La unió del Rec, el Safareig i la Bassa a Santa Eulalia de Ronçana

El Rec, el Safareig i la Bassa que ens referim, esta dins d’un petit paratge molt bonic.Està situat en la carretera BV- 1435, tant sols deixeu el municipi de Lliça de dalt i entreu al municipi de Santa Eulalia de Ronçana,deixareu un camí rural asfaltat a la dreta i cal que  seguiu pel nou camí peatonal que discorre pel costat de dita carretera, on a pocs metres veureu aquest paratge encantador.El Rec porta aigua per regar els camps propers, i que dona a una antiga Bassa, rodejada de vegetació.En un extrem, hi ha la vella construcció d’un Safareig, adossat al mateix mur de la Bassa,antigament les dones de les masies properes deurien d’anar a rentar-hi la roba.Pel perímetre d’aquesta bassa trobem una diversitat d’arbres, com a pins, alzines, roures, entre altres,I en uns terrenys propers, una plantació important de plàtans, axó comporta que sigui una zona humida amb gran varietat d’ocells.Es un espai natural, entre els dos nuclis urbans.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui tornem a destacar : La Font de la Teula de Vilassar de Dalt, la seva historia

Com cada diumenge us presento dos articles, avui serà sobre Fonts

Com a Font de la Teula, es molt freqüent trabar-la en fonts d’arreu de Catalunya i en Aragó, en aquest cas, com a “Fuente de la Teja”.Avui la nostra mirada la possem a Vilassar de Dalt, en el cas urbà on actualment la trobarem a aquesta Font, a un costat del carrer de la Font de la Teula.Us passo l’enllaç, per conèixer mes de la seva historia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_Teula_(Vilassar_de_Dalt)

En un principi havia estat al mig del carrer, i disposava d’un safareig públic, arribava l’aigua a través d’una teula, d’on prové el nom popular.Tenia la font, dues aixetes de palanca, en l’actualitat en te tres.

A sobre la font és manté la imatge esculpida d’un xai i el corn de l’abundància. Al seu damunt hi ha un coronament estil barroc.La Font de la Teula, va ser construïda el Segle XVIII, i sufragada amb diners de les carnisseries del Comú i d’aquí la imatge del xai i el corn.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar de Dalt

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Safareig del carrer Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat

En el centre de l’Hospitalet, com en moltes ciutats, hi ha la part mes antiga, està situada en l’entramat que forma el carrer Xipreret,on trobareu les cases i masies mes antigues de la ciutat.Us podeu dirigir a la plaça Josep Bordonau i Balaguer, on trobareu els monuments mes distingits com La Talaia i L’Harmonia.En el costat esquer de la citada plaça,  hi ha una entrada a unes cases baixes, on a la seva banda esquerra i front a la porta d’entrada d’una de les cases, trobareu un safareig molt antic que era amb aigua de Pou..Es quadrat i està format per quatre compartiments, dos en cada costat.Com en els pobles, disposava la gent de les cases del carrer Xipreret, d’un safareig per que les dones rentessin la roba de la família.Com podreu apreciar no esta en bones condicions, no arriba l’aigua, ni està en funcionament.És un record pels mes vells i que forma part del mobiliari urbà d’aquest emblemàtic carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Un safareig a la capella de la Mare de Déu de la Salut d’Olot ?

D’entre els nombrosos elements d’interès del paratge de la Moixina d’Olot, destaca La Capella de la Mare de Déu de la Salut.El 15 d’octubre de 1884 es va inaugurar aquesta capella, que fou cremada durant la guerra civil, i que va ser restaurada durant l’any 1942 .La nostra col·laboradora Dora Salvador, resident en aquelles terres i que aporta periòdicament al Blog, fotografies de fonts naturalsi d’altres temes, va fer una descoberta fa unes setmanes,i es, d’un possible antic safareig, que sols en queda una petita mostra.Esta situat a poca distancia de la Capella de la Mare de Déu de la Salut, en el marge esquerd del la riera que aflora en aquest lloc.No tenim mes elements, ni informació al respecta; hi ha algun lloc de Catalunya, que el safareig s’ubicava en petits recs i rieres, tot aprofitant el curs de l’aigua natural que disposaven.Us passo una fotografia per fer-vos una idea aproximada de com podria ser.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : Font de Sant Cosme de Sant Joan Les Fonts

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

De viquipèdia llegim : “Capella dedicada a Sant Cosme, Sant Damià i Sant Grau en el municipi de Sant Joan les Fonts. És un edifici d’una sola nau, absis semicircular (a l’est), volta de canó i campanar en forma de torre. Unida a la capella, i al costat oriental es troba la casa de l’ermità, la porta d’accés al temple s’obre a la façana nord, amb la data “1929” pintada sobre la llinda ” … Per adreçar-vos a la Font de Sant Cosme, teniu de deixar la N- 260z, i agafar una pista asfaltada que voreja la balla de l’empresa Alzamora, desprès dels camps i ha una cruïlla de camins, cal que agafeu el camí de l’esquerra i a peu de pista, trobareu la Font i el Safareig.La Font de Sant Cosme, es una deu d’aigua molt important, tot l’any surt abundosa pels seus tres tubs.Aquesta aigua a través d’un canal va a parar a un safareig, que antigament es feia servir per rentar la roba de les dones de les cases de les rodalies.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Molí de la Conqueta de Sant Feliu de Pallerols

El Molí de la Conqueta, també va ser  conegut com Can Maurici , situat a la bora del riu Brugent dins del nucli de Sant Feliu de Pallerols.Es té coneixement escrit del Molí de la Conqueta, des del segle XII que en aquella època estava situat fora del nucli de la cellera i més de la sagrera.S’inicia com a petit molí fariner, accionat com tots els primitius mitjançant l’energia de l’agua, del riu Brugent al seu pas pel centre de Sant Feliu de Pallerols.Anys després es converteix en draper, per mes tard, tornar a ésser fariner, tot i que molts molins compaginaven les dos activitats en el mateix edifici.Va estar funcionant fins els anys 60 del segle XX quan definitivament es va silenciar el seu llarg recorregut i vida industrial.Us passo un article del Diari de Girona de l’any 2011, que fa referencia a la recuperació d’aquest Molí :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/05/23/sant-feliu-repara-moli-del-temps-dels-remences-faci-museu-didactic/488988.html

I el tríptic de l’Ajuntament, que divulga aquest Molí i on és dona a conèixer tots els Molins existents dins del seu Municipi :

http://www.ddgi.cat/municipis/SantFeliudePallerols/itineraris/moli%20conqueta.pdf

El Molí de la Conqueta, després de ser arranjat, és va inaugurar el 18 de desembre de 2011 en motiu de la Fira de Santa Llúcia i des de les hores és pot visitar.Per fora de l’edifici, trobem una roda de molí, actualment  sols per us decoratiu.I un tros del rec, on destacaríem la pesa de fusta per tallar el pas de l’aigua.Cal significar, que en el seu costat hi ha un safareig no gaire gran.Està ven conservada tota la seva estructura.I una  font d’aixeta de polsador surtin de la paret,  l’aigua cau en una pica feta de pedra.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Dipòsit d’aigua en el carrer Montserrat de Vilassar de Mar

El Dipòsit d’aigua  del carrer Montserrat, es un bon exemple mes que trobem en aquest cas situat en el carrer Montserrat amb cantonada amb el carrer de Santa Isabel de Vilassar de Mar, i que en les poblacions del Maresme son habituals en les cases antigues.Son repartidors o dipòsits situats en la paret que dona a l’exterior i en una nivell alt , concretament en la part on està l’eixida o pati de darrera de la casa amb porta secundaria que dona al exterior o carrer.Es molt comú que en la part baixa del dipòsit , hi hagi un safareig no massa gran, que servia antigament per rentar la roba, no obstant, ha vegades i ara mes, es totalment decoratiu.Amb plantes i un caient de l’aigua gotejant, que formen una imatge molt bonica.Llàstima que en aquest cas sols el podem veure des de fora…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Bassa – Safareig de l’antiga masia de can Gabernet de Vilassar de Mar

L’antiga masia de can Gabernet de Vilassar de Mar actualment és la seu de l’Agrupament Escolta Intayllú.Esta situada en La plaça Vicenç Casanovas, es va remodelar el 2010 per a construir un aparcament soterrat, que és quan també es va restaurar el safareig  de la masia de can Gabernet.Com podem veure es un Safareig de dos compartiments, un mes gran que l’altre; es feia així, en general, perquè un seria per rentar la roba amb el sabó i el segon, per esbandir-la.La curiositat d’aquest Safareig, és que te una cobertura  en forma d’arcada, en cada un dels dos compartiments.També, cal dir que es podia rentar en tres de les parets del Safareig, segons veiem am,b les llosses amb una certa inclinació.No hem aconseguit mes dades, ni de la Masia ni del Safareig, com la data de construcció, seria molt antiga, donat que està molt a prop de la zona costera i no deuria tenir cases al seu costat.

 

Agraeixo a l’amic Alfons de Vilassar de Mar ( del blog Rondaller) per la col•laboració en l’article.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Pou – cisterna de l’ermita de Sant Francesc d’Olot

Com us he comentat en anteriors articles, generalment al construir una església, santuari o ermita, es mirava que tingues a prop seu una deu d’aigua, sigui font, mina, cisterna o pou, pel seu abast permanent o periòdic.En el cas d’avui és un pou – cisterna, situat a dalt  del volcà Montsacopa, adossat en un dels laterals de l’Ermita de Sant Francesc d’Olot.De fet, no es un pou com els que teniu en ment, no, l’aigua la recull de la teulada quan plou fort i passa a una tubària que desguassa dins de l’estructura del pou, que caldria dir, que és com una cisterna per guarda l’aigua. Junt hi ha un petit safareig.Per tant la puresa de l’aigua depèn de l’arrossegament de partícules i que el període de conservació de l’aigua estancada no sigui massa llarg. Com que aquesta ermita esta a dalt del Volcà Montsacopa, allí no hi ha aigua al subsòl, per tant es tenia de fer d’aquesta manera per  obtindran.Us passo informació de sobre l’ermita de Sant Francesc d’Olot :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Francesc_d%27Olot

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Fem Safareig : Un rentador amb colors de les Flors a Argelaguer

Els col·laboradors del Blog, Celia Peix i Ramon Badia, en una de les seves sortides van passar per Argelaguer, un petit poble de la comarca de la Garrotxa.I no van poder evitar fotografiar un safareig d’una casa d’allí, els va motivar i captivar la bellesa que l’envolta amb plantes i sobre tot flors.De fet com diem és un safareig privat, que han sabut posar en cada lloc i en cada pam, una planta. No sols en el safareig, sino també, en les seves rodalies.Pot ser que ja no es renti la roba al safareig, per ho si a quedat com un lloc decoratiu i molt cuidat d’una de les parts antigues d’aquesta finca.Si no coneixeu Argelaguer, us passo un enllaç on esta molt detallat :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Argelaguer

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia