El Pou – cisterna de l’ermita de Sant Francesc d’Olot

Com us he comentat en anteriors articles, generalment al construir una església, santuari o ermita, es mirava que tingues a prop seu una deu d’aigua, sigui font, mina, cisterna o pou, pel seu abast permanent o periòdic.En el cas d’avui és un pou – cisterna, situat a dalt  del volcà Montsacopa, adossat en un dels laterals de l’Ermita de Sant Francesc d’Olot.De fet, no es un pou com els que teniu en ment, no, l’aigua la recull de la teulada quan plou fort i passa a una tubària que desguassa dins de l’estructura del pou, que caldria dir, que és com una cisterna per guarda l’aigua. Junt hi ha un petit safareig.Per tant la puresa de l’aigua depèn de l’arrossegament de partícules i que el període de conservació de l’aigua estancada no sigui massa llarg. Com que aquesta ermita esta a dalt del Volcà Montsacopa, allí no hi ha aigua al subsòl, per tant es tenia de fer d’aquesta manera per  obtindran.Us passo informació de sobre l’ermita de Sant Francesc d’Olot :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Francesc_d%27Olot

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Fem Safareig : Un rentador amb colors de les Flors a Argelaguer

Els col·laboradors del Blog, Celia Peix i Ramon Badia, en una de les seves sortides van passar per Argelaguer, un petit poble de la comarca de la Garrotxa.I no van poder evitar fotografiar un safareig d’una casa d’allí, els va motivar i captivar la bellesa que l’envolta amb plantes i sobre tot flors.De fet com diem és un safareig privat, que han sabut posar en cada lloc i en cada pam, una planta. No sols en el safareig, sino també, en les seves rodalies.Pot ser que ja no es renti la roba al safareig, per ho si a quedat com un lloc decoratiu i molt cuidat d’una de les parts antigues d’aquesta finca.Si no coneixeu Argelaguer, us passo un enllaç on esta molt detallat :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Argelaguer

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

De vacances a : Cortes d’Arenós de Castelló

Font Morron – Vista general

Avui us aconsello anar  per Vacances a Castelló i no deixar de visitar el poble de Cortes d’Arenós (en castellà i oficialment Cortes de Arenoso) és un municipi del País Valencià a la comarca de l’Alt Millars a Castelló.

Font Carranchosa

Font Carranchosa

Al terme localitzem el Còria (1.329 m) o el Cabezo de las Cruces (1.704 m), hi ha importants plantacions de pins i rebollars, conformen la geografia local presidida pel Rebollo (o El Abuelo), roure reboll de més de 700 anys d’antiguitat, que és el més vell de l’estat.El seu terme municipal limita amb els de La Pobla d’Arenós, Montanejos, Aranyel, Sucaina i Vilafermosa.

Tradicionalment els veïns de Cortes han viscut de l’agricultura, però la seua economia s’ha vist dinamitzada els darrers anys per la creació de l’empresa Aguas de Cortes, que comercialitza una excel·lent aigua mineral i al voltant de la qual gira tota l’activitat del poble. Cal destacar l’activitat artesanal encara conserva tallers de cuiro, fusteria, ceràmica i vímet.

Planta Embotelladora : Aguas de Cortes

Hi ha en el municipi diverses fonts naturals, com la de la Teja, los Berros i Collara, entre moltes altres.

Font Calera

Font Calera

Cal destacar els Llavador o Safareigs :

  • Un és situat a l’entrada del municipi en el paratge conegut com la font del Pilar

    Font del Pilar

    compta amb un petit parc amb jocs infantils.

    Safareig de la Font del Pilar

  • L’altre Safareig situat en el nucli urbà va ser restaurat en 1998 per l’Escola Taller.En el seu interior s’ha realitzat un homenatge a totes les fonts del municipi.Part de l’aigua de les fonts esta conduïda al safareig, sota de cada tub hi ha el nom de la Font de on prové.

Font el Recollon

Font Collara

 

 

 

 

 

 

 

Font La Hambrienta

Font de la Hoya

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font La Calera

Font de La Teja

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts Calentes

Son terres que a la vista semblen de secà, i és tot lo contrari son abundants en aigua.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Abans i ara, de la Font de can Pujol a Palau de Plegamans i Solita

En les dècades dels anys 1970,1980,1990 …  havia sigut la Font de can Pujol de Palau de Plegamans i Solita, un lloc de trobada de famílies, amics, gent que molts dissabtes i/o els dies festius hi anaven a passar el dia, i és repartien per grupets de gent amb taules i cadires en les seves rodalies, a fer fontades, … i pot ser que seriant les últimes fontades en aquest municipi de forma tant general.La gent anava a la Font de can Pujol a recollir la fresca aigua que rajava per un gruixut tub i que omplia la Bassa – Safareig  del seu costat, un aigua “Bona”…La Font de can Pujol, estava i està situada a peu de bosc i al costat del camp conreat, a l’esquerra  de l’ antic camí que porta a la masia des de Palau de Plegamans, pel costat de la riera de Caldes.Un lloc amb diversitat d’arbres, destaca a sobre de la font, un pi molt allargat, per les rodalies hi ha diverses alzines i algun roure…entre altres tipus d’arbres.“ En fa recordar quan el meu pare i jo a principis dels anys noranta del segla passat, i era un dia festiu amb molta gent per aquesta zona, se’ns va demanar per part d’una senyora molt nerviosa que feia moltes hores que havia perdut el seu home i dos fills pels bosc…en menys de mitja hora els vàrem localitzar i senzillament estaven no massa lluny, buscant bolets…”El bosc de can Pujol, connecta amb el bosc de can Marimon, no son uns boscos espessos de vegetació, tot el contrari, son molt planers. per ho així mateix, son molt bonics, ja vàrem dedicar un article fa poques setmanes.Parlem de la Font de can Pujol en l’actualitat, com en molts dels casos, la mancança de pluges durant aquest últims anys, ha fet que aquesta font abundant, ara com ara, sigui un rajolí minso d’aigua o estigui bona part de l’any seca.Així també, podem veure en l’actualitat que la Bassa – safareig, esta seca i plena de herbes, en lloc de plena d’aigua en aquells temps, és podia regar els camps de les rodalies de la finca de can Pujol, ara ja ni pensar-ho…Cal dir que les rodalies de la Font de can Pujol, continua sent un bon espai per poder fer una estona de parada durant una excursió o caminada per les rodalies, i gaudir d’una certa tranquil·litat i escoltar com cantant els ocells…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Ginebreda de Gelida

Sortirem des de Gelida per la carretera de Sant Sadurní, la C-243b, una vegada que em passat per les Fonts de Sant Miquel, i de Cantillepa, al poc agafarem el camí de terra pel costat de can Torrents, la seva Font i el berenador.A uns 20  minuts, deixarem a l’esquerra la Font Freda  i girarem per el camí de la dreta que fa pujada fins arribar a unes cases i masia de can Rosell, que deixarem a la nostra dreta.Seguirem el camí principal, i trobarem una bifurcació cal agafar el camí de la dreta entre el bosc i una petita vinya, fins arribar a can Ginebreda. Ens cal seguir el camí que dona tota la volta a la masia, a peu d’ella hi ha un safareig – bassa,i al pocs metres un gran dipòsit, anys en rere tenien granja amb animals.El camí fa davallada fins a un nou encreuament, on en un costat entre plàtans i altres arbres hi ha La Font de can Ginebreda.Es una petita Font, que per molt que sigui la sequera, sempre dona aigua.Uns esglaons ens aproximen al doll d’aigua, que cau a una pica vella, no massa gran i algo arrodonida,per un costat surt l’aigua que va a parar a una Bassa situada uns metres mes lluny.Es itinerari no massa llarg, que podem completar visitant les altres fonts que us he indicat al principi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Fem Safareig : El Rentador (gran) del Barri El Junyent de Palou a Granollers – 2ª Part #

Es molt fàcil anar a visitar aquest antic rentador del barri  El Junyent de Palou de Granollers. Situeu-vos en la zona industrial de can Bassa, agafeu el camí reial.Teniu d’arribar a l´últim Barri de Palou direcció Montmeló, cal que traspasseu el barri i abans de sortit de El Junyent,  front la casa vella i al costat de la nova i ha una gran bassa,l’aigua sobrant dona directament el Safareig.Esta a peu de camí a ma esquerra, es molt mes gran i allargat que el que us vaig presentar la setmana passada.L’aigua va a parar a un rec per les necessitats dels camps propers al Barri de El Junyent.En l’actualitat el Safareig, no s’utilitza i esta molt ven conservat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem Safareig : El Rentador Petit del Barri de El Junyent de Palou a Granollers – 1ª Part #

Es molt fàcil anar a visitar aquest petit i antic rentador del barri  El Junyent de Palou de Granollers. Situeu-vos en la zona industrial de can Bassa, agafeu el camí reial.Aquesta zona rural de les afores de Granollers, està ple de masies i cases que encara avui en dia cultiven el tros.Teniu d’arribar a l´últim Barri de Palou direcció Montmeló, a l’entrada d’El Junyent, en la primera casa que trobareu a la dreta i casi a la seva entrada a peu de camí, veureu el Safareig petit.Us cal baixar uns esglaons per accedir, com és pot veure es unifamiliar, o sigui,  sols podia rentar la roba una persona.L’aigua era del rec existent en aquesta zona, que a les hores l’aigua era molt mes neta que ara.Felicitem a la gent del barri que a volgut que quedes com a mostra d’un passat que sols la gent gran pot recordar, que es rentava a ma la roba en aquest petit Safareig.Dintre d’uns dies, podrem conèixer tres rentadors mes…!

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Que tingueu totes i tots una bona sortida d’any i que 2018, us doni el que voleu tindre !

Aquest blog, des de 2014 ha estat amb totes i tots cada dia amb un article diferent, dedicat a :

Les Fonts Naturals, rescloses, rius, safareig, pous, aigua, torrents, llegendes, llibres de muntanya, itineraris, poemes i molt mes…!Algun d’ells, gràcies a uns col·laboradors espontanis i voluntaris, que han aportat imatges que he pogut oferir-vos d’immediat amb un article.Avui s’acaba l’any 2017, per ho, s’inicia un nou any, amb esperança i futur per a totes i tots… amb il·lusió, que ens dona per a continuar amb mes força una nova etapa.M‘agradaria poder-vos oferir des del blog noves sorpreses i nous articles.Gràcies per la vostra fidelitat !Us desitgem des del blog, Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i …mes :

                                             Bon Any 2018 !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Recull de llocs on poden beure aigua els animals lliures dins la natura

He fet  un recull de llocs on els mamífers, insectes, ocells entre altres especies podent contar permanent i/o de forma temporal, per poder beure aigua.Poden ser llocs naturals o preparats pel home, on podrem trobar des d’un porc senglar fins un insecte.Bassal d’aigua de pluja, que en pocs dies que no plogui estarà sec.Bassa petita , semi preparada amb joncs per atreure insectes i mamífers, en una petita pendent de pedra per facilitar l’entrada i sortida de l’animal ( Figaró)Basseta d’aigua de pluja preparada ( Castelldefels – Garraf )Recull d’aigua dins d’una concavitat d’un arbre, el període de temps es limitat fins que és sequi. (Cànoves)La pica d’una Font, també pot servir ( Llinars del Vallès)O, un safareig, de mines o Fonts (Cànoves)L’aigua sobrant d’una Font s’ha conduit a un petit abeurador per animals. (Sabadell)D’aigua mes neta, poden beure en rieres o torrenteres (Sabadell)Així mateix, en un riu o petit pantà ( Vallvidrera- Barcelona)També, en un rec per regar conreus, els animals podent disposar d’aigua. (Santa Eulalia de Ronçana)En llocs de pastura, s’han adaptat uns bassals amb aigua de pluja, pou o pluja, per els ramats de la zona, on també podem veure animals bevent. (La Granera)En riu a l’estiu, quan no baixa a penes aigua o esta sec, s’han format petites llacunes amb l’aigua, que les aus o altres animals, poden aprofitar per beure o alimentar-se amb els peixos allí agrupats.( Riu Ripoll)En algun cas, fet per l’home , s’ha conduit l’aigua d’un torrent o riera, o qual se vol deu, a un bassal artificial construït per la fauna de la zona. ( Santa Maria de Montcada)Petits bassals en jardins públics, on els ocells i insectes tenen un punt pràcticament garantit on sempre poden trobar aigua.No cal dir, que en aquests llocs no és deu ni molestar als animals , ni pot ser un punt de presa d’aquest, millor observar i fotografiar…!

 

Tex i Fotografies : Ramon Solé

La Bassa del Rec de Rosanes de La Garriga

En les Planes de la Garriga i a prop del recorregut que fa el riu congost, és van assentar els conreus d’aquest municipi.La Bassa del Rec de Rosanes, va ser i és, un punt estratègic per poder fer la distribució a traves de petites sèquies o recs per proporcionar l’aigua necessària per regar el camps d’aquesta zona.La masia o posteriorment convertit en Castell de Rosanes, ara un important i selecta Restaurant, era el propietari de la majoria de terres properes i perquè no fora unes terres de seca, és va per medi d’una resclosa agafar i conduir l’aigua del riu Congost,  fins La Bassa del Rec de Rosanes, per ser unes terres fèrtils i riques.Durant la Guerra Civil Espanyola, aquest camps es van explanar fer una camp d’aviació entre can Fernàndez i Rosanes, les sèquies van ser tapades.Posteriorment acabada la guerra, a l’emprendrà les feines de nou en els camps, es van tornar a fer servir fins l’actualitat tota la xarxa de recs i així com La Bassa de Rec de Rosanes.Per anar-hi, podeu sortir des de La Garriga, en la seva part sud en la zona industrial, hi ha algun cartell que fa referència, cal que passeu pel pont del riu Congost,i agafar pel carrer del Bages, y seguir pel carrer Ramon Ciurans i desprès el carrer de Rosanes ( pista de terra)on al poc hi ha el Restaurant de Rosanes, seguiu pocs metres fins  La Bassa de Rec de Rosanes, situat a la vostra dreta. ( no confondre amb el vell Safareig situat a l’esquerra).

 

Text i Fotografies : Ramon Solé