caldria dir, que és com una cisterna per guarda l’aigua. Junt hi ha un petit safareig.Per tant la puresa de l’aigua depèn de l’arrossegament de partícules i que el període de conservació de l’aigua estancada no sigui massa llarg. Com que aquesta ermita esta a dalt del Volcà Montsacopa, allí no hi ha aigua al subsòl, per tant es tenia de fer d’aquesta manera per  obtindran.Us passo informació de sobre l’ermita de Sant Francesc d’Olot :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Francesc_d%27Olot

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Fem Safareig : Un rentador amb colors de les Flors a Argelaguer

Els col·laboradors del Blog, Celia Peix i Ramon Badia, en una de les seves sortides van passar per Argelaguer, un petit poble de la comarca de la Garrotxa.I no van poder evitar fotografiar un safareig d’una casa d’allí, els va motivar i captivar la bellesa que l’envolta amb plantes i sobre tot flors.De fet com diem és un safareig privat, que han sabut posar en cada lloc i en cada pam, una planta. No sols en el safareig, sino també, en les seves rodalies.Pot ser que ja no es renti la roba al safareig, per ho si a quedat com un lloc decoratiu i molt cuidat d’una de les parts antigues d’aquesta finca.Si no coneixeu Argelaguer, us passo un enllaç on esta molt detallat :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Argelaguer

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

De vacances a : Cortes d’Arenós de Castelló

Font Morron – Vista general

Avui us aconsello anar  per Vacances a Castelló i no deixar de visitar el poble de Cortes d’Arenós (en castellà i oficialment Cortes de Arenoso) és un municipi del País Valencià a la comarca de l’Alt Millars a Castelló.

Font Carranchosa

Font Carranchosa

Al terme localitzem el Còria (1.329 m) o el Cabezo de las Cruces (1.704 m), hi ha importants plantacions de pins i rebollars, conformen la geografia local presidida pel Rebollo (o El Abuelo), roure reboll de més de 700 anys d’antiguitat, que és el més vell de l’estat.El seu terme municipal limita amb els de La Pobla d’Arenós, Montanejos, Aranyel, Sucaina i Vilafermosa.

Tradicionalment els veïns de Cortes han viscut de l’agricultura, però la seua economia s’ha vist dinamitzada els darrers anys per la creació de l’empresa Aguas de Cortes, que comercialitza una excel·lent aigua mineral i al voltant de la qual gira tota l’activitat del poble. Cal destacar l’activitat artesanal encara conserva tallers de cuiro, fusteria, ceràmica i vímet.

Planta Embotelladora : Aguas de Cortes

Hi ha en el municipi diverses fonts naturals, com la de la Teja, los Berros i Collara, entre moltes altres.

Font Calera

Font Calera

Cal destacar els Llavador o Safareigs :

  • Un és situat a l’entrada del municipi en el paratge conegut com la font del Pilar

    Font del Pilar

    compta amb un petit parc amb jocs infantils.

    Safareig de la Font del Pilar

  • L’altre Safareig situat en el nucli urbà va ser restaurat en 1998 per l’Escola Taller.En el seu interior s’ha realitzat un homenatge a totes les fonts del municipi.Part de l’aigua de les fonts esta conduïda al safareig, sota de cada tub hi ha el nom de la Font de on prové.

Font el Recollon

Font Collara

 

 

 

 

 

 

 

Font La Hambrienta

Font de la Hoya

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font La Calera

Font de La Teja

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts Calentes

Son terres que a la vista semblen de secà, i és tot lo contrari son abundants en aigua.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Abans i ara, de la Font de can Pujol a Palau de Plegamans i Solita

En les dècades dels anys 1970,1980,1990 …  havia sigut la Font de can Pujol de Palau de Plegamans i Solita, un lloc de trobada de famílies, amics, gent que molts dissabtes i/o els dies festius hi anaven a passar el dia, i és repartien per grupets de gent amb taules i cadires en les seves rodalies, a fer fontades, … i pot ser que seriant les últimes fontades en aquest municipi de forma tant general.La gent anava a la Font de can Pujol a recollir la fresca aigua que rajava per un gruixut tub i que omplia la Bassa – Safareig  del seu costat, un aigua “Bona”…La Font de can Pujol, estava i està situada a peu de bosc i al costat del camp conreat, a l’esquerra  de l’ antic camí que porta a la masia des de Palau de Plegamans, pel costat de la riera de Caldes.Un lloc amb diversitat d’arbres, destaca a sobre de la font, un pi molt allargat, per les rodalies hi ha diverses alzines i algun roure…entre altres tipus d’arbres.“ En fa recordar quan el meu pare i jo a principis dels anys noranta del segla passat, i era un dia festiu amb molta gent per aquesta zona, se’ns va demanar per part d’una senyora molt nerviosa que feia moltes hores que havia perdut el seu home i dos fills pels bosc…en menys de mitja hora els vàrem localitzar i senzillament estaven no massa lluny, buscant bolets…”El bosc de can Pujol, connecta amb el bosc de can Marimon, no son uns boscos espessos de vegetació, tot el contrari, son molt planers. per ho així mateix, son molt bonics, ja vàrem dedicar un article fa poques setmanes.Parlem de la Font de can Pujol en l’actualitat, com en molts dels casos, la mancança de pluges durant aquest últims anys, ha fet que aquesta font abundant, ara com ara, sigui un rajolí minso d’aigua o estigui bona part de l’any seca.Així també, podem veure en l’actualitat que la Bassa – safareig, esta seca i plena de herbes, en lloc de plena d’aigua en aquells temps, és podia regar els camps de les rodalies de la finca de can Pujol, ara ja ni pensar-ho…Cal dir que les rodalies de la Font de can Pujol, continua sent un bon espai per poder fer una estona de parada durant una excursió o caminada per les rodalies, i gaudir d’una certa tranquil·litat i escoltar com cantant els ocells…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé