Avui destaquem: La Font del Consol de Santa Pau

Per anar a la Font del Consol, teniu que sortir des de Santa Pau direcció al barri del Masnou, per la carretera GI-524, allí vigileu en agafa el carrer de Sant Martí que en algú més d’un quilòmetre us portarà directament al barri  del Masnou que us cal creuar

i seguir la pista asfaltada fins la Font, situada a l’esquerra a peu de carretera.

Es feta d’obra amb ciment i de planta quadrada, amb una alçada d’algo mes dos i mig metres d’alçada, amb coberta en forma de piràmide escapçada.

Curiosament, en la part de sota de la coberta surt l’aigua per dos tubs de ferro de poca llargada.

L’aigua cau amb abundància a una pica en forma de “L” envoltant la estructura de la Font pel costat dret.

A la seva esquerra hi ha un petit abeurador,

i al costat seu, un petit safareig clàssic.

A dalt de la font hi ha el seu nom gravat en unes rajoles de terrissa.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2020-12-26_11-43-31-2.jpg

Al costat dreta disposa d’una paperera i un banc de fusta.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Fem una Ullada fora de Catalunya : Fonts de pobles a França

Fem una ullada a 4 pobles de França:

Caumont (en francès Caumont) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Safareig

Foix és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l’Arieja i de l’antic País de Foix. Està situada vora el riu Arieja, a la confluència amb l’Arget; es troba al sud de Tolosa, prop de la frontera andorrana. El 1999 la seva població era de 9.109 habitants, anomenats foixencs (en occità foissencs, en francès Fuxéens), amb la qual cosa és la segona ciutat del departament, després de Pàmies.

Font sota el Castell

Pou del Castell

Sent Líser (en occità Sent Líser, en francès Saint-Lizier) és un municipi francès, situat al Departament de l’Arieja a la regió Occitània, a la riba del riu Salat.

Font de la plaça de l’església

Lusenac (francès Luzenac) és un municipi de la regió d’Occitània, departament de l’Arieja.

Font de Jean Sarda

Font i antic abeurador

Lusenac, vista de la presa

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de l’ermita de Sant Cebrià de Barcelona

Foto : Viquipèdia

L’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina està ubicada en el camí  de Sant Cebrià, 109-115 / ctra. Sant Cugat, 234-264 de Barcelona.

L’ermita es troba al barri de Montbau, enmig del bosc a la falda de Collserola.

En el segle passat, front de l’ermita i casa, disposava d’un berenador. Darrera de l’ermita i al costat esquer del camí que us portaria a la famosa Font de la Llet, hi ha la mina de la Font de Sant Cebrià.

L’aigua d’aquesta mina és canalitzada fins al dipòsit sobreeixidor des d’on va a l’aixeta del safareig, que és a un costat de l’ermita.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez , Arxiu Rasola i Viquipèdia

Imatges del segle passat sobre l’aigua d’Hostalets de Pierola

Avui us presento unes imatges relacionades amb l’aigua a Hostalets de Pierola del segle passat, que m’ha fet arribar l’amic Carles Jacobo :

Font paret Ajuntament
Hostalets de Pierola – Safareig a principis s.XX
Pou de can Valls
Pou, lloc desconegut
Pou, lloc desconegut

Text : Ramon Solé

Fotografies cedides per : Carles Jacobo

Avui destaquem : La Font Gavatxes de Camprodon

Com cada Diumenge us presento dos articles 

La Font de les Gavatxes és una de les varies fonts que tenia l’antiga finca de Mas Llandrius,

esta situada sota del mas al costat d’un camí que hi va.

Es una antiga font que es va modernitzar, el seu broc surt del mig d’una roda de ferro, a la paret dreta del seu safareig.

L’aigua  que surt si es que ho fa, es minsa i cau a una petita pica quadrada,

desprès l’aigua passa a subministrar al safareig, que ja com es natural no s’utilitza.

Al costat dret del conjunt de la font i safareig i algo mes elevat, trobareu una taula rodona i uns bancs per seure a descansar o fer-hi un àpat.

També, si us fitxeu i just de munt de la font, hi ha una portella de ferro, on pot haver  la seva deu d’aigua.

Aquesta font ha estat recuperada gràcies a la Fundació Vila Riera, que actualment és propietària de la finca.

 

 

Text : Ramon Solé  – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font i La Font del Safareig de Mas Paré o El Parer d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

La Font i La Font del Safareig de Mas Paré o el Parer d’Olot, no són visitables donat que estan dins de la finca rodejada per un mur, cal demanar permís.

Per anar-hi, cal deixar l’Avinguda Sant Jordi per agafar el camí rural de la Moixina,

a poc i a l’esquerra a peu de carretera hi ha la finca de Mas El Paré.

La Font, és situada en un costat interior del mur,

es d’estructura d’obra feta de totxanes amb una pica rectangular que arriba fins a terra,

en un costat i en la part superior hi ha una portella de ferro.

La Font del safareig, esta tocant la casa, en front la porta d’accés a la finca.

Un dipòsit rodó dona aigua directa al safareig,provinent  de l’altre costat del vial de Sant Jordi, enfront  de  la  Moixina.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Pou de can Figueres del Mas de Terrassa

Com cada diumenge us presento dos articles

Aquest Pou de can Figueres del Mas, es podria dir que és com qualsevol dels pous que podríem trobar en molts del llocs d’arreu de Catalunya.Està dins d’una caseta petita quadrada … però amb la particularitat que l’aigua servia per regar els conreus de les seves rodalies,i a demès,  anava també derivat a dos safareig,un de petit, situat al costat de l’entrada de la caseta del pou;i en el cas del segon, l’aigua anava a parar al darrera, a una bassa rodona, que també havia servit com a safareig.Actualment , ja sols és una mostra com era l’aprofitament de l’aigua subterrània d’aquest Pou;de fet, servia per rentar la roba de la masia de can Figueres del Mas i també, hi deurien anar les dones d’altres cases de les rodalies.Cal destacar, el Lledoner que li dona ombra amb una capçada ben gran i us faré un article sobre aquest arbre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem una Ullada fora de Catalunya : El Safareig d’Almenara a Castelló

Avui us presento dos articles

En la població d’Almenara de Castelló, hi ha un Safareig o Rentador molt antic, que s’ha volgut conservar.

Està situat darrera d’un antic Molí, que ara es el Museo de l’arròs i el servei d’informació de Turisme d’aquesta població, a la cantonada del carrer Llavaner amb el carrer de Sant Marc,

Aquest safareig, va ser construït en 1763,està  format per dos files allargades de pedra, on les dones anaven , i alguna encara avui en dia hi va, a rentar la bogada.

Disposa d’un cobert, com esta més baix que el nivell del carrer, cal baixar per unes escales, en els dos accessos que disposa, un en cada extrem.

L’aigua que passava pel molí, també era la del Safareig.

En l’actualitat esta molt ben conservat gràcies a les obres de manteniment realitzades, hi ha la data en una de les bigues de fusta de l’entrada que així indica :

“ 20-12-1996  Casa de Oficios de Almenara – Carpinteria E. Barelles “

Us recomano visitar Amenar, que és una població molt tranquil·la.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero

Vista aèria : Google.

Avui coneixerem : Les dues Fonts de Siurana

Avui com cada dissabte us presento dos articles

Les dues fonts que us presento avui, estan situades en el mateix carrer Major de Siurana.

Una a mitat de carrer entre dos portals d’unes cases particulars, es molt senzilla, amb aixeta de palanca per obrir el pas de l’aigua i pica molt a ran de terra.

L’altra font que es mes artística, està situada al centre del mur irregular amb una bola de pedra a dalt,

fa separació amb l’antic Safareig que dona al carrer Major,

disposa d’un broc gruixut i una pica gran rectangular, actualment no hi surt aigua.

I llegim a dalt :

 

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero i Ramon Solé

On es rentava la roba en la primera mitat del segle XX?

Com cada divendres us passo dos articles

Molts articles que he fet en aquest blog sobre el rentar la roba eren en llocs com un safareig públic d’un poble o en la llera d’un riu.

Avui veurem l’evolució de com es rentava la roba fora d’aquests dos llocs en la primera mitat del segle XX.

Ja des de finals del segle XIX i molt a principis del XX, en ciutats o cases de muntanya que sols disposaven d’aigua de pou o d’una deu propera,

s’utilitzava un cubell de fusta rodó que havia d’omplir-se d‘aigua sovint per ensabonar la roba i aclarir-la amb aigua neta per posar-la a eixugar.

En general l’aigua era freda, qui podia escalfar-la ho feia a una llar de foc, especialment, per l’hora d’aclarir-la,

val a dir que d’aigua corrent no n’hi havia més que a algunes poques cases, com tampoc en tenien d’electricitat.

De seguida es va posar una fusta quadrada i ondulada per poder treballar-hi millor, així com uns rodets per on passar la roba, perquè quedés mes eixuta de l’aigua, abans d’estendre-la a l’aire i al sol.

Amb els anys el cubell serà metàl•lic i es col•locarà a sobre d’una cadira o tamboret.

Generalment, es procurava rentar fora de casa, al camp o a l’entrada, pel mullader que s’originava al terra.

Em pregunto, en aquelles èpoques que ens referim: Era un costum  o un deure el fet de que fossin les dones que rentessin? …

A les nenes, des de petites o de ben jovenetes, se les ensenyava les “feines de la casa”, així aprenien l’ofici, mai valorat, de tirar endavant la casa.

Van anar passant els anys i les dècades i, com es natural, ja es tenia aigua corrent i electricitat a les cases, això va propiciar el fer alguna instal-lació de safarejos individuals a dins o fora de casa.

Alguna persona aprofitava les banyeres per rentar-hi la roba.

Van sortir al mercat, principalment desprès de la guerra mundial, les primeres i primitives rentadores elèctriques que, molt sovint no centrifugaven.

El sabó que s’utilitzava era elaborat per les mateixes dones, però això és un altra tema.

 

Text : Ramon Solé

Imatges antigues : Internet