El Safareig de Cal Casas esta situat a pocs metres a la dreta del km. 0 de la carretera BV-4406 de Puig-reig a Santa Maria de Merlès o carrer de Cal Casas.
Historia de cal Casas:
Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l’única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial.
S’hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l’amo i un conjunt d’habitatges), però no s’hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d’aquest nucli del Baix Berguedà.
Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l’aprofitament d’un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals.
El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l’any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona.
L’any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l’aigua del riu com a font d’energia.
En els seus primers anys d’existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats.
Per tal d’aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l’estiu de l’any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes.
L’any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors.
El 1925 s’inaugurà l’edifici de l’escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d’habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes.
Fou l’any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s’havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.
El Safareig es de construcció de planta rectangular formada per la zona de safareig i per la coberta que el protegeix de la pluja i del sol, restaurada en els últims anys.
La coberta, de teules àrabs, és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana als costats més grans de l’estructura.
El Safareig esta dividit en 4 compartiments.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
El Safareig de Mogoda es troba ubicat en el nucli de Mogoda, a llevant dels edificis situats al carrer principal, unes escales hi porten.
Aquest safareig actualment en desús, es troba buit d’aigua tot i que en bon estat de conservació.
El safareig presenta una planta gairebé quadrada, construït amb obra i arrebossat tan per dins com per fora.
Exteriorment presenta un arrebossat recent realitzat amb morter (ciment) que n’oculta el parament.
Tot i així aquest arrebossat s’ha realitzat fins a la mateixa alçada al volt de tota l’estructura, quedant a la vista restes de l’antic arrebossat i les peces ceràmiques que conformen la repisa damunt la qual les dones rentaven la roba. Interiorment el safareig es troba arrebossat i pintat de blanc (no restaurat).
El fons del safareig és fet amb cairons quadrats de mida petita, disposat amb enrajolat de caixó, amb algunes peces reposades amb rajoles també vermelles que no són les originals.
A un dels extrems de l’estructura s’observa una mena de pilastra de la qual surt un tub de ferro corbat per on sortiria un broll d’aigua que ompliria d’aigua neta el safareig.
Observacions:
Tot i que es troba dins el conjunt de Mogoda, protegit i catalogat pel PEPPASPM, no gaudeix d’una protecció específica.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Bassa de Joan Romanyà cal agafar el camí que va a la Salut.
Situada a 100 m de l’àrea d’esplai, en el Torrent de la Codolosa (muntanya de Montserrat) municipi de Collbató.
Historia:
Aquesta partida de terra pertanyia a la finca de Can Vidrier, que era propietat del Sr. Galvany.
Després de la guerra Civil Espanyola passà a mans de Joan Romanyà, mentre que la part on ara hi ha l’àrea d’esplai de la Salut va ser cedida a l’Ajuntament.
El nou propietari féu construir, o potser només adobar, la bassa, i per deixar-ne constància hi posà una placa.
El safareig era utilitzat per algunes dones del poble per fer la bugada.
Després el complex va ser abandonat i envaït per la vegetació.
El 1995 un grup de voluntaris va arrebossar i netejar la bassa.
El 2002 es va fer una fitxa amb les característiques i l’estat de conservació.
El 2007 un altre grup de voluntaris va netejar la bassa i un tram de les canalització.
Més recentment, s’ha adobat el dipòsit i s’han recuperat 120 m dels recs.
La bassa de Joan Romanyà és un dipòsit rectangular amb una capacitat de 31.000 litres,
construït amb murs de pedra i morter de calç, d’un gruix d’entre 30 i 50 cm.
L’interior està arrebossat amb ciment impermeable i la part superior està rematada amb una filada de totxos massissos posats de cantell.
A l’interior, a la paret nord, hi ha una placa de pedra amb la llegenda “Joan Ramanyà, 1948”.
Al costat hi ha un safareig d’uns 1.000 litres de capacitat,
que fa les funcions de decantador, amb dues places per rentar.
Té dues boques per on entra l’aigua que ve pels recs que baixen de la Codolosa i de la muntanya i diversos sobreeixidors, que aboquen l’aigua a un altre rec que dóna al torrent de la Salut.
Antigament moltes masies dels municipis de Camús i de Cornellà de Terri disposaven de safareig o rentador propi, on les dones anàvem a rentar-hi la roba.
L’aigua era el recull provinent del torrent o riera on estaven situats.
Un mateix rentador podien anar-hi varies dones de diferents masies de les rodalies.
Algunes de les masies com can Reparada, can Quelistrus, can Grapes, can Patei utilitzaven el rentador del Sant Dalmau.
El rentador que corresponia a can Carxofa, can Jou i can Pardol, el mur del rentador feia tant de passera per anar d’un cantó a l’altre de la riera, així també, feia com de petita resclosa.
No eren només per rentar-hi la roba, en alguns cassos els joves del poble a l’estiu les utilitzaven per banyar-se.
Trobareu diversos cartells indican el recorregut per visitar els rentadors.
La Font de can Solé, està situada en el Passatge de la Font de can Solé d’Olesa de Montserrat.
Antigament al costat de la primitiva font hi havia un safareig públic. Per sota hi transcorre l’aigua d’una de les mines d’Olesa, la del carrer Coscoll, que en aquest punt aflorava a la superfície per sota de la casa.
En un anterior arranjament la Font consistia en una conducció metàl·lica en forma de tub que sobresurtia de la façana d’una casa i l’aigua queia a un enreixat a nivell del terra.
En l’actualitat, l’aigua surt de la boca d’un angelet, i cau a una gran pica rodona.
Va ser inaugurada el 1 de Maig de 2015.
Font molt curiosa que poca gent de fora d’Olesa coneix.
Recull de dades i Foto antiga : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.