Fem Safareig – Rentador del Pla del Penedès

El Safareig està situat al final del carrer de la font del Pla del Penedès.

Possiblement la seva construcció, d’acord amb les característiques que conserva, podria ser del segle XVIII o XIX.

La seva bassa és allargada, de planta trapezoïdal, rectangular en pràcticament tota la seva longitud tret de l’extrem oriental.

En un costat, disposa d’un Pou i una Font d’aigua de xarxa.

Aquest safareig va ser arranjat fa uns anys, estava en un estat d’abandó.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Itinerari per visitar els rentadors dels municipis de Camús i de Cornellà de Terri

Antigament moltes masies dels municipis de Camús i de Cornellà de Terri disposaven de safareig o rentador propi, on les dones anàvem a rentar-hi la roba.

L’aigua era el recull provinent del torrent o riera on estaven situats.

Un mateix rentador podien anar-hi varies dones de diferents masies de les rodalies.

Algunes de les masies com can Reparada, can Quelistrus, can Grapes, can Patei utilitzaven el rentador del Sant Dalmau.

El rentador que corresponia a can Carxofa, can Jou i can Pardol, el mur del rentador feia tant de passera per anar d’un cantó a l’altre de la riera, així també, feia com de petita resclosa.

No eren només per rentar-hi la roba, en alguns cassos els joves del poble a l’estiu les utilitzaven per banyar-se.

Trobareu diversos cartells indican el recorregut per visitar els rentadors.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de can Solé d’Olesa de Montserrat

La Font de can Solé, està situada en el Passatge de la Font de can Solé d’Olesa de Montserrat.

Antigament al costat de la primitiva font hi havia un safareig públic. Per sota hi transcorre l’aigua d’una de les mines d’Olesa, la del carrer Coscoll, que en aquest punt aflorava a la superfície per sota de la casa.

En un anterior arranjament  la Font consistia en una conducció metàl·lica en forma de tub que sobresurtia de la façana d’una casa i l’aigua queia a un enreixat a nivell del terra.

En l’actualitat, l’aigua surt de la boca d’un angelet, i cau a una gran pica rodona.

Va ser inaugurada el 1 de Maig de 2015.

Font molt curiosa que poca gent de fora d’Olesa coneix.

Recull de dades i Foto antiga : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem Safareig : El Safareig de la Font de l’Abeurador de Piera

Casa de les voltes es considerada una de les cases més antigues de Piera que es manté dempeus, és sens dubte la més emblemàtica del Raval.

Tot i que el Raval Jussà no estava emmurallat, aquesta casa servia de portal d’entrada a la vila. Formava part del barri de les Cases sobre el Pont, una petita barriada fortificada i arrenglerada a costat de la riera Guinovarda.

El que la fa singular és la planta baixa porxada que comunica el carrer amb la riera, on es troben el safareig i l’antiga font de l’Abeurador, conjunt restaurat i inaugurat el 1932 pel president Macià i el conseller Gassol.

Disposa de tres arcs, dos d’ogivals (gòtics) i un de punt rodó (romànic),

que permeten situar-ne la construcció al segle XIII, durant el període de transició entre els dos estils.

Fa cent anys, la barriada del raval o barri dels gats, era un lloc mes important de Piera, a prop hi ha l’Església en el Sant Crist i el Castell,

per axó, es va construir el safareig i l’abeurador.

Donat que mancava en moltes casa l’aigua necessària, va ser molt celebrat per tots,

tenia la finalitat de fer la bugada i poder agafar aigua per les cases.

Recull de dades: Ajuntament de Piera i propi

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garicia – Carpintero

Avui destaquem : La Font i Safareig de Bedorc de Piera

Una vegada que entreu al petit poble de Bedorc o Badorc , cal baixar millor a peu, pel carrer de la Font, un trencall a l’esquerra us portarà fins La Font i safareig de Bedorc.

La Font és de raig continuo, disposa de dos tubs,

actualment sols hi raja per un d’ells.

L’aigua va directament a l’allargat i casi rectangular safareig.

Conserva a l’altre extrem de la font tres rajoles inclinades per rentar la roba, actualment esta en desús.

En un costat  i a l’ombra d’uns arbres hi ha un seient metàl·lic.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Safareig antic i Dipòsit d’aigua de Gallifa

El conjunt format pel un antic safareig I un Dipòsit d’aigua està situat al costat de la carretera BP-1241 en el kilòmetre 9, concretament a sota de la carretera.

El safareig agafa l’aigua d’una deu allí existent.

Antigament les dones properes a aquesta zona hi anaven a rentar-hi la roba. En l’actualitat esta abandonat i ple de vegetació.

Al seu costat hi ha un modern dipòsit que recull l’aigua per la seva distribució.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Safareig i Font de Gallifa

El safareig i la font, estan situats en la confluència del camí raval i el camí de la Rectoria de Gallifa.

Es un safareig de construcció casi rectangular, de dos compartiments,

Un canaló posava en comunicació entre ells, passant l’aigua d’un a l’altre.

En l’actualitat no esta en funcionament, l’aigua esta estancada.

En la part exterior del safareig més petit, hi ha la font.

L’aigua surt d’una aixeta daurada , i cau a una pica situada a nivell del terra.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Safareig – bassa de la Font de la Capella de l’Ordal de Subirats

El Safareig – bassa de la Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.

Uns 10 m. al costat de la cova – font es veuen restes del que fou un safareig públic,

És de forma rectangular i dividit en dos espais, fet de maó.

D’aquest safareig, força deteriorat, destaquen les grans lloses de pedra inclinades que servien d’ampit per rentar la roba,

algunes estan rebaixades del cantó que s’aboca a la bassa.

Des de fa molts anys no hi arriba l’aigua al Safareig.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Capella de l’Ordal de Subirats

La Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.

També és coneguda amb el nom de La Fonteta.

Dades històriques :

  • La imatge de la Mare de Déu de Lorda, que es venera a l’interior de la gruta de la font, se sap que es trobava ja en aquest indret abans de 1936, any en què va desaparèixer i on més tard fou reinstal·lada de nou, segurament que per alguna persona que s’hi va amagar durant la Guerra Civil, segons testimoni oral de Regino Chamorra i de Rafael Camps, Marquès de Camps, recollits a HUERTA (1985).

Font situada dins d’una gruta artificial convertida en capella, on es troba la imatge de la mare de Déu de Llorda.

L’aigua raja dins d’una pica de pedra des del sortint d’una roca.

El sostre està cobert amb una volta de totxo i pedra.

Una porta de ferro, flanquejada a banda i banda per parets de pedra seca, tanca el recinte de la cova-font.

La part superior de la cova està envaïda per heures

Uns 10 m. al costat de la cova es veuen restes del que fou un safareig públic.

Existeix un text que descriu amb precisió el lloc on s’ubica la font, recollit per Carme Huerta (HUERTA MARTÍN, 1985). Es tracta d’un fragment de les memòries de Ramon Solsona i Cardona, nebot de mossèn Isidre Solsona, que fou rector de la parròquia de Sant Esteve d’Ordal fins el 1924:

“(…) Des d’allà caminava instintivament cap a la “Fonteta”. Sens dubte que és el lloc més plaent, més deliciosament poètic de la comarca. Al final d’un passeig llarg (…) que des del parc de Can Ravella baixa en línia recta i en suau pendent fins a una placeta, es troba al fons una gruta artificial de la qual en altre temps rajava una font, que li ha donat el seu nom. La gruta està coberta de pedra, simulant estalactites, ara ja seques, però en altres temps s’hi havia infiltrat l’aigua cristal·lina, regalimant i caient en un llac de pedra que hi ha al fons. Sens dubte, els comtes d’Olzinelles ho tenien com a lloc d’esbarjo, segons ho confirmen la gran taula central de pedra i els bancs laterals, gastats pel temps i deteriorats per les mans bàrbares, malgrat la reixa de ferro forjat que tanca l’ampla entrada de la gruta (…)”.

De la taula de pedra esmentada en el text, avui ja no en queden senyals, però sí dels bancs, que encara resten adossats a la paret de la gruta.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Fem una ullada fora de Catalunya : La Font de l’Onzell de Culla de Castelló de la Plana.

La Font de l’Onzell es troba a 2 km. de Culla, poble de la comarca castellonenca de l’Alt Maestrat, situat en un turó, a 1088 m. d’altitud.

Junt a la font hi ha un xicotet refugi, que en esta zona de nevades hivernals, fortes ventades, i tempestes estivals, resulta molt útil per als excursionistes. L’aigua dona a un abeurador i després passa a una bassa – safareig.

Des de la font hi ha unes fantàstiques vistes de la vall del riu Monlleó.

Video: https://youtu.be/HaRzAkb0v_ohttps://youtu.be/HaRzAkb0v_o

Text i Fotografies : Jordi Mig